dilluns, 22 de novembre de 2004

Si Shakespeare hagués patentat ...

Què hauria passat amb el teatre si Shakespeare hagués patentat la successió de diàlegs susceptibles de ser interpretats en públic? Per descomptat, aquesta patent ara seria del domini públic, però l’impacte en el seu temps hauria estat important. Però, si la patent l’hagués tingut algú, diguéssim mediocre, quina hauria estat l’obra de Shakespeare?

Al meu anterior post parlava de com Ballmer amenaçava amb problemes a qui fes servir Linux, pel nombre de patents que, segons ell, infringeix. Doncs bé, l’autor de l’estudi que va utilitzar Ballmer diu textualment “Microsoft is up to its usual FUD [fear, uncertainty and doubt]” i que “el programari de codi obert no s’enfronta a més riscos legals, sinó fins i tot a menys, que el programari propietari. El mercat necessita entendre que l’estudi que Microsoft cita actualment prova el contrari del que ellsdiuen que fa.”

Sembla certament més profitós per a una empresa de programari tenir un bon equip d’advocats que de programadors. És cada vegada més evident que patentar software no beneficia la innovació ni l’economia, com podem llegir als articles següents: Software Patents Gone Bad, Monopolies of the mind, The cost of ideas: It is becoming ever more apparent that the patent system isn't working, encara que també hi ha altres opinions.

Un dels últims plets per patents de programari, s’ha acabat amb un acord pel que Sun ha pagat a Kodak 92 milions de dòlars, per una patent que cobreix com interaccionen diferents programes, i que en el cas del llenguatge Java de Sun, s'utilitza quan a un programa se li demana "ajuda" des d'un altre.

El retard que porta Europa davant els EUA, en tecnologia, ens hauria de permetre aprendre d’errors aliens i no incorporar allò que es veu no funciona. Malgrat tot, la Comissió Europea ha aprovat dues vegades una proposta de directiva a favor de les patents de programari i el Parlament Europeu ha votat en contra. A qui beneficien les patents de programari? Només hem de veure qui hi ha darrere de la EICTA: les grans empreses de les TIC, encara que no totes.

Ara sembla que la decisió de Polònia de no donar suport a aquests tipus de patents pot blocar el seu tràmit i que aquest desembre es torna a discutir al Parlament Europeu.

I com deia Håkon Wium Lie, director de tecnologia d’Opera: “Escriure programari és més com compondre una simfonia que trobar una estructura molecular. Si Mozart hagués patentat la simfonia, que hauria fet Beethoven?". Encara que també podria acabar aquest post amb el que diu un personatge a Enric VI: "Matem a tots els advocats!" (en sentit figurat, és clar).