dimecres, 29 de desembre de 2004

Solidaritat amb els països de l'Índic

Actualitzat 2/1/2005

Al començament ja semblava una gran tragèdia quan es parlava de més de 10.000 morts i ara, quan es creu que superarà els 60.000 80.000 125.000 morts, em falten adjectius per qualificar-ho. Morts pobres de països pobres que ni poden ni pensen a pagar un sistema de prevenció de tsunamis. Al Pacífic hi ha una xarxa de detecció, perquè hi ha països rics. Però no es així a l’Índic. A l’Índic no hi ha països rics. Quantes vides s’haurien pogut salvar? Quants científics es van adonar que hi hauria un tsunami quan van veure les dades del terratrèmol? L’onada va trigar entre dues i quatre hores a arribar a la costa.

Però també han mort rics. Rics occidentals que fan turisme en aquests països pobres.

Es inútil fer-se mala sang. Si creus que pots fer alguna cosa mira’t el web d’Intermon-Oxfam i col·labora. O qualsevol altre, que n’hi ha molts més on poder ajudar, (sembla que el web dona error o va molt lent), i Vilaweb també té una llista.

Via boingboing he arribat al web de DigitalGlobe, on comercialitzen les imatges obtingudes pel satèl·lit QuickBird, en òrbita a 450Km d’alçada i que ha obtingut imatges que ens permeten fer-nos una idea de la magnitud del tsunami. Aquesta(379kB) és una de les que més m’ha impressionat, especialment si la comparem amb com era abans(245kB) del tsunami. També a Vilaweb comenten que "El terratrèmol pot haver alterat lleugerament la rotació de la Terra", fet que no sembla gaire important a nivell geològic, encara que potser sigui la ràbia la que farà girar més de pressa la Terra.

Al Nytimes hi ha un recull de dips que fan un seguiment dels fets, també a Vilaweb i a boingboing.

A Wikipedia en anglès hi ha un article en constant actualització sobre els fets, amb enllaços a tota mena d'informació: fotos, videos, dips de la zona, a la respota humanitària, etc

La llista de llocs web solidaris no para de créixer: Google, Apple, Amazon, Microsoft, Technorati, ... encara que per aquí a prop, les úniques empreses que conec que fant alguna cosa són ... els bancs, que continuen cobrant les comisions per les transferències, encara que siguin per fets com aquests.

Categories:

divendres, 24 de desembre de 2004

TV Catalunya i la innovació

Fa uns dies TV Catalunya ha posat en marxa un nou servei anomenant 3alacarta. Voldria ser positiu en els meus comentaris, tot i que hi trobo moltes deficiències millores a fer.

Sens dubte és un pas endavant que TVC comenci a posar els seus arxius a l’abast de tothom fent servir Internet. És el bon camí. És més difícil d’entendre, però, que per veure els programes disponibles en qualitat “banda ampla” s’hagi de pagar. Potser és un problema, que jo no entenc, d’estratègia del projecte. I és que, en resum, el que ens ofereix 3alacarta és poder veure els programes de TV per Internet, amb menys qualitat, però sense condicionaments horaris.

M’hauria agradat més llegir d’aquesta iniciativa, que TVC posa a l’abast del públic milers de programes de vídeo perquè qui vulgui se'ls pugui baixar, per compartir-los lliurement, i que poden ser editats i modificats, sempre que el seu ús no sigui comercial, per fer d’aquest arxiu combustible per a la creativitat nacional. Permetre a la gent baixar aquests resums, editar-los i incorporar-los dins dels seus treballs creatius. L’èxit d’aquesta iniciativa incrementaria, a més, la demanda d’ordinadors, connexions de banda ampla i programari que permeti aquesta creativitat...

Aquestes paraules anteriors no són meves, alguns ja haureu endevinat que parlo del projecte Creative Archive de la BBC. Hi ha moltes diferències entre els dos projectes, però una de molt important és que, mentre a 3alacarta solament es pot veure el vídeo a la BBC et pots baixar el vídeo al teu ordinador.

Amb uns objectius d’aquesta mena, el directius de la BBC poden posar exemples com aquest: “Imaginem-nos un noi connectat amb banda ampla des de casa seva, l’escola o la biblioteca, per accedir a material de la BBC (que bé quedaria aquí poder posar TVC) que l’ajudaria a fer els treballs escolars i els deures. Se’l baixen i ja poden utilitzar-lo en les seves presentacions lliurament”

Un aspecte que no es acceptable s’hauria de millorar, és la seva implementació tècnica. Únicament és poden veure els videos a 3alacarta si s’empra el navegador d’Internet de Microsoft, Internet Explorer, i no és possible fer-ho amb els navegadors de codi lliure, com Firefox. Sobre aquest tema dels llocs web que no segueixen els estàndards i solament es poden veure amb l’IE de Microsoft, podeu llegir un excel·lent article a Bitassa a lloure, i ha estat comentat a puntbarra i quands.info.

Per una banda, els tribunals de la Unió Europea confirmen la sanció econòmica a Microsoft, per pràctiques monopolístiques i obliguen l’empresa a treure una versió del seu sistema operatiu sense el reproductor multimèdia, Windows Media Player, i per una altra banda, una institució pública ens vol obligar a utilitzar el navegador d’Internet de Microsoft per accedir als seus productes. No s’entén. S’ha de solucionar de manera urgent.

A més a més, aquesta restricció del navegador a utilitzar es incoherent amb les recomanacions que fa la mateixa Generalitat a la pàgina “Llengua catalana. Informàtica i noves tecnologies. Internet” on es recomanen navegadors en català i es diu des d'on baixar-los, i que crec que amb cap d’ells es pot accedir al nou servei de TVC. Es a dir, haurem d’accedir al servei amb un navegador en un altre idioma, no pas en el nostre. Tampoc no podran accedir a 3alacarta els ordinadors de la Generalitat que vagin cap al programaria lliure, un canvi que ja comença aquest gener a la STSI.

En resum, és una bona iniciativa, però hauria de ser més innovadora i ambiciosa: l’objectiu hauria de ser posar el contingut de la CCRTV a l’abast del públic, amb llicències “creative commons” per fomentar la cultura, la creativitat i els serveis d’Internet. I la seva implementació tècnica hauria de ser més rigorosa i complir amb els estàndards de creació de pàgines web, i no afavorir una empresa comercial concreta, en detriment del programari lliure.

Categories:

dimecres, 22 de desembre de 2004

Les patents de programari ajornades de nou

Bones notícies : la fosca, per ser prudents, maniobra de la presidència de torn holandesa del Consell de la UE per colar la directiva sobre les patents de programari no ha tirat endavant per l’oposició del govern polonès. Fins i tot ja hi ha un web per enviar missatges d’agraïment a Polònia: ThankPoland.info.

Més informació a NoSoftwarePatents i en aquest recull de totes les notícies relacionades amb el tema.

Aquests són els articles d’aquest dip sobre les patents de programari:

Maniobres d'última hora per aprovar les patents de programari!
No a les patents de programari! – No software patents!
Si Shakespeare hagués patentat ...
Microsoft amenaça ... però no li fan gaire cas.

Categories:

diumenge, 19 de desembre de 2004

Res com els llibres?

Sempre que surt alguna novetat, que alguna cosa innovadora treu el nas, els col·lectius professionals que se senten afectats es dediquen a trobar-hi totes les pegues. El projecte de Google amb diverses universitats i biblioteques per escanejar i incorporar al seu índex uns 15 milions de llibres també provoca aquesta reacció.

Via dirson, llegeixo un article al Nytimes, que és un recull d'opinions de gent diversa sobre Google print, Preguntes i lloances per a la biblioteca web de Google. El primer que opina sobre el tema és Randall C. Jimerson, president de la Societat Americana d'Arxivers. I, per a ell, el tema és clar: si Google ja ho indexa tot, què farem, els arxivers? Veiem quines son les seves preocupacions: "Qui seleccionarà el material? Com estarà organitzat i identificat per evitar muntanyes d'extractes descontextualitzats? Els usuaris de Google renunciarien a l'experiència de tenir un llibre a les mans, de veure un document històric, de fer descobriments inesperats tot llegint lentament?" Continua més endavant recordant la història d'un investigador que ensumava uns llibres, que feien olor de vinagre perquè havien estat tractats amb aquest líquid per prevenir el còlera durant una epidèmia, per justificar que un llibre escanejat no proporciona tota la informació de l'original. Quina gran pèrdua per a la humanitat no poder ensumar els llibres i descobrir que el lector anterior s'havia cruspit un entrepà de xoriço! Sort que no tots els arxivers són així.

En la mateixa línia Bryce Echenique comenta que a pesar de l'avanç de les noves tecnologies, no hi haurà res que pugui substituir un llibre, com si el futur dels escriptors estigués lligat al paper i no a la paraula escrita, independentment del seu suport físic.

"Ningú no pronostica un món feliç sense biblioteques. Més aviat plantegen preguntes - continua el NYTimes - Com es millorarà la recerca per als estudiants que ja lluiten, entre d'altres coses, per com verificar la informació d'Internet? Quins nous papers jugaran els bibliotecaris ajudant a la gent a analitzar una gran quantitat d'informació, cada vegada més fàcil d'obtenir? Hauran de cooperar les biblioteques per evitar la redundància en les seves col·leccions?"

Coincideixo amb el final de l'article de José Cervera, Consecuencias de la obesidad infinita, que en aquesta Biblioteca de Babel que ens espera, tots serem una mica bibliotecaris, però necessitarem més els professionals i en faran falta més. Fins i tot més arxivers, faran falta.

Categories:

dissabte, 18 de desembre de 2004

divendres, 17 de desembre de 2004

La Biblioteca Global (II) o la moderna Alexandria

El món d'Internet segueix impressionat pel significat de Google Print. Via Copyfight arribo a més comentaris sobre el nou projecte.

"Per aquells de nosaltres que encara som consumidors d'aquests paquets de contingut imprès coneguts com llibres, la importància de la notícia és enorme", diu Scott Rosenberg al seu dip. Ens comenta que fins ara Internet, el Web, ha representat un gran salt en la disponibilitat del coneixement humà i en la facilitació de la comunicació, com una moderna Biblioteca d'Alexandria, però el corpus sencer del coneixement humà pre-Web s'havia mantingut fora de línia, entre cobertes relligades. Tot el coneixement humà excepte el que és als llibres és com dir tota la música excepte la que és a les partitures.

A pesar que avui Google és una empresa d'un capitalisme amable, continua Rosenberg, res no ens assegura que ho sigui en el futur, i que si ho necessita econòmicament, no vulgui rendibilitzar el seu contingut d'una manera més agressiva. Haurien de participar en el projecte el govern o sectors sense ànim de lucre per assegurar el bé comú a llarg termini?

James Grimmelmann ens parla a LawMeme del cost de l'operació de Google Print, uns 150 milions de dòlars, que pot semblar molt, però resulta que és el mateix que va pagar Electronic Arts a la lliga de futbol americà (NFL) per fer un videojoc basat en ells, o el mateix que costa un dia de la guerra d'Iraq, i a canvi tenim la Biblioteca d'Alexandria.

Què en treu, Google? -ens diu- El mateix que treu IBM del codi obert (programari lliure). Els venedors que contribueixen al codi obert venen maquinari i serveis el valor dels quals augmenta per tenir bens productius comuns. Progamari, maquinari i suport són complements naturals. I tal i com ho veig, Google ven cerques, i les cerques i el contingut són complements naturals.

Altres fets al món de les cerques han perdut interès, com és el cas del nou servei de cerques de vídeos de Yahoo. Heu llegit el que deia Isaac Asimov, fa ja molts anys, respecte dels llibres i els vídeos? Com que no és en línia, fins que Google no l'escanegi, no puc posar-hi un enllaç. Hauré d'escriure sobre el tema un altre dia.

dimecres, 15 de desembre de 2004

La Biblioteca Global

"Com a part de la nostra missió d'organitzar la informació mundial i fer-la universalment accessible i útil, Google està treballant amb algunes grans biblioteques per escanejar el seu fons, posar aquesta informació en línia i fer-la cercable."

D'aquesta manera comença Google Print. Segons el NYTimes, ja estarien treballant amb Harvard, la Universitat de Michigan, Stanford i la New York Public Library. Les xifres són enormes: 10 dòlars per cada un dels més de 15 milions de llibres i altres documents inclosos als acords, i una dècada de treballs. Com a mínim.

"En dos dècades, la major part del coneixement mundial s'haurà digitalitzat i estarà a l'abast, esperem que per llegir-lo lliurement a Internet, com ara es pot llegir lliurement a les biblioteques" ens diu Michael A. Keller, cap de biblioteca de la Universitat de Stanford.

Google i Amazon, que també té en marxa un procés similar, restringiran l'accés a unes quantes pàgines per cada consulta dels materials amb copyright, per tal d'impedir la seva còpia o impressió, però procurant que siguin suficients perquè la consulta sigui útil.

I si el projecte de disposar del coneixement de la humanitat a un clic de ratolí ja sembla important, encara dona per a més. Si pensem que tots els llibres que ja no es troben, que cap editorial vol tornar a imprimir perquè es vendrien molt poc, poden tornar de la mà de la impressió sota comanda. El que per a una editorial o una llibreria "normal" no és rendible i conseqüentment no s'edita, o no s'arriba a distribuir bé, per altres com Amazon és més de la meitat del negoci. És la llarga cua de les vendes minoritàries, que si al món físic, de concentració i grans volums, no han tingut sortida, a Internet són la part més gran del pastís.

dilluns, 13 de desembre de 2004

Maniobres d'última hora per aprovar les patents de programari!

Quan tot semblava indicar que el tema de les patents de programari passaria a l'any vinent, maniobres d'última hora de la presidència holandesa volen "colar" l'aprovació de la directiva sobre les patents, que ja va ser rebutjada pel Parlament Europeu. Una raó més per votar NO a la Constitució Europea?


diumenge, 12 de desembre de 2004

Google Scholar i els Germans Marx

L'ACS ha demandat Google Scholar perquè ells, l'ACS, comercialitzen fa temps un servei similar de cerques, adreçat a la comunitat educativa, que es diu SciFinder Scholar. El motiu al·legat és la utilització de la paraula "Scholar", encara que si SciFinder és de pagament es pot deduir fàcilment quin és el motiu real.

M'ha semblat tan absurd el tema que m'ha fet pensar en una història entre els Germans Marx i els Germans Warner, citada per L. Lessig al seu llibre "Free Culture". Però és millor anar a les fonts. Aquesta anècdota està recollida a "The Groucho Letters. Letters from and to Groucho Marx":

Quan els Germans Marx anaven a rodar una pel·lícula titulada "A Nigth in Casablanca", van rebre una amenaça d'accions legals per part dels Germans Warner (Warner Brothers), que cinc anys abans havien estrenat la famosa "Casablanca", amb Bogart i Bergman. Groucho Marx els va escriure, dient que desconeixia que la ciutat de Casablanca fos propietat exclusiva dels Germans Warner.

"Vostès reivindiquen la seva Casablanca i pretenen que ningú més no pugui fer servir aquest nom sense el seu permís. Què em diuen de Germans Warner? És també de la seva propietat? Probablement tinguin vostès el dret a fer servir el nom de Warner, però i el de Germans? Professionalment, nosaltres érem Germans molt abans que vostès... Tinc la sospita que aquest intent d'impedir-nos la utilització del títol és la brillant idea d'algun picaplets amb nas de fura que estigui fent un breu aprenentatge en el seu departament jurídic..."

Segons Groucho, aquesta primera carta, per alguna curiosa raó, va confondre al departament jurídic de la Warner Bros. I no n'hi ha per a menys, si ens imaginem un departament jurídic llegint frases com:

"... estic segur que l'afeccionat mitjà aprendria oportunament a distingir entre Ingrid Berman i Harpo. No sé si jo podria, però no cal dir que m'agradaria intentar-ho"

"I ara Jack (Warner), parlem de vostè. Diria que el seu és un nom original? Doncs no ho és ..."

Aquestes cartes són una mostra de la seva intel·ligència, claredat d'expressió i ironia sagnant. Amb dues cartes més la Warner va deixar el tema.

"Free Culture" es pot comprar a les llibreries, però també es pot descarregar del web del seu autor, Lawrenc Lessig. També hi ha una traducció al castellà, feta per Antonio Córdoba/Elastico. The Groucho Letters a Amazon i aquí la bibliografia dels Gemans Marx en tots els idiomes.


divendres, 10 de desembre de 2004

Tothom innova?

Yahoo traurà, a principis de l'any que ve, el seu cercador de l'escriptori, per cercar informació dins dels nostres ordinadors personals, seguint els passos de Google. És l'evolució natural de les cerques, diuen. Si Yahoo supera alguna de les grans mancances del producte de Google, com és la limitació a cercar pàgines vistes amb l'IE de Microsoft, i ens permet fer-ho amb les del Firefox, o d'altres navegadors, serà una bona notícia. I sembla que, com ens té acostumats, serà un altre tren al que Microsoft arribarà tard.

Fa poc dies que Microsoft ha tret el seu servei de dips, MSN Spaces, tard, després que els seus competidors portessin anys fent-ho. Per què li costa tant innovar a Microsoft? És la pregunta que es fan a Fast Company, a l'article "What money can't buy", donat que el seu pressupost anual per a investigació és de 6 mil milions de dòlars! Ens posen alguns exemples, com el navegador d'Internet, creat per Netscape, el reproductor de mitjans, creat per RealNetworks, les videoconsoles, per Sony i Nintendo, la televisió interactiva, TiVo, els anomenats telèfons intel·ligents, per Nokia, Ericsson, i Motorola, i la distribució de música digital, Naptser i ara Apple.

El cas és que, comprar empreses innovadores, tampoc no ha ajudat gaire a Microsoft. Van comprar Hotmail quan era líder dels correus gratuïts i ara van darrera Gmail que marca la pauta. Un altre exemple va ser la compra de WebTV l'any 2000 per la modesta quantitat de 425 milions de dòlars. Van traslladar l'empresa, de Palo Alto, Califòrnia, a la seu central de Microsoft a Redmond, encara que molts dels empleats de WebTV no van voler canviar i es van buscar altres feines. Avui dia, el programari que havia de permetre navegar des dels televisors genera vendes modestes i s'ha perdut la passió i l'energia de l'empresa original.

Clayton Christensen, al seu famós llibre The Innovator's Dilemma: When New Technologies Cause Great Firms to Fail (Harvard Business School Press), explica que, un dels problemes per innovar, és que els bons directius tendeixen a dirigir els recursos cap a la protecció de les línies de negoci establertes, usualment invertint en millores incrementals que ajuden a omplir els marges de beneficis. Com diu Bill Gates "So if I don't innovate in Office, I get zero revenue." Fa temps que les "innovacions" a l'Office ens aclaparen als usuaris. Quin tant per cent fem servir de l'Office? Un 10% o un 20%?

I per acabar-ho de complicar, per a Microsoft, apareixen uns quants hackers, amb un model de desenvolupament innovador, i que a sobre, publiquen el codi de les seves aplicacions! És l'Open Office competència del MS Office? Aquest últim té moltes més funcionalitats, però, ens fan falta? És el Linux competència del Windows als ordinadors personals? Aquest ens pot semblar mes fàcil d'instal·lar i gestionar, perquè els ordinadors ja el porten, però a la feina, notaríem la diferència? Segur que no. Només cal que les empreses i l'Administració decideixin ser racionals i instal·lar als ordinadors el programari que realment fa falta i no el que diuen a Redmond.

dijous, 9 de desembre de 2004

Mobilitat creativa

Si fa un dies comentava la poca imaginació al voltant dels mòbils de tercera generació, avui he llegit a Wired uns nous serveis que em semblen creatius per als mòbils: guies turístics. Als EUA, Talking Street, i a Honk Kong, Mobile Adventures, fan de guies turístics amb recorreguts per les seves ciutats. Ara per ara els serveis són bàsics i únicament són comentaris parlats. Els recorreguts són prefixats i si es vol un mapa del recorregut s'ha de descarregar abans i imprimir-lo. Pot semblar un servei primitiu, donat que no té ni geolocalització ni mapes interactius, però, en canvi, al ser tan bàsics poden ser utilitzats per qualsevol que tingui un mòbil. Vas pel carrer, amb el teu mapa, arribes a un dels punts indicats, fas la trucada i a escoltar la guia! Fa falta alguna cosa més?

Però com que no tot ha de ser "negoci", a Canadà hi ha un servei similar tecnològicament, però més cultural: es diu murmur (murmuri). Iniciat per dos estudiants del laboratori de nous mitjans del Canadian Film Centre's Habitat, actualment té unes 60 històries d'uns 2 minuts. Històries locals explicades per voluntaris locals. Senyals enganxats als pals dels telèfons avisen d'una història pròxima, i els mapes estan disponibles en línia i als cafès i botigues properes.

Dos tipus de serveis que tenen en comú la localització al carrer d'històries parlades per ser escoltades des d'un telèfon mòbil.

dijous, 2 de desembre de 2004

El SIDA i les patents

Si el tema de les patents de programari podem dir que és una discussió "intel·lectual", encara que els seus efectes tinguin repercussions a la economia real, i que únicament beneficia les grans empreses, quina responsabilitat té el sistema de patents amb els més de 40 milions d'afectats pel SIDA que no es poden pagar les medicines? Són més importants els beneficis econòmics de les grans corporacions farmacèutiques que la vida de milions de persones? Segons Metges Sense Fronteres(PDF): "Els drets de propietat intel·lectual poden limitar l'accés a medicaments essencials. MSF considera que el dret dels pacients està per sobre dels drets de les patents". També segons MSF, dels 5,5 milions de persones afectades que avui necessiten tractament, solament en reben 350.000.

A l'actual govern de Brasil ho tenen clar. Després d'anys d'amenaçar amb trencar el sistema de patents i fabricar-se els medicaments necessaris per als tractaments de la malaltia, sembla que ho farà efectiu l'any vinent. Via BoinBoing he llegit aquest article.

Nota: Llàstima que el web espanyol de MSF discrimini els que no utilitzem l'Internet Explorer de Microsoft. Jo l'he hagut de fer servir per trobar el pdf. Si intenteu navegar pel seu web amb Firefox tindreu problemes.