divendres, 29 d’abril de 2005

Munich instal·larà Debian

La ciutat de Munich instal·larà Debian als seus 14.000 ordinadors personals, i per la feina ha contractat dues empreses locals. El nom del projecte LiMux.

L’elecció ha estat una mica sorpresa perquè a Baviera, d’on Munich és la capital, SuSe tenia les seves oficines centrals.

Ara fa dos dies que per aquí Barcelona va passar Ballmer, la mà dreta de Bill Gates, amb molt d’èxit de públic (moltes autoritats i empresaris), amb una conferència de perfil baix, on va dir, entre d’altres coses, que el programari lliure no crea llocs de treball. Que els ho preguntin a les dues empreses contractades a Munich.

Categories:

dimecres, 27 d’abril de 2005

Google Print ja funciona

i permet fer cerques directament als llibres, i ens presenta solament enllaços als llibres que tenen la informació que es busca.

catalan culture

O totes les pàgines d’un llibre que contenen les paraules de la cerca

catalan culture

Sembla que ja hi tenen uns quants llibres!

Categories:

Per què les empreses fan servir programari lliure?

IDC ha fet una enquesta a 625 empreses europees sobre la seva utilització de programari de codi obert, amb resultats molt interessants.

Les empreses adopten el codi obert per la seva qualitat i flexibilitat, en lloc de merament considerar-lo prou bo perquè és barat.

El 25% ha dit que han fet instal•lacions significatives de sistemes operatius de codi obert, com Linux, i més sorprenent, per inesperadament elevat, ha sigut el tant per cent d’empreses enquestades que ha instal•lat bases de dades de codi obert: un 33%.

"Les empreses adopten el codi obert per la seva qualitat i flexibilitat"

Un altre factor destacat per adoptar el programari lliure és la seva facilitat de modificació i adaptació, qualitat menyspreada per les empreses fabricants de programari propietari.

Empreses de programari propietari, com Microsoft argumenten que el desenvolupament de codi obert replica idees existents en lloc d’innovar. Volen presentar el programari de codi obert com una “commodity” de baix preu, amb l’èmfasi posat en l’estandardització. Però l’enquesta troba que les empreses que veuen el programari com el més important per competir -com les telcos, que es recolzen en programari per oferir els seus serveis principals- també tenen l’índex més alt d’adopció del codi obert. Altres indústries amb una adopció elevada del codi obert són els serveis financers.

Ho he llegit a Groklaw i a ITWorldCanada. En aquest enllaç d’IDC es pot comprar l’enquesta pel mòdic preu d’una mica més de 5.000 dòlars!

Categories:

dimarts, 26 d’abril de 2005

El Hubble fa 15 anys

Ahir el Telescopi Espacial Hubble, va fer 15 anys. Des del 1990 ha fet més de 700.000 fotografies. En aquest aniversari la Nasa ha publicat fotos noves, com aquesta coneguda com "la fada" que té uns 10 anys llums d'alçada i que es troba dins de la nebulosa de l'Àliga a uns 6.500 anys llum de nosaltres.

Sembla que no en complirà gaires més si la Nasa no fa les operacions de manteniment necessàries. Massa diners, diuen. Sense aquests treballs, al Hubble li queden uns dos anys de fer fotos com aquestes abans de caure a la Terra.

Categories: ,

diumenge, 24 d’abril de 2005

Sant Jordi es menja els llibres

IMG_1469

Un Sant Jordi més, i ens han/hem regalat llibres i roses.

Una cosa interessant d’escriure un dip és participar en una conversa. El que jo comentava ahir, Sant Jordi es menja el Drac, avui ho comenta en Manel a Quasi un bloc, “Llibres, vendes i criteris”,amb punts de vista interessants. Té raó quan diu:

“En altres paraules, en un món interconnectat, on la informació arriba de diferents canals, i per tant, es pot formar criteri a partir de diferentes fonts, cal culpar només un dels elements? No té la societat alguna cosa a dir-hi? No haurien de ser els consumidors també capaços de tenir un criteri propi, de generar-se'l, i no deixar-se (només) influir per la publicitat?”

No crec que l’actual mercantilització de Sant Jordi i dels llibres, sigui un fet del qual únicament són responsables les editorials. També ho son els mitjans de comunicació. També les llibreries? (A cada Sant Jordi que passa és mes fa difícil trobar llibres diferents a les parades i l’oferta és cada dia més homogènia). I els consumidors?

Si aquest Sant Jordi ha sigut diferent és perquè per primera vegada un grup d’autors, reduït, però significatiu, ha donat la veu d’alarma. I els autors em sembla que alguna cosa tenen a veure amb el tema dels llibres.

Les editorials, en l’actual model de negoci de la cultura, són les que decideixen què publicar i com fer-ho. I el que busquen per sobre de tot, qualitat inclosa, són vendes. És evident que si publiquessin llibres sense vendre’ls ens quedaríem sense llibres i sense editorials. Però la creació de grups editorials cada vegada més grans porta el mercat editorial a buscar més rendibilitat, menys riscos, més autors mediàtics i més best-sellers. Que també han de tenir el seu mercat, però no és l’únic que interessa als lectors.

És molt similar que el que li ha passat a la música. Les discogràfiques, cada vegada més grans, han baixat la qualitat dels productes musicals per fer-los més de masses, el que paradoxalment per a ells, els ha portat a un descens de les vendes, i per tant del negoci. Paral·lelament, la utilització d’Internet i l’intercanvi de música en les xarxes p2p, ha creat nous suports i mitjans per obtenir música, primer menyspreats per la mateixa indústria, després perseguits i criminalitzats, i ara qui fa negoci amb la descàrrega de pagament per Internet són les empreses de tecnologia i no les discogràfiques!

El món del llibre no serà aliè a canvis d’aquest tipus. El que passa és que, ara per ara, a diferència de la música en el que tot el procés és digital, el suport preferit majoritàriament i encara molt millor és l’analògic: el llibre. És qüestió de temps que el mercat canviï i mentrestant cap dels que intervenen en el sector fan res excepte mirar-s’ho amb malfiança, com mostren les paraules d’un executiu de Bloomsbury, referint-se a Google Print:

"We are being given an opportunity to undermine our industry. It may not seem inherently scary at the moment. But my concern is what this will lead to in 10 years. We are opening a Pandora's Box, and we have no idea where it will lead. We just don't know, once they have this material, what they will do with it."

Per ser innovador i utilitzar les noves tecnologies, no sempre fa falta una important quantitat de diners. A cap editorial no se li ha acudit fer un dip per anar publicant les seves novetats? Cap llibreria tampoc no ha pensat que pot tenir ressò el seu criteri sobre llibres poc coneguts o propostes més arriscades?

Categories:

dissabte, 23 d’abril de 2005

Sant Jordi es menja el Drac

IMG_1466Ara farà quasi un any que sis escriptors van signar un manifest contra la banalització del llibre, titulat Sant Jordi es menja el Drac. Sembla, però, més fàcil signar un manifest que actuar en conseqüència, i dels sis, solament 3 han dit públicament que no signaran cap llibre aquest Sant Jordi: Baltasar Porcel, Robert Saladrigas i Gemma Lienas. Sense haver signat el manifest, Jordi Coca també ha dit que no signarà llibres.

Al manifest es remarca la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació en la banalització del llibre i la cultura, i de raó no els en falta. Els mitjans fa temps que no estan dirigits per la qualitat. És la immediatesa dels fets i sobretot l’audiència el que marca què és el que té importància. Si la porqueria ven, benvinguda sigui.

“El món editorial es veu incapaç de reaccionar davant l’impacte dels mitjans; molts mitjans estan atrapats per la immediatesa de les audiències; i les institucions s’inhibeixen del paper regulador i de les polítiques educatives que els han encomanat els ciutadans. Sovint s’invoquen les forces del mercat com a explicació, però és evident que tals forces no sempre respecten les normes del joc net.”

Sembla que els editors també siguin víctimes innocents de tot plegat. I crec que fa temps que, per a les editorials, el que importa tampoc no és la cultura ni la qualitat sinó les vendes. I no és un fet exclusiu del català. Els grups editorials cada cop són més grans i cada vegada queden menys editorials petites i independents.

Fa temps que les editorials van deixar d’aportar valor a la creació literària. Igual que la indústria musical va deixar d’aportar res a la música. La televisió i altres mitjants han seguit el joc i el que els interessarà demà serà la llista dels més venuts. O les imatges de les cues més llargues per signar llibres.

Categories:

divendres, 22 d’abril de 2005

RSS with mojo: ROJO

Les novetats no paren. Ara ha sortit un nou lector de RSS anomenat ROJO. És quelcom més que un agregador: permet compartir, afegir etiquetes, comentar... Si estàs acostumat a bloglines l’interficie de Rojo et semblarà complexa, plena d’icones i funcions. Demana una mica de temps per anar coneixent-ho tot.

És clar que tenen un dip on ens expliquen la seva aventura, els seus objectius i d’on surt el seu nom: RSS with mojo!

Categories:

dijous, 21 d’abril de 2005

Del PageRank al PeopleRank

PageRank és el nom que es fa servir per referir-se a l’algoritme de cerca de Google. Al dip de John Battelle un article curt i molt interessant a propòsit del futur de les cerques:

"...Ara canvia gent per pàgines web, i veuràs com la cursa pel nou gran algoritme de cerca té menys a veure amb organitzar contingut html estàtic que amb coordinar les expressions constantment canviants de milions de persones escampades."

"La qüestió és, llavors, si un algorisme de PeopleRank que faci servir com a entrada etiquetes establertes comunitàriament, podria fer a About.com, Gawler Media, i els dips el que Google li va fer a AltaVista, és a dir, proporcionar una experiència superior a l’usuari que, per créixer, solament requereix incrementar l’amplada de banda del servidor."

Fa pensar.

dimecres, 20 d’abril de 2005

Ajuntament de Barcelona: Lamentable

Via Volldam.net m’assabento que l’Ajuntament de Barcelona publica en una de les seves revistes, La Municipal d’abril, un article amb el títol “Ens passem a Windows XP”(pdf), on s’explica que les estacions de treball de l’ajuntament funcionaran amb aquest sistema operatiu. I no us penseu que sigui una nota discreteta, i amagada. Ben gran i a tot color! Anava a posar una imatge de la pàgina, però és que fa mal als ulls.

No entenc que totes les declaracions de l’ajuntament vagin a favor del programari lliure i que després facin el contrari. És desídia? Algú els ha fet un gol? Tenen com a diversió l’engany?

Aquesta pàgina de la Regidoria de la Ciutat del Coneixement és una conya? Una presa de pèl?

Categories:

dilluns, 18 d’abril de 2005

El maligne i la WIPO

Hi ha vegades que sembla que tot ja està escrit.

Ara fa uns mesos, de vacances per Ginebra, Genève pels suïssos, vaig fer fotos a tort i a dret. Després, a l’hora de veure-les, un edifici que surt per sobre dels arbres, a la zona de l’ONU, i unes sigles: WIPO i OMPI. Què vol dir, què vol dir. Ostres, si és el cau del maligne! És el primer que se’m va acudir quan em va dir, la catalana mig suïssa que ens tenia hostatjats: és un organisme de l’Onu que es diu World Itellectual Property Office o en les sigles llatines, Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. I ara, cercant enllaços, he anat a la pàgina de la wikipedia que parla de la WIPO, on hi ha una frase de Cory Doctorow: "...WIPO, which is for copyright what Mordor is for evil in Middle Earth."

Doncs hi ha importants moviments dins de l’organització: sembla que un grapat d’Ongs, la EFF i alguns països volen canviar la manera de treballar d’aquesta agència de l’Onu. Esperava que algú traduís alguna cosa, però sembla que ens fa mandra. Encara que Ricardo Galli ha fet un podcast que podeu escoltar.

I si teniu ganes de llegir, uns enllaços: India's amazing statement on IP and international development, EFF and friends kick WIPO's ass, What Happened This Week @ WIPO (Donna Wentworth), WIPO turns from the dark side?

diumenge, 17 d’abril de 2005

La fotografia digital i els nostàlgics

La Vanguardia ens delecta amb quatre pàgines dedicades a la més que probable mort d’un mite de la fotografia, Leica, que amb els anys s’havia convertit en un objecte de luxe, però que la seva gran aportació va ser la democratització de la fotografia, al posar-la a l’abast de tothom gràcies a la creació de màquines petites i de bona qualitat a principis del segle passat.

Hi ha algun article que mereix una lectura atenta, De la fotografía a lo fotográfico, bàsicament per la quantitat de ximpleries coses absurdes que arriba a dir. És la típica i falsa dicotomia dels àtoms i els bits, portada al ridícul més espantós:

“La tecnología digital está sustituyendo rápidamente el proceso fotoquímico, y en las últimas dos décadas la industria fotográfica no ha hecho más que ir sucesivamente cancelando la producción de materiales. Los fotógrafos se ven obligados a reconsiderar su relación con el material. ¿Asistimos al final de la fotografía?”

“El discurso sobre la muerte de la fotografía alude a la reaparición fantasmagórica del medio, desvinculado del soporte fotoquímico.”

“El efecto decisivo del desplazamiento de la fotografía analógica por la digital es la crisis del realismo fotográfico. La imagen digital es el resultado de complejos procesos de codificación y simulación basados en la imagen fotográfica tradicional, es una imitación de la fotografía tradicional.”

És la clàssica i reaccionaria confusió del mitjà amb el suport. Ara resulta que el canvi químic que es produeix en els suports dels elements amb plata de les emulsions fotogràfiques tradicionals, és el més natural del món i és on viu l’essència de la fotografia. Són unes reaccions químiques, que encara que siguin a nivell molecular i tinguin una explicació prosaica i científica, estan plenes de poesia i màgia. La química ens porta a la poesia, els bits ens la fan perdre. I per acabar-ho de rematar, la fotografia digital és una imitació de la fotografia tradicional.

“A la imagen digital le es inherente una dimensión de artificio, una familiaridad con el truco. De algún modo, después de Photoshop ya nadie cree en el verismo de la imagen, sino que ésta se entiende como el resultado de una sencilla pero sofisticada mediación informática, de un proceso de hipercodificación, de normalización.”

“Se trata de producir algo así como un realismo construido, que supere la oposición entre la imagen indicial, entendida como el pasado, y la imagen fabricada, el futuro, que resista los posibles efectos homogeneizadores, normalizadores y amnésicos de una cultura de la imagen entregada a la celebración ciega de lo aparentemente nuevo.”

Al peu de l’article s’identifica a aquest senyor com a fotògraf. És de suposar que alguna vegada ha posat els peus en un laboratori i ha revelat fotografies. No ha modificat ni alterat mai cap fotografia per ressaltar-ne algun efecte o amagar-ne algun defecte? La fotografia tradicional no és aliena a la modificació i al truc.

Als altres articles, hi ha una mica de tot. Opinions actuals, i d’altres en la línia nostàlgica-reaccionària. Crec que és molt agosarat dir:

“Apostamos por la impresión porque creemos que la foto tiene un valor incalculable. Además, casos como el incendio del Windsor en el que se quemaron 3.000 ordenadores demuestran la conveniencia de imprimir las fotos”

Si en lloc de 3000 ordinadors hi haguessin hagut 3000 arxivadors plens de fotografies, no s’haurien cremat!

D’altres opinions estan més en línia:

“"Nunca he usado Leica, porque tiene mucha calidad, pero es poco práctica, lenta y con un sistema de enfoque complicado", admite Sandra Balsells, profesora de fotorreporterismo de la Universitat RamonL lull. Como muchos colegas dirán que ha cometido una herejía, matiza: "Una cosa es el arte, otra el fotorreporterismo, otra la nostalgia y otra el fetichismo romántico. ¿Cuántos diarios aceptarían hoy que un reportero no enviase las fotografías digitales y al instante por internet?”

Jo tampoc no he usat mai una Leica, i les meves dues Minoltes i la meva Nikon, ja estan prematurament jubilades. El laboratori, dins l’armari.

Diu Arnaut al seu article “Privilegiats o sonats”, que de vegades podem tenir la sensació de ser uns privilegiats o uns sonats, per estar avançats al nostre temps. Hi estic d’acord, però és molt millor això que anar dient sempre que “qualquier tiempo pasado fue mejor”. Crec que mai l’evolució tecnològica, Internet i el món digital, no havia avançat a aquesta velocitat, fent que moltes tecnologies, la fotografia analògica en aquest cas, quedessin obsoletes en molt poc temps. Hi ha gent que no pot seguir aquest ritme, però el més sorprenent és que hi ha gent que no vol seguir-lo. Podem pensar també en la indústria musical.

“"Los fabricantes han sabido vender muy bien las cámaras digitales, pero nosotros no hemos sabido explicar después a los usuarios qué podían hacer con esas imágenes", dice Casas. Mientras tanto, muchas fotos se han perdido quizás para siempre en los ordenadores, y algunos laboratorios y tiendas han perecido esperando que los clientes volvieran.”

Al capdavall el que vol la gent no és mirar les fotos, i el suport és secundari?

Els altres articles citats són: La foto digital hunde a Leica, Adiós a los carretes, Siempre quedará el mito

Categories:

dissabte, 16 d’abril de 2005

Vilaweb tampoc se’n salva

Una notícia a Vilaweb descriu el que ha passat a la presentació d’un llibre a la Fnac, on hi ha hagut un allau de gent jove que el volia comprar, i davant l’aglomeració han hagut de tancar.

L’article comença:

“El gran llibre d'aquest Sant Jordi ja té nom”

Ja hi som!

Categories:

divendres, 15 d’abril de 2005

Internet i els mitjans de comunicació mediàtics

Mentre alguns, en el món dels mitjans i de la tecnologia, encara intenten convertir Internet en televisió, Microsoft i AOL han descobert que són mitjans realment diferents, després d’haver-se gastat milions de dòlars en contractes amb la Lliga de beisbol, per tenir continguts de vídeo en streaming als seus llocs web.

Encara molts confonen Internet, que és una plataforma de comunicacions i de converses, amb la televisió, que és una plataforma de continguts. La indústria de l’entreteniment, i molts operadors de telecomunicacions, han vist el negoci del contingut com un negoci d’emissió, en un sol sentit, on la indústria pren les decisions sobre què és el que vol la gent. Aquest model s’acaba. A l’era d’Internet i els telèfons mòbils, no hi té cabuda un contingut dissenyat i adreçat a un públic ampli. És l’era del contingut especialitzat, de la comunicació i de la interacció entre individus.

I és normal que amb Internet no l’encertin perquè al seu terreny cada dia ho fan pitjor. En la cursa per abastar més i més, el tot per l’audiència, els mitjans de comunicació semblen entestats a convertir en mediàtics (quina ràbia comença a fer aquesta paraula) actes que haurien de ser íntims, i convertir festes culturals, com Sant Jordi, que ja s’acosta, en pur mercantilisme de les llistes dels més venuts. I els editors no són aliens al problema. Tampoc no entenen Internet, i la seva feina fa anys que la van deixar de fer, pel negoci de vendre llibres amb l’únic interès del benefici immediat. Això, però, serà un altre article.

