diumenge, 27 de febrer de 2005

Si aquesta és la nostra elit empresarial...

Llegia a La Vanguardia d'avui diumenge una notícia econòmica, la modernització del Círculo de Economía: "MOVIMIENTOS EN EL EMPRESARIADO. El Círculo prepara el gran salto".

"El proyecto: adecuar una institución creada hace casi 50 años a la complejidad y diversidad del mundo global. Las vías: cambiar su forma de intervenir en la sociedad y reformar el proceso de elección de su junta y de su presidencia para hacerlo más participativo y abierto. El objetivo: recuperar la influencia de la elite económica catalana en Catalunya y España, algo desdibujada, cuando no debilitada, tras los últimos años de radical cambio socioeconómico. Convertir el Círculo en un influyente grupo, un lobby, con vocación de representarlos intereses del conjunto de la economía catalana."

"El Círculo de Economía es el foro catalán más intelectualizado del mundo empresarial catalán y el que más claramente apuesta por crear opinión sobre asuntos que van más allá del ámbito estrictamente económico, desde la inmigración hasta las desigualdades sociales, el medio ambiente o las televisiones públicas."
No us perdeu aquest paràgraf. Si cal, torneu-lo a llegir.

"Personas cercanas a la actual junta reconocen las cada vez más evidentes limitaciones que hasta ahora rodeaban las opiniones que emite la institución. "Esas reflexiones se realizan a partir de las informaciones que aparecen en los diarios y sobre la base del sentido común de los miembros de la junta", admiten las fuentes consultadas. Éstas consideran ya que es imposible pensar en seguir emitiendo análisis influyentes, es decir, con capacidad para incidir sobre las decisiones de los gobiernos, sin una basede trabajo científico que los respalde."

Si, com diu l'article, el Círculo es "el foro catalán más intelectualizado del mundo empresarial catalán" i resulta que "Esas reflexiones se realizan a partir de las informaciones que aparecen en los diarios y sobre la base del sentido común de los miembros de la junta". Doncs encara hem de donar gràcies. Vist el nivell segurament hauríem d'estar molt pitjor. Potser el diners del dèficit fiscal no ens els han pres: són diners que han fugit en busca d'una gestió millor i més avançada. Em ve a la memòria el subtítol d'un bon llibre "Funky Business, El talento mueve el capital", podríem dir que la falta de talent l'ha fet fugir?

"No se trata de crear un nuevo servicio de estudios, ni es necesario ni se pretende, pero hay que encontrar la manera de que la institución pueda utilizar recursos, pensadores, documentación, para que nuestros análisisno se queden en la simple obviedad", apunta un miembro de la junta actual.

Amb altres paraules, potser que parli algú que en sàpiga i amb dades al darrere, que amb la xerradeta del cafè la copa i el puro no anem enlloc.

Una mica atemorit, he anat a cercar quin web tenen: www.circuloeconomia.com. Doncs a l'alçada del que comenta l'article: seria interessant des d'un punt de vista arqueològic ja que produeix la mateixa sorpresa que trobar un fòssil vivent. Crèiem que era una espècie de pàgina web ja extingida.

Si aquesta és la nostra elit empresarial...

Categories:

divendres, 25 de febrer de 2005

El Carmel i les Noves Tecnologies

Ara fa una estona, navegant sense rumb, he passat per un dip que parlava del Carmel. He anat seguint enllaços i he passat per un altre que hi posava enllaços a les etiquetes ElCarmel, tant a Technorati com de Flikcr. I no sortia res de res. La veritat és que cap dels dos serveis és una meravella de la velocitat, però el tema del Carmel ja fa temps quecueja. Res de res.

I m’he recordat que, fa molts pocs dies, vaig estar mirant a Flikr la nevada caiguda a Madrid. Hi he tornat i sí, hi ha moltes fotos amb el tag nieve que són de Madrid, també de Saragossa, i he pensat, i el Windsor? Doncs també, podeu comprovar que també hi ha moltes fotos. Fins i tot un tag “especial” per no barrejar-se amb els Windsor originals, n'hi ha un que es windsorbuilding.

Està molt bé navegar pel flickr. És una experiència interessant. Ara hi ha insistents rumors que el vol comprar Yahoo, però…

Ah sí, estava parlant del Carmel. De fet el títol d’aquest article podria ser com altres fan servir millor les noves tecnologies.

I no parlaré dels polítics, perquè pel que sembla, ells tampoc no parlen de nosaltres, dels que no ho som. Tampoc no sembla que parlin de la gent del Carmel. De vegades no se sap ben bé de què parlen. (Encara que sempre m’ha desagradat força parlar malament dels polítics en general, per molt que s’ho mereixin, i en aquests cas tots s’ho mereixen. Perquè si no tenim politics, que tindríem? Dictadors potser?)

Categories:

dijous, 24 de febrer de 2005

El futur de la informació

Via Bel he llegit aquest article i he vist el vídeo EPIC 2014, una especulació sobre el futur dels mitjans de comunicació i de la mateixa informació. Vuit minuts molt interessants.

Fa pensar. Es dibuixa un futur, a partir de fets actuals, que encara que sembla factible, no és gens ni mica desitjable. La societat de la informació pot significar la fi de la informació?

Categories:

Fer empresa contra els clients

Fa uns dies que he seguit les “incidències” al dip de Ricardo Galli. Van començar arran d’un article en el que es queixava dels problemes que havia tingut a l’hora de comprar uns bitllets d’avió a AirEuropa. La resposta al seu dip van ser comentaris de suposats treballadors de Globalia, fets des d’ordinadors de Globalia, amb desqualificacions de la tasca docent
de l’autor del dip.

Globalia és la mare de tot el grup d’empreses, conegudes pels seus problemes als sistemes d’informació (sembla que el web PepeCar també té la seva història (efectivament et surt una pàgina totalment en blanc)), i he pensat, a veure quin web tenen? Doncs, una vegada allà, encuriosit, faig clic allà on diu “nuestra misión” i, oh sorpresa!: “Esta sección está en construcción. Disculpen las molestias.” No he seguit navegant, per què? Si encara no saben quina es la seva missió com a empresa, segurament el seu problema no són els sistemes d’informació.

No es pot fer empresa contra els clients, és una màxima dels negocis. I si algun d’ells es queixa, se l’ha d’atendre. I si s’han de demanar disculpes, es demanen. Perquè si no, els que ens ho mirem des de fora, pensarem que millor ser client d’una altra empresa,que si tens un problema mira com et tracten.

Crec que el seu problema no és tecnològic: és empresarial.

dimecres, 23 de febrer de 2005

FesInternet: conferència de Manel Castells

Manel Castells, el Conseller Carles Solà i Oriol Ferran
Aquesta tarda ha començat Fesinternet amb una conferència de Manel Castells. Sempre és molt interessant sentir-lo. Un resum molt petit d'algunes coses de les que ha dit i que m'han agradat:

Quan s'ha referit a la diferència en la utilització d'Internet segons l'edat, que entre els 20 i els 30 anys és de més del 90% i en els més grans de 50 baixa fins el 9% (no he pres notes i els % poden no ser exactes), ha dit que ningú es faci il·lusions que amb el temps s'arreglarà, que la seva generació té una esperança de vida llarga i que quan es produeixi el canvi generacional igual "ja ens em carregat la societat de la informació".

Ha parlat de la importància d'Internet a les empreses i ha dit que el seu aprofitament depèn de la seva organització interna. Quan aquesta organització és en xarxa, i poc jerarquitzada, va millor. Per als qui vulguin llegir més sobre aquest tema, aquest enllaç a un bon article que defensa que les jerarquies a les empreses es van donar perquè els sistemes d'informació i comunicacions eren primitius i que Internet ha fet possible aplanar-ho gairebé tot.

Ha dit moltes més coses sobre l'impacte que tindria o tindrà Internet a la sanitat, o a l'administració de justícia, o sobre com Internet esdevé un factor clau per a l'autonomia personal.

Ha acabat lloant la llibertat que proporciona Internet i ha dit que per aquest motiu molts governs tenen por d'Internet, que aquesta va ser la raó per a l'aprovació de la famosa LSSI pel PP la passada legislatura, i que incomprensiblement la llei no ha sigut derogada ni es té la certesa que es faci.

I una altra bona notícia lligada a Fesinternet, de la que ja ens havien avisat a bitassa: ja tenim traducció al català de Free Culture de L. Lessig: Cultura Lliure. Un llibre imprescindible, que encara que tingui trossos una mica durs (està fet per un advocat i tracta en bona part de les lleis del copyright), també conté moltes anècdotes divertides o grotesques: com que "la indústria cinematogràfica de Hollywood va ser creada per pirates fugitius. Creadors i directors emigraren de la costa est a Califòrnia a principis del segle XX, en part per eludir el controlque les patents van concedir a l'inventor del cinema, Thomas Edison..."

dimarts, 22 de febrer de 2005

El que ha de tenir un web

El que les empreses siguin innovadores o no, tinguin bons resultats o siguin mediocres acostuma a ser responsabilitat directa dels seus directius. A totes les empreses hi ha gent innovadora i emprenedora, una altra cosa és que puguin, o elsdeixin, aportar els seus coneixements o les seves idees.

Si m'heu llegit una mica sabreu que no li tinc massa simpaties a Microsoft. De fet no és un tema de simpaties o sentiments. És mes aviat poca confiança professional en els seus productes, després d'anys d'experiència. Tota aquesta introducció perquè he anat a parar, no sé com, al blog d'un empleat de Microsoft i el que he llegit, el seu últim article, m'ha agradat:

"Si avui dia fas un web que no tingui RSS, ni puguis descarregar-te, per exemple videos, que no tingui interacció i que el contingut sembli fals (fet per exemple amb actors), t'haurien d'acomiadar!"

M'ha vingut al cap algun web fet aquí que solament funciona o funcionava amb el navegador de Microsoft, que va ser molt criticat, i que no podies desacarregar-te els videos, sense RSS, etc. etc.

dilluns, 21 de febrer de 2005

La nova bandera de la Unió Europea

Aquesta és la nova bandera de la Unió Europea.

El parlament alemany ha sigut el quart en pronunciar-se contra les patents de programari, després del senat espanyol, el parlament holandès i el mateix parlament europeu. A pesar d'aquests vots la Comissió Europea demana al Consell de Ministres que aprovi la directiva de patents de programari el dia 7 de març en la reunió del Consell de Competitivitat.

El passat dia 18 va haver-hi una manifestació davant la seu de la Comissió a Brussel·les, que pels seus propis mèrits s'està guanyant el qualificatiu de república bananera!

Categories:

El NYTimes, el País i la manca d'ambició!

He estat donant voltes a fer un article comparatiu entre el que es pot esbrinar de l'estratègia a Internet del NewYorkTimes i ElPais (no rigueu, que volia ser un article seriós). Volia partir d'un article del sempre interessant dip d'en John Battelle sobre la compra d'About.com per part del NYT. S'han gastat 410 milions de dòlars, el NYT, per una empresa que en factura uns 40. En termes econòmics ha pagat 10 vegades els ingressos i 30 vegades el EBIDTA (fa temps em van explicar que era i crec que ho vaig entendre), i continua dient: la bombolla ha tornat, no?

Però la part interessant de l'article és el perquè de la compra. About és una guia sobre qualsevol cosa, que guanya diners amb el sistema de publicitat de Google AdSense. El NYT els ha comprat perquè els proporcionarà la plataforma per explorar els microcontinguts d'una manera fàcil, que, segons l'autor, serà la clau del futur de l'edició electrònica. També el contingut d'About, que és molt desigual, en sortirà beneficiat. A més permetrà al NYT endinsar-se en el "long tail" sense grans esforços.

I volia comparar-ho amb l'estratègia del Pais a Internet per remarcar les diferències. Bàsicament PrisaCom, segons un article de ElMundo (te gràcia, el tema), va perdre l'any 2004 5,16 milions d'euros, però amb una evolució "positiva", per l'augment del 50% dels ingressos. I han acabat l'any amb 41.861 subscriptors. Es podria fer la comparativa amb altres diaris online, com LaVanguardia o el mateix ElMundo, que és una mica més innovador (té un dip i tot!), però no en tinc dades. En resum, moltes pèrdues, poca innovació i cap ambició.

Però havia abandonat la idea perquè, a qui li interessaria?

Llavors he llegit l'últim, o el penúltim, post d'en Jmones: Manca d'ambició? Sucursalime? i he pensat que estava descrivint el mateix. La manca d'ambició. Segur que el pla de negoci de ElPais és fer subscriptors del diari online un tant per cent de lectors del seu diari. Els microcontinguts, el long tail, mande?

I després, quan jmones es refereix a la meva proposta per categoritzar la dipesfera catalana i diu: "Per què només la [dipesfera] catalana? Ostres! Un cop et “curres” una aplicació doncs que serveixi per tot el món no? Que és una feinada i s’ha d’amortitzar. Una mica d’ambició!", també hi estic d'acord. Solament un petit detall, i és que el que proposo no és gaire innovador: els webs que poso d'exemple ja fan el mateix. Aplicar-ho a un índex de dips en català seria portar la innovació a nivell local. Dit d'una altra manera: ja que no innovem, almenys copiem alguna cosa innovadora.

Sempre m'han fet molta ràbia coses com les que descriu ZigaZaga a Jo no hi crec, en això, però t'has d'aguantar perquè t'ho diu un client. Quan l'any 99 davant d'un projecte d'Internet ens van dir "és un projecte massa ambiciós", també vam haver de callar, perquè era el president del consell d'administració. I encara sort que el projecte va arribar tan amunt, ens van dir.

I ara em diuen: "una mica d'ambició!". Ja era hora. Potser no està tot perdut i encara hi ha esperança! En fa falta molta, no una mica.

Però crec que la meva aportació, si té sentit en alguna llengua, es en català. Si ho fes en castellà guanyaria molta audiència, almenys potencial. I si ho fes en anglès passaria a formar part del primer món d'Internet, a l'altre costat de la fractura digital. Però potser allà no els fa tanta falta. Crec que el nostre granet de sorra, o el meu, fa més falta aquí. Digueu-me sentimental, o romàntic, però és el que penso.

diumenge, 20 de febrer de 2005

El futur dels llibres

M'ha cridat molt l'atenció un retall que publica Flaneuse:

"Les llibreries del futur, assegura Epstein, hauran de ser el que la xarxa mai no podrà ser: tangibles, íntimes i a prop de casa; temples comunitaris, potser amb cafeteries que ofereixin plaer i coneixements en companyia d’altres persones que comparteixen els nostres interessos, on sempre puguem trobar el llibre que cerquem i cada prestatge sigui una font inesgotable de sorpreses i temptacions."

El retall es del llibre La indústria del llibre : el passat, el present i el futur de l’edició de Jason Epstein.

El primer que he pensat d'Epstein és: algú que no coneix gaire Internet i que segurament confon la paraula amb el paper. Ha de ser una persona gran, perquè dir que la xarxa mai no podrà ser estar en companyia d'altres persones ...

He fet una cerca a l'inefable Google i un dels primers enllaços és a un article seu, El futur dels llibres, de gener d'aquest any a Technology Review, una publicació del MIT. He començat a llegir... i quina sorpresa. És cert que Epstein és gran, més de 70 anys. Va començar a la indústria editorial amb 17, i sempre ha sigut, i és, un innovador. I un visionari. Als anys 50 va introduir els llibres de butxaca de qualitat, que van transformar el món editorial, encara que ell diu que no va ser una veritable revolució. Als 90, després d'un intent fracassat de vendre per catàleg, va arribar a la conclusió que: "els llibres, com la música, estan entre els pocs productes comercials que es poden reduir a fitxers digitals, emmagatzemats, situats, i tramesos electrònicament i virtualment sense cost." I la seva digitalització és la resposta per acabar amb els costos de lliurament.

Paper imprès, relligat entre cobertes, és encara el mitjà més durador, llegible, portable i econòmic per als llibres que s'han concebut per durar. Ha de ser possible reconstituir un arxiu digital en la forma d'un llibre de butxaca de qualitat, en altres paraules, la impressió sota comanda.

"En el futur electrònic, qualsevol cosa mai publicada serà recuperable cercant al Google o a llocs similars. Entusiastes de qualsevol activitat sota el sol, llibreters, editors, i fins i tot els mateixos autors posaran arxius digitals de text en els seus webs. Als seus ordinadors, els lectors seleccionaran llibres d'una biblioteca infinita en moltes llengües i els transmetran a la màquina de fer llibres més propera... Un sistema post-Gutenberg es podria muntar ara amb les tecnologies existents. Però mentre la tecnologia ja hi és, la infrastructura comercial per fer-ho possible no."

He destacat els trossos de l'article més "tecnològics" però diu moltes més coses, totes molt interessants.

"L'efecte d'aquestes noves condicions de màrqueting va ser capgirar la indústria. On els editors depenien dels seus fons editorial, ara molts d'ells sobrevivien precàriament (si és que ho feien) perseguint els bestsellers. L'efímera celebritat va ser subhastada pels seus agents a canvi de confuses garanties, mentre les poderoses cadenes de distribució minorista demanaven encara més descomptes als editors, obligant les cases petites a fusionar-se i a ser absorbides pels conglomerats que dominen avui la indústria". Per moments sembla que parli de la indústria musical...

Ara la cita de l'inici em sembla fora de lloc i no l'entenc, o desprès de reflexionar, és que la tendència a contraposar bits i àtoms de vegada juga males passades. El que la xarxa pugui ser un lloc íntim i agradable, i dins de casa, no treu que també sigui desitjable que hi hagi llocs íntims i agradables fets d'àtoms, dins i fora de casa.

Categories:

dissabte, 19 de febrer de 2005

Dotze nous planetes.

Les últimes quatre setmanes s'han descobert 12 nous planetes fora del nostre sistema solar. Fa deu anys no se'n coneixia cap. Ara ja en són 145.

11 dels 12 són gegants de gas, dels quals 3 són del tipus conegut com a "hot jupiter", perquè tenen una òrbita molt propera al seu sol, i un altre és un gegant de com a mínim quatre vegades i mitja la massa de Júpiter.

I el que queda és un petit planeta, d'una cinquena part de la massa de Plutò, en òrbita d'un estel tipus púlsar. Un molt mal lloc per viure-hi.

Sembla que el nostre sistema solar no és tan estrany ni és una excepció a l'univers. Ara les estimacions suggereixen que una quarta part de totes les estrelles tenen planetes!

Categories:

dijous, 17 de febrer de 2005

Terra, el final d'un somni o d'una estafa?

Sembla que Telefònica s'ha empescat la fórmula per acabar definitivament amb Terra. El que va ser el projecte estelar d'Internet a l'estat espanyol, nascut d'un obscur cercador de nom Olé, a l'ombra, i mai millor dit, de la Fundació Catalana per la Recerca, acabarà els seus dies amb una fusió amb la seva empresa mare, per uns miserables 3 euros i escaig per cada acció. És ben cert que Terra va generar un negoci de grans fortunes. D'uns pocs, no pas de la gran majoria dels seus accionistes. Telefònica també ha perdut en l'aventura un bon grapat de diners.Terra és/era la seva gran empresa/fallida a Internet.

Però a la mateixa pàgina del diari d'ahir (dimarts 15), on es podien llegir els detalls de la liquidació de Terra, una altra notícia fa molta por: "El grupo [Telefònica] ofrece colaboración a la Generalitat para desarrollar Internet" i comença: "Telefónica tendió ayer la mano a la Generalitat para colaborar en el impulso de la sociedad de la información... "

No gràcies! (Però si resulta que els punts del programari lliure del Pacte del Tinell van ser la iniciativa personal d'una diputada (que ha d'estar de baixa fa temps...) fa por que se'ls escoltin.)

Categories:

dimarts, 15 de febrer de 2005

Debat sobre els tipus i les classificacions dels blocs

Crec que sobre fonaments teòrics de com classificar els dips no ens posarem d’acord, entre d’altres motius per que preferim tenir raó…, però com que he llegit algunes aportacions interessants, a jmones! (1 i 2) i a mig bloc mig poc, doncs som-hi, o millor dit, tornem-hi!

Hi ha moltes maneres de fer les coses, totes respectables i opinables1, no cal dir-ho.

La classificació dels dips feta de forma tradicional, intento resumir-ho, seria fer una llista de categories, que no fos massa llarga, si no seria difícil d’utilitzar, ni massa curta, perquè no reflectiria la riquesa del contingut dels dips. Ara bé, ens trobarem amb el problema que es classifica el dip sencer, encara que parli de moltes coses diferents. I sempre ens quedaran els dips inclassificables.

Dic la forma tradicional perquè és la que utilitzaríem si féssim servir un quadern de paper. Escriuríem una llista de categories i dintre de cada categoria hi aniríem escrivint els dips. Si ho movem a Internet ens podem beneficiar d’algunes coses, complicades en el paper, com podrien ser que un mateix dip estigui classificat en diverses categories. Fins i tot podrien tenir alguna característica innovadora com poder alterar les categories serioses per les de “conya” del forat, fent clic a un botó com el del +contrast a Catapings. I ja està, ja tenim la dipesfera neta i endreçada. Cap ensurt. Cap novetat. Capinnovació.

Seria un guany respecte a no tenir la classificació: sí, és clar. Però podem anar més enllà. Si volem ser innovadors i creatius, podem provar altres vies. I com que val més (que em perdonin els lletraferits) una imatge que mil paraules, aquí en van quatre. Encara que heu de posar una mica de la vostra part i imaginar que les paraules que surten són en català:

del.icio.us
Technorati
Flickr
43 things

Com més gran és la paraula, més dips han classificat els seus articles amb la mateixa paraula. I potser també sigui un tema de percepció. Jo en aquest cas, més que un conjunt de paraules veig gent que parla. Veig una gran conversa que canvia cada dia.

Darrere d’aquest segon tipus de classificació hi ha molta literatura, encara que és un tema molt recent perquè fins ara no era possiblefer-ho. No es pot fer en paper.

I prou de teoria! Algú s’anima? Fer-ho no hauria de ser tant difícil.

Per reduir l’abast i no haver de programar una aranya (spider) que es passegi per tot Internet, es podrien indexar les paraules clau dels dips que surten a bitàcoles.net. Els de catapings, com que estan codificats per poder comptar els clics, no es podrien fer servir si no és des de dintre de catapings, que tampoc no és mala idea.

Els qui fan servir blocs com els de lamevaweb.info, o similars, com que ja tenen categories, serien aquestes les que s'haurien d'indexar. Els qui tenim sistemes més pobres, com blogspot, hauríem de posar a mà etiquetes en html, com les de Technorati.

De fet tant bitacoles com catapings tenen ja un cercador de dips, són els que ara mateix ho podrien desenvolupar més ràpidament.

1 Jo mai no li he dit a ningú que és l'exemple de la devastació provocada pels vents gèlids de l'Europa Central, és un suposar, ni cap cosa similar, per tant, si algú pretén que li contesti, o establir una conversa, o que em llegeigi el que escriu, que no faci servir expressions com que semblem "nens de quart d'Eso!", per posar-ne una de suau. Si no estàs d'acord amb el que dic pots discrepar, però de bon rotllo. Si et desagrada el que aquí es diu, fes clic en un altre lloc. És el que a Internet es diu Netiqueta. I als qui no entengueu de què va aquesta nota i encara tingueu esma per continuar llegint, us recomano aquesta guia de lectura.

Categories:

dilluns, 14 de febrer de 2005

La Generalitat i les noves tecnologies

Jordi Mas escriu un article a Softcatalà sobre el primer any del nou Govern a la Generalitat i què és el que ha canviat en matèria de noves tecnologies en aquest temps.

Digueu-me agosarat però jo sí que creia que hi hauria un canvi en la matèria. Els antecedents de CiU a favor del programari propietari i els punts del pacte del Tinell em feien creure... però la realitat ha sigut la que Jordi Mas descriu: poc interès, i molts pocs fets.

És patent el declivi econòmic de la societat catalana en els últims anys. Aquest declivi ha anat de la mà del declivi tecnològic. Causa o efecte? És segur que el dèficit fiscal ha sigut en bona part responsable d'aquest fet, però crec que com a societat no hem fetgaire per evitar-ho.

Al terreny públic el Govern s'ha preocupat únicament dels aspectes "administratius" de les noves tecnologies. La seva única gran acció va ser fer un nou plec de condicions tècniques, que parlen dels coneixements tècnics com si fossin cadires, i és que sembla redactat per algú expert en compres, necessari per altre banda, però sense cap èmfasi en les TIC.

Però si internament el Govern no ha fet gaire cosa, quina és la seva incidència a les empreses? Com es pot incentivar la utilització de les noves tecnologies si no saben què són? Desconeixia que els punts del pacte del Tinell que parlen de tecnologia fossin iniciativa personal d'una diputada. Tampoc no sé qui és ni de quin partit. Ni m'importa,però que li facin cas!

Fa uns dies em trobo un company del sector que no veia fa temps: "és que viatjo molt, tot el negoci és a Madrid". Uns dies abans, a una entrevista de feina em pregunten quina seria la meva mobilitat, pregunto a on i em diuen: "tal com estan les coses, a Madrid."

Com a societat ens hem quedat aturats veient com els euros dels nostres impostos viatjaven cap a Madrid. També ho feien les empreses. I mentre allà invertien en tecnologia les administracions i les empreses, aquí quèfèiem?

Bé, tot plegat m'està sortint una mica trist, i és que no n'hi ha per a menys. No podem ser competitius fora de la societat del coneixement. La famosa fractura digital no s'està produint entre els que viuen a un poblet dels Pirineus i els de ciutat. S'està produint entre la societat catalana i Madrid, entre nosaltres i Europa.

Tot és qüestió de diners? Moltes vegades no ho és. Hauria sortit gaire més car 3alacarta si fos un projecte innovador de veritat, posant el seu contingut a l'abast de tothom? Quin seria el seu impacte cultural? Però si no saben, ni interessa, què és el programari lliure, parlar de creative commons sí que és agosarat.

Categories:

BluetoothBCN

Avui he llegit a Puntbarra (també sortia a Vilaweb però no ho vaig veure) que l’Ajuntament de Barcelona ha engegat una nova iniciativa sense fils, BluetoohBCN, i com es pot endevinar, aquesta fa servir la tecnologia bluetooth.

Hi ha un punt d’accés al Saló de Cent de l’Ajuntament i qui tingui un telèfon mòbil amb bluetooth es podrà baixar informació sobre els espais nobles de l’Ajuntament. La nota de premsa parla de telèfons mòbils, però suposo que també funcionarà amb altres dispositius com puguin ser les Palms. Amb ordinadors portàtils també hauria de funcionar però no crec que ningú el porti a sobre per voltar.

Crec que iniciatives com aquestes tenen moltes utilitats per donar informació: informació turística, cultural, agenda d’actes, espectacles,etc.

No es parla de l’abast de la iniciativa, ni quins seran els terminis.

El que se’m fa difícil d’entendre és per què l'empresa catalana que ha fet el desenvolupament, Futurlink, té el seu web en tres idiomes però no en català. Igual que el web de Qdevel, que han desenvolupat lamevaweb.info.

Categories:

dissabte, 12 de febrer de 2005

Microsoft i les pantents fan pudor!

Llegeixo a Volldam.net les declaracions de la senadora de CiU Rosa Núria Aleixandre que es poden qualificar de, com a mínim, producte d'una gran ignorància. "La alfabetización digital en Europa, nos guste o no, se sustenta en un 90por ciento en patentes como la de Microsoft", diu, entre altres coses.

A groklaw es fa referència a un article de Michael S. Malone, R.I.P. Microsoft, que després d'una anàlisi dels símptomes, acaba amb una frase molt explícita:

"Si ensumes l'aire, pots trobar els primers indicis de la putrefacció [de Microsoft]"

O com titula Enrique Dans al seu dip el comentari sobre el mateix article:"Microsoft huele a muerto"

Però qui és, aquest Sr. Malone? Sembla que a l'hora de parlar de tecnologia té un currículum notablement més adequat que el de la nostra senadora.

I continuant amb un tema que també fa pudor, el de les patents de programari a Europa, el mateix article de Groklaw es fa ressò que la comissió europea el retira de l'agenda del dilluns i esperem que per una llarga temporada. Sembla que les accions del senat espanyol, del parlament holandès i les declaracions del govern danès, han presionat suficientment la comissió perquè ho retirés.

I un bon exemple de l'absurditat de les patents i com les utilitzen les empreses com Microsoft, és aquesta patent, que pot posar en perill totes les iniciatives d'e-learning i que encara sort que parla d'ordinadors, perquè si no podrien demanar drets d'autor a qualsevol escola o universitat.

Categories:

divendres, 11 de febrer de 2005

Google s'ofereix per hostatjar la Wikipedia

Google ha fet un oferiment per hostatjar la Vikipèdia (Wikipedia), l'enciclopèdia lliure. No s'han fet públiques les condicions, però sembla que no inclouen que la Wikipedia hagi de tenir publicitat, i s'ho estan estudiant.

Sembla una bona notícia si no es perd la independència de la Wikipedia, que amb un bon acord pot reforçar la seva importància i popularitat.

Google, sens dubte, està marcant el camí de la innovació, i enriquint el seu model de negoci. Fa molts pocs dies que ha tret el seu nou servei de mapes lligat al seu servei de cerques locals, encara que tots dos limitats als EUA.

On arribarà Google? És el que es deuen de preguntar els seus competidors, Yahoo i Microsoft.

Categories:

dijous, 10 de febrer de 2005

Idees Innovadores i Inversions: 43 coses

Decididament posar etiquetes està de moda. I no em refereixo a dir si el dip del costat és tal o qual cosa. Primer van ser Flickr, després del.icio.us, i l’etiquetatge va començar a créixer quan Technorati va crear el seu sistema i va agrupar a les seves cerques les etiquetes dels dos primers. Aquest fenomen ha vingut a crear un nou concepte dit “social software” o “folksonomies”, sobre el que es pot trobar molta informació i debat.

Ara la novetat és un lloc web dit 43 things (43 coses) amb aportacions importants dins d’aquesta tendència de deixar als usuaris la classificació sense cap imposició prèvia. El lloc 43 things permet (quan funciona: sembla que esta morint d’èxit) després d’enregistrar-se fer una llista de 43 coses que es volen fer. La informació de les llistes és pública i permet que altres usuaris comparteixin els mateixos propòsits. Es poden posar comentaris, fotos, etc.

Els propòsits van des de “live in New York City” fins a “write a novel”, i et trobes gent que ja ho ha fet!

Ah, i no cal dir que permet posar etiquetes!

És molt interessant navegar una estona pel lloc, encara que m’ha sortit aquest missatge unes quantes vegades:

43 Things
Application Error [500]
43 Things may be busy doing 43 Things. Please try again later.

A 43 things ha invertit Amazon, amb la suposada intenció de lligar les 43 intencions dels usuaris amb compres a Amazon. Em recorda una iniciativa similar del grup Planeta que es deia Temalia, i que van tancar amb milers d’usuaris connectats. No van esperar prou temps perquè fos rendible?

I torno al tema del que parlava fa uns dies. Aquí, on són, aquests projectes innovadors? Segur que hi ha idees, però és que en tenim, d’inversors?

Categories:


El tema ja cansa

Quan tots donàvem per tancat, per uns mesos, el tema de les patents de programari a Europa, una altra vegada més i van ... no sé quantes, el tema tornarà a passar a l'ordre del dia del Consell de Ministres del dilluns 17. També sembla que Polònia, l'únic país que per dues vegades ho ha aturat, no ho farà aquesta vegada, després de pressions polítiques.

Espanya va votar en contra de la directiva de patents, però el seu vot va ser l'únic i no va servir de gaire. La directiva va continuar el seu curs burocràtic i després ha sigut Polònia la que ha evitat que s'aprovés definitivament.

El senat espanyol va aprovar dimarts una iniciativa de Jordi Guillot, de l'Entesa, que demana a l'estat que es mantingui ferm en la seva oposició a la directiva. En resum li demanen al govern espanyol que faci alguna cosa!

Notícies d'última hora la ffii

Categories: patents de programari

diumenge, 6 de febrer de 2005

Per què parlen de cultura quan volen dir ...

... diners. Fa un dies en Luis Cobos alertava del perill de desaparició dels artistes davant l'atac de la pirateria i Internet:

"Asumamos que los artistas se encuentran en peligro de extinción y que la crisis es más profunda de lo que nadie había llegado a imaginar. Y mientras todo esto sucede, las compañías de telefonía se dedican a vender banda ancha animando a robar en Internet 24 horas al día con tarifa plana"

Per què ens maregen a tots en nom de la cultura, quan la seva única preocupació són els diners?

Però ara resulta que l'Aisge, una altra associació d'intèrprets, ha denunciat Luis Cobos i l'AIE que presideix, per vulneració de la llei de propietat intel·lectual, per un canvi en els percentatges que han de cobrar actors i músics.

Per què ens maregen a tots en nom de la cultura, quan la seva única preocupació són els diners?

Paral·lelament a França un grup de músics, polítics, professors universitaris i associacions professionals demanen que s'aturi l'absurda persecució contra els internautes per baixar-se música per Internet.

dissabte, 5 de febrer de 2005

Porto Alegre i la Cultura Digital

Com el dissabte passat, un petit resum de l'espai d'en Manel Castells a La Vanguardia, Observatori Global, avui també sobre el Fòrum Social de Porto Alegre:

"De fet, la cultura digital realment existent estava present en tot el fòrum, en tots els àmbits, en totes les expressions, sense que ningú ho hagués programat. No tant en els continguts (encara que un dels debats més seguits va ser el de programari lliure) sinó en la seva pràctica. Per això el fòrum és a la vegada expressió de les cultures marginades i oprimides i plataforma de llançament de les noves tecnologies de llibertat que són ja el mitjà familiar de les noves generacions."

"... l'intent d'instrumentalitzar el moviment social espontani i multiforme que s'expressa en el Fòrum Social és una vana estratègia dels que no han entès encara les noves maneres de transformació social a la nostra societat. Encara que el poder existeix i s'encarna en estats, grans empreses i sistemes mediàtics, d'una manera cada vegada més concentrada, el canvi social no requereix la presa del poder sinó la transformació de les ments. I aquesta estratègia radical, fonamental, es basa en utopies, no en tàctiques. I no és organitzable, sinó autoorganitzable, fent servir, entre d'altres coses, el poder d'Internet i dels mitjans de comunicació alternatius."

Categories:

dijous, 3 de febrer de 2005

Han trobat la matèria perduda de l'univers!

De l'anàlisi de l'espectre de raigs X obtingut d'un quasar, l'mkn 421, que està a una distància de 400 milions d'anys llum de nosaltres, els científics dedueixen que han trobat la matèria mancant, de la qual fins ara no es tenien proves tant concloents. Aquesta observació l'han feta amb el telescopi Chandra, de raigs X, que està en òrbita al voltant de la Terra.

La llum emesa pel quasar passa per dos núvols, que estan a una distància de 150 i 370 milions d'any llum, tenen un gruix de dos milions d'anys llum i contenen una massa enorme d'àtoms i ions.

He arribat a aquesta informació via Wired, però els enllaços, a la pàgina del Chandra a la Nasa, i l'explicació de l'article, parlen d'unes observacions del novembre passat, d'una galàxia i no d'un quasar, i parlen de la matèria fosca, que és una altra cosa. I he trigat una bona estona fins que he pogut esbrinar el que passava.

Categories:

Actualització 20:35

A slashdot també s'ha discutit el tema, i també hi ha gent que s'ha adonat de la confusió de l'article de Wired. El descobriment fet amb el Chandra és sobre la matèria o massa perduda, i es refereix a la quantitat de matèria normal, feta de barions, que falta per trobar.

Una altra cosa és la matèria o massa fosca i l'energia fosca, de la que no es té cap evidència excepte que és necessària per poder explicar algunes observacions fetes, com són l'expansió de l'univers i la rotació dels braços de les galàxies.

I l'article que encara surt al web del Chandra a la Nasa, explica una altra observació feta l'octubre de 2004, d'un halo d'una galàxia que sí que podria estar format per matèria fosca, no bariònica.

Una victòria contra les patents de programari

La directiva de patents de programari retornada al Parlament Europeu

Després dels intents sense èxit de la Comissió Europea de fer passar per la porta de darrere la directiva rebutjada pel mateix Parlament Europeu, ahir la JURI, la divisió legal del Parlament, va votar per tornar a fer tot el procés i redactar una nova directiva.

Tot plegat sembla una victòria de la democràcia i dels moviments contra les patents de programari.

Informació via slashdot, groklaw i la ffii

Categories:

Les patents de Sun: operació de màrqueting

Així com em vaig fer ressò de l'alliberament de 500 patents per part d'IBM, no havia dit res del fet que Sun ha alliberat recentment 1600 patents de les seves. No em quedava clara la lletra petita. Doncs sembla que totes aquestes patents no es podran fer servir en projectes amb llicencia GPL, com Linux. Únicament "són lliures" per fer-les servir en projectes amb llicencia CDDL, o sigui, llicenciats per la mateixa Sun.

Sun fa temps que juga a que sembli que dóna suport al programari lliure i a l'hora de la veritat, no ho fa. No se sap si el veuen com un aliat, comun competidor o com un enemic i es dediquen a marejar la perdiu.

Categories:

dimecres, 2 de febrer de 2005

Astronomia, supercomputació i manetes

Científics de la Universitat de Zuric prediuen que la Via Làctia és plena amb 1015 núvols de matèria fosca, o halos, de la massa de la Terra i la mida del nostre sistema solar. Es pot llegir la informació sencera a Nature i a Astronomy Magazine.

Els resultats els han obtingut després de sis mesos de càlculs en un superordinador casolà, fet a mà, el zBox. Als enllaços teniu les fotos, impressionants, i la història de com es va fer aquest superordinador. Per descomptat, el sistema operatiu emprat es Suse Linux.

Via slashdot.

Categories:


Al·lèrgics a la tecnologia












dimarts, 1 de febrer de 2005

Davos i Porto Alegre

Aquest dies es fan dos "fòrums" molt diferents. A Davos, el fòrum dels països rics i defensors de la globalització i a Porto Alegre l'alternativa antiglobalitzadora. És una simplificació,és cert, però no és aquest el tema que vull tractar.

A Davos, la tecnologia, Internet, la Societat de la Informació pràcticament han desaparegut. El Nytimes ens relata les peripècies d'en Nicholas Negroponte, amb un portàtil que val uns 100 dòlars. Negroponte sempre ha sigut un defensor de la tecnologia com a eina per millorar la qualitat de vida i per esborrar fronteres econòmiques. Però sembla que no ha tingut gaire sort amb el seu invent. A l'article queda palès l'esvaïment dels esforços engegats al 1998 per tancar la fractura digital, per executius com John Chambers, Cisco, i John Gage, Sun. Era l'època quan les punt.com s'enlairaven. Però els comitès i les declaracions no han servit de gaire. "Va ser molt cool, però finalment no es va fer res", ha dit un executiu.

Bill Gates era un dels escèptics, i deia que primer s'havien de resoldre les necessitats bàsiques. A Bill Gates se li han de reconèixer les seves activitats filantròpiques, amb les grans donacions que fa, per a moltes campanyes. Aquest any ha comentat: "Crec que és fascinant que no hi hagi aquest any a Davos cap sessió plenària sobre comles tecnologies de la informació estan canviat el món".

Segurament és perquè el món l'estan canviant a Porto Alegre. En una nota de l'agència Associated Press, abastament distribuïda, es parla dels cants dels "activistes" en favor del programari lliure, i de la necessitat que tenen els països en desenvolupament, de dedicar més diners a combatre la fam que a pagar llicències de programari propietari. També es pot seguir una crònica en directe, al dip d'en Llorenç Valverde i a Smart Mobs podem llegir les aportacions d'en Manel Castells:

" ...la propietat és el dret d'excloure altres de l'ús d'un bé o un servei. Al codi obert, la propietat es configura fonamentalmental voltant del dret a distribuir, no d'excloure... "

Categories: