El programari lliure fa servir les lleis del copyright amb les llicències GPL, per assegurar la llibertat de còpia i modificació. El preàmbul de la llicència comença així:
Les llicències de la majoria del programari es dissenyen per privar-te de la teva llibertat de compartir-lo i canviar-lo. En contrast, la GNU General Public License es destina a garantir la teva llibertat de compartir i canviar el programari lliure --a assegurar que el programari és lliure per a tots els seus usuaris.
La llicència actual té data del 1991, i ara hi ha un procés de revisió i creació d’una nova versió. Un dels objectius de la modificació és impedir o posar impediments a la utilització de programari lliure per a la creació de DRM: programari destinat a impedir la utilització lliure de continguts com la música, el cine, etc. Programes, que, com el que fa servir Sony en alguns dels seus CD, pot posar en perill l’ordinador en què s’hagin fet servir. Tot per intentar impedir la còpia del CD.
Ara hi ha una discussió/conversa sobre si fa falta aquesta modificació anti-DRM. Ricardo Galli comenta un article de Linus Torvalds on aquest diu que són els creadors de continguts els que han de lluitar contra el DRM, i que fer-ho des del programari lliure no té gaire sentit:
M’adono que els programadors són dolents en la creació de contingut. Llavors molts programadors senten que no poden lluitar contra el DRM per aquesta via. Dur. En lloc d’això, escampa la paraula. No intentis lluitar contra el DRM de la manera incorrecta.
Crec com en Ricardo, que la responsabilitat no es únicament dels creadors, que no és lògic que el programari lliure es faci servir per restringir altres llicències com les dels continguts, i que aquestes modificacions a la GPL estan bé, però el paper principal en aquest tema és el dels creadors. Sense que ells no vulguin restringir les seves obres, el DRM continuarà. I, a més a més de la GPL3, haurem d’escampar les paraules i les idees. Encara que també crec que el DRM no tindrà mai èxit. No és possible protegir de forma segura tots els continguts. No és possible encadenar als bits. Sempre hi haurà una manera de trencar aquestes proteccions.
3 comentaris:
Doncs a mi em fa una mica de por. Per una banda, hi han proteccions (com el Starforce) que ja fa bastant temps que s'utilitzen i que encara no s'ha trobat una forma eficaç de neutralitzar. Per altra banda jo sempre havia pensat que només que hi hagués, dins una mateixa categoria, un producte sense DRM, la gent compraria en massa aquest y les empreses que oferissin el mateix amb DRM haurien de renunciar a ell o acceptar vendre poc. Però no fa gaire ja veia (quina ràbia no recordar exactament el que era) un producte que l'anunciaven amb DRM com si fos una gran millora pel comprador... Tinc por que no hi hagi una massa suficient de gent prou informada sobre el DRM i que hi hagia escassetat d'alternatives sense DRM. Espero que les meves pors estiguin infundades...
No em sonava Starforce i ves per on he trobat dos enllaços a BoingBoing, on expliquen que sembla igual de perillós que el rootkit de Sony i a sobre els han amenaçat per publicar-ho!
De vegades penso que en aquest tema sóc massa optimista :-)
Espero que sigui al revés i pequi jo per massa pessimista! ;-)
Publica un comentari a l'entrada