dilluns, 27 de febrer de 2006

Infonomia

Moltes vegades em passa que llegeixo algun article, crec que podria escriure alguna cosa, passen els dies i tornar a trobar on ho vaig llegir és un problema i després de tant de temps crec que ja no tindrà interès.

És el que em va passar quan vaig llegir unes declaracions d’Alfons Cornella a Vilaweb on deia:

“Estic cansat del pessimisme que ens envolta. Al nostre país hi ha un munt d'iniciatives innovadores, però ningú no en parla”

I em van cridar l’atenció per diferents raons. Encara he de sentir que al nostre país algú digui que no hi ha idees innovadores. No sé d’on ve aquesta afirmació. Ara, si parlem de pessimisme, pot ser que el problema no siguin les idees, sinó la seva financiació. Els maleïts diners. Crec que és fàcil tenir idees. El que és més difícil és portar-les a la pràctica. I si ho fas al nostre país, trobar diners per tirar endavant una idea sí que és realment difícil. Aquest també és un problema europeu, agreujat al nostre país. Vaig llegir que el 2005 a Europa s’ha invertit en startups Web 2.0 la desena part del capital risc que s’hi ha invertit als EUA. Quant s’ha invertit a Catalunya o Espanya en aquest període en empreses Web 2.0?

No crec que sigui pessimisme. És una realitat.

Però també em va cridar l’atenció perquè la desaparició d’Infonomia de la xarxa és un fet que mai no m’he explicat. Vaig ser un lector àvid del que publicava l’Alfons Cornella a Extra-net, ja fa uns quants anys. Però tot allò va desaparèixer dins d’Infonomia, on a la part gratuïta si vols enregistrar-te crec que et demanen massa informació, o si vols més t’has de subscriure i has de pagar. Una veritable barrera.

És normal que les referències a Infonomia siguin reduïdes i que molt poca gent en parli. Encara que qui ho fa, ho fa bé. Crec que la innovació i Infonomia hi van sortir perdent.

divendres, 24 de febrer de 2006

Els directors de cine i els diners

Aquests dies s’està debatent al Congrés la ponència sobre la modificació de la llei de propietat intel·lectual. Es suprimirà la limitació a 3 del nombre de còpies privades que es poden fer, perquè no seria possible controlar-ho. Altres notícies no són tan bones perquè sembla que es consolidarà el Cànon com a forma de “compensar” la còpia privada i altres temes encara fan una mica de por, a l’espera de com es resoldran en el futur (una mena de subsidi social?), com és:

“los artistas estarán equitativamente remunerados mediante un sistema que se regulará posteriormente”

segons publica El País. També el mateix diari, publicava ahir una nota signada per uns quants il·lustres directors de cine (Pedro Almodóvar, Vicente Aranda...) on deien coses tan absurdes com:

“La propiedad intelectual es un índice valioso para medir el respeto de un país hacia la innovación y la creatividad.”

Per sort altres directors de cine també il·lustres, com Terry Gilliam, dels Monty Python saben diferenciar el que és el benefici dels estudis que no sempre és el benefici dels creatius. No barreja diners i cultura, com fan altres.

“It's hard for me to worry about the studios losing money. I'm not very sympathetic to their money problems, because they certainly haven't been sympathetic to mine.”

“If you're going to pirate, though, make sure the quality's good. Have some respect for what you're pirating!”

dimarts, 21 de febrer de 2006

Qui portarà el programari lliure a les empreses

Un alt càrrec de SAP va fer unes declaracions interessants on deia que el programari de codi obert immadur té poques possibilitats de sobreviure a l’entorn empresarial, sobretot perquè la tendència a la consolidació que es dona a les grans empreses demana programari madur, que redueixi la complexitat (que això ho digui algú de SAP és quasi una ironia) i que sigui estable. Òbviament tot el que diu és perquè la imatge, o els valors, que SAP vol transmetre són aquests.

Més interessant és el que deia després:

La pregunta clau és, quines tecnologies de codi obert són prou madures per sobreviure la consolidació que arriba ara?- va dir - Linux? Sens dubte. Eclipse? Sens dubte. Mozilla? Segurament”

I encara més interessant és quan diu que les noves empreses de codi obert i els nouvinguts s’han d’adreçar a una nova raça de directius de TI (CIOs), els quals el directiu de SAP anomena chief process innovation officers. En lloc dels directius de TI de la vella escola que es centren en la gestió de les dades, aquests nois dissenyen processos amb la xarxa de l’empresa. “Si vols esdevenir estratègic per a l’empresa, fa falta establir acords amb els processadors dels negocis”

I m’ha semblat interessant perquè lliga molt directament amb el que va ser un dels missatges de la conferència organitzada per la Fundació Barcelona Digital el mes passat:

“No s’innova a les nostres empreses. Hi ha un divorci entre el que fan els directius de TI a les empreses i el que s’espera d’ells. Enfoquen la seva feina cap al “que tot funcioni” i com a suport de processos, i no aporten cap valor diferenciador ni innovador al negoci.”

En resum, els directius de TI de la vella escola que no aporten valor al negoci, que s’han convertit més que res en una despesa necessària per fer funcionar les empreses, com l’electricitat i d’altres Commodities, són els que compren productes com SAP. Els innovadors, els que aporten valor i diferenciació a les empreses, molts d’ells natius digitals, són els que faran servir solucions innovadores, i encara poc consolidades, dels emprenedors del món del programari lliure.

diumenge, 19 de febrer de 2006

Som una Nació!

Som una nacióMolta més gent de la que tothom esperava. No entraré en la guerra de xifres. A mi em va donar temps d’anar amb la manifestació des de Gran Via – Rocafort (algunes fotos fetes aquí), fins a Gran Via – Muntaner, anar a la zona de botigues d’informàtica, comprar-me un disc dur, tornar a passar pel carrer Rocafort una hora i mitja més tard, i encara passava gent.

Molts, especialment de la nostra nació, s’haurien de preguntar per què hi havia ahir tanta gent.

Actualització: ara mateix (dilluns 0:45) la paraula més popular a les cerques de Technorati és “manifestació” i la tercera “manifestaci” (que és el que a mi em surt al clicar l’enllaç que ha posat Vilaweb).

dissabte, 18 de febrer de 2006

La premsa seriosa?

El que transcric sembla venir del que és conegut com a premsa seriosa, a l’edició d’Andalusia del País, escrit per Fernando J. Pérez.:

Si los musulmanes no pueden representar gráficamente a Mahoma, ayer se descubrió en Málaga una nueva doctrina que lleva más lejos los tabúes. Se trata de los seguidores del software libre, que se niegan siquiera a pronunciar un nombre, en este caso el de su más mortal enemigo, el todopoderoso presidente de Microsoft, Bill Gates. Los partidarios de los sistemas operativos informáticos de código abierto celebran desde ayer en la capital de la Costa del Sol su segunda conferencia mundial, en la que se reunirán más de 6.000 asistentes y 170 expertos de 27 países.

El “periodista” que ha escrit això no sap què és el programari lliure i per tant fa malament la seva feina per no haver-se documentat prèviament? No sap què és el programari lliure i treballa per a Bill Gates i Microsoft i per tant no només no fa bé la seva feina sinó que a més treballa “de tapadillo” per a un altre? O li importa tot un pebrot i escriu el que li han dit?

Després hi ha blogguers, com aquest, que s’estranyen que a la blocosfera es tingui més simpatia per Google que per Microsoft. Qui fa servir la mentida, el sensacionalisme i alimenta la por, el que és conegut com a FUD, acostumen a no caure gaire bé. I no parlo del PP.

Vist a meneame.

dijous, 16 de febrer de 2006

La TV al mòbil no genera gaire interès

He comentat altres vegades que veure la televisió al mòbil no té gaire sentit, ni la videoconferència, i que tots els estudis que s’han fet, que no és un “invent” nou, no donen gaires esperances al tema. Ara, coincidint amb la celebració del 3GSM World Congress a Barcelona, s’han presentat els resultats d’una prova pilot que s’ha fet a Espanya en la que es van donar mòbils amb DVB-H, que és la tecnologia que permet veure la televisió al mòbil. Doncs la mitja de temps dedicat a veure la televisió, amb aquest giny, va ser d’uns 16 minuts diaris la majoria dels quals van ser a casa!

Aquestes xifres farien recomanar prudència, però a la notícia es parla que fan falta més antenes per augmentar la cobertura de la DVB-H per posar en marxa el servei, com si els resultats fossin bons.

Fa uns dies vaig llegir que un alt directiu de Telefònica comentava que s’hauran d’adaptar o crear nous continguts per la televisió mòbil, perquè ningú no mirarà un partit de futbol. Realment seria difícil distingir la pilota.

Una altra notícia que ha passat més desapercebuda és que els grans operadors s’han posat d’acord per implantar un sistema comú i únic de missatgeria instantània als mòbils, que potser sí que tingui més possibilitats de futur que no la DVB-H. Tot dependrà de com es vulgui facturar, perquè si és molt car, sempre ens quedarà l’SMS.

Amb els centenars de milions de persones que tenen un telèfon mòbil, la cursa per trobar noves aplicacions i noves maneres de generar ingressos pels operadors de telefonia ens porta a aquesta cursa desenfrenada per trobar la killer aplication.

La TV al mòbil no genera gaire interès excepte als mitjans de comunicació on ens ho venen com l’última moda. És difícil trobar una veu crítica al respecte, amb tothom enlluernat per l’espectacle.

dimarts, 14 de febrer de 2006

Tens un bloc? Vine a conversar a BlocCat

En Pere Quintana, blocaire pioner, ha creat un grup a Google Groups, BlocCat per parlar dels blocs en català. La iniciativa pretén dinamitzar l’univers blocaire català amb la proposta d’un lloc comú de conversa. Si tens un bloc i t’interessa el tema, participa-hi. BlocCat és obert a tothom.

diumenge, 12 de febrer de 2006

Parlar d’indústria cultural és un error

Fa un dies llegia un article sobre, segons els autors, les carències greus dels blocs sobre llibres i edició. Diuen els autors del bloc:

“El libro no es un producto industrializado; no es una media que haya pasado de tejerse en casa para uso propio o manufacturarse y venderse en mercadillos, a tejerse mecánicamente y a comercializarse en volúmenes industriales por vías diversas y con apoyo de nuevas técnicas de mercado.”

“Parecido olvido de los profesionales del libro (asesores científicos o literarios -lectores–, ilustradores, fotógrafos, traductores, redactores, escritores por encargo, editores de texto, revisores de traducción y técnicos, correctores de estilo y tipográficos, grafistas, diseñadores y componedores, responsables de producción, impresores, encuadernadores...) se observa en los medios de comunicación tradicionales,”

Crec que és un error important dir que el llibre no és un producte industrialitzat, i parlar en general d’indústria cultural també ho és. No sé si és un oximoron dir “indústria cultural”, no sé si pot existir com a tal, però el que sí és cert és que ara no existeix. Justament, l’oblit i la marginació de tot un grapat d’oficis implicats en la cultura del llibre, i que estan cada vegada més marginats i comencen a patir l’anomenat outsourcing, n’és una de les conseqüències. Per què? Perquè, com tota indústria, l’editorial cerca els beneficis més grans a costos més reduïts, encara que pel camí s’oblidi de la qualitat del producte (per la majoria d’editors el llibre és un producte) i cerquin el bestseller per sobre de tot. Aquests oficis marginats no aporten gaire a la cadena de valor del producte (que diria un consultor) i per tant ja són moltes les editorials que els treuen fora, els externalitzen o directament en prescindeixen.

És en aquest context que el llibre és un producte de la indústria de l’entreteniment o de l’oci. I aquesta és la situació que pot explicar actuacions incomprensibles des d’un punt de vista cultural, com són la oposició dels editors, i de molts autors, als projectes de digitalització de llibres, especialment Google Print. Com es pot explicar, si no, titulars increïbles com aquests:

"No vamos a dejar que Google digitalice medio millón de obras francesas"

Google numérise sauvagement des livres français” (no sé què vol dir digitalitzar salvatgement: llencen els llibres per la finestra després de digitalitzar-los?, arrenquen les pàgines per ficar-les a l’escanner?)

Són unes mostres més de la incultura digital d’aquesta indústria, que com la del disc i la del cinema, s’aprofita dels anomenats drets de la propietat intel·lectual, els tergiversa i els perverteix. No volen defensar la cultura. Ni els autors. Volen defensar el seu negoci i els seus beneficis encara que sigui a costa d’allò que diuen fabricar: cultura.

divendres, 10 de febrer de 2006

Google i la privacitat

Fa ja un dies va haver-hi un cert enrenou perquè es va saber que el govern americà havia demanat, als grans cercadors d'Internet, informació relativa als usuaris i que Google no l’havia entregada. Encara que no va quedar gaire clar, els altres cercadors van dir que la informació entregada no contenia dades personals que poguessin identificar l’usuari. I el tema sembla que encara està pendent perquè el govern americà ha tornat a demanar les dades a Google.

En aquest context, Google treu la nova versió del seu cercador Google Desktop, que no solament permet cercar informació a cada un dels nostres ordinadors, per separat, sinó que permet donar d’alta a Google tots els ordinadors que tenim i fer una cerca centralitzada i des de qualsevol lloc del món. Ja haureu endevinat que per poder fer-ho, quan dónes d’alta l’ordinador, envies tota la informació del teu disc dur a Google!

Què passa si el govern americà aconsegueix l’autorització per veure la informació que vulguin de Google? És una pregunta retòrica, però no se’ls ha acudit als de Google que després d’aquest fet, treure aquesta característica al Google Desktop no seria ben rebuda?

dijous, 9 de febrer de 2006

Fer pinya!

CastellersSunJa n’ha parlat del tema mitja blocosfera catalana, però no puc estar-me de referenciar la home de Sun Microsistems(1) amb una foto dels castellers per referir-se a l’era de la participació. I és que no hi ha res com fer pinya!

(1) Sun Microsystems és una de les grans multinacionals de les TI, coneguda per haver tret el llenguatge Java, i també per no tenir sempre una postura clara davant el programari lliure.

dimarts, 7 de febrer de 2006

22 milions de dòlars per a Fon

L’objectiu de muntar una empresa és guanyar diners. L’objectiu dels inversors quan posen diners en una empresa és guanyar encara més diners. I encara que sembli mentida el més important d’una empresa no és la seva viabilitat tecnològica, si no el seu màrqueting. I en aquests cas, des de l’inici, ha estat excel·lent. Màrqueting 2.0?

Fon ha aconseguit 21,7 milions de dòlars d’inversors americans (que per aquí no en tenim) entre els quals hi ha Google i Skype, amb el reforçament que suposen aquestes dues marques. Hi ha dubtes sobre la seva tecnologia i sobre el seu model de negoci (hi ha qui diu que es podria aplicar als lavabos), però aquest últim ha d’haver patit un gran escrutini per part dels inversors. Ningú no deixa anar aquesta quantitat de diners sense assegurar-se tot el que pot. No sabem tampoc les clàusules de la inversió, els terminis de lliurament de la inversió que pot estar condicionada a facturació, Ebidta, clients, etc.

“...el projecte Fon sembla més aviat una iniciativa destinada a atraure un inversor i vendre l'empresa o un percentatge important.”

És el que vaig dir fa uns mesos.

Actualització:

A l’Atalaya podeu trobar una bona explicació dels dubtes sobre el model de negoci de FON i un grapat d’enllaços interessants sobre el tema.


dilluns, 6 de febrer de 2006

La premsa i Internet

Els mitjans de comunicació volen demandar als cercadors per indexar i referenciar les notícies que ells publiquen. Es queixen que els cercadors s’aprofiten de la seva feina, fan negoci, i a ells, que són els que han creat les notícies, no els toca res. Volen cobrar drets d’autor!

Si ve algú i sembla que et vol treure del negoci, si pots, demanda'l. Fes-li la vida difícil amb advocats i jutges. Veient com els va a la indústria discogràfica, més valdria que fessin altres coses.

A La Vanguardia podem llegir un article interessant de Patrícia Tubella que explica les dificultats per què passen les cadenes televisives de 24 hores de noticies i que una d’elles acaba de tancar:

Frente a la obsesión de las cadenas por los 'breaking news'se impone esa otra realidad afianzada que es internet.

divendres, 3 de febrer de 2006

Són els creadors els qui han de lluitar contra el DRM

El programari lliure fa servir les lleis del copyright amb les llicències GPL, per assegurar la llibertat de còpia i modificació. El preàmbul de la llicència comença així:

Les llicències de la majoria del programari es dissenyen per privar-te de la teva llibertat de compartir-lo i canviar-lo. En contrast, la GNU General Public License es destina a garantir la teva llibertat de compartir i canviar el programari lliure --a assegurar que el programari és lliure per a tots els seus usuaris.

La llicència actual té data del 1991, i ara hi ha un procés de revisió i creació d’una nova versió. Un dels objectius de la modificació és impedir o posar impediments a la utilització de programari lliure per a la creació de DRM: programari destinat a impedir la utilització lliure de continguts com la música, el cine, etc. Programes, que, com el que fa servir Sony en alguns dels seus CD, pot posar en perill l’ordinador en què s’hagin fet servir. Tot per intentar impedir la còpia del CD.

Ara hi ha una discussió/conversa sobre si fa falta aquesta modificació anti-DRM. Ricardo Galli comenta un article de Linus Torvalds on aquest diu que són els creadors de continguts els que han de lluitar contra el DRM, i que fer-ho des del programari lliure no té gaire sentit:

M’adono que els programadors són dolents en la creació de contingut. Llavors molts programadors senten que no poden lluitar contra el DRM per aquesta via. Dur. En lloc d’això, escampa la paraula. No intentis lluitar contra el DRM de la manera incorrecta.

Crec com en Ricardo, que la responsabilitat no es únicament dels creadors, que no és lògic que el programari lliure es faci servir per restringir altres llicències com les dels continguts, i que aquestes modificacions a la GPL estan bé, però el paper principal en aquest tema és el dels creadors. Sense que ells no vulguin restringir les seves obres, el DRM continuarà. I, a més a més de la GPL3, haurem d’escampar les paraules i les idees. Encara que també crec que el DRM no tindrà mai èxit. No és possible protegir de forma segura tots els continguts. No és possible encadenar als bits. Sempre hi haurà una manera de trencar aquestes proteccions.

dimecres, 1 de febrer de 2006

Els blocs són persistents

Ahir vaig llegir un article interessant al bloc de D. Weinberger on feia algunes consideracions sobre els articles que s'escriuen/escrivim als blocs. Algunes em van fer reflexionar:

Els blocs són persistents: Corregeix els errors perquè articles erronis poden estar donant voltes durant molts anys

Algú pot trobar una única entrada via un enllaç i no tenir cap context addicional

I he anat a afegir algun enllaç a l'entrada que vaig fer fa uns dies sobre Quaero, que no diu gairebé res, però que als últims dies ha tingut un cert allau de visites des de google. Qui vingui cercant informació, ara en trobarà una mica més.

Altres consideracions de Weinberger m'han fet molta gràcia:

Els articles poden ser llegits per gent que no sap qui ets