Un article molt interessant a Techdirt ens explica els efectes de la propietat intel·lectual en dues situacions, als EUA i a Europa. Als EUA no es pot demanar la propietat intel·lectual sobre una base de dades que recopili fets, però si que es pot "protegir" amb aquests "drets" a Europa. És el resultat d'una iniciativa que es va prendre per apropar les dues situacions, perquè als EUA és un mercat molt dinàmic amb moltes empreses i a Europa calia incentivar-ho. Què millor doncs que reforçar la propietat intel·lectual sobre aquests tipus de bases de dades. El resultat ha sigut que no solament no s'ha reduït la diferència sinó que s'ha ampliat.
La Comissió Europea, que està fent un estudi sobre el tema, ha tingut la brillant idea de preguntar a les empreses del sector sobre la bondat d'aquesta protecció, i totes han respost encantades de la llei, quan és una evidència que és un fre al mercat. Per què, doncs, les empreses defensen la situació actual? Per la mateixa raó que les discogràfiques promouen la il·legalització dels programaris p2p per compartir arxius, la imposició de cànon a qualsevol cosa que tingui bits, etc. Defensen la seva posició com a empresa dins del mercat.
Què passaria si l'intercanvi de música fos legal? Que podrien sorgir nous models de negoci on les empreses discogràfiques actuals no tindrien assegurada una posició preeminent. Seria canviar les regles del mercat i d'altres empreses podrien entrar i competir amb les que actualment el dominen. Aquesta es la realitat que amaguen a les seves campanyes en defensa de la cultura i dels pobres artistes. El que volen es defensar el seu negoci i la situació actual.
Aquí he llegit que l'últim en dir xorrades ha sigut Torrente que vol que a qui pesquin comprant al top manta li posin una multa de 600 euros i diu amb la seva jeta que "quien se baja una película es un chorizo". Si, tot ho ha dit en Torrente, l'actor que fa el paper de Santiago Segura que és un que fa d'actor curt de gambals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada