dilluns, 30 de maig del 2005

Actes contra les patents de programari

Després que el Consell Europeu aprovés la directiva de patents de programari, torna a començar la seva tramitació a les institucions europees, que està previst que acabi amb una votació al parlament europeu el dia 6 de juliol.

La campanya contra les patents també torna a començar. Si també creus que les patents de programari solament beneficien a les empreses de programari molt grans, que destruiran llocs de treball al sector de les TIC a Europa, i que són un perjudici a la innovació i al desenvolupament, actua: posa’t el banner, tanca el teu web el dia 2 de juny.

No a les patents de programari!

Categories: , ,

dissabte, 28 de maig del 2005

El Nokia 770 amb Linux

El Nokia 770 és un nou giny que en primer lloc sorprèn per allò que no és: no és un telèfon, i venint de Nokia certament és una novetat. L’anuncien com a “Internet tablet” encara que és més petit que un tablet pc. De fet, per mides és un mica, no gaire, més gran que una palm. L’objectiu de Nokia és poder fer les operacions bàsiques, navegar, llegir el correu, que es fan amb Internet amb un giny tan petit com sigui possible sense que la navegació i visualització de webs es vegin afectades, i per aquesta raó la pantalla té una resolució de 800 x 600. Per a l’any que ve, ja anuncien veu sobre IP i missatgeria instantània. També escoltar música, mp3, veure vídeos, etc. Després d’experiències decebedores amb algunes maquinetes de tipus palm, potser aquest és el primer que crec que pot substituir a l’ordinador portàtil.

Naturalment, pels temps que corren, la connexió a Internet es fa sense fils, 802.11b/g i també porta bluetooth per connexions a d’altres dispositius.

Una de les altres grans novetats del Nokia 770 és que el seu sistema operatiu està basat en Linux. I encara més important, les declaracions que han vingut després en què Nokia ofereix la utilització de les seves patents al desenvolupament del nucli de Linux. A Grooklaw fan una anàlisi del tema.

La comercialització està prevista per a després de l’estiu i el preu sobre els 300 €.

Categories: , ,

dimecres, 25 de maig del 2005

Apple, Intel, IBM, programari lliure...

El món del xip està mogut els últims dies.

Sembla un serial on es vol saber qui abandona a qui i per qui ho fa:

Insistents rumors diuen que Apple començarà a utilitzar xips d’Intel. Encara que és un rumor que periòdicament es revifa i que mai no s’ha fet realitat.

Els actuals xips dels Apple, son un treball conjunt d’IBM, Apple i Motorola.

Microsoft (això no és un rumor) fa servir xips d’IBM (els mateixos que fa servir Apple: G5) a la seva consola Xbox 360, encara que sempre ha anat de la mà d’Intel. Tant, que se’ls coneix, o coneixia, com el duopoli Wintel.

IBM ha desenvolupat un nou xip, conjuntament amb Sony i Toshiba, i se’n diu Cell. És el que farà servir la nova Playstation. Diuen que el volen fer servir tan en televisors digitals com en superordinadors.

HP va deixar, fa uns mesos, de fabricar xips i li va passar tota la divisió a Intel. Era on es dissenyaven i fabricaven els xips RISC de la sèrie PA i els nous EPIC Itanium. Els seus ordinadors porten xips, d’Intel i també d’AMD.

Dell és l’únic fabricant d’ordinador que ha sigut sempre fidel i monògam: Intel.

IBM va deixar, també fa uns mesos, de fabricar ordinadors personals. Li va vendre la fàbrica sencera a Lenovo. Un fabricant xinès.

Ara IBM diu que vol obrir les especificacions del xip Cell amb la intenció que la comunitat de codi obert desenvolupi aplicacions per a aquest xip. Sense dubte volen repetir l’èxit que van tenir amb el PC actual, encara que llavors no era la seva intenció.

Categories: , , , ,

Xina, el turisme, la banda ampla i el piano.

Qui pensi en la Xina únicament com una font de mercaderies barates, que també ho és, i que només amenaça el tèxtil, s’equivoca. Segons el Financial Times, ja hi van més turistes a veure la ciutat prohibida de Beijing i la Gran Muralla que a la Galeria dels Uffizi i a la Torre de Pisa. La Xina ja és el quart receptor de turisme, per darrere dels tres líders del sector: França, Espanya i els EUA.

Al terreny de les telecomunicacions, en nombre total de llars connectades amb banda ampla, la Xina és el segon païs darrere dels EUA, i es preveu que en un o dos anys els superi. Si es mira el tant per cent de les llars amb connexió amb banda ampla, els tres primers són països asiàtics, i els EUA cauen fins l’onzena posició.

I per rematar-ho dada del dip de Seth Godin:

“Hi ha cincuanta-cinc milions de nens xinesos que prenen lliçons de piano”

En sembla que encara no ens en fem la idea.

Categories: ,

dimarts, 24 de maig del 2005

Jorge Cortell: on és la llibertat d’expressió?

Fa uns dies que vaig escriure un article que es deia “El preu de la veritat” on descrivia l’actitud mafiosa a què s’havia hagut d’enfrontar Jorge Cortell per voler donar una conferència defensant les xarxes d’intercanvi p2p (d’igual a igual). Doncs el preu de la veritat és l’acomiadament.

Hi ha una campanya molt important a tot el món contra aquest tipus de xarxes, i de vegades es pot caure a la trampa de tant sentir dir determinades afirmacions. A Vilaweb es podia llegir ahir (la negreta és meva):

“Cortell ha treballat durant cinc anys a la universitat i la seva postura de defensa d’aquestes xarxes d’intercanvi, considerades il·legals per no respectar la propietat intel·lectual, ha provocat les protestes de la comunitat internauta contra la universitat.”

Les xarxes p2p no són il·legals. De cap manera. No hi ha cap sentència judicial que ho digui. Amb una legislació molt més dura que aquí, ni als EUA son il·legals les xarxes p2p, encara que les associacions d’empreses musicals i altres acòlits han portat el tema a la justícia, i ara mateix està pendent d’una sentència al tribunal suprem que s’espera d’aquí a uns mesos. És el que intenta la SGAE i altra fauna: que ens creiem que són il·legals quan no ho són.

Si el 6 de maig, la cerca de Jorge Cortell a Tecnorati tornava 257 articles, ara en torna més de 530 d’arreu del món, i en qualsevol idioma: en anglès, Good Morning Silicon Valley, Boing boing, Guardian Unlimited, en japonès, en italià, etc.

Categories: , , ,

diumenge, 22 de maig del 2005

Google, els iPod i l’RSS: estan acabats!

Aquests últims dies hem pogut llegir diverses declaracions de Bill Gates i la seva mà dreta, Steve Ballmer.

L’iPod, el reproductor de música d’Apple, morirà a mans dels telèfons mòbils, que cada vegada seran més intel·ligents i faran moltes més coses que fer trucades, i ja no ens faran falta els iPods. Això ho diu algú que fa programari per a telèfons mòbils, Bill Gates, però que no te cap giny a la cursa dels reproductors musicals.

Steve Ballmer diu que l’RSS,el sistema utilitzat per sindicar contingut, utilitzat majoritàriament en els dips, però que s’estén cada vegada més a àmbits com les notícies, doncs diu que “creiem que l’RSS és important i estarà per aquí una estona, però no canviarà el món. És una mica massa simple, i és per això que tothom el fa servir. Estem treballant en coses més potents, al voltant de “XML/web services” que arreglarà molts problemes que ara té l’RSS”.

I per acabar, Ballmer ha dit en una conferència a la universitat d’Stanford, referint-se a Google, que podria ser una empresa d’un sol èxit!

Com a prediccions sobre el futur, més que agosarades semblen condemnades a fer riure, però el que pensa Robert X. Cringely, és que més que prediccions, són declaracions amb la intenció d’influir en el futur. En qualsevol cas, no sembla que hagin de tenir gaire èxit.

Categories: , ,

dissabte, 21 de maig del 2005

La lluna i júpiter

La lluna i júpiterAhir a la nit, anava a sopar, i vaig veure la lluna molt a prop d’una estrella i vaig pensar de fer-hi una foto. Cap meravella, està vist que la meva càmera digital, una Canon S70, no arriba a donar la qualitat suficient, i sembla que fins i tot van quedar mogudes. El trespeus estava col·locat en una posició una mica forçada. Però bé, vaig fer algunes fotos, i després vaig mirar quina estrella era, i resulta que era Júpiter. M’ho hauria d’haver imaginat, però encara sóc un aprenent en aquests temes.

AstroviewerPer veure quina estrella és, faig servir un programet, Astroviewer, en el qual selecciones la ciutat on ets i et mostra el cel. Permet canviar-li l’hora, el dia, etc., per saber que és el que veuràs en un dia determinat.

La lluna i jupiterI si tot falla, sempre pots fer servir Celestia, el millor programari de planetari que conec, i a més és de codi obert!

Categories: ,

dijous, 19 de maig del 2005

El senat contra el cànon i l'AELC a favor

El senat espanyol ha aprovat, per un vot de diferència, la proposició de llei per suprimir el cànon als suports digitals. Des del meu parer ha sigut un gran exercici de cinisme i miopia. Per una banda el PP, que és qui ha fet la proposta de llei, va permetre la instauració del cànon quan governava i tenia majoria absoluta: el podria haver suprimit, però no ho va fer. Ha preferit fer-ho ara per ficar-se amb els “artistes” pel seu suport al PSOE, contra la guerra, etc. I és que habitualment, i a tots els països, els “artistes” i els intel·lectuals sempre estan del costat de l’esquerra, encara que de vegades no sigui un factor decisiu, com és el cas de les darreres eleccions als EUA. La resta de partits polítics han votat contra la proposició de llei. Tots aquests, en un clar exemple d’analfabetisme digital i miopia política. Desconec l’efectivitat de la votació, si haurà de passar pel parlament, o per contra ja és una llei ferma i deixarem de pagar aquest cànon injust.

Avui, a bona part de la premsa, s’ha publicat l’anunci, pagat, d’un manifest a favor del cànon amb una argumentació en la que no entraré per ridícula i inconsistent. Però, després de llegir-me la llista d’associacions i societats que donen suport al manifest, veig que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana hi és. Em pregunto, què fan donant suport al cànon? Saben què és? En que els afecta, als nostres escriptors, que els suports digitals paguin un cànon?

Categories: , ,

dimecres, 18 de maig del 2005

Veure amb els ulls de Google

montjuïcKeyhole, l’empresa que Google va comprar a l’octubre i que sembla que serà la base per als seus serveis georeferenciats, Google Local i Google Maps, va anunciar que ja ha digitalitzat tota la superfície de la Terra amb una definició de com a mínim 15 metres per píxel. Pel que sembla, les àrees de més alta definició son més importants als EUA que a Europa.

eixamplePer poder veure les fotos s’ha de baixar un programa que, tal com malauradament Google ens té acostumats, solament funciona amb Windows. Aquest programa és d’ús gratuït durant 7 dies, amb unes lletres grans de “TRIAL MODE” perquè no te n’oblidis i si publiques fotos quedis retratat, com jo. La subscripció anual és de 29,95$.

A mi, que m’agraden els mapes, és una manera de perdre el temps increïble!

BarriVellCategories: ,

dilluns, 16 de maig del 2005

Per què estem com estem?

La OECD o OCDE publica un nou recull d’estadístiques dels països que en formen part. Els gràfics es poden consultar amb més informació al seu web i és possible baixar-se les dades corresponents a cada gràfic. He posat en vermell la barra d’Espanya perquè sigui més fàcil identificar-ho.

Veient els gràfics no s’entén el nivell d’optimisme manifestat en la conferència de dimecres del CTecno. Perquè si la situació espanyola no sembla bona, un altre gràfic a El País d’avui dilluns ens mostra que segons la despesa en € per alumne i comunitat autònoma, Catalunya és la 3a, però per la cua! Deu ser veritat una de les afirmacions que es van fer a la conferència: és necessari fomentar l’educació. I com que no ho fem, així ens va!

dissabte, 14 de maig del 2005

El mediocre servei de 3alacarta guanya un premi!

El criticat i mediocre servei de TV3, 3alacarta ha guanyat un premi! Sembla increïble, però avui al final del Telenotícies, la noticia:

“L'ADG-FAD ha reconegut el disseny del reproductor de vídeos del 3alacarta, creat i desenvolupat per CCRTV Interactiva. El reproductor proporciona a l'usuari un ampli ventall de possibilitats: veure els vídeos en dues qualitats (banda ampla i baixa), escriure i consultar comentaris relacionats amb els continguts que s'estan reproduint, realitzar cerques per àrees temàtiques, per programes o per paraules, i confeccionar una llista personal de reproducció per col·locar i reproduir els vídeos en l'ordre que prefereixi l'usuari.”

Doncs podeu mirar la imatge, és un reproductor molt limitat! No puc fer res del que diuen a la nota de premsa, excepte reproduir, aturar... ah, és clar, és que jo faig servir un navegador de codi lliure, i és que el reproductor bo, està dissenyat exclusivament per a programari propietari. I els donen un premi. Els premis Laus de disseny, no l’han encertat a l’hora de valorar un desenvolupament tecnològic.

Els continguts gratuïts són de baixa qualitat i els de banda ampla són de pagament. Altres televisions públiques sí que innoven però aquesta no.

També es comenta a bitassa a lloure, Discriminació premiada.

dijous, 12 de maig del 2005

Acte del Cercle Tecnològic de Catalunya

Aquest dimecres al migdia s’ha fet una conferència organitzada pel Cercle Tecnològic de Catalunya a Barcelona Activa amb el títol “Quins efectes té la integració europea en la competitivitat de l’empresa catalana. Com ajuden les noves tecnologies en aquest procés”. L’estrella convidada era Antoni Brufau que finalment no ha vingut, deixant la concurrència una mica decebuda, encara que finalment, la persona que ha vingut en el seu lloc, Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural, és qui ha dit les coses més interessants.

Tots els que han parlat han fet, si fa o no fa, la mateixa anàlisi del moment: la situació actual és bona, però hem d’estar preocupats pel futur, ja que des de països com la Xina trobarem una competència ferotge en el terreny dels preus, en sectors com el tèxtil i d’altres, i els països de l’est són molt competitius en el terreny industrial i en sectors de mitjana qualificació, però amb una tendència clara cap a una qualificació més alta i a augmentar la seva competitivitat. Tothom, quan ha parlat, ha dit que les solucions són conegudes: invertir en I+D, millorar l’educació, etc. No arribo a entendre com és que si tothom ho sap, no es faci res!

Rafael Villaseca ha dit alguna cosa que m’ha semblat interessant: hem de posar l’èmfasi en les polítiques que fomentin la competitivitat per davant de les que ho facin amb la cohesió, perquè on ens estem jugant el futur és en la competitivitat. També ha dit que les empreses tecnològiques a Europa són comparables a les dels EUA, però aquí no es dóna la transferència de tecnologia que es dóna als EUA: s’ha de fomentar la demanda de tecnologia. També ha dit que la gran majoria de les inversions fetes a Europa han sigut més aviat defensives, s’

dimarts, 10 de maig del 2005

La llarga cua de les formigues

La “cua llarga” és un terme fet servir en estadística i què millor que un text universitari(pdf) per explicar-ho:

“c)Les cues: si no hi ha simetria, és possible que un dels costats de l’histograma s’estengui molt més lluny que l’altre. En aquest cas direm que hi ha una cua en el costat més extens (anomenat cas de cua llarga) o que hi ha asimetria cap aquest mateix costat.”

Però aquest terme, es va fer popular a partir d’un article, “The Long Tail” de Chris Anderson, publicat a Wired, de lectura obligada, que en resum ve a dir que els productes que tenen una baixa demanada o tenen un volum baix de vendes poden col·lectivament tenir una part del mercat que rivalitza o supera els relativament pocs bestsellers, si el magatzem o el canal de distribució és prou gran. I a Internet el magatzem i el canal són molt grans.

El concepte de cua llarga té aplicació a molts àmbits, i també als dips. Chris Anderson publicava fa poc al seu:

“La primera regla sobre la dipesfera és... no generalitzar sobre la dipesfera”
“... intenta convertir els dips en una institució, com la premsa. Però no ho són. Els dips són tots individuals”
“els dips són una cua llarga, i sempre és un error generalitzar sobre la qualitat o la natura del contingut de la cua llarga –és, per definició, variable i divers.”
“La presumpció que les coses que són menys populars són menys bones és una fal·làcia clàssica; en realitat, el contingut de la cua és sovint de més gran qualitat que el contingut del cap, simplement perquè és intransigent.”

Doncs tot aquest rotllo per anunciar que hi ha un nou dip, formigues elèctriques, on uns quants publiquem el que escrivim als nostres dips. Tots individuals. Tots diferents. I com diu l’arnauh: “A veure de què són capaces aquestes formiguetes que surten de sota terra tan bon punt arriba l'escalforeta...”

diumenge, 8 de maig del 2005

Innovadors i emprenedors

Nathan Rosenberg ha estat fent un cicle de conferències per Madrid i Bilbao convidat per la fundació BBVA. És professor de Stanford i expert en polítiques d’innovació. El Pais d’ahir diumenge publica una entrevista en la que alerta a Espanya si no canvia i dóna suport decididament a la innovació.

Espanya, la quinta economia de la UE, és la número 14 pel que fa a la inversió en I+D. S’ha acabat l’economia competitiva pel preu barat de la mà d’obra: hi ha països que són molt més barats.

Una de les raons de l’èxit dels EUA és que inverteix en educació superior el 2,3% del seu PIB, quan la mitjana europea està al voltant de l’1,3% (recordo que Finlàndia inverteix el 3,4%). A més a més, incentiven que estudiants d’altres països vagin als EUA, perquè els millors s’hi quedin.

A l’entrevista hi ha frases de molta actualitat: “A nosotros no nos incomoda hablar de dinero, como a ustedes. Y el dinero prestado no genera dinero, porque hay que devolverlo. Me entristece mucho cuando escucho a los europeos que creen que el gobierno va a solucionar sus problemas. No puede hacerlo porque no tiene la capacidad para asumir riesgos. Los creadores de Google no pidieron dinero prestado al gobierno”.

Acaba l’article dient que l’educació superior és el més important. Si no tenim la capacitat humana per desenvolupar tota la resta, és molt improbable que ens puguem convertir en un país competitiu.

Les conferències de Nathan Rosenberg es van fer a Madrid els dies 19, 20 i 21 d’abril i se’n pot llegir un resum als dips de Juan Freire i Antonio Fumero.

Si ets avorrit has de ser barat

De la guerra entre HP i Dell: si has de ser l’estàndard, necessites ser avorrit. Si ets avorrit has de ser barat. Avorrit i amb èxit vol dir avorrit i barat. Has d’escollir ser diferent... o més barat.

I des de gapingvoid: Si una persona ordinària pot entendre el que fas, ja ets a mig camí d’esdevenir una mercaderia.

Per no haver de competir en preu, has d’oferir alguna cosa diferent, que potser no entengui gaire gent?

dissabte, 7 de maig del 2005

Màrqueting i privacitat a Internet

Ara fa uns dies que Bel va publicar un article “Anuncis que saben el que vols” on ens parla d’un tema que sempre m’ha interessat molt. El dels sistemes que aprenen. Internet va significar la terra promesa del màrqueting one-to-one, en trencar el compromís que existia prèviament entre riquesa i abast del missatge.

Crec que encara som lluny de poder fer sistemes que, en temps real, detectin les nostres reaccions i ens facin propostes. Tot just s’ha aconseguit que un programa superi el test de Turing concebut el 1950. Els sistemes actuals es basen en saber que és el que voldrem en funció del que hem volgut fins ara i del que fan altres persones amb perfils similars. Amazon n’és un bon exemple. De fet un sistema que ens ajudi a escollir i a comprar ens aniria bé, sempre que estigui del nostre costat...

En aquests casos el que sempre he vist com un problema és que el sistema ens ha de “conèixer”. Ha de tenir molta informació del que fem i del que mirem. I si pensem que els d’Amazon són bons nois, com els de Google, no vol dir que algun dia ja no ho siguin. Si algú va decidir confiscar un barret mexicà en interès de la seguretat nacional, potser un dia, haver comprat determinats llibres pot ser un problema.

Categories: , , ,

divendres, 6 de maig del 2005

El preu de la veritat

Arnauh es preguntava “Censura de la SGAE a Jorge Cortell?” Doncs ho han intentat, però no han aconseguit evitar la conferència, que finalment es va fer. Pel que diu el mateix Cortell al seu dip, han pressionat el Rector perquè no pogués fer-la a cap lloc de la universitat. Sembla que un dels arguments de pressió era l’amenaça d’inspecció de programari (sense llicència) i de continguts amb drets d’autor, als ordinadors de la universitat. A més de tota una sèrie d’amenaces professionals com que es pot acomiadar del màster que fa, etc. etc. Trobareu molta més informació al dip de Jorge Cortell.

Una veritable màfia. Si “ahora la ley actua” per què han de recórrer a actituds totalment mafioses com amenaçar i amagar-se? Per què no van avisar la policia? O és que ho van fer i els van dir que no podien fer res perquè era legal? Segurament és que ja ho saben, que és legal, i per aquest motiu recorren al xantatge i a la amenaça.

Cosa que sembla eficaç, almenys per a la premsa, que després d’haver confirmat que hi anirien no es va presentar ningú. La premsa no hi va anar, però la dipesfera sí: la cerca de Jorge Cortell a Tecnorati retorna 257 articles!

Categories: , , ,

dimecres, 4 de maig del 2005

Xina ens mostra quin és el futur de la música?

A un artícle a l'UsaToday, "Si la pirateria creix, potser no sigui la fi del món de la música", en explica que a Xina es calcula que el 95% de la música que es ven és "pirata". Tant als grans magatzems com a les botigues o al carrer, es troben CD a un preu mig de 4 dòlars. És pràcticament impossible trobar una còpia original. També diuen que el model de descàrrega "legal" com l'Itunes o similars, a 99 cèntims la cançó, no té cap futur.

La música, enregistrada, és un producte totalment digital que té un cost marginal de producció igual a zero i que com a tal tindrà/ja té un cost de venda igual a zero. La capsa material que podem trobar a les botigues, que té un cost molt inferior que el seu preu de venda, ja no la vol ningú. Per què, si descarregar el mateix contingut i duplicar-lo té un cost igual a zero?

Els músics pràcticament no notaran la diferència, bé, potser la notaran alguns, però no l'immensa majoria. A Xina compartir i copiar és un fet normal i natural al qual els músics s'han adaptat i el fan servir com a eina de promoció: concerts, anuncis, etc.

Qui no té res a fer en aquesta situació és la indústria musical. S'ha encaparrat a posar preu a una cosa, digital, que no el té. De moment han aconseguit "enredar" molts governs perquè defensin el seu model de negoci, privat. Fins i tot han aconseguit enredar alguns músics, que el millor que podrien fer és fer una vaga indefinida i alliberar-nos de la seva presència.

Categories: , , ,

Iniciativa pública o privada

Fa dies que pensava si escrivia sobre “l’alternativa” a Google Print, engegada pel president francès, i els dos articles d’en pere i d’en jmones m’han decidit.

Ara els presidents de sis països i dinou biblioteques nacionals volen endegar un procés similar al de Google Print per crear la “biblioteca digital europea”. Crec que no feien falta les declaracions que van fer tant Chirac com el president de la Biblioteca Nacional Francesa. Hauria sigut millor que haguessin apel·lat directament a la competència i dir que l’objectiu és tenir una biblioteca digital millor o comparable a la de Google. Crec que els falla el discurs.

Per què ho han de fer els estats? Crec que si esperéssim la iniciativa privada se’ns floririen els bits. Qui és el responsable que la iniciativa privada a Europa sigui feble? Els estats? Els empresaris? Crec que sí que tant els uns com els altres ho són, però fins a on en som també responsables nosaltres mateixos, que potser preferim treballar per a una gran empresa de l’estat que tirar endavant una petita empresa innovadora i jugant-nos el futur? Segurament la resposta és que tots ho som una mica.

Categories: , , , , ,

dilluns, 2 de maig del 2005

TV3 la nostra o la suya?

Ara, llegint Vilaweb, m’assabento que TV3 ha obert una “botiga” a Internet exclusivament en castellà.

Segons el web de la Corporació Catalana de Radiotelevisió:

“L'objectiu principal de l'ens i les empreses filials és contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística i cultural de Catalunya”

Deu ser per això que obren una botiga virtual en castellà. A més a més, em pregunto què té a veure una televisió amb fer botigues a Internet. La innovació i TVCatalunya no sembla que s’entenguin.

Tot aquest bunyol, nyap o patafi, està desenvolupat per l’empresa catalana Codigo de Barras Networks amb seu a Barcelona, que com moltes altres empreses catalanes del sector tecnològic, té el web exclusivament en castellà. Perdó, i en anglès.

Actualització:

Pel que he llegit a volldam.net, la informació que ahir publicava vilaweb, de fet ja l’havia publicat el dia 21 d’abril aquest dip.

Oracle en converses per comprar Siebel?

Ha salta un nou rumor de compra a la xarxa. Oracle, en una cursa imparable d’adquisicions d’empreses, sembla interessat en Siebel, el gengant del CRM. Si és cert, el fundador Tom Siebel extreballador d’Oracle no deu d’anar gaire content.

Oracle, que fora de la seva base de dades i les eines creades al seu voltant, no sembla haver aconseguit construir cap aplicació que hagi tingut un gran èxit comercial, busca comprar empreses que ja tinguin les aplicacions, com era el cas de Peoplesoft. Segurament és aquest el motiu de l’onada de compres dels últims mesos/anys. O pot ser que l’ascens de les bases de dades de codi obert els fa canviar l’estratègia?

diumenge, 1 de maig del 2005

Fotografiat el primer planeta extrasolar

Dels prop de 150 planetes trobats fora del nostre sistema solar, solament es tenen indicis de la seva existència per les pertorbacions de l’òrbita del seu sol, i en pocs casos, pel canvi de lluminositat de l’astre al passar el planeta pel davant.

En cap cas, fins ara, en teníem fotografies directes. Encara que tampoc ha estat fàcil. Després de més d’un any de discussions ja es pot afirmar que sí que tenim fotografies d’un planeta extrasolar. Altres notícies, aparegudes a primers d’abril, no han pogut confirmar si es tracta d’un planeta o un estel dels coneguts com “brown dwarf” o nana marró.

Quina és la diferència entre un planeta i una nana marró? Doncs el seu pes. Per ser considerat un planeta ha de tenir com a màxim una massa de 13 vegades la de Júpiter. De 13 vegades fins a 80 es considera una nana marró, perquè amb aquesta massa s'inicia la fusió nuclear del deuteri, però no és suficient per iniciar la de l’hidrogen. Encara que hi ha qui opina que les nanes marrons no són veritables estels, i no les classifiquen a la seqüència principal d’aquests.

Categories: ,