diumenge, 24 de setembre del 2006

Fotos del correfoc de la Mercè

Correfoc Mercè 2006Bé, ja són aquí algunes de les fotos que he fet al correfoc de la Mercè d’aquest any 2006. Encara són poquetes, ja les aniré pujant de mica en mica. En un principi tenia la impressió que eren millors les que vaig fer l’any passat, però ara ja em van agradant més les que vaig fer ahir.

La mala notícia és que, per voler fer les fotos des de dintre del correfoc, una espurna va anar a parar a l’objectiu de la càmera i s’hi va quedar enganxada. Quan la vaig poder treure, vaig veure que s’havia menjat una mica la superfície del vidre! En poques paraules: m’he quedat sense càmera digital :(

Correfoc Mercè 2006



Encara no havia fet servir youtube. Ahir al correfoc, a més a més de fotos en vaig filmar algun trosset amb la càmera i no ha quedat malament del tot.

Les fotos arribaran aviat.

dimecres, 20 de setembre del 2006

Planetes nous?

A finals d’agost es va reunir la Unió Astronòmica Internacional. Semblava que havia de decidir l’ampliació del nombre de planetes del sistema solar. Haurien d’haver sortit 12 planetes, els 9 que hi havia, més tres de nous: Ceres, fins llavors un asteroide, la lluna de Plutò Charon , i un de nou, més llunya que Plutó, conegut com 2003 UB313. Però no va ser així. Inesperadament, els assistents a la reunió van decidir reduir-ne el nombre fins a 8: Plutó va perdre la seva categoria planetària i ara és considerat dins d’una nova categoria dita planetes nans.

A part del fet, que em va semblar curiós i divertit, el que m’ha cridat l’atenció és la resistència general al canvi. I és que ja hi ha en marxa campanyes per demanar que a Plutó li sigui restituïda la seva condició de planeta.

dimarts, 19 de setembre del 2006

Microsoft crearà a Europa 100.000 llocs de treball

Fa uns dies que va aparèixer una notícia a molts dels nostres diaris, on segons un estudi es deia que el llançament de Vista, el nou sistema operatiu de Microxof, crearia uns 100.000 nous llocs de treball a Europa. L’estudi, òbviament, finançat per Microsoft.

És clar que per a qualsevol que conegui els problemes que té Microsoft a Europa per la seva actuació com a monopoli, pot intuir que més que un estudi és una campanya de premsa per dir als europeus: veieu que bons que som que volem crear llocs de treball?

No m’ha sobtat tampoc la falta de rigor ni que cap dels diaris hagi fet cap comentari. Cap opinió. Cap estudi. Molts van publicar directament la nota de premsa d’EFE, i apa.

És qüestió de crear opinió. Qui no sap de què va el tema (incloeu en aquest apartat molts directius del sector de les TI) deu de pensar, mira que bé. I el que no en té ni idea, doncs també. Després si et trobes un article que diu que Internet el va inventar Bill Gates, també passa.

Aquesta sí que és una de les grans diferències entre el programari lliure i el privatiu. No es troben anuncis als diaris. No hi ha notes de premsa. Solament quatre il·luminats (en el millor sentit de la paraula) que diuen que realment el programari lliure sí crea llocs de treball.

dijous, 14 de setembre del 2006

Obsoleta, la democràcia?

Fa un parell de dies, en Pere escrivia un article interessant i sobretot provocador: "Aquí hay tomate. El bug del Menéame es la democracia". Interessant perquè ens parla de les limitacions del Meneame, expressades també per un dels seus creadors, en Ricardo, i provocador, quasi fins a un punt que em desagrada, quan arriba a dir que la democràcia a la xarxa, o aplicada als bits, és un problema.

Des del meu punt de vista, crec que un dels errors que comet en Pere és reduir la democràcia al fet de votar. És molt cert que és el sistema principal amb què les democràcies funcionen, el dret a vot, però justificar que el vot és necessari quan es tracta del món físic i que ens hem d’oblidar de la democràcia a la xarxa, ja comença a ser massa, fins i tot per una provocació:

“Olvidad la democracia. Esta es para el viejo mundo físico, un lugar gobernado por la escasez, la cual nos obliga a ponernos de acuerdo para gestionar los recursos sin matarnos los unos a los otros”

En primer lloc jo no crec en aquesta dicotomia del món físic i del món de la xarxa. Per a mi són el mateix món. I el que ens ha de permetre la xarxa, i ja ens permet de moltes maneres, és justament aprofundir la democràcia.

