Ara fa una estona, quan he obert aquest dip, l'he trobat ple de ninotets com aquest. Es movien en totes direccions, enfollits, tot cridant:
–Orden!
–Disciplina, orden, jerarquia, autoridad!
–Es pot saber què passa? –he dit sense poder ni tancar els ulls.
–Quien es usted! Identifíquese!
–Aquest és el meu dip –encara no sé per què els he seguit el rotllo–. Què fan aquí? Qui els ha deixat passar?
–Sabemos por el
Quaderns que esto está lleno de anarquistas.
–Y defensores de la pedagogía moderna que tanto daño ha hecho a España –ha afegit un altre.
Em mirava l'escena i no aconseguia obrir la boca.
–Y comunistas. Bill Gates –pronunciat tal com s'escriu per a més versemblança– nos ha dicho que también hay comunistas.
–Comunistes? Voldrà dir
commonistes –mal moment per fer un acudit, he pensat massa tard.
–No se haga el gracioso que le vamos a meter un puro.
–Fora d'aquí! Aquest és el meu dip i hi escric el que vull! –he cridat.
–Disciplina, orden, disciplina, autoridad –corrien amunt i avall sense fre. Estaven deixant l'html fet una porqueria.
–Fora d'aquí! És el meu dip! –he cridat més fort. He donat un cop a la taula i han començat a marxar.
Però en un racó de la pàgina, amagat entre uns ellaços, n'he vist un altre que no es movia. M'he apropat per veure'l millor. No era com els altres. Era un Catapingu! Sens dubte era el cap de l'escamot. L'he mirat i ell m'ha mirat a mí.
–Pssst. Psssst.
–És a mi? –he dit com un beneit. No hi havia ningú més.
–Si a usted. Acérquese. Quiero darle un consejo.
Ostres. Aquest és l'amable. Sempre n'hi ha un que es fa l'amable. Com al cine.
–No se meta con los maestros de derechas, sobre todo si están jubilados. Acostumbran a ser unos resentidos. No consiguieron pasar de la teoria de conjuntos.
–No emboliquem la troca, que no sé qui és, ni m'importa. Jo només volia parlar de classificacions i d'etiquetes ...
–Yo quería, yo quería. Siempre lo mismo. Nadie se da cuenta de nada hasta que hay algún herido.
–Foti el camp d'una vegada. Tinc el cap com un tímbal.
–Luego no diga que no se lo advertí.
Tot ha tornat a ser com abans. Els ninotets havien desaparegut. El catapingu també. Jo sol davant del got d'aigua amb frenadol.
–Deu de ser la grip –he pensat– que aquest any és molt virulenta.
Per ordre d'aparició: el ninotet és el Star Wars potato
El Catapingu per cortesia de catapings
I jo mateix en el paper de Mor
No cal dir que tot això és una ficció i qualsevol semblança amb la realitat pot ser pura coincidència.
Categories: