dimarts, 10 de maig de 2005

La llarga cua de les formigues

La “cua llarga” és un terme fet servir en estadística i què millor que un text universitari(pdf) per explicar-ho:

“c)Les cues: si no hi ha simetria, és possible que un dels costats de l’histograma s’estengui molt més lluny que l’altre. En aquest cas direm que hi ha una cua en el costat més extens (anomenat cas de cua llarga) o que hi ha asimetria cap aquest mateix costat.”

Però aquest terme, es va fer popular a partir d’un article, “The Long Tail” de Chris Anderson, publicat a Wired, de lectura obligada, que en resum ve a dir que els productes que tenen una baixa demanada o tenen un volum baix de vendes poden col·lectivament tenir una part del mercat que rivalitza o supera els relativament pocs bestsellers, si el magatzem o el canal de distribució és prou gran. I a Internet el magatzem i el canal són molt grans.

El concepte de cua llarga té aplicació a molts àmbits, i també als dips. Chris Anderson publicava fa poc al seu:

“La primera regla sobre la dipesfera és... no generalitzar sobre la dipesfera”
“... intenta convertir els dips en una institució, com la premsa. Però no ho són. Els dips són tots individuals”
“els dips són una cua llarga, i sempre és un error generalitzar sobre la qualitat o la natura del contingut de la cua llarga –és, per definició, variable i divers.”
“La presumpció que les coses que són menys populars són menys bones és una fal·làcia clàssica; en realitat, el contingut de la cua és sovint de més gran qualitat que el contingut del cap, simplement perquè és intransigent.”

Doncs tot aquest rotllo per anunciar que hi ha un nou dip, formigues elèctriques, on uns quants publiquem el que escrivim als nostres dips. Tots individuals. Tots diferents. I com diu l’arnauh: “A veure de què són capaces aquestes formiguetes que surten de sota terra tan bon punt arriba l'escalforeta...”