Categories:

dijous, 14 d’abril de 2005

L’arxiu creatiu de la BBC

Via Boing Boing he arribat al lloc web de l’arxiu creatiu de la BBC. Tenen un banner on es pot llegir: “Find it. Rip it. Mix it. Share it. Come and get it.” No, no és el que penseu. És un lloc legal de la BBC, no és cap lloc de pirates com diria la nostra ministra d’(in)Cultura.

“L’arxiu creatiu és significatiu perquè, per primera vegada, serà possible per al públic accedir lliurement i ‘posseir’ una còpia d’un gran tros de la cultura Britànica, que poden fer servir com a part de les seves pròpies creacions culturals”

Si algun retret se’ls pot fer és que les llicències posen una limitació geogràfica: són per a ús exclusiu al Regne Unit. Excepte això, són molt semblants a les de creative commons.

Aquí, la nostra televisió, TV3, TV Catalunya, ens permet veure vídeos dels seus programes en baixa qualitat, amb un web dissenyat per l’Internet Explorer de Microsoft, i que encara gràcies que funciona amb altres navegadors. Encara ara 3alacarta continua amb una magra interfície si no fas servir el navegador de Microsoft. Si fas servir programari lliure, no et queixis, deuen pensar. Si es volen vídeos de més qualitat, a pagar.

Res de cultura, res de país, res d’innovació!

Categories:

Tots contra el cànon

El rumor que el govern espanyol volia imposar un cànon a tots els suports digitals, connexions a Internet incloses, i que a molts ens ha semblat un globus sonda, ha aconseguit que entitats tan diferents com Comissions Obreres, l’AETIC (Asoc. de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones), la CEACCU (Confederación Española de Asociaciones de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios) entre d’altres, hagin signat un manifest contrari a la seva aplicació.

I és que la part de conscienciació del "Plan contra la pirateria" els està sortint rave!

dimecres, 13 d’abril de 2005

El vostre model de negoci fracassat no és el meu problema

El vostre model de negoci fracassat no és el meu problema.

Encara que sembla que alguns sí que volen que ho sigui.

Via Boing Boing

dimarts, 12 d’abril de 2005

62 milions de llibres

Google Print continua movent rius de tinta, i de bits. A El País del diumenge, un article a doble pàgina parlant de la iniciativa. Amb el títol de “Babel en la pantalla del ordenador” (no he aconseguit saber per què Babel...) i el subtítol de “El anuncio de que Google volcará 15 millones de libros en la red pone en guardia al mundo editorial”. És molt llarg, i sense llegir l’original és complicat fer-ne comentaris, però aquí va el que m’ha semblat més destacat:

Opinions favorables, envers la iniciativa de Google, dels responsables o col·laboradors en altres projectes, similars però molt més reduïts, com Cervantes Virtual o la Edad de Plata.

Comentaris crítics, envers el sector del llibre de la subdirectora general adjunta para la Cultura de la Unesco (caram amb el títol) que diu: “Las inversiones del sector del libro en España no destacan por una dedicación a la alta tecnologia”. Se li nota la ironia.

Quan parlen els editors, el tema és més clar, després d’alguns comentaris de desconfiança, la frase: “Como nueva fuente de ingresos es bienvenida”. Ho diu el representant del gremi editorial a Espanya.

Quan aprendran els governs i els polítics que el sector editorial, igual que la indústria musical, defensen el seu model de negoci i no la cultura? Quan fa que els editors i la indústria de la música no aporten cap valor a la producció dels béns culturals? Potser per aquest motiu ja no són necessaris.

L’article presenta la inversió que farà Google per escanejar llibres, uns 150 milions de dòlars, 116,2 d’euros, com una barrera “dificil de saltar”. No em sembla tant. La Generalitat es gastarà uns 480 milions d’euros en un pla que no s’acaba d’entendre, que aplicat als llibres en català donaria per digitalitzar més de 62 milions de llibres.

Categories:

dilluns, 11 d’abril de 2005

Manifest per l'alliberament de la cultura

Cultura:

Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.

Diccionari de la llengua catalana – IEC

Conjunt de produccions intel•lectuals, artístiques i utilitàries, amb les quals un poble manifesta la seva mentalitat i manera d’esser

Diccionari Català-Valencià-Balear – Alcover Moll

Manifiesto por la liberación de la cultura

Categories:

diumenge, 10 d’abril de 2005

Molt soroll per no res

Finalment el temut "Plan contra la piratería" aprovat el divendres no va ser gran cosa. No sabrem si l'aplicació de cànons a les connexions a Internet o als ordinadors era un globus sonda o un intent aturat pel ministeri d'indústria.

Llegint la nota de premsa veiem que parla de conscienciar la població, d'incrementar el coneixement dels jutges i fiscals sobre la pirateria i de més actuació policial. Per si falla la consciència tindrem policia. Bon recurs. I una altra de les grans aportacions del pla és la creació de moltes comissions.

En resum, a banda de deixar palès el desconeixement que tenen el govern i bona part de la nostra classe política sobre Internet, ben poca cosa.

Categories: Internet

dijous, 7 d’abril de 2005

qui controlarà la cultura?

Hi ha coses que estan molt ben escrites:

“Mentre que una bona part pivotarà al voltant de misterioses qüestions legals i tècniques, no perdem de vista la pilota: la qüestió principal aquí és qui controlarà la cultura. Si la indústria del cine i la de la música aconsegueixen els seus objectius, la cultura oberta, democràtica i innovadora que Internet i les tecnologies digitals han creat en els 10 últims anys, serà radicalment retallada. En nom dels drets de propietat, els oligopolis industrials voldrien reclamar un control estricte sobre la nostra creativitat i sobre la nostra vida diària.”

De David Bollier via Smart Mobs.

Categories:

dimecres, 6 d’abril de 2005

Desmentit de Montilla: no hi haurà cànon a les connexions a Internet.

El ministre d'Indústria ha desmentit avui les notícies segons les quals el govern volia aplicar un cànon a les connexions a Internet, als ordinadors i altres ginys digitals, segons publica Vilaweb, i el mateix ministeri en una nota de premsa.

Haurem d'esperar que s'aprovi el "Plan contra la piratería" no sigui que ens passi com amb les patents de programari.

Per cert, us heu fixat que Vilaweb ja te enllaços permanents als articles?

Categories:

Les empreses gallines i els drets d’autor

A l’article de La Vanguardia que vaig comentar ahir, hi ha un tros que no vaig transcriure, on s’explica que empreses de tecnologia han “protestat” devant del ministre Montilla, per la imposició d’un cànon a qualsevol cosa que sigui digital. No recordo una situació similar on les empreses de tecnologia “mostrin la seva oposició” en un tema sobre la popietat intel·lectual:

“... Hewlett-Packard España, Apple Computer, Intel Corporation, Dell Computer, Lexmark, junto con la Business Software Alliance y Konica Minolta Business, se han dirigido al Ministerio de Industria para mostrar su oposición a que se grave la copia privada digital”

Fa pocs dies que vaig llegir a BoingBoing un article titulat “Cory's editorial on chicken companies and copyright” on escriu que les grans empreses tecnològiques han perdut el nervi i s’han tornat gallines! Han de veure el futur molt complicat perquè aquí hagin protestat.

dimarts, 5 d’abril de 2005

Per què continuarem a la cua

Som molts els qui estem fascinats amb Google Print, i sembla que el món dels llibres i de l’edició està en plena transformació. Amb aquest projecte de digitalització de milions de llibres, què podrà impedir que Google es converteixi en el venedor de llibres més gran del món? Només li caldrà afegir un botó d’“imprimeix, envia i factura’m” per a tots els llibres digitalitzats a la seva base de dades. Amazon, que també està fent una digitalització de llibres molt important, potser ha vist el perill, o l’oportunitat, i ha comprat una de les encara poques empreses que es dediquen a la impressió sota comanda, BookSurge.

Com deia Jason Eptein a El futur dels llibres, “Un sistema post-Gutenberg es podria muntar ara amb les tecnologies existents. Però mentre la tecnologia ja hi és, la infrastructura comercial per fer-ho possible no”. Iniciatives com la d’Amazon i potser la de Google comencen a canviar aquesta situació.

I ens hauria d’interessar especialment. Un sistema que permeti l’edició de llibres sense haver de tenir existències ni haver d’imprimir per avançat, no seria el somni de qualsevol editor? Quantes vegades hem sentit els editors catalans queixar-se que les tirades dels llibres, en català, són molt curtes i no surten a compte? Doncs aquests tipus de sistemes són la solució. Només fa falta ser una mica innovador, que, de negoci, segur que n’hi ha.

Però amb temes relacionats amb la cultura i les tecnologies sí que volem ser capdavanters. La Vanguardia publica:

“Los ministerios de Industria y Cultura han elaborado un anteproyecto de ley que establece la implantación de un canon sobre la venta de todos los aparatos electrónicos capaces de reproducir copias. Las empresas han advertido al ministro Montilla que eso encarecerá entre un 25% y un 40% los precios de los productos.”

“El precio de los ordenadores, las memorias, CD regrabables, escáneres, grabadores de CD, DVD, impresoras y cualquier otro instrumento electrónico capaz de reproducir copias, incluido el ADSL, puede subir entre un 25% y un 40% en los próximos
meses.”

“...un canon cuyos ingresos se destinarán a las entidades gestoras de los derechos de autor.”

“Las empresas afectadas afirman que España está compitiendo en tecnología fundamentalmente con Irlanda y el Reino Unido, países donde no existen estos cánones. Incluso explican que Portugal y Grecia han excluido los ordenadores y los equipos de reproducción digital de la aplicación de cánones por copia privada para evitar que se convierta en un lastre de su desarrollo tecnológico frente a países más avanzados.”

I els músics, com babaus, donen suport als ladrones, i no se n’adonen que estan creant un monstre que té com a únic interès recaptar més. No els importa gens la cultura. Els importen els diners i no tenen límits.

En resum, en altres llocs s’està creant el futur de la indústria dels llibres i en bona part de la cultura, i aquí pagarem més per accedir als continguts digitals.

Categories:

dilluns, 4 d’abril de 2005

Els dips i les wikis juguen papers oposats

“Els dips i les wikis juguen papers oposats. Els dips es basen en una veu individual; un dip és una mena de sistema personal d'emissió. Les Wikis, com que donen a la gent l'oportunitat d'editar les paraules dels altres, estan dissenyades per barrejar moltes veus. Llegir un dip és com escoltar el cant d'una diva, llegir una wiki és com escoltar una simfonia” És el que diu Martin Wattenberg, un investigador de l'equip d'experiència col·laborativa d'usuari a l'IBM Watson Research Center. Un article interessant llegit via Corante.

Doncs sembla que a l'article de la wikipedia que tracta de dips, en català, la simfonia no acaba de sonar bé. Com podeu llegir als articles, aquest i aquest, d'en Benjamí, hi ha qui es dedica a treure els dips d'altres de la wikipedia. Segur, però, que el moviment col·laboratiu hi trobarà la solució.

dissabte, 2 d’abril de 2005

Innocentades!

Ahir la pàgina de slashdot.org era un cúmul de notícies sorprenents, per a qui no sabés que l'u d'abril és "april fool's day", el dia de les innocentades dels anglosaxons. També ho és als països francòfons, on en diuen "le poisson d'avril".

Algunes de les notícies:

iCopulate, el nou accessori per a iPods, per transferir d'una manera íntima, mp3s d'un iPod a un altre, al preu de 69,69 dòlars

La Unió Europea prohibirà els Mac a partir del 2006

El zoo de Tokio amb un pingüí gegant

Ikea contracta Steve Jobs

I aquesta foto de la NASA m'ha fet riure per dolenta. La prova definitiva de l'existència d'aigua a Mart: water on mars!

Categories: