divendres, 29 de juliol del 2005

Vacances

Vacances

Les vacances són a tocar!

Etiquetes:

dijous, 28 de juliol del 2005

Cultura lliure i programari lliure

Com molt bé diu en Jmones, el moviment del programari lliure està molt més consolidat i té molts anys d’experiència. Els que tinguin uns quants anys es recordaran que, als inicis, el programari era lliure i públic, com ens recorda Stallman. Quan es venia una aplicació, al client se li donaven els fonts dels programes.

Per contra, el moviment de cultura lliure és molt més recent (potser perquè estem arribant a la capa superior, la dels continguts). És un moviment en plena definició i que ha de madurar i guanyar coherència.

Frases com “la supervivència de la cultura lliure només està garantida a través del programari lliure” o “una cultura nunca será del todo libre si está construida sobre herramientas privativas” encara costen de ser enteses fora del món de programari lliure.

Però segurament no són els arguments ètics els que mouen el corrent a favor del programari lliure. O no exclusivament. O no els de més pes. Els factors econòmics, crec, són els determinants. Es va fer a Stanford un esdeveniment “Always On Innovation Summit 2005”, i a La pastilla roja, hi ha un extracte d’un webcast d’una taula rodona que portava el títol de “Está todo el mundo cambiando a Software Libre?”, on es pot llegir:

“El Software Libre es un efecto secundario de la maduración de la industria. Se están comoditizando las infraestructuras, consolidando las empresas y racionalizando las licencias de uso porque el sector del software madura como han madurado tantos otros sectores industriales.”

No comparteixo que el programari lliure sigui un efecte secundari de res. Crec que l’èxit del programari lliure és una conseqüència directa de la maduració de la indústria. Que és una mica diferent.

divendres, 22 de juliol del 2005

Dies moguts, aquests

El dia que vaig sentir Lessig m’ho vaig passar molt bé. No és gaire corrent trobar un ponent que ho faci tan bé i que, a més, digui coses amb les quals estàs d’acord. El futur de la cultura. Això pensava i encara ho penso. Després, una crítica, suau, desferma altres comentaris, que no ens haurien de sorprendre (però que podrien haver tingut més nivell). Les rèpliques sí que en tenen(nivell), però es demostra que no hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir...

D’entre el que he llegit, em quedo amb dues frases, no perquè hi estigui d’acord, que crec que no n’hi estic, encara que he de donar-hi voltes. Són de les que fan pensar:

una cultura libre no se puede construir sobre herramientas privativas

Em sembla excessiva per a qui solament “s’equivoca”, o potser discrepa, i fa servir un Mac. I em refereixo a L. Lessig. Crec que ell sí que està contribuint a crear cultura lliure encara que sigui poc coherent. El que jo crec és que el programari lliure és cultura lliure. Però ni tota la cultura lliure és únicament el programari lliure, ni tota la cultura lliure ha d’estar feta necessàriament amb programari lliure. Una altra cosa és la coherència.

I una altra idea:

“La así llamada propiedad intelectual es un monopolio artificial creado por el estado… y que no se sostiene por si misma. No es propiedad, es privilegio. Reforzando la idea equivocada de que existe “propiedad intelectual” y reivindicándola para el autor frente a las sociedades de gestión, Creative Commons, refuerza las bases del privilegio.”

Jo he arribat a dir que la propietat intel·lectual és morta bàsicament perquè no és possible defensar-la. No sé si m’he tornat més tou, però dir que Creative Commons reforça el privilegi, també em sembla excessiu. Continuo creient que els creadors han de tenir recompensa econòmica. I com en tot, sempre hi ha matisos. Els músics poden viure de tocar la seva música, però què poden fer els escriptors? Llegir-nos-la?

Dies intensos, amb idees noves i altres no tant, encertades o no, però que ens mantenen desperts!

dimecres, 20 de juliol del 2005

Quin programari serà lliure?

Té raons en Pere per preguntar-se si ho ha entès malament. Crec que no he aconseguit explicar-me del tot. Ara, amb una mica més de temps, ho intentaré.

En Ricardo Gallir es pregunta, en el cas de que no tot el programari hagués de ser lliure, on s’hauria de posar la frontera. Jo crec que aquesta frontera és la comodització del programari perquè és on el programari lliure és econòmicament superior. Jo crec que aquí el programari privatiu té el dies comptats. Bé, com que tenen molts i molts diners, segurament no seran dies que seran anys. Un exemple:

- Per a la gran majoria d’usuaris, i parlo a nivell empresarial, seria més que suficient qualsevol dels paquets d’ofimàtica de programari lliure que hi ha ara mateix.

- Hi ha mercat per a un paquet d’ofimàtica per a usuaris avançats? Seria un mercat molt reduït, però segurament sí que és possible.

Com és que s’aguanta Microsoft venent un producte que no fa falta quasi a ningú? Doncs a base de màrqueting, publicitat, FUDs, pressions, patents, etc. Uns dels destinataris principals d’aquesta pressió i de les fuds són els professionals informàtics. I com més responsabilitat tinguin, més pressió. Però aquest és un altre tema.

Si traiem els productes commodity ens queden aquells que són innovadors o de nínxol. En aquests casos el programari privatiu sí que té oportunitats. De fet, les mateixes oportunitats que el lliure. És qüestió d’idees innovadores. Si qui te la idea vol desenvolupar-la fent servir solucions lliures o privatives, serà la seva decisió. Però qui desenvolupa una idea innovadora té un temps on ningú li fa gaire competència i pot pensar en cobrar per llicència i optar per una solució més o menys tancada.

Tot el programari hauria de ser lliure?

Des que vaig llegir la pregunta, al dip de Ricardo Galli, que no me la trec del cap.

En primer lloc hi ha la qüestió ètica. Estic d’acord amb Jmones que tothom té la seva ètica (o valors, perquè sigui acadèmicament correcte... ) i és difícil convèncer algú que pensa d’una altra manera. Seria més com tenir fe. Pots creure o no. Però per canviar d’opinió ha de passar alguna cosa extraordinària.

Jo crec que el que condueix l’adopció del programari lliure és el nivell de desenvolupament dels productes. Estic d’acord amb el que descriu Jordi Mas:

“La comodització (la impossibilitat de diferenciar entre productes) de les solucions de programari fa que els avantatges competitius de les solucions lliures acabin erosionant o arraconant les opcions privatives.”

I crec que és aquí on el programari lliure comença a ser netament superior. Per raons econòmiques i no per raons ètiques o de moral. El cicle de vida de qualsevol producte provoca, a la seva maduresa, la comodització que es caracteritza per centrar la competitivitat en preus i marges cada vegada mes reduïts. És el que ara passa amb els sistemes operatius, d’escriptori, les solucions d’ofimàtica, i altres sectors com el de les bases de dades.

I com més maduri la indústria del programari més amunt pujaran les opcions del programari lliure i competiran amb segments que ara per ara són lluny: els grans com SAP, Siebel, etc.

Amb altres paraules, l’àmbit natural del programari privatiu és en nous productes o productes molt específics o en produtctes molt innovadors. Però amb el temps, sortiran competidors, i finalment el producte es comoditzarà.

Etiquetes:

dimarts, 19 de juliol del 2005

Descobreixen Tatooine

Bé, el que han descobert és un nou planeta extrasolar, a una distància de 149 anys llum de nosaltres, que té tres sols. El planeta és una mica més gran que Júpiter i fa una òrbita sencera cada 3.3 dies. És molt a prop del sol central, i és dels anomenats “hot Jupiter”, per la seva temperatura, encara que un dels astròpnoms que ha fet el descobriment diu que és del tipus Tatooine! Els altres dos sols, que també orbiten entre ells, giren cada 25,7 anys al voltant del sol central i estan a una distància similar a la que está Saturn del nostre sol. Es pot veure una animació simulada d’aquest sistema solar.

Aquesta descoberta posa en dubte les teories actuals de la formació dels sistemes solars. No es creia possible aquest tipus de sistemes. Cosa que passa sovint. Cada nou descobriment provoca més preguntes que les que respon.

Etiquetes:

diumenge, 17 de juliol del 2005

Lawrence Lessig a Barcelona

Ahir també vaig anar a escoltar Lawrence Lessig, a les jornades Copyfight. Em va sorprendre, perquè a priori, es pot esperar d’un advocat que fos... molt brillant. Una conferència interessantíssima. Molt ben preparada i estructurada. Encara que moltes coses ja eren sabudes, era un plaer escoltar-lo. És un gran comunicador que sap connectar amb el públic amb la seva oratòria fluïda.

És una d’aquelles conferències en què s’ha de prendre nota, perquè va dir moltes coses. I no ho vaig fer. Però del que més me’n recordo:

Els drets de la propietat intel·lectual s’han convertit en un fre a la reativitat. Les noves tecnologies permeten molts usos de la cultura, però per contra, aquestes tecnologies, al costat del “propietaris” de la cultura de consum, serveixen per reduir i controlar qualsevol ús que se’n faci. L’exemple que va posar, que podeu trobar a Cultura lliure, és el dels usos dels llibres. Va posar molts més exemples: un compositor americà de principis del segle XX que va dir que els gramòfons acabarien amb la música i que la humanitat perdria les cordes vocals per no fer-les servir! També va posar l’exemple d’algú que va demanar permís per incloure imatges de pel·lícules a un vídeo casolà que volia fer. Pràcticament cap estudi no li va donar autorització. Víctimes dels extremistes, va dir. Com l’estudiant que va ser demandat per la RIAA perquè va programar un cercador, a la seva universitat, que enllaçava amb arxius amb copyrigth. Van arribar a un acord per l’import total dels estalvis de l’estudiant 12.000$, perquè defensar-se i guanyar li podria costar un 250.000$.

La cultura ha esdevingut un article de consum, i les cada vegada menys nombroses multinacionals que la controlen, fan de les lleis de la propietat intel·lectual la seva arma per esdevenir els únics propietaris i distribuïdors de la cultura.

Amb les noves tecnologies, utilitzar és el mateix que copiar, el que viola tots els drets d’autor. La llei s’ha d’actualitzar perquè es va fer en un món analògic. Copiar una cançó a una cinta de casset es perfectament legal als EUA, fer-ho digitalment no està gens clar. Però el canvi més important introduït per la tecnologia, és que passem de consumidors a creadors, de receptors passius a actors, va dir que el món del NYT s’acaba per donar pas al món dels dips!

Ens va explicar per què considera que la sentència del cas Grokster és tan dolenta. No perquè signifiqui un perill pels programes p2p (people to people va dir), sinó perquè es farà servir contra les startups, els emprenedors, que hauran de gastar molts diners en advocats i tribunals, per demostrar que no volen induir al delicte contra el copyright.

Però el que em va sorprendre és que ens va fer una crida als europeus, perquè al seu país, els EUA, no hi ha bones perspectives. La derrota de les patents de programari al parlament europeu, es una lliçó que s’ha d’aprendre als EUA ens va dir.

Una gran conferència!

dissabte, 16 de juliol del 2005

Cory Doctorow a Barcelona

Cory Doctorow a Barcelona

Ahir vaig sentir Cory Doctorow a la conferència de les jornades de Copyfight, que es fan aquests dies al CCCB, i a pesar que algú va dir que millor fer servir el servei de traducció, que parlava l’anglès ràpid i que no se l’entenia, era més fàcil entendre’l quan parlava anglès que quan parlava castellà!

A la conferència res de nou que no s’hagi pogut llegir al seu dip, BoingBoing, o als seus articles. Mentre parlava del “broadcast flag”, que la indústria de l’entreteniment voldrà imposar-lo a Europa, i feia una crida que estiguéssim alerta i que participéssim a les organitzacions de defensa dels drets civils (de tradició més americana que europea) per lluitar contra el broadcast flag, jo pensava el contrari. Que el posin. Tota la televisió en general, a qualsevol lloc del món, és realment dolenta. I si resulta que la gent no pot gravar el programa que vol i no es compra aparells i veu menys la tele, doncs millor per la cultura en general. Crec que aquest tipus d’iniciatives van justament contra la mateixa indústria de l’entreteniment. Com deia Cory, volen perpetuar la situació actual, i no veuen que darrere les innovacions, o perills segons la indústria, poden haver-hi nous mercats i nous negocis, com va suposar el vídeo en el seu moment.

També va parlar del contrasentit que les empreses de tecnologia col·laboren amb la indústria de l’entreteniment, no en treure innovacions, sinó en retallar els usos possibles de les noves tecnologies. Va fer servir l’exemple del cas d’Apple i el seu programari iTunes.

Cory va fer un repàs d’altres temes d’actualitat: el cas Grokster, la iniciativa de les empreses de telefonia mòbil per controlar els continguts, el broadcast flag, els micropagaments, i també va parlar de l’edició de llibres, però ho va fer en castellà i no el vaig entendre gaire.

dijous, 14 de juliol del 2005

Llibertat a canvi de seguretat?

“Per què ho han de proposar just després dels atemptats de Londres?” Es pregunta en Pere, sobre la voluntat de controlar les comunicacions electròniques expressada pel govern de Londres i recolzada per altres governs europeus.

Jo crec que qualsevol estat té una necessitat de control immensa. Els governs no democràtics no se n’amaguen i dicten lleis de control. Podem veure com la Xina demana un registre previ a qui vulgui obrir un web. I els que tenen una història democràtica, i per tant han de respectar unes llibertats ja establertes, utilitzen qualsevol oportunitat. És un bon moment per incrementar aquest control que una bona part de la població es pregunti “de quanta llibertat estic disposat a renunciar a canvi de més seguretat”.

Hi ha mecanismes que poden fer més difícil o impossible aquest intent de control i d’intromissió en la privacitat: l’encriptació, els remailers, els proxies.

Però a més, el volum d’informació és tan immens, que crec que no és possible fer-ne un ús per evitar res. Londres deu de ser la ciutat del món amb més càmeres de televisió de vigilància i no els ha servit per evitar els atemptats. Després sí que poden haver localitzat qui va ser, però no serveix ni com a dissuasió ni com a prevenció. D’igual manera amb les comunicacions electròniques. Quin és el nostre volum particular de tràfic mensual? Quin és el volum de tràfic mensual a Europa? (Els fabricants de discos i dispositius per emmagatzemar informació han d’estar d’enhorabona.) Crec que no és possible cercar informació d’una manera eficient dins d’aquesta immensitat de dades.

Tota aquesta informació no servirà de res contra el terrorisme. Només tindrà impacte en la nostra privacitat degut a un mal ús, a un ús inadequat i no declarat pels governs.

Formigues

formigues

camí de sol
per les rutes amigues
unes formigues

dimecres, 13 de juliol del 2005

BBC Open Source

Via slashdot llegeixo que la BBC ha obert un web on publica els projectes de codi obert, o programari lliure, que han iniciat i gestionat: BBC Open Source. Sempre és interessant veure com una gran empresa, en aquest cas amb finançament públic, com la BBC fa un ús decidit del codi obert i que no només fa servir aquest concepte al món del programari. També obre i llicencia amb creative commons bona part del seu arxiu.

No faré comparacions odioses amb altres televisions més properes. (Ha de ser odiós que et comparin amb qui fa bé les coses, sí).

dimarts, 12 de juliol del 2005

Escoles sense llibres

Ahir vaig llegir que a Arizona una escola substituirà els llibres de text per ordinadors. L’objectiu és obligar als mestres de canviar l’hàbit de llegir únicament el llibre de text any rere any. I vaig pensar que aquí ja tindríem campanya tecnòfoba del pobre gremi d’editors, per la gran pèrdua cultural, i segurament dels mestres.

Avui he llegit al dip d’Edans que també comenta la mateixa notícia, apareguda a un altre mitjà, i el que més m’ha agradat ha sigut un dels comentaris.

“... El próximo año comenzará su clase con un " abrir el libro en la página 1, donde el arte prehistórico". Y ya habrá perdido a sus alumnos-clientes de la generación de internet para todo el año. ¿la culpa? de los niños por supuesto, no de la profesora que da las clases igual que hace treinta años.”

dilluns, 11 de juliol del 2005

Venus i Mercuri

Des de finals de juny que s’ha produït una alineació de planetes, visible des d’aquí. Mercuri, Venus i Saturn es podien veure molt junts. I el passat dia 8 de juliol, Venus i Mercuri coincidien amb la lluna creixent. Doncs anem-hi. Binocles, trespeus, la càmera i sortida... Però aquest cap de setmana és el que ha escollit la meteorologia per apaivagar la set que passem, només una mica però el suficient per no poder veure el cel i no cal dir, ni rastre de planetes, ni lluna, ni res de res.

Sort n’hi ha que sempre algú en fa les fotos. En podeu veure algunes al lloc web on es publica l’APOD (Astronomy Picture of the Day) amb els textos traduïts al català, per Joan Gironès Pau, i que el 30 de juliol canviarà la seva adreça per la de www.apodcatala.com (que encara no funciona).

Etiquetes:

divendres, 8 de juliol del 2005

Dia negre

Ahir vaig pensar escriure sobre l’article d’en Manel, Ciència i saviesa, per dir que jo sí crec que som més savis. Però hi ha dies que és feixuc fer afirmacions d’aquest tipus. El que ha passat a Londres no convida a creure’ns savis. Mor molta gent innocent cada dia. Ho fan molt lluny de casa nostra, i els mitjans no en fan notícia, del patiment llunyà.

Però pels carrers de Londres, hi hem passejat. Hem agafat el metro. Segur que coneixem algú que hi viu o que és d’allà. I ara patim per tots ells.

Jo veig saviesa en els que es manifesten contra el G8 i demanen solucions als problemes d’Àfrica. Veig saviesa en la gent que plora els morts. Tots els morts. Que està contra totes les guerres. Encara que no hi ha prou saviesa per evitar els morts ni les guerres.

Potser d’aquí a dos cents anys no diran res de nosaltres perquè no hi quedarà ningú per dir res.

dijous, 7 de juliol del 2005

No tindrem patents de programari a Europa

És un bon dia per a la innovació i per a les empreses de programari a Europa.

El Parlament Europeu ha rebutjat la llei que pretenia autoritzar les patents de programari com als EUA. Em quedo amb les paraules de Cory Doctorow a BoingBoing, que tradueixo d’una manera més o menys lliure:

Hem guanyat una batalla per mantenir fora d’Europa les patents de programari –el desastrós sistema americà que dóna drets exclusius sobre instruccions matemàtiques. A pesar de les trampes i el joc brut dels de l’altre cantó, el Parlament Europeu ha sostingut la voluntat popular. Hi ha hagut organitzacions que han fet un gran esforç, com la FFII, la FSFe. I també ha estat molt importat l’esforç de tots, petit o gran, que ha omplert moltes pàgines web del color groc de la protesta.

Hem d’estar molt orgullosos. Jo n’estic! Felicitats a tots!

Després aurem de pensar per què pràcticament tothom ha votat contra la llei, quan no era gens clar quin seria el resultat. El Parlament estava dividit gairebé al cinquanta per cent, i finalment els que defensaven les patents tampoc no han volgut la llei i també han votat en contra.

Després d’uns dies presoner d’un hotel sense Internet i d’una feina on millor no fer segons què, quines ganes d’escriure. Prepareu-vos! :-) Ara només he de trobar temps...