divendres, 15 d’abril de 2005

Internet i els mitjans de comunicació mediàtics

Mentre alguns, en el món dels mitjans i de la tecnologia, encara intenten convertir Internet en televisió, Microsoft i AOL han descobert que són mitjans realment diferents, després d’haver-se gastat milions de dòlars en contractes amb la Lliga de beisbol, per tenir continguts de vídeo en streaming als seus llocs web.

Encara molts confonen Internet, que és una plataforma de comunicacions i de converses, amb la televisió, que és una plataforma de continguts. La indústria de l’entreteniment, i molts operadors de telecomunicacions, han vist el negoci del contingut com un negoci d’emissió, en un sol sentit, on la indústria pren les decisions sobre què és el que vol la gent. Aquest model s’acaba. A l’era d’Internet i els telèfons mòbils, no hi té cabuda un contingut dissenyat i adreçat a un públic ampli. És l’era del contingut especialitzat, de la comunicació i de la interacció entre individus.

I és normal que amb Internet no l’encertin perquè al seu terreny cada dia ho fan pitjor. En la cursa per abastar més i més, el tot per l’audiència, els mitjans de comunicació semblen entestats a convertir en mediàtics (quina ràbia comença a fer aquesta paraula) actes que haurien de ser íntims, i convertir festes culturals, com Sant Jordi, que ja s’acosta, en pur mercantilisme de les llistes dels més venuts. I els editors no són aliens al problema. Tampoc no entenen Internet, i la seva feina fa anys que la van deixar de fer, pel negoci de vendre llibres amb l’únic interès del benefici immediat. Això, però, serà un altre article.

Categories: