dimarts, 18 de gener de 2005

Que pasen los antidisturbios!

Ara fa una estona, quan he obert aquest dip, l'he trobat ple de ninotets com aquest. Es movien en totes direccions, enfollits, tot cridant:

–Orden!

–Disciplina, orden, jerarquia, autoridad!

–Es pot saber què passa? –he dit sense poder ni tancar els ulls.

–Quien es usted! Identifíquese!

–Aquest és el meu dip –encara no sé per què els he seguit el rotllo–. Què fan aquí? Qui els ha deixat passar?

–Sabemos por el Quaderns que esto está lleno de anarquistas.

–Y defensores de la pedagogía moderna que tanto daño ha hecho a España –ha afegit un altre.

Em mirava l'escena i no aconseguia obrir la boca.

–Y comunistas. Bill Gates –pronunciat tal com s'escriu per a més versemblança– nos ha dicho que también hay comunistas.

–Comunistes? Voldrà dir commonistes –mal moment per fer un acudit, he pensat massa tard.

–No se haga el gracioso que le vamos a meter un puro.

–Fora d'aquí! Aquest és el meu dip i hi escric el que vull! –he cridat.

–Disciplina, orden, disciplina, autoridad –corrien amunt i avall sense fre. Estaven deixant l'html fet una porqueria.

–Fora d'aquí! És el meu dip! –he cridat més fort. He donat un cop a la taula i han començat a marxar.

Però en un racó de la pàgina, amagat entre uns ellaços, n'he vist un altre que no es movia. M'he apropat per veure'l millor. No era com els altres. Era un Catapingu! Sens dubte era el cap de l'escamot. L'he mirat i ell m'ha mirat a mí.

–Pssst. Psssst.

–És a mi? –he dit com un beneit. No hi havia ningú més.

–Si a usted. Acérquese. Quiero darle un consejo.

Ostres. Aquest és l'amable. Sempre n'hi ha un que es fa l'amable. Com al cine.

–No se meta con los maestros de derechas, sobre todo si están jubilados. Acostumbran a ser unos resentidos. No consiguieron pasar de la teoria de conjuntos.

–No emboliquem la troca, que no sé qui és, ni m'importa. Jo només volia parlar de classificacions i d'etiquetes ...

–Yo quería, yo quería. Siempre lo mismo. Nadie se da cuenta de nada hasta que hay algún herido.

–Foti el camp d'una vegada. Tinc el cap com un tímbal.

–Luego no diga que no se lo advertí.

Tot ha tornat a ser com abans. Els ninotets havien desaparegut. El catapingu també. Jo sol davant del got d'aigua amb frenadol.

–Deu de ser la grip –he pensat– que aquest any és molt virulenta.

Per ordre d'aparició: el ninotet és el Star Wars potato
El Catapingu per cortesia de catapings
I jo mateix en el paper de Mor

No cal dir que tot això és una ficció i qualsevol semblança amb la realitat pot ser pura coincidència.

Categories:

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bravo! Feia temps que no reia tant!

Anònim ha dit...

Molt divertit. Estic sorpresa que un discussio sobre una cosa tan tecnica com l'us d'etiquetes per trobar informacio pugui aixecar un discurs ideologic sobre anarquistes (!).

Anònim ha dit...

Molt bé! Maravellos... si a Ciberpunk.net tinguessim una autoritat central o tant sols una jerarquia et donariem una medalleta "amb l'or solar de la teva cara" (que dia Maiakovski). Malhauradament som "anarquistes anticuats" i clar ens privem d'això.

Gràcies pel bon moment.

David
David de Ugarte

Mor ha dit...

La veritat és que ha estat un plaer. M'ho vaig passar molt bé quan l'escrivia, i encara ric ara. Me n'alegro que ho trobéssiu divertit.

I gràcies per la medalla, encara que sigui doblament virtual.