dimecres, 30 de novembre de 2005

Vells models i noves tecnologies

Es parla molt últimament de la TDT i, potser no tant, de la IpTV, que tot arribarà. Tecnologies avançades per veure la mateixa... televisió. Això sí, amb molts més canals. I sense canviar el concepte de: un emissor, molts receptors, el que se’n diu broadcast o multidifusió. Encara que la tecnologia sigui nova, el model que es fa servir és el de sempre. I la IpTV sí que ens permetria no tenir aquesta restricció. Se’ls podria ocórrer que els canals són una cosa antiquada i seria bo oferir la possibilitat que els usuaris creïn els seus propis canals, escollint els programes, de manera independent d’a quin canal “oficial” surtin. Però segurament els propietaris de cada canal no voldrien. Per veure una sèrie o documental interessant t’has de quedar amb tot el canal. I a sobre, què passa amb la publicitat? Tal com està el pati, qualsevol dia ens obliguen a veure la publicitat i declaren il·legal aixecar-se del sofà.

dilluns, 28 de novembre de 2005

Viatjar és cultura si és que vols aprendre

Sempre he cregut, i encara crec, que viatjar és una cura per al centralisme i que aporta bones dosis de civilització i tolerància. Conèixer altres realitats, és sovint causa de reflexió i aprenentatge. Parlant de llengües, a la vella Europa, rica en història, n'hi ha uns quants exemples, dels quals jo conec Bèlgica, Suïssa i Finlàndia. Potser aquest últim és poc conegut. Hi ha una petita comunitat que parla suec, i que viu fonamentalment a ciutats de la costa oest. Allà, on la majoria de ciutadans parla suec, estan en suec fins i tot els senyals de tràfic i el suec és l'idioma oficial. Però és clar, el suec és l'idioma d'un estat, encara que sigui el d'un altre, i això és una gran diferència respecte al català.

L'altre dia vaig llegir un comentari al bloc de Ricardo Galli, que en una de les seves parts diu "...pero si el nacionalismo se cura viajando..." i vaig pensar: carai, just el contrari del que jo crec!

Els que conegueu la realitat belga i les seves dues comunitats lingüístiques nítidament separades entendreu perfectament l'anècdota que descriu molt bé Vicent Partal al seu bloc:

"¿i per què ens parlen en català si som a Bèlgica?". Només se m'acut de respondre dient-li: "perdone és que som a Flandes" (l'aeroport de Brussel·les és a Zaventem). Evidentment el catalanet en qüestió no entén la ironia...

dissabte, 26 de novembre de 2005

Més de quatre milions de discos pirates

Els quatre milions set-cents mil CD que Sony ha dit que retirarà del mercat i que contenen un programari que s'instal·la sense avís i que posa en perill els ordinadors dels usuaris que l'han fet servir, són discos pirates si fem servir els arguments de la mateixa indústria discogràfica per definir pirateria. Porten codi robat i han violat les lleis de la propietat intel·lectual.

La retenció de dades és un problema

La retenció de dades no és la solució!

Els ministres europeus de Justícia i la Comissió Europea volen emmagatzemar tot el tràfic telefònic i d'Internet de 450 milions d'europeus

La retenció de dades és una tècnica invasiva que interfereix amb les vides privades de 450 milions d'europeus. La retenció de dades és una política que expandeix les capacitats de vigilància d'una manera sense precedents.

Ara la indústria discogràfica vol accedir a aquest registre de dades per lluitar contra el que ells anomenen pirateria. És doblement il·lícit permetre a una empresa, o grup d'empreses, accedir a dades privades per defensar el seu negoci.

Serà una victòria del terrorisme si per lluitar contra seu es restringeixen els nostres drets.

dimarts, 22 de novembre de 2005

Google Books i Creative Commons

Avui he descobert un nou bloc. A través d’un comentari d’Om Malik, que literalment diu “Tristan Luis explica la controvèrsia de Google Print en paraules que els humans poden entendre”, i no m’he pogut estar de llegir-lo. I val la pena.

És un dels pocs articles crítics amb el projecte de Google que m’ha fet reflexionar. No és el de sempre. Que si viola la propietat intel·lectual, etc.

Compara la iniciativa de Google amb l'Open Content Alliance, i diu que el debat és públic contra privat, i el que Google està fent és crear un negoci privat (el seu) amb el treball d’altres i que no compartirà amb ningú. Solament es podrà accedir a aquest contingut a través seu.

“Mentre que és bo que Google doni accés a una manera de cercar contingut que abans no es podia cercar, per què està bé per a Google no compartir aquest contingut amb altres? Com és que no s’uneixen a l’Open Content Alliance i comparteixen l’accés al contingut que ells han creat? Per què és que estan creant un jardí tancat al voltant del contingut que ells no han creat i solament permeten la interacció amb aquest contingut a través de Google? Aquestes són preguntes que Google no ha contestat i fa falta que ho faci si hem de creure el lema extraoficial de l’empresa “No ser dolents” (Don’t be evil)”

El perill de la situació que es provoca per les demandes dels autors i els editors americans és que, ara que Google té molts diners, s’arribi a un acord. Uns drets fins al moment lliures passaran a tenir un preu, i solament organitzacions o empreses amb molts diners podran competir.

La solució proposada: Creative Commons. Un dels possibles compromisos seria no obligar al model d'opt out (si algú no vol ser-hi ho ha de dir explícitament) a canvi que els editors i els autors llicenciïn amb CC, cosa que permetria que el contingut fos compartit lliurement.

“El més divertit és que això, finalment, pot ser l’única sortida de l’embolic que Google ha creat i que ningú més sembla haver-los suggerit.”

divendres, 18 de novembre de 2005

El cas de Sony encara porta cua

Encara no s’han acabat de trobar coses dins del programa espia que instal·lava Sony amb alguns dels seus CD de música. Ara s’ha descobert que conté codi copiat d’un reproductor de codi obert, i que no ha respectat la llicència.

Un dels experts en seguretat, Bruce Schneier, es pregunta a Wired on eren les empreses de seguretat que fabriquen antivirus? On era Microsoft? Per a qui treballen aquestes empreses? Sembla que no pas per als seus usuaris.

Avui he vist uns tres anuncis de productes Sony: al spam publicitari que envia l’ICT de tant en tant i que porta el títol de “Gane algo que provoca gran impacto SONY”. No l’he obert, per si de cas... A Vilaweb: Sony llança un servei de telefonia per Internet i he pensat: ves a saber que t’instal·len... He vist l’anunci d’un televisor de Sony i he pensat que igual es guarda la informació dels programes que mires... Quant haurà perdut Sony amb aquesta història?

dijous, 17 de novembre de 2005

Ètica i programari

He llegit amb astorament l’article d’en Benjamí, Els que parlem d’ètica no hem de callar, on escriu que:

“Eduard Elias i Vila, del Col·legi Oficial d’enginyers informàtics de Catalunya, ha dit que troba que alguns que defensen el programari lliure haurien de callar, perquè fan més mal que bé”

“...en parlar de programari lliure amb empresaris, alguns no saben adaptar el discurs per a no mencionar res d’ètica ni d’ideologia. Diu que l’empresari no està interessat en estes coses. No volen ni sentir-ne a parlar i intentar-ho està fora de lloc al món dels negocis.”

En primer lloc, no se li pot dir a ningú que calli. Bé, ningú, ningú, no n’estic segur (i ara penso en una emissora de ràdio que... però això és una altra història).De cap manera en aquest cas.

En segon lloc també és fals que l’empresari no estigui interessat en estes coses. No es pot generalitzar. Hi ha de tot. I si és una empresa gran, dependrà, més que de l’empresari, que igual ni ho sap, de l’ètica de qui compra. Jo, quan he comprat, sí que he tingut en compte aquests temes. Repeteixo, hi ha de tot i generalitzar és un error.

Jo sóc més del discurs dels avantatges del codi obert que de l’ètica del programari lliure (sé que no em defineixo gaire, però és així), però em molesta el discurs ètic del programari lliure? Gens ni mica. Fins i tot l’agraeixo, perquè em fa pensar. Des de que tinc el bloc i llegeixo a segons qui: Benjamí, Pere, i molts més, encara que de vegades no arribi a estar d’acord amb certes afirmacions, ara estic més a prop del programari lliure que fa un any.

Des del meu punt de vista, com més facetes tingui un discurs més ric és.

I per acabar, em sembla increïble que algú que defensa institucions de l’edat mitjana com els gremis, ai, perdó, col·legis professionals, al segle XXI doncs... però això també és una altra història.

Aquest article de la viquipèdia pot ser interessant si no coneixes les diferències entre codi obert i programari lliure.

dimecres, 16 de novembre de 2005

Sony fa marxa enrere

Després de totes les crítiques rebudes, i de les demandes judicials que comencen a caure'ls al damunt, Sony ha dit que paralitza la producció de CD amb el DRM que ha causat tot aquest sidral. Però els CD de Sony que porten aquest programa maliciós encara són al mercat. La EFF publica la llista dels CD que porten aquest sistema. Fins i tot s'ha pogut llegir a Wired una crida al boicot dels productes de Sony, el que ha acabat de convèncer-los que millor enretirar del mercat tots els seus CD que porten el codi maliciós. També Microsoft ha dit que netejarà el que Sony ha instal·lat.

S'han fet càlculs, basats en la informació continguda a un bon nombre de servidors de noms, DNS, que diuen que hi ha més de 500.000 ordinadors infectats. Podeu veure mapes per continents.

I malgrat el que diuen a moltes notícies de la suposada immunitat dels Macs, sembla que també haurien d'anar amb compte.

Per una altra banda, IBM, Sony i Philips han creat l'Open Invention Network (OIN) per compartir patents i protegir Linux de possibles demandes.

Segur que són divisions diferents dins de Sony les que fan aquestes accions. Seria interessant veure el que es deuen estar dient ara mateix.

dilluns, 14 de novembre de 2005

Què fa por de Google Print?

Crec que els que em llegiu ja heu notat que Google Print i el que ha desfermat m’apassiona. Avui he llegit un article de David Weinberger, un dels autors de Cluetrain manifesto, “El que realment ens diu Google Print sobre el futur dels libres”, on ens parla de la importància de la metadata en la classificació de llibres, des de l’antiguitat,passant pel Dewey decimal system, fins arribar al present digital i la revolució que ha provocat. Trobo destacable el paràgraf final:

“En la mesura que la revolució digital continuï, i que nosaltres generem més i més vies d’organitzar i enllaçar llibres- integrant informació dels editors, biblioteques i més radicalment, altres lectors- tota aquesta metadata no només ens farà trobar llibres, ens proveirà del context en el qual els llegim

El repte real a l’edició tradicional avui no ve de la digitalització de llibres, sinó de la natura mateixa del web. Fent servir metadata per ajuntar idees i contingut de múltiples fonts, els lectors en línia esdevenen no receptors passius d’idees lligades sinó bibliotecaris actius, revisors, antologistes, editors, comentaristes, i fins i tot (re)editors. Potser que sigui això el que fa por als editors i als autors sobre Google Print”

Les wifi es mouen

En pocs dies he passat de creure que el panorama wifi estava aturat fins a veure com hi ha iniciatives a dojo.

A Sabadell Lliurealbir, dins de guifi.net, ja ofereix connectivitat i a Sant Pol ja tenen un grapat de nodes en funcionament.

A tots dos blocs trobareu fotos i informació de com connectar-se i com muntar una xarxa wifi i connectar-la amb altres xarxes.

diumenge, 13 de novembre de 2005

Chicken flu

Convergència de televisió i mòbils

Sempre he sigut molt escèptic sobre la convergència de dispositius i mitjans. L'últim invent en aquest terreny és la televisió als telèfons mòbils, on les empreses de televisió i telecomunicacions s'estan gastant uns quants euros, malgrat molts estudis que diuen que no hi ha gaire interès dels possibles consumidors.

Després de l'èxit inesperat dels missatges sms es van treure de la màniga els missatges mms (multimèdia: fotos, vídeos) que han sigut un fracàs. Ara volen proposar de veure la televisió als mòbils. Em pregunto si aquest nou servei portarà de regal una gorra de cop per si la gent veu la tele mentre camina...

Un altre mite és la televisió interactiva, quan crec que la televisió és el paradigma de la passivitat. La tan famosa TDT, que encara algú ha de dir per a què serveix més enllà de millorar la qualitat del senyal, porta la promesa de la interactivitat. Fa temps que Marc Andreessen, fundador de Netscape, va dir:

"El concepte sencer que la gent interaccionarà amb el seu televisor és una ximpleria"

"La televisió interactiva té lloc quan perd el teu equip de futbol i llances una llauna de cervesa (millor buida) a la pantalla "

divendres, 11 de novembre de 2005

Sobre el govern d’Internet

Sóc de l’opinió que, en general, els nostres polítics desconeixen les noves tecnologies, no tenen gaire idea del que és i permet fer Internet més enllà del correu electrònic, la societat de la informació potser els recorda la premsa i veuen els blocs, si és que saben el que és, amb recança. En una paraula: ignorància. No arriben ni a immigrants digitals.

Però hi ha una característica que sí que sembla que coneixen, o creuen conèixer, de les noves tecnologies, i és la capacitat de control que poden oferir, i sembla que tots intenten fer-ho, via retenció de dades i moltes altres coses.

El conjunt de tot plegat provoca que ens trobem davant de molts intents, en molts fronts, de retallar llibertats, d’intents d’apropiació de la cultura per part d’una indústria que solament vol guanyar diners, entre d’altres.

És aquí on s’emmarca la petició de molts països i també de la unió europea perquè el “control” o el “govern” d’Internet passi a mans d’un organisme internacional com l’ONU. Ara aquest govern és exclusivament en mans dels EUA i de l’organització sense ànim de lucre ICANN contractada per ells.

El que “governa” l’ICANN és la gestió del sistema de noms. Són els que no fa gaire van aprovar el domini .CAT

I en aquest tema no tinc una opinió definida. Per una banda no m’agraden gens els arguments que serà dolent que Internet estigui sota el govern de l’ONU perquè la majoria dels països que en formen part no són democràtics. Aquests són, si fa o no fa, els arguments que van fer servir els EUA, i alguns altres que no vull ni citar, per menysprear el paper de l’ONU en el conflicte de l’Iraq, inventar-se la guerra preventiva i les famoses armes de destrucció massiva i portar tot el món a una aventura suïcida que, com es pot comprovar cada dia, ens ha portat un increment molt alt de les activitats terroristes i de la inseguretat.

També els arguments que països con Xina que ja censuren Internet poden incrementar el seu control a través de l’ONU crec que no tenen gaire sentit. Ja poden aplicar tota la censura que volen, sense cap necessitat de tenir el govern d’Internet.

Per una altra banda, l’actitud dels EUA negant-se a incorporar cap país més i de voler mantenir de forma aïllada el govern d’Internet tampoc és defensable ni mantenible. La Xarxa, Internet, no és seva. I han d’acceptar-ho. I si fins ara no hi han intervingut directament és perquè no els ha fet falta, no perquè siguin millors.

He trobat molt interessants les paraules de L. Lessig al respecte. Ara mateix, el sistema de noms és un sistema jeràrquic únic. Què passaria si la UE creés el seu propi sistema de noms? Doncs no gaire res.

L’ICANN no és l’únic organisme d’Internet. N’hi ha d’altres, però ja descentralitzats com els que reparteixen els números de les adreces IP i d’altres com la ISOC amb importància tecnològica en la definició d’estàndards on sí que participen molts països i organitzacions.

dissabte, 5 de novembre de 2005

Sony: com emprenyar els teus clients

Fa uns dies que va sortir a la llum la utilització per part de Sony de tècniques de Restricció de Drets Digitals (DRM en anglès) molt invasives i que estan portant molts problemes.

Si fas servir Windows, has comprat un CD de música de Sony i l'has escoltat al teu ordinador, tens molts números que, sense demanar-te permís, sense avisar-te ni a la lletra petita, i sense possibilitats de desintal·lar-lo, el CD de Sony t'haurà instal·lat un programa per controlar vés a saber què, i que pot portar molts problemes de seguretat.

De fet aquestes dues pràctiques són molt desaconsellades: emprar Windows i comprar CD. O dit d'una altra manera: és molt més segur no fer servir Windows i descarregar música amb programes com l'eMule.

Aquest programa de Sony el primer que fa és amagar-se, fins i tot del sistema operatiu. És el que es coneix com un rootkit, tècniques d'intrusió i control d'ordinadors. I ja provoca efectes secundaris. Una de les primeres utilitzacions és per saltar-se la protecció contra el cheating (fer trampes) al joc World of Warcraft. Blizzard, l'empresa creadora del joc i també molt criticada per fer servir tècniques intrusives, per poder jugar al WoW t'instal·la un programa que monitoritza quins altres programes fas servir per tal d'evitar que puguis utilitzar-ne algun per fer trampes al joc. Si un d'aquests programes s'amaga del sistema operatiu amb el rootkit de Sony, el de Blizzard ja no el pot detectar.

Empreses d'antivirus i seguretat pensen protegir els seus usuaris d'aquest tipus de programari pels problemes de seguretat que provoca. La pregunta ara és quin serà el primer virus que s'amagui fent servir el rootkit de Sony?

divendres, 4 de novembre de 2005

L'India a la Fira de Frankfurt

Fa uns dies em van parlar d’un discurs, fet en alemany, i fins avui no he aconseguit una traducció del fragment que em sembla més interessant:

Els drets de propietat intel·lectual, que en realitat han de protegir la creativitat, es converteixen cada vegada més en un mitjà per a protegir les inversions i destorben el gust per la innovació
“Abans d’acabar, he de dir que –encara que són molt nombrosos els nous camins per a promocionar els llibres– també hi ha el temor que l’accés al coneixement es vegi minat per diferents litigis. Els drets de propietat intel·lectual, que en realitat han de protegir la creativitat, es converteixen cada vegada més en un mitjà per a protegir les inversions i destorben el gust per la innovació. En aquest context és encoratjador que, a iniciativa de l’Índia, l’Assemblea general de la UNESCO a París hagi decidit que, en el futur, la UNESCO jugarà un paper actiu en els fòrums de discussió de la World Intellectual Property Organisation (WIPO). L’objectiu és impedir “que en els contractes hi hagi disposicions que limitin fins a tal punt els drets dels mitjans electrònics, que la llibertat d’expressió i el lliure accés al coneixement ja no estiguin garantits”. Hem d’estar sempre molt alerta en allò que afecta els drets del lector –especialment quan promocionem i subvencionem autors o editorials. Ja que cada mesura que afebleix el lector, afebleix el potencial humà. I les fires del llibre han d’estar sempre al servei del creixement del potencial humà. La Fira del Llibre de Frankfurt, la més acreditada de totes, hauria de millorar les possibilitats de les persones i enriquir intel·lectualment a tothom.”

Extret del discurs de Sudeep Banerjee, President del Comitè directiu per a la presentació d’Índia com a país convidat de la Fira de Frankfurt 2006 i Secretari d’Estat del Ministeri indi per al Desenvolupament dels Recursos Humans (Ministeri d’Educació i de la Dona). Fira del Llibre de Frankfurt, octubre 2005.

Etiquetes: