divendres, 28 d’abril de 2006

El cas de les cebes amb cares pintades!

A flickr hi ha coses noves cada dia. Ara un dels seus usuaris ha fet un escanejat d’unes cebes i ha proposat una mena de joc: fer servir la seva imatge i que tothom que vulgui hi posi cares, com vulgui i les que vulgui. Ho vaig veure ahir a la nit i avui ja n’hi ha unes cinquanta.

Com sempre hi ha de tot, més o menys creatius, però són molt divertides i val la pena passar una estona veient-les. També s’ha creat un grup on es poden posar aquestes fotos: “The Onion Face Paint Project”.

A mi la que més m’ha agradat és aquesta que porta un infiltrat!

També hi ha una certa polèmica o discussió sobre si realment són cebes o són porros. A veure si finalment seran calçots i no ho saben?

dijous, 27 d’abril de 2006

El Metro i els algoritmes difícils

Avui, en tornar de la feina, al metro, m’ha agafat per pensar en algoritmes difícils de programar. Quina paranoia, eh?

Doncs fa uns dies vaig tornar a llegir, en un diari d’aquests gratuïts que tothom porta i que no sé si contribueixen gaire a la lectura, doncs llegia que una línia de metro, crec que la 9, serà automàtica i no portarà conductor. I penso que ha de ser difícil. No de portar el metro d’estació en estació, ni d’aturar-se si el semàfor és vermell, ni coses similars que crec que són fàcils.

El realment difícil és com imitarà a els humans. Com s’ho faran per programar un algoritme que:

Si baixes corrents les escales perquè el metro ja és a l’andana, et faci creure que arribaràs, per tancar-te la porta als nassos.

Si ja t’ha passat alguna vegada i no corres, esperar que siguis a prop i quan llavors creus que sí, que aquesta vegada sí, doncs no. Es tanquen.

Fer sonar l’alarma de tancar les portes quan tot just s’acaben d’obrir i la gent encara no ha acabat de sortir.

Fer sonar l’alarma de tancar les portes i tancar-les, però tot alhora.

I quan ja no tens cap esperança d’un món millor, et trobes algú que sí, que t’espera. Espera que entris. Sona l’alarma i es tanquen les portes. Deu de ser nou, penses, i encara no ha passat pels cursos de formació de TMB

PD. No! No és nou. Segur que és el becari, el dia que l’avui va publicar allò de l’alarma d’Internet, i és que estava fent pràctiques al metro!

dimecres, 26 d’abril de 2006

Més fotos de Venècia

VenèciaLes darreres setmanes he trobat una dificultat afegida a l’hora d’escriure al bloc. Ja ho he comentat abans de passada. És la fotografia i en concret és Flickr. Després de les vacances de setmana santa vaig començar a posar-hi les fotos que vaig fer a Venècia i a mirar de fer créixer una mica la meva xarxa social. Com que és una xarxa associada a la fotografia, si comences a posar-hi fotografies, la xarxa creix. No hauria dit mai que tindria com a contacte un germà franciscà a qui també li agrada la fotografia, però benvingut sigui! Si voleu veure les meves darreres fotos, les podeu trobar a la meva adreça de flickr. A més de les de Venècia, ja he començat a posar-n’hi alguna de Burano. No confondre amb Murano, famós pel seu vidre. Burano és una illa de pescadors amb les cases pintades totes de colors. Increïble. I si voleu llegir un article de viatge prou bo sobre Venècia el trobareu al bloc horitzons inesperats

divendres, 21 d’abril de 2006

Com la propietat intel·lectual segresta la cultura

Els que ahir vau fer servir Google segur que us vau fixar en el logo. De tant en tant i per celebrar algun fet o esdeveniment, a can Google canvien el seu logotip. Doncs ahir, com ens explicava en Benjamí, feia 113 anys que va néixer en Joan Miró. Fins aquí res de particular.

Ahir a la nit llegeixo que Google va enretirar aquest logo al cap de poques hores perquè una associació de propietaris de drets els va denunciar per violar els drets de la família. És, per mi, una mostra clara de com aquests anomenats “drets de la propietat intel·lectual” segresten la cultura. Com és possible que ningú pugui fer un dibuix que recordi el que feia el genial Miró, per fer-li un homenatge, i que sigui acusat de violar no sé què? És pura i simplement xantatge. Segur que en Miró hauria estat feliç i content amb el que va fer Google. Però els hereus d’artistes famosos, com és aquest cas, són coneguts per la seva avarícia i garreperia, que es converteix en menyspreu per l’obra i pels sentiments dels seus avantpassats.

