Moltes vegades em passa que llegeixo algun article, crec que podria escriure alguna cosa, passen els dies i tornar a trobar on ho vaig llegir és un problema i després de tant de temps crec que ja no tindrà interès.
És el que em va passar quan vaig llegir unes declaracions d’Alfons Cornella a Vilaweb on deia:
“Estic cansat del pessimisme que ens envolta. Al nostre país hi ha un munt d'iniciatives innovadores, però ningú no en parla”
I em van cridar l’atenció per diferents raons. Encara he de sentir que al nostre país algú digui que no hi ha idees innovadores. No sé d’on ve aquesta afirmació. Ara, si parlem de pessimisme, pot ser que el problema no siguin les idees, sinó la seva financiació. Els maleïts diners. Crec que és fàcil tenir idees. El que és més difícil és portar-les a la pràctica. I si ho fas al nostre país, trobar diners per tirar endavant una idea sí que és realment difícil. Aquest també és un problema europeu, agreujat al nostre país. Vaig llegir que el 2005 a Europa s’ha invertit en startups Web 2.0 la desena part del capital risc que s’hi ha invertit als EUA. Quant s’ha invertit a Catalunya o Espanya en aquest període en empreses Web 2.0?
No crec que sigui pessimisme. És una realitat.
Però també em va cridar l’atenció perquè la desaparició d’Infonomia de la xarxa és un fet que mai no m’he explicat. Vaig ser un lector àvid del que publicava l’Alfons Cornella a Extra-net, ja fa uns quants anys. Però tot allò va desaparèixer dins d’Infonomia, on a la part gratuïta si vols enregistrar-te crec que et demanen massa informació, o si vols més t’has de subscriure i has de pagar. Una veritable barrera.
És normal que les referències a Infonomia siguin reduïdes i que molt poca gent en parli. Encara que qui ho fa, ho fa bé. Crec que la innovació i Infonomia hi van sortir perdent.