A un dels enllaços que ens proporciona en Pere (que ara no recordo) ens expliquen la diferència que provoca el món físic, dels àtoms, amb l’exemple d’un diari de paper. Posar un article més, implica forçosament reduir o treure’n un altre perquè físicament no hi ha lloc a les pàgines de paper i finites d’un diari. A la xarxa, sí que podem parlar d’un diari, o d’un munt de diaris pràcticament infinits. Algú, en algun lloc, compra discos i servidors, però no hi ha escassetat, o aquesta és irrellevant: tothom pot tenir el seu bloc i escriure el que vulgui. O quasi.

Però dir que solament són escassos els àtoms no és correcte. En el cas de menéame, dir que és una escassetat artificial, provocada per la utilització del sistema democràtic de la votació, el que fa que els continguts siguin, en gran part, de baix nivell, és una simplificació massa important. L’escassetat que gestiona el menéame i molts dels mitjans online que agreguen informació no és d’àtoms, és d’atenció. El que és escàs no és el suport. És el temps. Si tot el que arriba es publica, no hi ha temps de trobar-ho o de llegir-ho. I per filtrar-ho, es vota.

Jo vaig deixar fa tems de tenir el meneame al meu lector de rss. Em prenia massa temps, un bé escàs i del que no puc produir-ne més, i el que llegia no m’aportava gaire. De tant en tant hi faig una ullada. Res més.

La democràcia no és solament votacions. També és llibertat d’expressió. Són moltes altres llibertats. I la xarxa, amb tot el que ens aporta, jo crec que la reforça i la millora. O almenys pot fer-ho.

diumenge, 10 de setembre del 2006

HDR amb una sola fotografia

Camí de MillauSi heu llegit els meus articles anteriors sobre l’HDR, o heu provat de fer-ho, ja sabeu que per fer HDR és molt important que les tres imatges estiguin perfectament alineades. També pot passar que encara que ho estiguin, el subjecte estigui en moviment, o senzillament, no sigui possible fer 3 fotografies alineades perquè nosaltres estiguem en moviment.

Doncs també és possible fer HDR amb una sola imatge però llavors necessitem fer-ho a partir d’una imatge en format RAW, i per tant, la nostra màquina ha de tenir l’opció de poder escollir entre el format jpg i RAW.

Els fitxers RAW estan comprimits amb algoritmes lossless, és a dir que no perden informació en el procés de la compressió i per tant són molt més grans que els jpg, que sí que és un algoritme lossy, que perd informació en el procés a canvi de comprimir molt més. Amb una càmera de 7 megapíxels els jpg ens ocuparan uns 3 megues de mitjana, i els RAW entre 6 i 8 megues.

Com que els fitxers RAW contenen molta més informació que els jpg, es poden crear a partir d’ells imatges HDR.

Una vegada tenim el RAW hi ha dues maneres d’obtenir l’HDR. La primera és directament amb el Photomatix, encara que l’opció és amagada en el menú Automate->Batch processing, on podem escollir el format RAW i que ens faci l’HDR amb una sola imatge. La meva experiència fen-t’ho d’aquesta manera no és gaire bona, perquè no acostuma a quedar bé el balanç de blancs (o sigui que em queden uns colors “raros”) i acostumo a generar, a partir del fitxer RAW, tres imatges en jpg, una amb exposició normal, i dues més amb -2 i +2. És molt important que les imatges generades d’aquesta manera no tinguin cap informació exif. Quan tinguem les tres imatges ja podem procedir a generar l’HDR i fer el tonemapping amb el Photomatix.

Núvols d'estiuMalauradament no hi ha un format RAW estàndard i cada marca té el seu format, que a més a més, canvia per a cada model. Si la vostra càmera pot fer fotos en format RAW el fabricant de la càmera ja us haurà proporcionat un programa que sap llegir el format i generar jpg. Jo faig servir el programa Raw Shooter Essentials que és gratuït, que no lliure. Una de les opcions que té és no generar cap informació exif.

Els resultats de tot plegat acostumen a ser molt bons, però és un procés una mica més llarg que el normal de fer 3 fotos en jpg. Al meu compte de flickr faig servir el tag, com molta altra gent, de hdrsingleraw per identificar les fotos que he fet d’aquesta manera.

Aquesta foto que us poso no l’hauria pogut fer si no fos perquè ho vaig fer amb una sola imatge: anava fent fotos per la finestra del cotxe. Ep, que jo no conduïa! :)

dimarts, 5 de setembre del 2006

Evolució o disseny intel·ligent

Ahir vaig llegir, així de passada, a Slashdot, que es publicava una enquesta on els dos països occidentals on menys gent creia en la teoria de l’evolució eren Turquia i els Estats Units. No li vaig donar gaire importància. És un tema que ve de lluny. Abans es deia “creacionisme”, però com sembla que la paraula no va sortir gaire ben parada, es va buscar una altra manera de dir el mateix i ara és el “disseny intel·ligent”. Com que sempre m’ha semblat que qualsevol persona intel·ligent, sigui creient o no ho sigui, no nega la teoria de l’evolució, mai no ha estat un tema que m’hagi interessat gaire.

Avui, mirava la pàgina de Netscape, que ve a ser com un digg o un meneame amb més disseny, m’he trobat amb el mateix tema, i el que m’ha deixat astorat són els comentaris a l’entrada “Intelligent Design is not Science” molt ben classificada dins de l’apartat religió.

Són el mateix tipus de comentaris, integristes, intransigents, autoritaris, que et pots trobar per la blogocosa espanyola quan es parla de Catalunya, ja sigui perquè surt una conversa sobre els indicadors a les carreteres (ho vaig veure al bloc de l’Antoni a Des de Sant Pol) o per qualsevol altra raó.

Els catalans sabem que són mentides. Els que tenen una formació científica saben que el creacionisme o el disseny intel·ligent és una creença però que no és una teoria científica. Però hi ha un gran grup (potser no és tan gran, però sí molt actiu) de mentiders professionals al més pur estil goebbelià que es dediquen a enverinar per on passen.

Si la primera potència al món en l’àmbit científic ja està al nivell de Turquia en aquest cas, què no farà a les espanyes la intoxicació anticatalana.

dilluns, 4 de setembre del 2006

Preocupant

Preocupant el que ens explica la Bitàcola deMestra Tic a Què ens passa a Catalunya on comenta un cert desànim en l’aplicació de les TI (jo sempre dic TI i no TIC (manies meves)) comenta que:

Si al principi hi havia en general més ganes d'innovar ara es respira com més mandra, molta por a que les TIC generin molta feina... i pel que he anat respirant amb altres coordinacions TIC això es fa més present dia a dia.

L'administració és qui ha de fer el primer pas amb coherència i si aposta per programari lliure fer-ho de forma decidida (no pot posar linux -linkat- i deixar penjats als coordinadors d'informàtica, ha de motivar que les escoles plantegin com volen integrar les TIC en el seu centre.... ha de deixar de pensar que aquí ja està tot fet i que a sobre ho fem molt bé).

Realment, què ens passa a Catalunya? Arribarem a assumir que estem "anys enrera"? Per exemple hi ha programes bons, molt bons com l'elgg, que s'estan traduint al castellà i no al català.... això abans no passava, la innovació la teníem aquí, però ara....

I és que si hi ha una peça clau en el futur de qualsevol societat és el sistema educatiu.

Per primera vegada un programa de govern va parlar del programari lliure i de no sé quantes coses més relacionades amb la tecnologia, i crec que és un dels punts on el govern que acabarà aviat va punxar més: les Tecnologies de la Informació. La Societat de la Informació.

Però si per una banda és preocupant la situació, el que hi hagi gent, con la Bitàcola deMestra TIC i totes les que des d’allà es referencien, que parlen d’aquests temes, vol dir que encara hi ha esperança.

I si l’administració no ha fet gaire cosa ben feta, l’empresa privada tampoc. Encara és més preocupant si veiem l’informe que va publicar Caixa de Catalunya:

El PIB per cápita español, sin el fenómeno de la inmigración, habría caído un 0,6% anual en estos años en lugar del avance del 2,6% registrado entre 1995 y 2005, según publica Caixa Catalunya en su último Informe semestral sobre la economía española.

Per sobra de totes les demagògies que provoca la constant arribada d’immigrants, si no fos per ells, seriem un país en recessió, el que vol dir que totes les polítiques d’augment de la productivitat, innovació, etc., han sigut un fracàs.

I és una situació que afecta molts països europeus.

divendres, 1 de setembre del 2006

Crims de guerra

Amnistia Internacional va publicar ja fa uns dies un informe en què acusa l’exèrcit d’Israel d’haver comès crims de guerra per la deliberada destrucció d’infraestructures civils, que van provocar més d’un miler de morts i centenars de milers de desplaçats.

Algunes de les imatges captades pels satèl·lits de barris civils de l’abans i el després són realment impactants.


El futur

Definitivament, el futur de la informàtica son els serveis web. Porto des de dissabte, que em vaig comprar l’ordinador nou, instal·lant i barallant-me amb el nou trasto. Quin gust entrar als serveis web, que continuen funcionant i tal com eren abans!