Cultura? I què ens importa! On són els calers? Deu ser l’únic que importa als hereus.

Les tecnologies importen i altres neguits

Coses de les que hauria d’haver escrit i dit alguna cosa i encara no ho havia
fet:

Les tecnologies importen

I molt. Encara que persones com en N. Carr diguessin i continuïn dient el contrari (hi ha gent d'aquí que comparteix la seva opinió). Per molt que moltes vegades les tecnologies no es facin servir de la manera adequada, importen. És cert que ara ja no és diferenciador instal·lar un ERP, encara que sigui molt car, però generalitzar i dir que la tecnologia és una despesa necessària i no estratègica, que es pot ajornar tant com es vulgui, que és millor esperar que altres inverteixin abans, és un discurs antiinnovador que no comparteixo.

L’obligació autoimposada de publicar al blog em neguiteja

Doncs a mi, de tant en tant, també. Quan tinc temps (circumstància que no succeeix gaire sovint) però llavors no tinc idees, o a l’escriure-les no m’agrada el que em surt, etc., o quan tinc idees, però llavors no tinc temps. També passa que tens temps, idees, però et preguntes: i què? Moltes reflexions compartides amb aquest article d'en Manel. També reflexiona en Pere. Escriure un bloc és pensar en veu alta?

I de vegades la tecnologia ajuda. Ahir anava a publicar aquest article i blogger no funcionava...

dimecres, 19 d’abril de 2006

Venècia

Aquesta setmana santa hem aprofitat i hem anat a Venècia. No va ser un viatge gaire preparat. El vam decidir molts pocs dies abans.

És la tercera vegada que hi vaig. I crec que hi tornaré. No em canso de passejar pels seus carrers estrets i foscos. D’anar a parar a qualsevol canal, trobar-te en un cul de sac, i haver de girar cua. És el millor que pots fer a Venècia: portar un mapa dolent i perdre’t. De sobte et trobaràs a indrets on no hi ha gaire gent.

No hi ha pressa. No hi ha cotxes i es nota. El mitjà de transport es el vaporetto, barcasses o autobusos-vaixells decadents, com tot el paisatge venecià, que imprimeixen amb el seu xup-xup el ritme de la ciutat. Tot té un ritme diferent. Pausat.

És cert que sempre hi ha molta gent. Tots perduts, despistats, amb cara de babaus, turistes al cap i a la fi. Notareu qui és un venecià de debò quan feu de turista distret en un carrer estret que dòna a una parada del vaporetto i barreu el pas. Permesso!, et cridaran perquè els deixis passar.

L’aigua no és precisament neta. La ciutat tampoc no ho és. Els edificis són decadents, i semblen trobar-se en un estat de conservació precària.

Però és una ciutat inversemblant. Inimaginable. Com treta d’algun somni a mig fer, o molt antic i que s’ha gastat amb el pas del temps. Amb segles de suportar l’aire i l’aigua del mar.

Creieu-me. Si no heu anat mai a Venècia, heu de fer-ho. Si ja hi heu estat, sabeu de què us parlo.

dimarts, 18 d’abril de 2006

L’Avui crea alarma social

A l’anar a comprar el diari, patapam!, quin sobresalt en veure la portada de l’Avui: “Internet dispara l'alarma social pels rumors de falsos segrestos”. I jo sense saber-ho!

Després, l’article és tan dolent com el seu titular. Però no, el títol de l’article ja no és el que surt a la primera plana, ara ja és: “Augmenten les falses alarmes per rumors i llegendes urbanes”. En comptes de fer pedagogia i explicar que el 99,99 % dels missatges que s’envien a Internet i que parlen d’aquestes coses són falsos, que no s’han de reenviar, i sobretot que no se’ls ha de fer cas, l’article es dedica a fer un repàs sobre el que anomenen llegendes urbanes. Per un moment tens la sensació d’estar llegint Antena3!

Anava a dir si és que havien deixat el becari a càrrec de la portada del diari, que els altres són de vacances, però segur que qualsevol becari ho hauria fet millor.

dimarts, 4 d’abril de 2006

Vacances

Pel que sembla, aquesta setmana no tindré temps d’escriure, i la setmana que ve estaré de vacances. :)

Els blocaires som humans i també ens fan falta vacances. Esteu amenaçats amb una bona quantitat de fotografies a la tornada!