dilluns, 31 de gener del 2005

El sistema de patents és absurd i ofega la innovació

Avui diumenge El País publica una entrevista a Nick Donofio, vice-president d'IBM, responsable d'estratègia i d'I+D. Explica que una de les raons perquè han venut la seva divisió d'ordinadors personals a Lenovo, és que IBM està centrat en el món empresarial i que la part de consum del PC no la cuidaven gaire bé, justament per aquesta dedicació exclusiva al món empresarial.

Potser sigui que a IBM creuen que a l'empresa, en poc temps, faran falta altres tipus d'ordinadors, no els PC actuals, sinó una nova arquitectura basada en el processador que estan desenvolupant conjuntament amb Sony i Toshiba i que han batejat amb el nom de cell (òbviament aquesta part és una elucubració meva). Aquest nou processador equiparà la nova PlayStation III, i també estacions de treball.

Però a l'entrevista, Nick Donofio també parla del sistema de patents i no el deixa ben parat. Diu que ara et donen una patent sense mirar-s'ho gaire, i que el sistema de patents és absurd i ofega la innovació. És una opinió que comença a calar en la indústria tecnològica.

Categories:

dissabte, 29 de gener del 2005

No es tracta d'abolir la propietat privada, sinó la propietat dels rendistes i paràsits que bloquegen la innovació

Manel Castells publica a La Vanguardia un article excel·lent al seu espai "Observatorio global" amb el títol de "Software libre". Per poder-ho llegir és necessari registrar-se i és gratuït, encara que amb aquest tipus de registre solament es poden llegir els articles de com a màxim una setmana d'antiguitat.

"L'apropiació privada del programari és equivalent a l'apropiació de l'escriptura als orígens de la humanitat."
Si no estàs enregistrat i et fa mandra fer-ho, o per quan hagin passat més de 7 dies, faig un resum amb les frases que crec més interessants:

"...un dels problemes essencials de la humanitat avui dia: com evitar que l'extraordinària revolució en les tecnologies de la informació i comunicacions sigui monopolitzada i esterilitzada per una visió arcaica del dret de propietat i per manipulacions d'empreses com Microsoft."

"I és que avui dia s'ha demostrat que hi ha formes de producció de la innovació tecnològica que poden obtenir resultats superiors als de les empreses tradicionals a partir de la cooperació lliure no remunerada i sense apropiació privada del coneixement que resulta delprocés de producció."

"L'apropiació privada del programari és equivalent a l'apropiació de l'escriptura als orígens de la humanitat. I de fet, durant molts segles, l'escriptura es va reservar a qui exercia el poder i als seus escribes."

"El moviment del programari lliure exemplifica una forma d'organització de la producció i la distribució en una economia del coneixement que es basa en la propietat comuna de la innovació, mitjançant la col·laboració lliure dels creadors, i l'apropiació privada i comercial de les aplicacions i productes derivats d'aquella creació. No es tracta d'abolir la propietat privada, sinó la propietat dels rendistesi paràsits que bloquegen la innovació."

"Però també és un tema fonamental en un món en desenvolupament on la batalla entorn als drets de propietat intel·lectual és la qüestió decisiva perquè el planeta comparteixi la innovació i els seus beneficis, en un cercle virtuós entre els que contribueixen a la innovació com a productors i els que la milloren com a usuaris, estiguin on estiguin i qualsevol que sigui la posició de poder que van heretar de la geopolítica de la historia."

Categories:

Multa de fins a 5 milions de dòlars diaris

La Comissió de la Unió Europea pot tornar multar Microsoft. Després de perdre el recurs contra la multa de 495 milions d'euros per pràctiques monopolistes, Microsoft ha de distribuir a Europa una versió del seu sistema operatiu sense el reproductor Windows Media Player i compartir determinats protocols amb la competència. Si no ho fa en un termini curt, sense determinar, pot rebre una multa de fins a 5 milions de dòlars diaris. És el que ha dit el portaveu de la Comissió Europea Jonathan Todd. Se'n fan ressò Wired i Cnet.

Categories:

dijous, 27 de gener del 2005

Evolució de la penetració d'Internet a Catalunya

Via Baquia he començat a llegir l'informe sobre la "Sociedad de la Información en España" que cada any fa Telefònica. No diu res que ningú no sàpiga o intueixi: anem a la cua d'Europa. Estem al lloc15 de 25, donat que amb l'ampliació tres països delsnous ens passen.

Encara que ja sabudes, hi ha algunes dades que també corroboren la pèrdua del tren de la SI per la societat catalana, que s'ha produït als darrers anys, si veiem aquestes dades de la penetració d'Internet, en % d'usuaris respecte la població:

L'únic apartat en el que no anem malament és en el percentatge de penetració de la banda ampla, respecte del total de connexions. Ara bé, si comparéssim l'amplada de banda i el preu, també veurem que no, que si ho comparem tampoc no és banda ampla.

L'informe és llarg i no he tingut temps per llegir-me'l sencer, i vistes aquestes dades, moltes ganes de fer-ho no en tinc.

Les notícies d'ahir, per embolicar l'entrepà demà!

La gran majoria de les versions digitals dels diaris tradicionals fan pagar per accedir a les notícies endarrerides. Amb terminis diferents que poden anar d'uns pocs dies fins a un mes. I independentment de si les notícies del dia son gratuïtes o de pagament. Cas curiós, aquest. A la versió digital es fa pagar per una cosa que ningú no vol: notícies passades.

Doncs bé, Dan Gillmor al seu dip opina que obrir els arxius al públic farà possible generar més ingressos, mitjançant publicitat similar a la que fa servir Google al cercador i al correu Gmail. I per sobre de l'augment dels ingressos, beneficiarien a la comunitat sobre la que escriuen.

Per una altra banda, Scott Rosenberg en un article titulat "Yesterday's news is tomorrow's fish-and-chip paper", manté que si bé Dan Gillmor té la lògica del seu costat, té en contra la inèrcia dels negocis, i argumenta que pocs diaris faran aquest canvi, posant en risc els ingressos d'avui per uns hipotètics ingressos futurs, encara que puguin ser superiors. I aquesta argumentació la fa extensiva a les empreses americanes: impera el benefici a curt termini, davant de les metes a llarg.

Son els beneficis econòmics l´únic objectiu dels mitjans de comunicació? Crec que no. Crec que la influència n'és un dels importants. Però amb les seves edicions digitals de pagament, és a dir, tancades per a la majoria, erren com a extensió digital en l'acompliment dels seus objectius: influir l'opinió pública, internauta, és clar

Categories:


dimecres, 26 de gener del 2005

A Viena Wienux!

L'ajuntament de la capital austríaca comença a fer una migració "suau" cap al programari obert. Si bé ja no és noticia que ajuntaments importants prenguin aquestes decisions, m'han cridat l'atenció alguns detalls.

Dels 16.000 ordinadors personals de l'ajuntament, el departament de TI n'ha identificat uns 7.500 que poden migrar a OpenOffice i uns 4.800 que poden fer-ho a Linux. Aquesta migració es farà sota petició dels departaments o dels usuaris, sense cap càrrec, però amb un descompte als preus del manteniment. Creuen que només uns centenars d'usuaris demanaran inicialment la migració, i que el cost no serà el factor determinant. Com millor funcioni el programari de codi obert més gent voldrà tenir-lo, és el que ha dit el director de TI de l'ajuntament.

Han creat una distribució pròpia, de nom Wienux, basada en Debian, perquè utilitzar versions comercials com Red Hat o Suse els sortia méscar, i Debian els ha semblat igualment bona i estable.

Aquí la notícia serà saber alguna cosa més de la migració que havia de començar aquest primer trimestre a la STSI.

Categories:


Les patents de programari bloquejades de nou per Polònia!

Hem d'agrair de nou a Polònia, per segona vegada, que la directiva de patents de programari no tiri endavant. El tema s'ha posposat fins els dies 2-3 de febrer.

Si la burocràcia en general és difícilment explicable, la de Brussel·les sembla especialment inextricable.

Categories:

dimarts, 25 de gener del 2005

Truca'm amb Google

Tot el dia d'ahir va se notícia. Google donarà serveis de telefonia a través d'Internet, Veu sobre IP (VoIP) amb un servei similar a l'ofert per Skype.

Molts que el seu dia van creure que Gmail, el correu gratuït de Google, era una innocentada (April's fool) ara han actuat amb més cautela.

Tots els rumors es van desfermar arran que Google va publicar un anunci de feina on demanava un negociador estratègic amb experiència en contractació y selecció de fibra fosca (dark fiber) tan metropolitana com de llarg abast, com a part del desenvolupament d'una xarxa global.

Sembla, però, que el mateix Google ha desmentit la notícia.

Però segur que torna a sortir el rumor, que fa mesos que hi és, sobre les intencions de Google de desenvolupar un navegador propi, donat que han contractat el fins ara enginyer en cap de Firefox.

Categories:

dilluns, 24 de gener del 2005

del.icio.us

En els últims dies, i a partir de la novetat de les etiquetes de Technorati, estic llegint molts articles sobre el tema. Quin tema? Doncs té un nom i és "Folksonomy". És un neologisme, però ja te entrada a la Wikipedia. Folksonomy vol dir una cosa semblant a "pràctica cooperativa de categorització que utilitza etiquetes simples en un espai de noms pla". Algú s'atreviria a traduir Folksonomy?

Doncs bé, un dels exemples d'aquest tipus de classificació és del.icio.us, que a més de tenir un nom molt ben trobat, és un lloc força interessant. En aquest web i cercant els enllaços populars sobre aquest tema, he començat a llegir el següent:

"Definitivament hem arribat a un punt en el desenvolupament del coneixement humà on el volum del contingut publicat en línia cada dia supera la capacitat de qualsevol de categoritzar i indexar aquesta abundància d’informació. Àdhuc per a un hipotètic individu o organització amb grans habilitats i capacitat, la tasca de processar tot el contingut representaria un problema gairebé insuperable, sense considerar la dificultat de desenvolupar i mantenir una taxonomia per adaptar-se a la velocitat a la que el nou coneixement es produeix.

Però la situació no és desesperada. Estan emergint solucions a aquest dilema particular en concordança amb les demandes de l’Era de la Informació. Una aproximació, feta possible pels avenços en les tecnologies de xarxa, és distribuir la tasca entre el major nombre possible d’individus. ... hem començat a veure que altres tasques que requereixen participació humana també poden ser distribuïdes a través d’individus utilitzant la xarxa humana més gran de la història: Internet.

...

Una prestació important dels sistemes com aquest és que no imposen una taxonomia rígida. En lloc d'això, permeten als usuaris assignar qualsevol classificador que vulguin..."

Aquest és un tros de la introducció d'un projecte per a la classe de "Aspectes socials i comunicatius d'Internet" d'una persona que està fent un doctorat en "Comunicació, Computació i Tecnologia en l'Educació, a la Universitat de Columbia.

Fa un parell d'articles em preguntava on són, si és que en tenim, els inversors per a projectes innovadors. Avui em pregunto si en alguna de les nostres universitats tenim un doctorat similar.

Categories:

divendres, 21 de gener del 2005

Guia de lectura

Algú m'ha comentat a què venia el "conte" del catapingu. Doncs millor resum que el que fa en Pere Quintana a bitsenbloc, no el faré. A més de ser un bon índex, comparteixo el que diu. De fet, que els comentaris no són el mitja idoni per establir converses, ja ho vaig llegir a bitsenbloc, al començament d'escriure el meu dip, allà al novembre de 2004, que ara em sembla una eternitat, però realment acabo d'arribar al món dels dips.

També he vist no fa gaire aquest altre comentari de Quasi un Bloc, que té el mèrit, que no és poca cosa, de ser conciliador i d'intentar obtenir resultats constructius de la conversa.

I sí: el que vaig prendre era frenadol, segur. Que això també m'ho han preguntat.

dijous, 20 de gener del 2005

La publicitat a lamevaweb.info - Causa o conseqüència

Aquest gener, lamevaweb.info ha anunciat que tenen molt èxit i que han de canviar de servidor, i que per finançar-ho, o han de cobrar per tenir un dip o han de posar publicitat. Un model mixt també sembla possible. No els conec de res, però me'ls imagino, treballant fora d'hores, traient lloc al servidor, fent mans i mànigues per començar un projecte, que els ha convertit en un dels llocs de referència de la dipesfera en català.

Lamevaweb.info és un projecte de l'empresa Qdevel i viuen a Agramunt, Lleida. El seu model de negoci, per muntar lamevaweb, segur que és fer-se publicitat. Fer-ho servir de referència per projectes més grans. Però en aquests casos l'èxit és un problema. Fa falta més ample de banda i servidors més potents. Els càlculs que he fet (pot ser vaig molt errat) em diuen que els diners que li fan falta a Qdevel per fer l'ampliació de lamevaweb deuen d'estar entre els 2.000 i els 6.000 euros, amb un cost de manteniment d'entre 2.000 i 4.000 euros l'any addicionals.

Com és que amb el que han fet no hi ha cua d'inversors davant de la porta de Qdevel? Potser perquè no en gastem, d'inversors, aquí.

No fa gaire que també m'he interessat per Technorati, que no paren de treure coses noves i innovadores, també al voltant dels dips. A més de les etiquetes (que de vegades funcionen!), heu vist la capseta per fer cerques al menú de la dreta? Doncs la diferència és que ells ho fan als EUA. A la primera ronda de finançament van obtenir 6,5 milions de dòlars i una valoració de l'empresa de 12 milions. Últimament van fer una ampliació dels seus servidors, i es poden veure unes fotos de les instal·lacions que farien enveja a més d'una empresa gran.

Fa un temps que hi ha rumors que Google podria comprar Technorati. No vull ni pensar la xifra.

Jo em pregunto si casos com el de lamevaweb.info són conseqüència que anem a la cua en innovació tecnològica o més aviat és justament el contrari: anem a la cua de la innovació perquè projectes com aquest no troben finançament.

dimarts, 18 de gener del 2005

Que pasen los antidisturbios!

Ara fa una estona, quan he obert aquest dip, l'he trobat ple de ninotets com aquest. Es movien en totes direccions, enfollits, tot cridant:

–Orden!

–Disciplina, orden, jerarquia, autoridad!

–Es pot saber què passa? –he dit sense poder ni tancar els ulls.

–Quien es usted! Identifíquese!

–Aquest és el meu dip –encara no sé per què els he seguit el rotllo–. Què fan aquí? Qui els ha deixat passar?

–Sabemos por el Quaderns que esto está lleno de anarquistas.

–Y defensores de la pedagogía moderna que tanto daño ha hecho a España –ha afegit un altre.

Em mirava l'escena i no aconseguia obrir la boca.

–Y comunistas. Bill Gates –pronunciat tal com s'escriu per a més versemblança– nos ha dicho que también hay comunistas.

–Comunistes? Voldrà dir commonistes –mal moment per fer un acudit, he pensat massa tard.

–No se haga el gracioso que le vamos a meter un puro.

–Fora d'aquí! Aquest és el meu dip i hi escric el que vull! –he cridat.

–Disciplina, orden, disciplina, autoridad –corrien amunt i avall sense fre. Estaven deixant l'html fet una porqueria.

–Fora d'aquí! És el meu dip! –he cridat més fort. He donat un cop a la taula i han començat a marxar.

Però en un racó de la pàgina, amagat entre uns ellaços, n'he vist un altre que no es movia. M'he apropat per veure'l millor. No era com els altres. Era un Catapingu! Sens dubte era el cap de l'escamot. L'he mirat i ell m'ha mirat a mí.

–Pssst. Psssst.

–És a mi? –he dit com un beneit. No hi havia ningú més.

–Si a usted. Acérquese. Quiero darle un consejo.

Ostres. Aquest és l'amable. Sempre n'hi ha un que es fa l'amable. Com al cine.

–No se meta con los maestros de derechas, sobre todo si están jubilados. Acostumbran a ser unos resentidos. No consiguieron pasar de la teoria de conjuntos.

–No emboliquem la troca, que no sé qui és, ni m'importa. Jo només volia parlar de classificacions i d'etiquetes ...

–Yo quería, yo quería. Siempre lo mismo. Nadie se da cuenta de nada hasta que hay algún herido.

–Foti el camp d'una vegada. Tinc el cap com un tímbal.

–Luego no diga que no se lo advertí.

Tot ha tornat a ser com abans. Els ninotets havien desaparegut. El catapingu també. Jo sol davant del got d'aigua amb frenadol.

–Deu de ser la grip –he pensat– que aquest any és molt virulenta.

Per ordre d'aparició: el ninotet és el Star Wars potato
El Catapingu per cortesia de catapings
I jo mateix en el paper de Mor

No cal dir que tot això és una ficció i qualsevol semblança amb la realitat pot ser pura coincidència.

Categories:

dilluns, 17 de gener del 2005

Més sobre les etiquetes - Resposta a Quadern

No crec que la introducció del teu primer article, ni el d'ara, siguin innecessàriament provocadors. Tampoc crec que cap de les reaccions escrites que he llegit, ni la que he escrit, siguin de disgust, de tedi exasperat ni de grandíssim interès, en la majoria silenciosa. De fet, si la majoria és silenciosa, l’únic que es pot dir amb certesa és que és silenciosa. Si he entrat en aquesta conversa es perquè m'interessava. No tant per la classificació en si mateixa, sinó perquè crec que les etiquetes de Technorati aporten alguna cosa nova al tema de les classificacions.

Li dónes la culpa a la pedagogia moderna pel descrèdit de paraules com classificació, categoria, memorització, disciplina i autoritat. Doncs si fos el cas: benvinguda sigui la pedagogia moderna. Crec a més, que aquests termes són del tot contraposats a la realitat de la xarxa. D’Internet. Aquestes paraules potser donen tranquil·litat davant del que no es coneix, o davant de la presa de decisions. És més tranquil·litzadora –perquè ens evita haver de pensar– una categoria, una classificació, que ens ve imposada per algú investit d’autoritat, que la utilització anàrquica i sense pla prefixat d’etiquetes, en les que nosaltres som els que decidim. Però Internet és axí. No hi ha autoritat. Ni disciplina. Ni jerarquies:" els enllaços soscaven les jerarquies". Per sort.

A mi personalment la paraula categoria aplicada a Internet em suggereix quelcom de vell, d’antic, d’altres èpoques, quan per organitzar l’accés al coneixement era necessari ordenar-lo sota normes estrictes.

Internet és complicat quan es volen fer servir analogies del mon real, com en aquest cas els mapes. Els mapes són indicats per informar de realitats estàtiques, com són les geogràfiques. Quan són realitats molt canviants com els dips, o el web en general, no són gaire adequats.Poden servir de guia introductòria, no gaire més.

A Internet tampoc no hi ha imposicions. Pots fer el que vulguis i com vulguis. Pots categoritzar els dips i/o posar etiquetes. O cap de les dues coses. Jo, de fet, hi poso "Categories:" i l’etiqueta de Technorati. Encara que hi ha qui pensa que les categories no són etiquetes, i ni les etiquetes no són etiquetes.

Categories:


diumenge, 16 de gener del 2005

Etiquetem, òbviament en català!

Últimament hi ha una gran fal·lera per classificar-ho tot. A la dipesfera catalana es volen categoritzar els dips, d’una manera seriosa o per fer riure. Però enganxar etiquetes està de moda. Si de petits, quan anàvem de colònies, ens enganxaven etiquetes a tots els estris, o les enganxem als dels nostres fills, doncs ara se n’han empescat una perquè enganxem etiquetes (tags) als dips. Més exactament, perquè les enganxem als articles.

De quines etiquetes parlo? Technorati té un nou servei anomenat “tag”(etiqueta). Fa d’agregador dels articles de dips que tinguin la mateixa etiqueta. L’etiqueta és posar un codi html a l’article. Quines etiquetes hi ha? Doncs tantes com els articles en tinguin. Es pot comprovar cercant una etiqueta que no existeixi, per exemple "prova" Technorati respon amb un text que diu: "Felicitats, has descobert una etiqueta sense articles! Per contribuir en aquesta etiqueta, fes un article al teu dip sobre prova i inclou un enllaç a aquesta plana com aquest:

<a href="http://technorati.com/tag/prova" rel="tag">prova</a>"

Technorati no solament agrega etiquetes dels dips. També ho fa de Flickr, un servei per compartir fotografies, i de del.icio.us, un servei per compartir enllaços.

Hi ha a qui les etiquetes (els tags) li semblen revolucionàries, donat que ens poden permetre ajustar la classificació dels nostres articles per agregar-los a una etiqueta concorreguda, o al contrari, fer-ho en algunes més selectes o exclusives. Però el més interessant en aquest cas és que les etiquetes són als mateixos dips, ja que Technorati fa únicament d’agregador, i no hi ha límits.

Encara que, si tothom pot posar les etiquetes que vulgui als seus articles, sense cap restricció, què importa, o més aviat, quin sentit té que un dip entri en una categoria? Les etiquetes s’han carregat les taxonomies reduccionistes? Crec que sí: ja no té gaire sentit categoritzar els dips, perquè es poden etiquetar els articles!

Categories:

dimarts, 11 de gener del 2005

Bones notícies per al programari lliure

IBM ha anunciat que permetrà la utilització de 500 de les seves patents, per als qui desenvolupin programari lliure, ja siguin individus, col·lectius o empreses, que treballin en programari que compleixi la definició de programari obert de la Open Source Initiative.

“El veritable lideratge de la innovació significa més que el nombre de patents obtingudes. Significa innovar per beneficiar els clients, els col·laboradors i la societat.” “Creiem que la comunitat de codi obert és a l’avantguarda de la innovació i hem emprès aquesta acció per encoratjar innovacions addicionals per a les plataformes obertes”, diuen els d’IBM.

És un pas petit, donat que IBM té més de 40.000 patents, però molt important per al programari lliure. Aquest fet té dos aspectes importants: el primer és reconèixer d’una manera implícita que les patents de programari són una barrera a la innovació, i el segon, que IBM creu que el futur és del programari lliure.

Encara que també hi hagut alguna veu crítica. Com publica The Register, Florian Mueller, director de la campanya NoSoftwarePatents diu que l’anunci d’IBM, i l’anterior compromís de no fer servir patents contra el nucli de Linux, és contradictori amb la seva activitat a Europa, donat que aquí són uns dels més grans defensors de la famosa directiva per permetre patents de programari.

Categories:

dilluns, 10 de gener del 2005

Prediccions, tecnològiques, per al 2005

Via slashdot he arribat a les prediccions per al 2005 d’en Robert X. Cringely. De les 15 que en fa, he trobat més interessants les següents que resumeixo tot seguit. En cursiva els meus afegits.

- L’entrada de Microsoft al terreny dels antivirus i de l’antispyware serà un desastre per als usuaris. Aquesta predicció s’atreveix qualsevol a fer-la.

- Apple s’arriscarà de manera important venent ordinadors per sota del seu preu de cost, per col·locar al mercat 10 milions d’unitats. Ara que casualment IBM ha deixat de fabricar PCs.

- La RIAA continuarà demandant clients mentre el seu negoci es dissol lentament. L’exemple aliè no compta com a experiència: la SGAE seguirà el mateix camí.

- WiMax serà una gran història a l’estiu, però l’adopció generalitzada de la tecnologia de xarxes sense fils encara trigarà dos anys més com a mínim. Mentrestant, però, ningú no farà diners amb el WiFi, que de totes maneres es farà ubiqua,especialment amb l’arribada del 802.11n.

- La veu sobre IP, VoIP, continuarà fent mal a les telcos amb l’arribada dels mòbils amb WiFi. Aquí en tindrem?.

- Finalment l’escriptori Linux farà algunes incursions serioses. A l’administració catalana?

- El 2005 els que més es beneficiaran de la fusió (compra) de PeopleSoft i Oracle seran SAP i IBM, i no els clients dels fusionats.

Categories:

diumenge, 9 de gener del 2005

A Bill Gates li patina la neurona!

Bill Gates m’ha tornat a sorprendre, i no per la seva creativitat, que sí que hauria estat una sorpresa de debò, sinó per la seva falta d’intel·ligència. Dit d’una altra manera, li ha patinat la neurona.

En una entrevista al diari electrònic Cnet ha dit que els que volen reformar les lleis de la propietat intel·lectual són una mena de nous comunistes! L. Lessig, creador de Creative Commons, en una mofa intel·ligent deia que en Bill s’havia equivocat de paraula i no volia dir “communists” sinó “commonists”.

L’entrevista es va fer en el marc del CES, a Las Vegas, i es produïa després que el mateix Bill tingués problemes amb el seu programari fent unes presentacions, inclosa la pantalla blava de la mort (blue screen of death). Devia anar calent.

També hi devia ajudar que la nova versió del seu sistema operatiu anomenat Longhorn, ha sigut guardonat pels premis Vaporware 2004, amb la tercera posició i amb un canvi de nom: Longwait.

En resum, tants esforços intel·lectuals per veure com el programari lliure continua endavant, el seu programari es penja fins i tot quan el fa servir ell, guanya premis dubtosos per vendre “fum”, el seu sistema de gestió de drets digitals (DRM) no acaba de ser acceptat pel mercat, doncs li acaben passant factura.

A més d’una gran quantitat de riallades, en Bill ja ha posat de moda samarretes i banderes d’inspiració soviètica.

Categories:

dimecres, 5 de gener del 2005

Ajuda els qui no tenen res, que jo me’n quedo una part

Als EUA una empresa de musiquetes per als mòbils a endegat una campanya per fer donatius a Unicef: “Tsunami aid ringtones”. Et baixes una de les musiquetes i fan la donació. Si la intenció és bona, més discutible és el bon gust de les musiquetes, que són els himnes nacionals de Thailandia, l’Índia, SriLanka i Indonèsia. Encara que per mal gust, per no dir falta absoluta d’ètica, o més planerament avarícia, la banca continua amb la seva campanya: “fes transferències solidàries, que jo em quedo la comissió”.

Molts més articles interessants a Smart Mobs, sobre l’aplicació de la tecnologia per ajudar a pal·liar els efectes del tsunami. La utilització dels missatges sms i Internet en general esdevenen factors d’ajuda important. Servidors de vídeos, dips amb publicació via sms, encara que també per aquelles terres, també hi ha qui vol fer negoci a costa dels altres.

Categories:

dilluns, 3 de gener del 2005

Bon vent, 2004

Una mica tard, però aquesta és la meva llista d'intencions per al nou any.


I vist com ha anat l'any 2004, no puc sinó fer-li un comiat com cal.

Categories: