dimarts, 31 de gener de 2006

La guerra dels continguts

De què tenen por els grans grups de comunicació?

La revolució digital no s'atura. Estem veient com, per molt que tothom sabia que la fotografia digital era el futur, empreses tradicionals del sector comencen a tancar. Altres sectors es refugien en les demandes judicials i la crispació mediàtica contra els seus mateixos clients amb mentides com: tothom és un pirata o compartir es robar. I d'altres grups, com els gegants de les comunicacions, els big media, les veuen venir, però no tenen gaire idea de per on anirà el futur.

Els big media tenen tres tipus de malsons:

L'ansietat del model de negoci: Serà la descàrrega de pagament com l'iTunes d'Apple, o el TiVo amb els seus botons antianuncis, els que retallin els grans ingressos de la publicitat a les cadenes de TV? O serà el vídeo dels llocs web finançats amb publicitat que es faran tan rics que la gent deixarà les seves subscripcions de cable o satèl·lit? O es robarà tot el que es vulgui fent servir programari per compartir arxius com el Bit Torrent?

L'ansietat creativa: El mitjà ja no és el missatge. Qualsevol que vulgui pot explicar un acudit, filar un conte o fer un reportatge sobre les darreres notícies sobre la Casa Blanca, pot produir qualsevol combinació de vídeo, text, so i fotos per veure-ho en una televisió de 50 polsades, un portàtil, o la pantalla d'un telèfon mòbil. Ningú als mitjans convencionals no està segur de què és el que vol l'audiència bombardejada per tots costats.

L'ansietat del control: Des de la invenció de les rotatives de gran producció, els mass media han sigut creats per a les masses, no per elles. La pujada dels blocs li ha donat a tothom una rotativa. Ara podem ser un DJ i directors de cine, distribuir els nostres podcasts i pel·lícules sense passar abans pel davant d'un executiu d'un estudi.

Sembla clar que aquesta revolució digital ens porta cap a un entorn on els missatges són bi/multidireccionals i interactius, de conversa, i que tots els mitjans actuals o tradicionals es basen en el monòleg i el consum passiu. Voler donar interactivitat a la televisió és quelcom artificial i contra natura. És anar contra el paradigma televisiu: seure a la butaca i fer una becaina. Qui s'ha adormit mai en un xat o navegant per Internet?

Altres opinions diuen que és un problema de canvi d'intermediaris o de noves intermediacions. El fet és que pot ser que el contingut ja no sigui el rei. Què fan les grans corporacions de mitjans de comunicació amb una mercaderia tan valuosa? Com és que el valor en borsa de molts gegants dels media ha caigut d'una manera continuada els últims anys, als EUA, mentre valors com Google continuen disparats? "El mercat creu que alguna cosa se'ls carregarà, sigui la pirateria, els PVR, o Google" diu un inversor.

"... els mitjans digitals crearan noves estrelles i nous negocis, però fer vídeo amb continguts d'alta qualitat serà sempre una tasca feixuga i cara. Des del llit es pot fer música o un bloc, però no un episodi de Friends"

Segurament és cert, però el recurs escàs és el temps i potser al final ja no ens en quedarà, per veure Friends.

dilluns, 30 de gener de 2006

Blocat censura els seus blocs?

Divendres Vilaweb va publicar que Blocat, abans Lamevaweb.info, ha tancat el bloc e-bruticies. Aquest bloc es dedicava a fer una crítica ferotge d'e-noticies i és aquest el que va demanar el seu tancament. Sembla que a Blocat no han tingut gaires ganes de ficar-se en temes legals i davant l'amenaça d'una demanda civil han decidit tancar el bloc.

A la notícia de Vilaweb podeu llegir el darrer que anava a publicar l'e-bruticies i a la cache de Google encara es poden consultar alguns dels seus articles.

Estem davant d'un cas de censura?

divendres, 27 de gener de 2006

Diversitat cultural al ciberespai: la campanya catalana per guanyar el nou domini de primer nivell .cat

En el bloc de Free Culture parlen d’una publicació col·laborativa sobre tecnologia que des del 1996 té els seus arxius oberts a tothom, i que ara celebra el seu desè aniversari. És molt gran Internet, no recordo haver llegit mai First Monday, i he anat a veure què tal, i em trobo que el primer article que surt a la portada és “Cultural diversity in cyberspace: The Catalan Campaing to win the new .cat top level domain”, de Peter Gerrand. Un article que sembla prou acurat sobre la història i per què s’ha aconseguit el .cat

Em quedo amb la frase final:

Guanyar un domini de primer nivell no serà suficient per promoure un major ús o visibilitat d'una “llengua minoritària” al ciberespai. Hi ha un gran nombre de recursos concomitants que fan falta per promoure l’ús de qualsevol llengua a Internet. És significatiu que els Catalans hagin cobert totes aquestes bases mitjançant polítiques i inversions apropiades.

Igual que Internet sembla molt gran i que no te l’acabes, també sembla molt petit!

Fundació Barcelona Digital

bcndigitalAvui(ahir) he anat a una conferència organitzada per la Fundació Barcelona Digital. S’han dit coses interessants, de les quals vull destacar les següents:

Ha fet de moderador en Lluís Foix director de La Vanguardia digital, que ha fet una introducció parlant de la bombolla de les .com del 2000 on es van gastar molts diners per empreses que deprés es va descobrir que no valien res. Sembla que hi ha una nova cultura, la d’Internet, però que les empreses i els governs encara no l’han entès. Més endavant s’ha referit a la cursa pels continguts referint-se a les que ja es coneixen com a “old media” per parlar de les empreses dels mitjans de comunicació. Ha posat l’exemple de The Economist i l’article “King Content” i també del New York Times. El repte que tenen és posar tots els seus continguts a l’abast de tothom i alhora fer negoci. I ha acabat dient que tot el que estava passant s’estava fent sense el suport jurídic adequat, cosa que no havia passat fins ara.

Aquest és un tema molt interessant, el dels “old media” i la cursa pels continguts, que mereix un comentari extens i apart, que faré un altre dia.

El resum del que han dit les altres persones que han intervingut, ha fet palès el retard espanyol, i català, en la utilització de les TI . No s’innova a les nostres empreses. Hi ha un divorci entre el que fan els directius de TI a les empreses i el que s’espera d’ells. Enfoquen la seva feina cap al “que tot funcioni” i com a suport de processos, i no aporten cap valor diferenciador ni innovador al negoci.

No solament anem per darrere sinó que la diferència augmenta. La productivitat no para de caure respecte a d’altres països de la UE, encara que el creixement de l’economia es manté. Quan les indústries que fan possible aquest “miracle”, la construcció i el turisme, deixin de fer créixer el PIB, no quedarà més remei que fer una aposta clara i decidida per l’ús de les TI. Una de les raons d’aquesta situació pot ser que la diferència respecte a Europa en la utilització de les TI és molt més gran a les edats dels 44 als 64 anys, que és la franja on són justament els directius de les empreses.

bcndigital GartnerMolt interessants algunes transparències de Gartner, com la que podeu veure: “Comunidades Tecnológicas: la interconexión se convierte en información”

Technorati Tags: , ,

dimarts, 24 de gener de 2006

Troglodites militars a Espanya

"És un principi bàsic de la democràcia que els oficials de l'exèrcit no qüestionin públicament la legitimitat dels governs electes ni parlin de marxar amb les seves tropes fins la capital per capgirar les decisions del Parlament. I malgrat tot és justament el que ha passat dues vegades aquest mes a Espanya..."

"La resposta del govern de centre esquerra del primer ministre José Luis Rodríguez Zapatero ha sigut correctament ferma, incloent el cessament i l'arrest d'un dels culpables, un general de l'exèrcit. Malauradament, el Partido Popular de centre dreta, el primer grup de l'oposició, sembla més interessat a excusar els oficials que a defensar l'ordre democràtic..."

"El trànsit ràpid i suau cap a la democràcia moderna després de la mort de Francisco Franco el 1975 fa que sigui fàcil oblidar els horrors de la guerra civil i de la brutal dictadura que el va precedir. Aquest malson va començar quan oficials de dretes de l'exèrcit es van rebel·lar contra un govern d'esquerres electe que ells van considerar que era il·legítim i massa amable amb els separatistes regionals."

"El Partido Popular ha tingut molt de temps per recuperar-se de la seva derrota electoral de fa dos anys, dies després dels atemptats terroristes contra els trens de rodalies a Madrid. Mai no ha acceptat la legitimitat democràtica d'aquesta votació. És hora que el Partido Popular avanci. La democràcia espanyola necessita i mereix un recolzament rotund de les dues bandes."

Aquest és un resum de l'editorial del New York Times que porta l'explícit títol de "Army Troglodytes in Spain". La pregunta és, com es diuen els que alimenten als troglodites? Feixistes? Nazis?

diumenge, 22 de gener de 2006

Adéu a la fotografia analògica

MinoltaEl canvi de la fotografia tradicional a la digital continua fent mal als que no s'han preparat. Aquesta setmana Minolta una de les empreses "històriques" del sector de la fotografia ha dit que abandona totalment el negoci. Fa uns dies Nikon va dir que es concentrarà únicament, excepte uns pocs models, en el sector digital, en el qual no està sortint gaire ben parada en la seva lluita amb Canon. I ja es parla de les següents víctimes: Pentax, Olympus, Fuji...

Fa molts anys que ja es parlava que la fotografia digital era el futur, però quan ha esdevingut present ha resultat que moltes empreses del sector no estaven preparades. Les empreses d'electrònica de consum, molt més acostumades a treure productes al mercat de manera ràpida, han sabut entrar en el sector de la fotografia, desplaçant als antics dinosaures.

Aquestes dues Minolta de la foto son les càmares amb què vaig començar la meva afició per la fotografia, i que ara ja feia uns anys que no feia servir. Tampoc no faig servir l'altra reflex, una Nikon F70, i estic a l'espera que o Canon o Nikon treguin una reflex a un preu raonable i amb bones prestacions. Faig fotos únicament amb la meva Canon S70, que és una meravella, però que no deixa de ser una compacta.

dijous, 19 de gener de 2006

Dilluns

Viatge Aixecar-se a hores intempestives, córrer cap a l'aeroport i mentre fas cua al control de seguretat, que està fins el capdamunt de gent, sents que criden a embarcar el teu vol... i arribes corrents, perquè òbviament és la porta que queda més lluny de tot l'aeroport, i trobes que encara hi ha cua, perquè molta gent ha arribat tard com tu. Finalment entres a l'avió, dorms una mica, arribes, taxi, client, presentació i xerrar fins a les 16:00, surt a dinar, tot tancat o ja no fan menjar, jales el que pots, una estoneta de relax, trucades pel mòbil, com ha anat, volen això i això altre, taxi una altra vegada, arribes d'hora a l'aeroport, foto, t'adorms assegut a la porta d'entrada, puges a l'avió, una altra clapada i finalment arribes a bcn, de nit, tard, cansat, al pàrquing a trobar el cotxe i a casa. Això vaig fer dilluns i encara no m'he recuperat :-)

dimarts, 17 de gener de 2006

Quaero

Quaero és el nom de l'invent amb què els governs europeus volen contrarestar l'hegemonia anglòfona de Google Print. Sembla que Bertlesmann, el gegant de l'edició, pot ser qui lideri el projecte. I sembla que a ningú se li ha acudit que seria interessant registrar algun nom de domini amb el nom Quaero... Que n'és de complicat, això d'Internet!

Si t'interessa el tema del cercador europeu pots llegir aquests dos articles, o els articles que he escrit abans sobre Google Print.

dilluns, 16 de gener de 2006

La ciència és cultura

A gamoia podem llegir que a Le Monde hi ha un article on tres científics es queixen que a la llei de propietat intel•lectual que s'està discutint a França, solament s'ha tingut en compte la "lluita contra la pirateria de les indústries audiovisuals". Sembla que l'apropiació del terme cultura per part de la indústria de l'oci i l'entreteniment, que sovint té tan poc a veure a la cultura, és innegable amb la complicitat de la incultura dels polítics.

Quan he llegit l'article a Le Monde, sortia (no sé si canviarà) un comentari (la negreta és meva):

"Inquiétant pour la science, pour l'enseignement et pour les bibliothèques. Espérons que nos parlementaires ne céderont pas aux lobbies et qu'ils auront l'intelligence de leurs homologues espagnols. Dès 2003, en transcrivant en droit espagnol la directive européenne de mai 2001 sur le droit d'auteur, ils ont légalisé toute forme de copie privée. Seuls ceux qui font commerce des copies sont passibles des tribunaux. C'est la raison qui l'a emporté. Toute loi répressive est inapplicable."

També comentava la llei que es discuteix a França, en Pere a bitsenbloc, on sembla que es parla d'una llicència global, un cànon, que gravaria les connexions a Internet i que s'entregaria a les societats de gestió de drets d'autor, a canvi de que es poguessin fer servir lliurement els programes d'intercanvi d'arxius, p2p. I no puc estar-hi més en contra. Seria aconseguir el subsidi social. Ja no importaria res, ni qualitat, ni cultura. Solament figurar a una llista i a cobrar del cànon. La sopa boba o tirar de la rifeta!

diumenge, 15 de gener de 2006

Classificació facetada

Al bloc de D. Weinberger he llegit que a la Universitat de Carolina del Nord han estrenat un nou cercador que fa servir la classificació facetada per visualitzar els resultats, per accedir a la informació de les seves biblioteques.

Als exemples de com fer-ho servir diu de fer servir les paraules "military music" però com que no m'agraden les cerques d'aquesta Mena, n'he provat d'altres: "catalonia nation".

Molt interessant.

dimecres, 11 de gener de 2006

La guerra dels nous formats de DVD

La guerra dels nous formats de DVD, el Blue Ray i el HD-DVD sembla inevitable. Fa uns mesos hi va haver negociacions per tal de trobar una solució, però no van tenir èxit. Cada grup tira endavant el seu format. Tecnològicament seria possible fer dispositius compatibles amb els dos formats, però hi ha elements insalvables com els legals i la propietat intel·lectual. Es donarà el cas que alguns fabricants trauran al mercat lectors dels dos formats, però per separat, no en un únic dispositiu, per aquests motius. És la vella guerra del Betamax contra l’VHS reeditada. Però potser que el mercat, els consumidors, siguin ara més intel·ligents i tots dos formats tinguin una mala acollida, tot esperant el format únic o la compatibilitat.

dimarts, 10 de gener de 2006

ColdPizza: la pizza amb DRM

La paròdia es fa servir habitualment per destacar els elements absurds d'una situació o un fet, i tot sovint per criticar-los.

Què passaria si les pizzes portessin les mateixes restriccions que els CD de música protegits amb DRM? És la paròdia que han fet a Groklaw tot basant-se en els termes de la llicència de Coldplay i creant una fictícia ColdPizza. Ningú que llegís els termes d'una llicència tan esbojarrada la compraria.

En destaco uns quants:

ColdPizza

Aquest Producte Alimentari (PA) és una còpia protegida.

Moltes gràcies per comprar aquest Producte Alimentari i ajudar la causa contra "la Pirateria". Els components d'aquest Producte Alimentari poden tenir funcions antimenjar/antirescalfament. No poden ser revenuts, rescalfats o emmagatzemats en dispositius no autoritzats. Hem afegit aquesta tecnologia especial per tal d'assegurar una experiència alimentària d'alta qualitat.

Abans de comprar o consumir, si us plau, llegiu el següent:

Aquest Producte Alimentari no es pot rescalfar fent servir dispositius de rescalfament de Productes Alimentaris no autoritzats, ni es pot convertir en trossos més petits per compartir el menjar.

La raó màxima de les porcions del Producte Alimentari es limita a no més de 3.14159265 racions per persona i producte comprat. Per la compra d'aquest Producte Alimentari, vostè accepta per avançat comprar una quantitat suficient per tal de no excedir aquest límit.

Solament els ingredients llicenciats oficialment i comprats legalment es poden fer servir amb aquest Producte Alimentari. Així, doncs, vostè accepta no alterar el Producte Alimentari acabat, afegint ingredients no autoritzats o traient qualsevol ingredient existent.

Per la compra o la consumició d'aquest Producte Alimentari vostè accepta no fer enginyeria inversa sobre el Producte Alimentari amb l'objectiu d'obtenir una llista d'ingredients o calcular les proporcions dels mateixos.

Per la compra o la consumició d'aquest Producte Alimentari vostè accepta no produir independentment, o ajudar la producció de, qualsevol producte similar, ja sigui per fer-ne ús comercial o personal.

Vostè està autoritzat solament a permetre un viatge únic del Producte Alimentari a través d'un únic sistema digestiu en la direcció convencional. Reingestió, regurgitació o compartir amb vostè mateix o d'altres amb qualsevol altre mètode està específicament prohibit.

Si la seva llicència per al producte Alimentari s'acaba per qualsevol raó, qualsevol resta no menjada del Producte Alimentari, parcialment digerida, no eliminada, o no incorporada ha de ser retornada immediatament, al seu càrrec, al productor.

El Producte Alimentari pot incorporar característiques de seguretat que podrien monitoritzar el seu ús, d'aquest o qualsevol altre producte alimentari. Alguns possibles efectes secundaris poden incloure en casos estranys pèrdua d'equilibri, irregularitats autoimmunes, malestar intestinal, gota, obesitat o fins i tot la mort, vostè accepta per avançat mantenir el productor lliure de culpa.

Si es donés el cas que les característiques olfactives de ColdPizza fossin millorades en el procés de creació d'Obres Col·lectives (per exemple afegint-hi de manera no autoritzada CervesaFreda i CacauetsExtres), ens reservem el dret sobre aquestes millores olfactives.

diumenge, 8 de gener de 2006

L'estratègia de la por

Les declaracions del quasi ex-tinent general Mena solament es poden qualificar de colpistes i antidemocràtiques. No són un fet aïllat. Són la conseqüència de l'estratègia del PP de crear enfrontament. Són part de la seva actitud goebeliana d'escampar mentides i de dir que la nació, l'espanyola, és clar, està en perill. El PP va justificar les declaracions colpistes i ara diu que la culpa de que es produeixin és del govern. El que faci falta per tornar al poder.

dijous, 5 de gener de 2006

Els beneficis de la propietat intel·lectual

Un article molt interessant a Techdirt ens explica els efectes de la propietat intel·lectual en dues situacions, als EUA i a Europa. Als EUA no es pot demanar la propietat intel·lectual sobre una base de dades que recopili fets, però si que es pot "protegir" amb aquests "drets" a Europa. És el resultat d'una iniciativa que es va prendre per apropar les dues situacions, perquè als EUA és un mercat molt dinàmic amb moltes empreses i a Europa calia incentivar-ho. Què millor doncs que reforçar la propietat intel·lectual sobre aquests tipus de bases de dades. El resultat ha sigut que no solament no s'ha reduït la diferència sinó que s'ha ampliat.

La Comissió Europea, que està fent un estudi sobre el tema, ha tingut la brillant idea de preguntar a les empreses del sector sobre la bondat d'aquesta protecció, i totes han respost encantades de la llei, quan és una evidència que és un fre al mercat. Per què, doncs, les empreses defensen la situació actual? Per la mateixa raó que les discogràfiques promouen la il·legalització dels programaris p2p per compartir arxius, la imposició de cànon a qualsevol cosa que tingui bits, etc. Defensen la seva posició com a empresa dins del mercat.

Què passaria si l'intercanvi de música fos legal? Que podrien sorgir nous models de negoci on les empreses discogràfiques actuals no tindrien assegurada una posició preeminent. Seria canviar les regles del mercat i d'altres empreses podrien entrar i competir amb les que actualment el dominen. Aquesta es la realitat que amaguen a les seves campanyes en defensa de la cultura i dels pobres artistes. El que volen es defensar el seu negoci i la situació actual.

Aquí he llegit que l'últim en dir xorrades ha sigut Torrente que vol que a qui pesquin comprant al top manta li posin una multa de 600 euros i diu amb la seva jeta que "quien se baja una película es un chorizo". Si, tot ho ha dit en Torrente, l'actor que fa el paper de Santiago Segura que és un que fa d'actor curt de gambals...

dimecres, 4 de gener de 2006

No puedes convencer a un creyente

Vaig llegir fa uns dies una cita de Carl Sagan a Deakialli DocuMental que transcribeixo literalment:

Cuando nuestros genes no pudieron almacenar toda la información necesaria para la supervivencia, inventamos lentamente los cerebros. Pero luego llegó el momento, hace quizás diez mil años, en el que necesitamos saber más de lo que podía contener adecuadamente un cerebro. De este modo aprendimos a acumular enormes cantidades de información fuera de nuestros cuerpos. Según creemos somos la única especie del planeta que ha inventado una memoria comunal que no está almacenada ni en nuestros genes ni en nuestros cerebros. El almacén de esta memoria se llama biblioteca.

Com hauria continuat si hagués conegut Internet?

Vaig anar a l’enllaç de Carl Sagan a la Viquipedia i d’aquí a la plana amb cites seves. Val la pena fer clic perquè hi ha frases interessants, que fan reflexionar, de les quals en destaco dos:

En la ciencia suele ocurrir que un científico diga: “Es un buen argumento, yo estaba equivocado”, cambie de opinión y desde ese momento no se vuelva a mencionar la antigua posición. Realmente pasa. Aunque no lo frecuentemente que debería ya que los científicos son humanos y el cambio es a veces doloroso. Pero ocurre cada día. No recuerdo la última vez que algo así pasó en política o religión.

I aquesta, que es pot relacionar amb la d’abans:

No puedes convencer a un creyente de nada porque sus creencias no están basadas en evidencia, están basadas en una enraizada necesidad de creer.