dijous, 22 de març del 2007

Impressions del viatge

Positano

Fa anys que volíem anar a fer aquest viatge, però sempre havíem cregut que era millor fer-ho fora de temporada, que a l’estiu havia de ser molt dur. Però les oportunitats de fer vacances fora de l’agost són difícils. I finalment vam poder fer-ho aquest febrer.

El viatge va tenir tres parts molt diferenciades: Nàpols, les ruïnes romanes de Pompeia i Herculano (i algunes altres més, que per això és Itàlia) i la costa amalfitana.

Un dels inconvenients de fer un viatge a l’hivern és que el temps no serà bo. Els primers dies a Nàpols van ser amb molta pluja.

Nàpols és la demostració que l’anarquia és possible sense que ningú en surti ferit, almenys, greument, i especialment en qüestions de trànsit. Com que anàvem previnguts vam agafar hotel a Pompeia i anàvem a Nàpols amb els trens de la Circunvesuviana. Una mena de Ferrocarrils de la Generalitat, però bruts, vells i que quan agafen velocitat sembla que es desintegraran. Ara, que ja els voldria Renfe perquè anaven sempre puntuals i sense problemes. A Nàpols, quan et trobes algú aturat en un semàfor (no importa si està verd o vermell) quasi segur que és un turista. Els carrers s’han de travessar amb pas decidit, i els cotxes i motos, que no s’aturaran, es limitaran a esquivar-te. El caos aparent és monumental, i els embussos de trànsit són permanents. Conclusió, no s’ha d’agafar el cotxe a Nàpols. El menjar, com a tota Itàlia és excel•lent.

Vesuvius and Pompeii

Pompeia i Herculà són una meravella. De vegades has sentit parlar tant d’una cosa, que quan la veus penses que no n’hi havia per a tant. Doncs no és el cas: són increïbles. Dos ciutats que van quedar colgades per l’explosió del Vesubi l’any 72 i que van arribar a la nostra època molt ben conservades perquè havien quedat amagades. Especialment les pintures: cases amb les parets pintades i decorades, etc.

La costa amalfitana és com un paradís. Uns pobles preciosos amb unes carreteres revirades i estretes, on la gent del país va cagant llets. Si ja ens costava trobar lloc on aparcar, no vull pensar com ha de ser a l’estiu. Els pobles com Positano, Amalfi, Ravello són costeruts i plens d’escales. Vam veure que quan s’anuncia una casa, per llogar o per vendre, diuen el nombre de graons fins al carrer transitable més proper!

diumenge, 4 de març del 2007

Novetats i vacances

RavelloAquestes darreres setmanes han passat moltes coses. En primer lloc he canviat de feina, començo demà dilluns, i estic molt i molt il·lusionat. Continuaré lligat al món d’Internet però menys al de la tecnologia. Crec que ha sigut un molt bon canvi.

També ha passat, i és una pura coincidència amb l’anterior, que he pogut fer unes vacances fora de temporada (són les millors, perquè hi ha molt pocs turistes :). Hem anat a un lloc on feia força temps que hi volíem anar: Nàpols i la Costa Amalfitana. Faré un petit article i us explicaré què tal, però ja us avanço que és un lloc increïble i que val molt la pena anar-hi.