dimecres, 20 de juliol de 2005

Quin programari serà lliure?

Té raons en Pere per preguntar-se si ho ha entès malament. Crec que no he aconseguit explicar-me del tot. Ara, amb una mica més de temps, ho intentaré.

En Ricardo Gallir es pregunta, en el cas de que no tot el programari hagués de ser lliure, on s’hauria de posar la frontera. Jo crec que aquesta frontera és la comodització del programari perquè és on el programari lliure és econòmicament superior. Jo crec que aquí el programari privatiu té el dies comptats. Bé, com que tenen molts i molts diners, segurament no seran dies que seran anys. Un exemple:

- Per a la gran majoria d’usuaris, i parlo a nivell empresarial, seria més que suficient qualsevol dels paquets d’ofimàtica de programari lliure que hi ha ara mateix.

- Hi ha mercat per a un paquet d’ofimàtica per a usuaris avançats? Seria un mercat molt reduït, però segurament sí que és possible.

Com és que s’aguanta Microsoft venent un producte que no fa falta quasi a ningú? Doncs a base de màrqueting, publicitat, FUDs, pressions, patents, etc. Uns dels destinataris principals d’aquesta pressió i de les fuds són els professionals informàtics. I com més responsabilitat tinguin, més pressió. Però aquest és un altre tema.

Si traiem els productes commodity ens queden aquells que són innovadors o de nínxol. En aquests casos el programari privatiu sí que té oportunitats. De fet, les mateixes oportunitats que el lliure. És qüestió d’idees innovadores. Si qui te la idea vol desenvolupar-la fent servir solucions lliures o privatives, serà la seva decisió. Però qui desenvolupa una idea innovadora té un temps on ningú li fa gaire competència i pot pensar en cobrar per llicència i optar per una solució més o menys tancada.