Fa uns mesos que vaig enregistrar-me a Flickr, després d’haver llegit sobre la innovació que suposava poder etiquetar les fotos pròpies, i dels altres. Hi ha un compte gratuït, amb certes limitacions, i és el que vaig obrir. Després de l’estiu i amb la quantitat de fotos de les vacances vaig comprar un compte “pro” per una mica més de 20 euros l’any, que et permet tenir un nombre il·limitat de fotos amb la restricció de fer servir “solament” 3 gigabits al mes per pujar-les.
Però no són les qualitats de la seva interfície, ni la capacitat d’etiquetar les fotos, ni que es puguin crear “sets ” per agrupar-les, ni moltes altres utilitats. El que fa que flickr sigui additiu és la seva capacitat social. És la interacció amb els altres flickrites. És la possibilitat de crear grups, oberts, tancats o solament per invitació, dedicats a una infinitat de temes, on es poden posar les fotos que compleixin amb les “normes” del grup. N’hi ha des de milers de persones fins als que només en tenen dues o tres. És clar que també es poden posar comentaris, i també es poden anar “recollint” les fotos dels altres que ens agraden marcant-les com a favorites. Tot això afegit als contactes que fan els usuaris, acaba creant veritables xarxes socials de gent d’arreu del planeta.
L’inconvenient: si t’agrada la fotografia, no te n’adones i et passen les hores veient imatges i llegint comentaris. Tot un plaer.