dimarts, 29 de març del 2005

Les pors a Internet de Maria de la Pau Janer

A l’Avui de diumenge vaig llegir un article que ja amb el títol em va atreure: “Pors a Internet”, de M. de la Pau Janer.

Ens parla de la por. De quan som infants i apareix, de sobte, i ens hi hem d’enfrontar - es nota l’ofici d’escriure -. Passa de puntetes pel tema dels nens que pateixen dificultats o maltractaments: “Preferesc referir-me ara a aquelles altres pors, més subtils, més abstractes…” i ens passeja pel món dels contes de fades, dels relats meravellosos, amb gegants i bruixes, i les proves que en tot relat iniciàtic s’han de superar. Ens va portant per situacions i sensacions en què d’una manera o d’una altra ens podem veure reflectits.

Però, de sobte, apareix el primer monstre, la bruixa demagògia: “Els contes, però, han quedat lluny. Els nins prefereixen Internet.” Ja tenim la primera víctima. Els nens prefereixen Internet a la fantasia, als contes. I ens dóna la dada que ha d’assegurar la certesa de les seves afirmacions, i esvair qualsevol dubte: un informe de Save the Children sobre quin ús fan d’Internet els nens a Europa. Sempre que no se’ns acudeixi llegir l’informe, és clar. Continua i ens mostra una única dada: “un 49% dels nins de l'Estat espanyol que utilitzen Internet admeten que hi han trobat continguts que els han generat por o desconcert” i remata l’article i a l’hora tota esperança que la bruixa demagògia fugi dalt la seva escombra: “Les pors que es troben a Internet no solen ser el resultat de la saviesa dels segles, que educa i millora l'ésser humà. La por a Internet pot ser més òbvia que la dels contes, encara que no ens ho pugui semblar. A la vegada, pot ser molt més perjudicial.”

Poques vegades he llegit un article tan demagògic i fals. Fa ús d’un tema que és molt sensible, els nens i la seva seguretat, per presentar-nos una suposada realitat perillosa i molt perjudicial. Hi ha molts perills, a Internet, però d’avantatges, cap. Qui hagi llegit l’article de la M. Pau, tingui fills i poc coneixement d’Internet, segur que els posarà totes les pegues del món a que es connectin. I qui els ho hagi permès es pot preguntar si ho està fent bé.

El resum de l’informe comença així: “Internet puede ser una herramienta muy útil que proporcione información y nuevas posibilidades educativas para los niños, pero un uso inadecuado también puede tener graves riesgos para ellos.” Es tracta, doncs, de saber-ne fer un bon ús.

Si us interessa el tema, el que us recomano, i que l’autora no va fer, és llegir l’informe sencer de Save the Children i que tragueu les vostres conclusions. És sensiblement millor que el que ella ens ha transmès.

Categories:

diumenge, 27 de març del 2005

La biblioteca global comença a funcionar i el president francès...

Els resultats de la iniciativa de Google d’escanejar, posar en línia i fer cercables milions de llibres comença a trobar-se en els resultats de les cerques. En aquest enllaç d'slashdot trobareu 8 exemples.

El que fa riure o plorar, segons ens agafi, és el que sembla ser el camí escollit pel president francès, Jacques Chirac, per fer front a "l’amenaça" de Google i crear una alternativa europea: aliar-se amb Microsoft (desconec la credibilitat d’aquesta notícia a la que també he accedit via slashdot… seria millor que fos un rumor sense fonament).

I el tercer dels vincles llegits a slashdot sobre les biblioteques digitals: la biblioteca del Congrés dels EUA acull la vuitena conferència sobre “Gestió del coneixement i la creativitat en un context digital”, amb una col·lecció d’enllaços interessants.

Categories:

dissabte, 26 de març del 2005

La Generalitat atura el portal e-catàleg

Segons publica El Pais avui, la Generalitat ha aturat el portal e-catàleg, que es va fer famós per la polèmica sorgida arran de l’inici de la licitació pública de serveis informàtics, donat que solament funciona amb l’Internet Explorer de Microsoft.

Sembla ser que s’ha fet una auditoria que ha descobert importants deficiències que afecten seriosament la viabilitat del projecte. Fins ara ha tingut un cost de 14 milions d’euros.

Sembla preocupant que s’hagi trigat més d’un any a saber que l’e-catàleg és un portal inoperant i encara és més preocupant que es parli que ja s’ha desenvolupat una plataforma tecnològica i que és necessari un redisseny funcional complert:

“No se trata de que la Generalitat esté en contra de la contratación electrónica. El Gobierno de Pasqual Maragall ha subrayado su voluntad de desarrollar un proyecto en este sentido. Y más aún teniendo en cuenta que ya se ha desarrollado una plataforma tecnológica y que la administración ha gastado una suma poco despreciable de dinero para que ésta arrancara: 13.931.487,62 euros… La auditoría subraya que es necesario un rediseño funcional completo que incluya la negociación electrónica”

Vol dir que la plataforma tecnològica, SAP Enterprise Portal, coneguda per funcionar exclusivament amb productes Microsoft, serà la mateixa? Quan intentes accedir-hi amb Firefox mostra un missatge d’error molt explicatiu.

No es parla enlloc de programari lliure, codi obert, ni d’estàndards. Sembla que aquests temes solament donen per fer festes.

Categories:

divendres, 25 de març del 2005

Escriure amb imatges. Interfícies creatives

Una manera de fer servir les imatges de Flickr per escriure quelcom:

CNN





bInformationTS



Interfícies innovadores, o almenys diferents, que fan servir imatges per visualitzar noticies:

O sense imatges però amb moltes possibilitats de configuració:

Però no tot ha de ser Flash. Si vols saber els noms que posen a les criatures, als EUA, i la seva evolució des del 1900, prova aquest enllaç:

També es poden fer servir les cobertes dels llibres a la venda a Amazon per escriure, creant una interfície que és fins i tot usable per navegar pels llibres trobats!

dijous, 24 de març del 2005

Yahoo! Treu un cercador de Creative Commons

Yahoo!, el vell cercador, que ja té més de 10 anys, continua traient productes innovadors, ara un cercador de continguts llicenciats amb Creative Commons. El que no és tan innovador és que també, com altres, treu els productes en fase beta.

És una bona idea, però no he aconseguit treure’n l’entrellat. He provat de fer algunes cerques i els resultats no els trobo clars, deu ser que és una beta:

Cerca d’Skype veu ip al web i l’altra Skype veu ip restringit a Creative Commons.

Actualització: Perquè Yahoo!, i qualsevol altre programa, reconegui que el teu dip fa servir llicència de creative commons hi has d’incloure la informació necessària. Amb l’enllaç a la llicència no n’hi ha prou, i com que jo no tenia aquesta informació al dip, és per això que no sortia a la cerca. Al web de creative commons hi ha un assistent que genera el codi html necessari: has d’indicar la llicència que vols fer servir i a la pàgina següent ja tens el codi, llest per copiar i enganxar. Tot això ho he descobert llegint el post de bitsenbloc. Gràcies Pere!

dimarts, 22 de març del 2005

Skype, la veu sobre IP i les telcos (II)

La veu sobre IP (VoIP) és fer servir els protocols d'Internet per enviar veu, el que vol dir dividir la veu, una conversa, en trossets o paquets d'informació, i enviar-los per la xarxa.

Requeriments tècnics

A l'anterior article comentava que el retard (latència)dels paquets, és a dir, el temps que triguen a arribar al seu destí ha de ser baix, els paquets han d'arribar en ordre i se n'han de perdre molt pocs o cap pel camí. Aquests requeriments són específics de la Veu IP. Per enviar un arxiu, ens és igual si hi ha un retard (estem parlant de milisegons), si els paquets no arriben ordenats, els protocols s'encarreguen de posar-los en ordre i si algun es perd, també els protocols demanen que es torni a enviar. Però perquè una conversa sigui intel·ligible, necessitem que aquests paràmetres siguin molt més estrictes que amb altres aplicacions, i llavors es diu que la Veu IP necessita de QoS (Quality of Service) o qualitat de servei.

El problema ve donat perquè el QoS no està implementat sobre els protocols de la xarxa IP. Normalment el QoS és una característica del maquinari per on passa el tràfic d'Internet: els commutadors, els routers, etc.

És prou habitual que amb l'Skype o d'altres programes de Veu IP es pugui parlar amb bona qualitat, encara que no ens asseguren cap QoS. Però alguns dies dóna problemes de qualitat o fins i tot no es pot parlar. Per què? Doncs perquè al camí per on passen els paquets hi ha un enllaç saturat, que rep mes tràfic del que pot gestionar, i es perden paquets i per la mateixa raó o per una altra, hi ha un retard important. Avui dia les xarxes són prou bones i no és normal que passi això, excepte en xarxes mal dissenyades o congestionades, com era el cas de Menta.

Quin és el futur?

Per aquest motiu, que el QoS no és part de l'estàndard IP, els ISP i els operadors de xarxes, les telcos de sempre, tenen la clau de la Veu IP. Ells sí que poden marcar els paquets de Veu IP i donar-los prioritat, QoS, o fins i tot bloquejar-los. Ja s'ha donat el cas de petits operadors als EUA que bloquejaven la Veu IP a les seves xarxes, encara que han sigut obligats per la FCC (un símil a la CMT d'aquí) a no fer-ho. Però ningú impedeix a les telcos donar qualitat de servei (QoS) a la seva Veu IP, per davant de la dels altres, aliar-se entre elles i així deixar fora els independents com Skype i similars. Això és el que em fa pensar que les telcos són les úniques que podran oferir un servei de Veu IP amb qualitat garantida. A l'article "The Best days of Voice-over-IP Telephone Service May Already Have Passed", ens donen la mateixa opinió.

Encara que després de llegir aquest altre article, que argumenta que les telcos no ho podran fer encara que vulguin, ja no ho tinc tant clar. A "Broadband Providers WON’T Win the VoIP Wars by Playing Dirty" l'autor opina encertadament que la xarxa, Internet, no és propietat de ningú. Està composta de moltes xarxes, petites i grans, i serà pràcticament impossible que ningú pugui aprofitar-se d'aquest fet per diferenciar el seu servei. Excepte que sigui un monopoli local, i he pensat en Telefònica...

Categories:

Yahoo! es posa les piles

Si fins ara ha sigut Google el qui ha portat la iniciativa, a l’hora d’aportar innovacions, Yahoo! no vol quedar fora i ens proposa novetats molt interessants.

La setmana passada van anunciar, encara no disponible ni com a beta, el seu nou servei anomenat Yahoo! 360º. És una combinació de dip i xarxa social, amb els serveis de missatgeria instantània i correu integrats. L’anunci que finalment Yahoo! ha comprat Flickr sembla arrodonir l’oferta. I pel que sembla, no es tracta d’assimilar Flickr dins de Yahoo!, per contra volen “flickeritzar” Yahoo! Flickr és un dels llocs web capdavanters en el que s’ha vingut a dir programari social i folksonomies.

Els que estem a Blogger, almenys és la meva opinió, ens mirarem amb atenció que és el que ofereix Yahoo.

Blogger, que és propitat de Google, s’està quedant com una de les plataformes de dips més antiquades i amb menys prestacions, i encara hi hem d’afegir els problemes d’estabilitat i funcionament que hem patit últimament.

I si el mercat dels cercadors ja sembla prou mogut, una altra notícia de compres: AIC/InterActive compra Ask Jeeves, el quart cercador en discòrdia, que fa pocs dies havia comprat Bloglines.

Contrasta aquesta situació (una empresa innova i obté com a resposta més innovació d’altres empreses) amb la situació europea en tecnologies. A bitsenbloc llegíem fa uns dies la resposta del director del projecte de biblioteca digital de la BNF, que cridava a la creuada davant l’amenaça que suposa que Google Print escanegi i indexi milions de llibres, llibres en anglès, és clar! Doncs resulta que el mateix president francès ha de buscar suports per engegar una iniciativa similar a Europa. Sembla que la iniciativa privada europea no està per aquestes coses.

Actualització: segons dirson, Yahoo! pot haver pagat per Flikr entre els 15 i els 40 milions de dòlars. Una bagatel·la al costat del que han pagat per Ask Jeeves, 2.000 milions de dòlars.

dijous, 17 de març del 2005

La bretxa serà més gran

L’altre dia vaig escriure un article en el qual, a part d’ironitzar amb la utilització de la paraula cohesió com a intent d’amagar la bretxa digital, comparava el nou Pla de la Generalitat que ens permetrà tenir fins a 8 megues de banda ampla el 2008, amb la tecnologia que sembla que ja està a punt al Japó per donar 170 megues… i quasi em vaig quedar amb una mica de mala consciència. Home, 8 megues no està pas malament i el Japó ja se sap, sempre estarà a l’avantguarda…

Avui, llegint un article molt interessant sobre Google a Cnet, veig que hi ha una iniciativa a Califòrnia per donar 1 gigabit, o sigui 1024 megues, a tots els californians cap el 2010.

En lloc de reduir-la, la bretxa serà més gran en el futur.

Continuo dient el mateix: la manca d'ambició aplicada a les infraestructures, siguin de comunicacions o no, és quelcom que s'acostuma a pagar molt car.

dimecres, 16 de març del 2005

Skype i la veu sobre IP

He llegit el que diu pqs sobre l’Skype i hi estic d’acord. Encara no he escrit sobre aquest programa, i molt poqueta cosa sobre la Veu sobre IP, i n’he llegit moltes coses que no comparteixo.

Per veure si l’argument de pqs que alliberar el protocol és encertat no cal elucubrar gaire, solament mirar al passat. Com és que va triomfar el que llavors es deia IBM PC, davant d’altres iniciatives millors com el Mac? Per dues raons importants: la primera perquè IBM va publicar les especificacions del PC, i la segona és que ho va fer perquè ells mateixos no creien que el PC tingués cap èxit. Per contra Apple no va obrir la seva tecnologia i així els ha anat.

El mateix amb l’Skype. És un avanç respecte a d’altres sistemes de veu sobre IP, pels protocols que fa servir i pel còdec d’àudio, que és molt bo. Però no s’han atrevit a crear un veritable daltabaix a Internet obrint les seves especificacions. Ja veurem com evoluciona.

Un dubte que tinc sobre Skype és quina de les seves parts fa servir tecnologia p2p. El que he llegit en algun lloc és que fa servir p2p per mantenir les llistes d’usuaris i la gent que està connectada, però que el tràfic generat per la veu sobre IP és directe entre els que parlen. No he trobar gaire bona informació al respecte.

I sobre la veu sobre IP també he llegit moltes coses que no comparteixo. La veu sobre IP no s’ha popularitzat gràcies a la banda ampla. De fet, la veu sobre IP, no la necessita. Skype i altres programes similars utilitzen uns 16Kbits/seg o sigui que amb un modem ja pots tenir més d’una conversa alhora. El que és molt crític per a la veu sobre IP és la latència, és a dir, el retard dels paquets en arribar al seu destí. La latència màxima assumible sense pèrdua de qualitat, en forma de talls, etc., és de 120 milisegons. Me’n recordo quan tenia Menta a casa i durant mesos tenia una latència de més de 700ms! Excepte navegar no es podia fer cap altra cosa: ni jugar, ni parlar i tenia 600Kbits/seg. Un altre dels paràmetres importants és la pèrdua de paquets, que no ha d’existir o ha de ser baixíssima, i amb Menta també era un drama. Espero que ho hagin solucionat pels clients que els quedin, perquè jo vaig fugir.

I com que m’està quedant un totxo, un altre dia explicaré per què crec que, la veu sobre IP, no serà una alternativa a les empreses de telefonia tradicional, de fet crec que seran les Telefonicas de torn les que ho comercialitzaran.

PD. Vaig a publicar l’article i veig que en Pere diu que no està d’acord amb mi quan dic que l’article de La Vanguardia sobre la Wikipedia està força be! Potser em vaig deixar emportar per l’eufòria de veure tres articles sobre tecnologia el mateix dia al mateix diari. Però, tot i que també crec que és un article fred i millorable, encara crec que és bo que surtin articles com aquests als mitjans de comunicació.

Categories:

dimarts, 15 de març del 2005

Buscando el conocimiento

A La Vanguardia d’ahir dilluns, tres articles sobre tecnologia, pràcticament 3 pàgines. Tot un rècord.

Un dedicat a la wikipedia que està força bé, l’altre dedicat a les noves marques comercials al CeBit, i l’altre, “Buscando la Sociedad del Conocimiento”, un seminari organitzat per Manuel Castells a Lisboa, per “celebrar” la signatura fa cinc anys de l’agenda de Lisboa.


Interessants les dades que aporta Castells, com ara que el 60% del pressupost de la UE se l’emporta l’agricultura: cada vaca rep 2 euros al dia!

“Los últimos cinco años han sido un desastre absoluto en España en la aplicación de políticas de sociedad del conocimiento”

Com a exemple de països d’èxit: Finlàndia. El seu secret són obscures fórmules que no se li acudirien mai a ningú: invertir molt en I+D, més del 3,5% del seu PIB, i tenir una educació de primera qualitat, 100% pública.

“El objetivo nacional [a Finlàndia] es mantener el círculo virtuoso en que el Estado del bienestar proporciona a la economía trabajadores de gran cualificación y capacidad de innovación, y la economía devuelve los fondos necesarios para mantener dicho estado"

dilluns, 14 de març del 2005

Mapes creatius

Sempre m'han fascinat el mapes. Poder localitzar llocs per on has passat o llocs desconeguts i imaginaris fins que no hi vas. Ara he descobert, llegint Vilaweb, que des del 2002 hi ha un lloc web, bdebarna, on es poden escriure històries lligades a un punt del mapa de Barcelona. M'ha agradat molt.

Fa un temps vaig fer un article sobre un web similar, murmur, a Toronto. En comptes de deixar missatges de text, són missatges de veu.

Ara fa uns dies llegia al dip de Scobleizer: Microsoft Geek Blogger un article sobre els dips de Seattle localitzats en un mapa. Com no podia ser d'una altra manera, està fet amb Microsoft Maps i no funciona amb Firefox, i amb l'IE no és que vagi gaire fi... encara que la idea es bona, han de buscar unprogramari millor.

I també a Nova York tenen un mapa amb els dips que es volen enregistrar associats a les parades del metro de la ciutat.

És reconfortant trobar que hi ha gent innovadora aquí mateix!

diumenge, 13 de març del 2005

La fractura, la bretxa o la cohesió digital

He arribat via slashdot a una notícia sobre els nous avenços tecnològics que cada cop proporcionen més amplada de banda. Al CeBit, en una entrevista, un dels investigadors de Panasonic diu que ells, juntament amb Sony i Mitsubishi, han desenvolupat una tecnologia amb la capacitat d'oferir 170 Megabits fent servir les línies d'electricitat domèstiques. 170 Megabits! També diu que la tecnologia està desenvolupada i a l'espera de rebre autorització del govern per a la seva implantació.

M'ha vingut al cap el tema de canviar el nom de fractura, o bretxa, digital per cohesió digital, que seria com intentar amagar, parlant en "positiu", el que ens separa, o separarà, del primer món tecnològic: segons el Pla Director d'Infrastructures de Telecomunicacions, presentat fa pocs dies a la Generalitat, el 2008 el 80% de la població de Catalunya tindrà la possibilitat de contractar banda ampla de fins a 10 Megabits. No em quadra el terme "cohesió" per descriure aquesta realitat, potser n'hauríem de dir abisme!

La manca d'ambició aplicada a les infrastructures, siguin de comunicacions o no, és quelcom que s'acostuma a pagar molt car.

Categories:

dissabte, 12 de març del 2005

La indústria de les TI a Europa

Europa ha de construir la seva pròpia indústria de TI i reduir la seva dependència dels EUA si vol continuar sent competitiva, és el que ha dit el Ceo de SAP, Henning Kagermann, a la conferència d’obertura del CeBit.

"La indústria de les TI té el potencial més gran per innovar, menys restriccions i el major impacte en altres indústries, però el sector està dominat pels EUA."

“Per cada euro que s’inverteix a Europa en els grans projectes de TI, 75 cèntims se’n van a fora.”

"La unió europea necessita un programa centrat en la inversió en la indústria de les TI.

Els negocis confien cada vegada més en la innovació dels seus processos interns, per competir, i les arquitectures de programari orientades al servei són ideals per proporcionar aquest tipus d’innovació."

Potser algú hauria de fer cas del que diu el Ceo de l’empresa de programari més important d’Europa.

El CeBit és la fira més important del món, en Tecnologies de la Informació, i es fa aquests dies a Hannover, Alemanya. I ja posats, aquí algú hauria de pensar que a Barcelona fa molts anys que no n’hi ha cap.

Bones notícies a la CMT

La dimissió de Carlos Bustelo al capdavant de la CMT és una molt bona notícia. La seva presidència ha portat la CMT a ser un fre importantíssim a la innovació -recordem la paralització de SensefilsBCN entre d’altres iniciatives- i ha sigut una descarada ajuda a l’exmonopoli de Telefònica i, com a conseqüència, tenim una de les pitjors situacions d’Europa pel que fa a les connexions a Internet: de les més cares i lentes.

Si a aquesta nefasta actuació li sumem la seva negativa a fer efectiu el trasllat de la CMT a Barcelona, són molt bones notícies que ja no hi sigui. Les seves declaracions a la premsa, una vegada dimitit, qualificant el trasllat com una “chorrada” deixen ben clar l’alçada intel·lectual del personatge.

dijous, 10 de març del 2005

Lluny de casa

Creia que seria més fàcil continuar escrivint al meu dip, encara que des de dilluns, sóc lluny de Barcelona, treballant en un projecte molt important per a la meva empresa. Encara que a l'hotel hi ha connexió a Internet, un wifi una mica lent però gratuït, el canvi d'hàbits i, sobretot, la falta de temps ha fet que, fins ara, els meus escrits hagin disminuït quasi fins a zero, excepte l'emprenyada per l'aprovació de la directiva de lespatents de programari. I encara em queden 2 setmanes!

dimarts, 8 de març del 2005

República bananera!

Després algú s'estranya que no anem a votar a les eleccions europees. Per què? Al govern de la república bananera d'Europa, el Consell més bananer de tots, que li importa? Han aprovat la directiva de patents de programari i per fer-ho no han seguit ni les seves mateixes regles. Enhorabona senyors. I jo em pregunto: Espanya va votar que no a la Comissió, era un vot de fireta? Han fet alguna cosa més a laComissió, o han callat?

diumenge, 6 de març del 2005

Els mitjans de comunicació tradicionals i els dips

El model de negoci dels mitjans de comunicació tradicionals a Internet continua sent motiu de debat. Per una banda s'ha de buscar la rendibilitat econòmica i per l'altra continuar sent un mitjà amb influència a Internet. Els dos models més estesos en aquests moments són, per subscripció de pagament, i obert i amb publicitat.

Llegia al dip de David Weinberger el que poden semblar tímids passos del Nytimes cap a l'obertura total dels seus articles, donat que ara caduquen en una setmana i la majoria es fa de pagament. L'altre gran diari, el WSJ, exclusivament per subscripció de pagament, hi ha qui diu que corre el risc d'esdevenir irrellevant. No solament s'ha de pagar, sinó que no permet el que s'anomena enllaçat profund (deep linking) als seus articles.

A Internet, el que no es pot compartir no atrau ningú, i amb el bum dels dips, el que no es pot enllaçar no val res.

Dels diaris que tenim més propers, El Mundo, El Periódico, l'Avui i La Vanguardia fan servir el model obert amb publicitat, com el Nytimes, i El País és per subscripció de pagament.

He anat a Technorati a veure quants dips enllacen aquests diaris. Hi he afegit Vilaweb per veure què tal un mitjà purament online:

El Mundo 1823
El País 987
El Periódico 295
La Vanguardia 185
Vilaweb 127
Avui 20

Nytimes 78.122
WSJ 910

Curiosament El País té més enllaços que el WSJ, i això tenint en compte que El País té uns 40.000 subscriptors i el WSJ uns 700.000: no permetre enllaços profunds agreuja, molt, el problema de ser exclusivament per subscripció. També m'ha sorprès que Vilaweb tingui el que em semblen pocs enllaços, segurament degut que els seus articles no tenen una adreça permanent fàcilment localitzable: jo mateix he tingut problemes quan he volgut fer-hi un enllaç. I també crida l'atenció els pocs enllaços en general dels diaris catalans.

He fet servir Technorati perquè cerca únicament a dips, tot i que encara no és un mitjà gaire fiable. Els articles indexats apareixen en una consulta i desapareixen a la següent, per tornar a aparèixer mes tard.

divendres, 4 de març del 2005

Taxonomies i etiquetes. Dels arbres a la pila de fulles.

David Weinberger ens continua parlant de classificacions, Taxonomies and Trees, a la introducció del nou número d’Esther Dyson's Release 1.0. Comença fent un paral·lelisme entre la història bíblica de l’arbre del coneixement, i diu que, després de la mossegada, la forma que li hem donat al coneixement és la d’arbre i la seva estructura de branques: els grans conceptes contenen els més petits i aquests en contenen de més petits encara. Durant mil·lenis, hem tingut la idea que l’estructura del coneixement té forma d’arbre, des de l’organització dels departaments fins a la jerarquia de les espècies.

Ara la tardor ha arribat al bosc, gràcies a la revolució digital. Les fulles cauen i els arbres llueixen pelats. Estem descobrint que les jerarquies tradicionals del coneixement, que ens han servit molt bé, són innecessàriament restrictives quan s’ha d’organitzar informació en el món digital. l els principis mateixos de l’organització canvien i s’alliberen de les restriccions del món físic.

I posa tres exemples molt interessants:

  • Al mon físic una fruita solament pot penjar d’una branca. Al món digital els objectes poden ser classificats en dotzenes o fins i tot en centenars de categories diferents d’una manera fàcil.

  • Al món real, moltes persones utilitzen un sol arbre. Al món digital, pot haver-hi un arbre diferent per a cada persona.

  • Al món real, la persona propietària de la informació generalment també té la propietat i el control de l’arbre que organitza la informació. Al món digital, els usuaris poden controlar la organització de la informació que és propietatd’altres.

També diu que les etiquetes s’han convertit en el meme de l’any, o com a mínim, escriuen un altre capítol de la història de les classificacions.

És un article interessant per als interessats en noves formes d’organitzar la informació i el coneixement.

Tenia aquest article escrit, però no el vaig poder publicar, i ara que anava a fer-ho he vist que haurem d’introduir una nova dimensió: l’idioma. Ha començat una conversa interessant, que podeu seguir a Quasi un Bloc: Blocs multillengües, a Jmones: Folksonomies i i18n i a bellodra: Metainformació per descriure la informació. Continuarà…

Categories:


dimecres, 2 de març del 2005

La Junta de Andalucía allibera tot el seu programari

La Junta de Andalucía, en una acció sense precedents, allibera tot el programari que sigui de la seva propietat:

"La Junta se convierte en la primera comunidad autónoma que pone a disposición de todos los ciudadanos, instituciones y empresas el código fuente de los programas y aplicaciones informáticas que sean de su propiedad, ya hayan sido desarrollados por su personal, el de sus organismos autónomos o por terceros."

Quina millor aposta pel programari lliure que alliberar el programari propi? Temps hi haurà per fer comparacions amb el que tenim, o no temin, per aquí. Ara, enhorabona per una gran decisió, que pot significar un abans i un desprésal món del programari lliure.

La notícia ha començat a circular aquesta tarda i ben segur que arribarà ben lluny.

Categories:

En quin idioma etiquetar?

Una reflexió, sobre un dels comentaris anteriors sobre si “un dels principals problemes dels tags és l'idioma... taguejar en català o castellà et limita molt els resultats”. Depèn (gran resposta). En primer lloc no existeix una limitació en el nombre d’etiquetes que pot tenir un article. Pot tenir-les en diferents idiomes: neu, nieve, snow. De fet es veu més clar, de vegades, en algunes fotos de Flickr, perquè no solament l’autor de la foto pot posar etiquetes, pot fer-ho tothom. Puc veure una foto que té l’etiqueta snow i posar-li neu.

Si s’utilitza una etiqueta que fa servir molta més gent, perquè sigui molt popular, o d’un idioma molt estès, serà mes difícil que es trobi l’objecte amb aquesta etiqueta. Personalment crec que s’hauria d’etiquetar com a mínim en l’idioma que s’escriu. Si escrius en castellà o català i etiquetes en anglès és pràcticament segur que qui arribi a l’article esperi trobar-se’l en anglès i que no el sàpiga llegir.

També poden passar coses curioses quan una mateixa paraula existeix en diferents idiomes i amb significats diferents, com neu, o coses més divertides com dips. Encara estem aprenent com va això de les etiquetes!

I tampoc no són definitives. Si veus que no t’agrada on o com surt, pots canviar-les.

Categories:

dimarts, 1 de març del 2005

La neu

Ahir la notícia va ser: neva! neva!, ens deien, neu a Mirasol, neu de sommi o neu escantellada. I és clar, si diem que amb deu graus fa fred, ara fa un fred de collons!

Categories: