dilluns, 31 d’octubre de 2005

Els natius digitals

El Pais publicava un interessant article de Francis Pisani "Los 'nativos' del mundo digital y el futuro de las TIC" sobre un treball de Marc Prensky, on afirma que la utilització de les tecnologies per part d'aquells que han crescut rodejats de les tecnologies digitals i en especial d'Internet i els que no ho han fet és profundament diferent.

Molts creiem que la veritable revolució de les tecnologies es produirà quan aquests natius digitals comencin a agafar el control de la societat. Encara falta, ja que crec que aquests natius, sent optimista, són els nascuts a partir de la dècada dels 80 i no tenen més de 25 anys. La resta som immigrants digitals.

Una de les diferències destacades, per a mi, és que si abans el lema era "el coneixement és poder" ara per als natius digitals s'ha transformat en "compartir coneixement és poder", que és un canvi fonamental: significa la fi del coneixement exclusiu i monopolitzat (les patents i els drets d'autor?), la fi de les comunicacions en una sola direcció (la premsa i la televisió), és el poder del nosaltres.

Aquesta cultura de la participació és la base del triomf d'alguna de les més importants empreses d'Internet: eBay, Amazon, de l'anomenat programari social, com del.icio.us, Technorati, i incitaves lliures com la Viquipedia. O d'altres molt properes com guifi.net

diumenge, 30 d’octubre de 2005

Xarxes lliures i innovadores

A l'article anterior parlava dels meus dubtes sobre la tecnologia wifi i del projecte Fon, de la seva falta d'originalitat comparat amb altres projectes als EUA i, ves per on, resulta que hi ha projectes consolidats i en funcionament molt més a prop. De vegades veiem i valorem el que és lluny i no veiem el que tenim al costat.

No coneixia guifi.net i la veritat que és impressionant. No solament a nivell tecnològic i organitzatiu, sinó també de claredat d'idees com es pot llegir a la seva llicència: Comuns Sense Fils!

"Si bé els equips i infraestructures poden respondre a múltiples models de propietat o titularitat, la xarxa com a tal no pot tenir mai cap amo o propietari, amb independència de quina sigui l'aportació de cada part a la xarxa."

Val la pena fer una volta pel seu web.

Davant guifi.net el projecte Fon sembla més aviat una iniciativa destinada a atraure un inversor i vendre l'empresa o un percentatge important.

dijous, 27 d’octubre de 2005

Xarxes innovadores?

El primer que he pensat després de llegir l'article d’en Benjamí ha sigut: ja era hora. Una opinió crítica sobre FON, i és que des de que va sortir el projecte tot són valoracions positives. No m'estranya: és de tanta intensitat la sequera de creativitat i d'innovació que patim, que és normal que davant d'un projecte així molta gent estigui encantada.

Primer de tot dir que no em sembla un projecte únic. Fa temps que es fan coses similars. Un dels primers articles que vaig escriure va ser sobre dues iniciatives que funcionen a Nova York, nycwireless i neighbornode. FON té d'innovador que per aquí encara no s'han plantejat iniciatives similars i que el màrqueting a base de blocs i conferències sembla efectiu, si més no en aquest reduït món d'early adopters que som els blocaires.

També sóc un descregut sobre les possibilitats tecnològiques de les xarxes sense fils actuals, que crec que no donen per a gaire més que la xarxa que podem tenir a casa, i per navegar i llegir el correu a llocs públics. Cap cosa que demani amples de banda importants i qualitat de servei com la VeuIP. Per a aquestes prestacions encara fa falta esperar a evolucions com WiMax, que per molt que diguin, fins al 2010 no el veurem al carrer.

Crec que sí tenen sentit les xarxes municipals, si no fos per la legislació que tenim i la CMT, que es dediquen a impedir la innovació. Clarament els operadors tradicionals no han sabut, o no han volgut, trobar un model de negoci, en aquest camp, que funcioni. Poca gent hi ha que vulgui o pugui pagar el que demanen per 24 hores de connexió. Tampoc els operadors dedicats exclusivament al wireless no ho han fet millor. Ara cada vegada és més fàcil trobar hotels que no et cobren la connexió a Internet tancant un dels mercats més rendibles per a aquests operadors.

En aquest entorn de manca de competència i inactivitat dels operadors, és possible que la iniciativa de FON pugui tenir un cert èxit. El més important és aconseguir inicialment una massa crítica suficient per disposar d'una cobertura apreciable, amb el permís de la llei de Metcalfe.

El tema de la pantent, tot i ser remarcable com diu en Benjamí, crec que seria subsanable si fes una cessió pública de la patent, com ha fet IBM als últims temps.

dimecres, 26 d’octubre de 2005

Escaneja el meu llibre, Google

És coneguda la mala relació que sempre han tingut els escriptors amb els seus agents i editors, extensible als músics i els seus representants i discogràfiques, etc. Per què? Doncs perquè els seus interessos, i no els dels autors, són els que sempre han prevalgut. Però si pel mig surt la paraula drets d'autor tots es posen d'acord i parlen com una sola veu. Amb molt poques excepcions.

Via dirson he llegit que als EUA una escriptora ha demanat a Google que escanegi el seu llibre i a la seva editorial que ho permeti. Però la seva editorial ha dit que no. És molt interessant el que diu l'escriptora:

No arribo a veure el mal que fa que Google indexi un llibre i ajudi la gent a trobar-lo. De tota manera, qualsevol pot llegir el meu llibre gratuïtament a la biblioteca.

Crec que la majoria dels autors es beneficiarien de coses com Google Print.

Per tot el que sé, parlar em farà anar a la llista negra i ningú no voldrà publicar mai un altre dels meus llibres.

És aquest motiu el que fa que tants pocs autors manifestin la seva disconformitat amb les editorials i discogràfiques? Si parles no et publiquen? Després parlen de pirateria quan es comporten com una veritable màfia.

dimarts, 25 d’octubre de 2005

La por no ajuda a lluitar contra la grip, la llei marcial tampoc.

Diu en Pere que la psicosi per la grip aviària el posa tens i que creu en la ciència i en la medicina. Jo també hi crec. No sé, però, si es prendran les decisions correctes. El president dels EUA (no deixarà mai de sorprendre'm, aquest home) vol poder treure l'exèrcit al carrer i fins i tot capacitat per instaurar la llei marcial. No se sap si vol que els militars disparin contra els pollastres, contra qualsevol ocell que es bellugui o contra el virus. És com quan va dir que per evitar els incendis als boscos, el millor era tallar els arbres.

Per sort, no ha tingut gaire èxit ni per convèncer als seus.

I ara més seriosament, sí que és cert que no s'acaba de trobar el punt mig en la informació sobre el tema. Hi ha des de qui diu que la pandèmia és segura fins qui diu que és altament improbable. Fins i tot hi ha països que han dit que ja tenen la vacuna quan encara no hi ha un virus que infecti els humans pel que no és possible fer una vacuna.

dilluns, 24 d’octubre de 2005

La constel·lació d’Orió

Ara comença la millor època per veure una de les constel·lacions més interessants: Orió. Surt justament per l’est, cap a dos quarts d’una de la matinada, per anar avançant la seva hora de sortida i el desembre ja ho farà a quarts de vuit del vespre. Aquesta constel·lació es pot identificar fàcilment per la seva forma i conté un de les nebuloses més famoses en astronomia, que porta el mateix nom: la nebulosa d’Orió, de la qual es poden veure alguns detalls amb uns bons binocles. En aquesta foto espectacular es poden veure les tres estrelles que formen el cinturó d’Orió, al lloc web d’apodcatalà (que havia deixat de funcionar, però que ja el tornem a tenir aquí) i en aquesta altra, molt més modesta i feta per mi, podem veure identificades les seves principals estrelles.

Etiquetes:

dijous, 20 d’octubre de 2005

Ara, els editors

Ara és l’associació d’editors americana la que demanda Google Print per infringir les lleis del copyright. Fa uns dies va ser una associació d’escriptors americana. Per aquí presentants de societats dites de gestió de drets culturals, demanen que es gravin amb un cànon els discos durs dels ordinadors, les connexions a Internet, i d’aquí a poc, haurem de pagar un impost especial per totes les cançons que tinguem emmagatzemades al cervell. Que també són una còpia. O oblidar-les directament després d’escoltar-les.

Actes com el que es va fer a Mataró, “Creative Commons o abolició dels drets d’autor?”, del que comencem a tenir materials al web, alguns molt interessants, es fan cada vegada més necessaris. Com demana en Pere, continuarem el debat!

Excuses!

Fa uns dies que no trobo temps per escriure al bloc, si no és els caps de setmana. Massa feina, massa concentració, poc temps. Excuses de mal pagador :-)

diumenge, 16 d’octubre de 2005

La grip del pollastre

Els últims dies els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre la grip del pollastre. La malaltia detectada als pollastres a determinades zones d'Àsia i que infecten i distribueixen altres ocells, és quasi segur que mutarà i podrà infectar els humans. Segons OMS pot esdevenir una pandèmia de dimensions i gravetat incalculables. I no serà possible tenir una vacuna fins que no aparegui la malaltia i s'identifiqui el virus. Hi ha alguns medicaments que, també segons l'OMS, són efectius contra la grip, però hi ha un gran problema. L'empresa suïssa Roche té la patent del més efectiu, el tamiflu, i a sobre no pot produir les quantitats que serien necessàries en cas de que la malaltia s'estengui. També han dit que no pensen llicenciar la patent perquè altres empreses fabriquin el medicament.

Torna doncs a primer pla allò que ja mata a milions de persones. Les patents de la indústria farmacèutica. És absolutament immoral posar per damunt de les vides de les persones els beneficis d'una empresa. Però els defensors d'aquest sistema immoral de les patents diran que si ara no es respecten els drets de la propietat sobre el tamiflu, la pròxima vegada no hi haurà un altre medicament. Els costos d'investigació de la indústria farmacèutica es financin amb la producció en exclusiva i monopolista, permesa per les patents. Si no hi ha patents, no hi ha inversió i no hi ha nous medicaments. Absolutament fals. Aquests son els arguments que disfressen un gran negoci.

Com escriu Dean Baker, en un execelent article titulat BIRD FLU, BIRD BRAINS, AND ECONOMISTS "en economia el preu hauria de ser igual al cost marginal. Encara, les patents dels medicaments porten a situacions on el preus són molt lluny del seu cost marginal, en alguns casos en un factor de 100 o encara més. Els medicaments són pràcticament sempre barats de produir; són cars per als consumidors per causa del monopoli de les patents. No cal dir que els monopolis de les patents porten a totes les coses dolentes que els economistes adverteixen quan els preus divergeixen del seu cost marginal" (algú de la indústria musical sap llegir?), i encara més "Els beneficis del monopoli incentiven emprendre caríssimes i aviat decebedores campanyes de marquèting. La indústria gasta més en màrqueting que en investigació."

Tampoc no seria el primer cas que una patent de medicaments no és respectada. L'administració Bush ja ho va fer en el cas de l'àntrax, i no va passar res... Ara un laboratori de l'India, Cipla, ha dit que començarà la seva producció, després de fer enginyeria inversa, i que el medicament serà disponible a primers de 2006 (Roche diu que faria falta un any perquè algú el pogués produir). També el nobel de medecina John Sulston demanen la reforma del sistema de patents (també via Ricardo Galli).

Curiosament, un dels ingredients del tamiflu, és una espècia xinesa anomenada "anise", de la qual es fan servir les llavors en aromes, medicines i olis per cuinar. Molta de la seva producció mundial es localitzada a quatre províncies de la Xina, on segurament no podran comprar la medicina...

dissabte, 15 d’octubre de 2005

Les restriccions del nou iPod Video

Vist que fins i tot els que no volen parlar del nou iPod Video en parlen, també hi diré la meva i espero que no em posin en quarantena per suposada distribució d'Ohquemacotilina Applerínica. Crec que aquesta vegada, com l'anterior, no és gaire maco el nou giny d'Apple.

I no és gaire maco, com sempre, per les coses que no es podran fer amb el trastet gràcies al DRM que portarà inclòs. No es podran passar vídeos que tinguem en DVD comprats legalment, ni d'altres formats que ens haguem descarregat amb qualsevol programa p2p, que també és legalment. Amb l'iTunes pots convertir qualsevol CD que tinguis a mp3 i també pots incloure qualsevol mp3 que ja tinguis. No passa el mateix amb els vídeos. No podràs copiar cap DVD. Alguns diuen que no es podran veure pel·lícules de pirates amb aquest iPod, però no ho entenc. Tot per tenir contents els de Hollywood. I a més, les seves qualitats de reproducció, bateria, etc., no són tampoc gaire reeixides. I no es podrà fer servir com a substitut o complement dels PVR o DVR per la seva limitada qualitat d'imatge.

És important l'acord a què han arribat Apple i Disney per vendre programes de televisió al preu d'1,99$ i provar una nova via de distribució, a través de la botiga de l'iTunes, que ja ha desfermat les primeres crítiques d'algunes emissores de TV dels EUA. Hi ha qui pensa que és més aviat un experiment seguit de prop pels de Hollywood a veure que tal funciona l'invent, i jo, que sóc un descregut total en qualsevol tema que faci referència a la televisió (sigui televisió digital, als mòbils, interactiva...), no crec pas que tingui cap èxit. Encara que no se sap mai, que aquests americans...

Més que un iPod Video es un iPod TV.

Ara que, vist com se les gasten els de la CCRTV amb 3alacarta i en "Sam, el hombre del tiempo", potser ho veuen com una bona idea!

divendres, 14 d’octubre de 2005

La guerra de la missatgeria instantània

La notícia de la intercomunicació de dues xarxes de missatgeria instantània, entre Yahoo i Microsoft, fins ara incompatibles, per competir amb el líder d’aquest sector, AOL, no em quadrava perquè fa setmanes que es parla que Microsoft podria estar en negociacions per comprar AOL. Però sembla que Google i Comcast (una operadora de cable dels EUA) també estan en converses per entrar al capital d’AOL.

diumenge, 9 d’octubre de 2005

L'home del temps anirà a la Fira de Frankfurt?

I no m'estic referint a cap dels homes del temps de cap mitjà en català. Em refereixo al SAM, l'home del temps virtual impulsat per Activa Multimèdia, una marca de la CCRTV, i fet amb col·laboració de diferents universitats catalanes, com ens informa Vilaweb. La gràcia del ninotet és que interpreta la informació meteorològica del moment i ens l'explica amb paraules i moviments. La desgràcia és que sembla que no ha pogut anar a cap classe de català i solament parla castellà. La seva presentació si que es pot escoltar en català, pero la interpretació i generació automàtica de la parla es fa exclusivament en castellà. Però a mi em sembla encara més desgràcia els arguments donats per aquest fet (la negreta es meva):

"Fonts d'Activa Multimèdia han dit a VilaWeb que s'ha treballat en espanyol perquè es volia obtenir la qualitat més alta i que la tecnologia està més desenvolupada en aquesta llengua. Malgrat tot, s'està treballant per obtenir la versió en català, que serà disponible en el primer trimestre de l'any que ve."

No se'ns acudís, a més de potenciar la nostra llengua, potenciar també la recerca en tecnologies relacionades! Que maco hauria sigut que haguessin dit que havien fet un esforç i que s'havien gastat els nostres euros en reforçar les tecnologies de generació automàtica de parla en català.

A la CCRTV, el que podien semblar errors importants però aïllats en tecnologia, com el ja famós 3alacarta, o manca d'encert respecte al català, com la també famosa botiga exclusivament en castellà i de productes en castellà, comencen a semblar una línia estratègica en l'àmbit de la cultura i la llengua. Anirà, doncs, aquest home del temps virtual, a la Fira del llibre de Frankfurt, per la seva destacada aportació a la cultura catalana?

Etiquetes:

Com llegeixes els blocs?

En Manel escrivia al seu bloc sobre com seguir la pista a tot el que s'escriu ara, als blocs. I coincideix amb l'evolució que he fet, o que hem fet molts de nosaltres. Quan llegeixes entre 10 i 20 blocs, és relativament fàcil tenir-los a la llista de favorits i fer-hi clic. Però es descobreix aviat que la publicació d'articles als blocs no té una periodicitat definida, poden passar dies sense cap article i publicar-ne uns quants en un dia. També quan el nombre de blocs que segueixes supera el centenar, fer clic sobre una llista de favorits es fa complicat.

Per cobrir aquesta necessitat hi ha els agregadors. Què aporten? Doncs introdueixes les adreces dels feeds dels blocs i quan et connectes et mostra el nombre de nous enllaços que té cada adreça. No has de fer clic per saber si s'ha publicat res de nou.

Vaig començar amb programes client (ja no me'n recordo del nom) que tenen el problema que solament els pots fer servir a l'ordinador on els has instal·lat i configurat. Després vaig provar els que són serveis web: Bloglines, que té un disseny molt espartà i que és el que encara faig servir. També vaig provar Rojo, amb un disseny força més atractiu, i amb més funcionalitats però que ara no utilitzo. I ahir vaig estar una estona provant el nou agregador de Google(ara també sabrà què llegeixo, a més de què publico, què envio per email...) i tampoc em va convèncer la seva interfície sofisticada. Continuo amb Bloglines. De vegades les coses senzilles són les més útils.

Llavors apareix el problema si tens una setmana complicada de feina i no et connectes en uns dies. Quan ho fas el teu agregador t'ensenya que tens uns milers d'articles per llegir! Fan falta solucions noves.

Als blocs que no tinc controlats amb el meu agregador, hi accedeixo via Bitàcoles i Catapings de manera més aleatoria.

I com a curiositat, Yahoo ha publicat una enquesta sobre la utilització dels RSS (RSS és el protocol que fan servir els agregadors) i els resultats són interessants:

Un 31% dels usuaris d'Internet fan servir RSS, però un 27% no sap el que és l'RSS! i la resta, un 69% ni sap què és ni ho fa servir. Als EUA, of course!

A dalt a la dreta d'aquest bloc, on diu subscriu-t'hi, hi ha dos botonets per incorporar de manera automàtica l'adreça d'aquest bloc a Bloglines i a Rojo, on s'ha de tenir prèviament un compte, gratuït en ambdós casos. Si en fas servir un altre, també hi ha un botó amb l'adreça del feed perquè es pugui copiar i enganxar a qualsevol altre lector de RSS.

dissabte, 8 d’octubre de 2005

No volem Microsoft a la samarreta del Barça

Sona que el Barça pot portar publicitat de Microsoft a les samarretes. No pot ser. He vist unes fotos al El diari d'un Rodriguez que no m'agraden gens. Manies? Prejudicis? Llegiu l'excel·lent article d'en Benjamí sobre el tema, amb el que estic totalment d'acord:

"Si el Barça fa publicitat de Microsoft, d’afegitó tindran milers de persones anunci-amb-cames que hauran pagat una pasta gansa per fer publicitat d’un producte que ens fa menys lliures."

dijous, 6 d’octubre de 2005

Innovació, milions de dòlars i codi obert

En els últims dies m'he trobat amb el nom de la mateixa empresa en diferents blocs i dos fets m'han cridat l'atenció. L'empresa és Zimbra, una startup californiana, que està desenvolupant un programari de servidor de correu i també el programari de client de correu.

La primera vegada me'ls he trobat en un article de Cnet que parlava de l'Ajax (1), un conjunt de tecnologies que tenen uns anys però que s'han tornat molt populars des de que Google les va fer servir a Google Maps, Gmail i alguns altres productes. L'article que posa molts exemples d'empreses i desenvolupaments fets amb Ajax, posava també l'exemple de Zimbra, i el que em va fer pensar molt va ser que han aconseguit, segons Cnet, 15 milions de dòlars en finançament per fer un servidor de correu i el seu client. Em va fer pensar que, donat un hipotètic inversor d'aquí (dic hipotètic perquè conec algú que coneix algú que un dia va veure passar un inversor d'aquí...), doncs, quants euros aconseguiria una empresa al nostre país per desenvolupar un servidor de correu? I el segon pensament: si li dius, a l'hipotètic inversor, que estàs desenvolupant un servidor de correu fent servir una tecnologia que no és nova però si molt innovadora, què diria?

"Mentre que fets com aquest siguin una utopia a casa nostra, continuarem perdent trens"

Però aquí no s'acabaria l'astorament del nostre hipotètic inversor. Tal com es pot llegir al web de Zimbra, tenen un model de llicències Open Source, algunes derivades de la MPL.

Més tard me'ls vaig tornar a trobar al bloc d'Om Malik on deia que Zimbra mereix una ullada i ho vaig fer. Excepte que la demo és terriblement lenta, hi ha coses molt interessants. Val la pena.

Innovació, milions de dòlars i codi obert tot en una sola empresa. Mentre que fets com aquest siguin una utopia a casa nostra, continuarem perdent trens.

(1)Bàsicament el que permet l'Ajax és tenir funcionalitats d'interfície riques i complexes a les aplicacions desenvolupades per navegadors o aplicacions web, que fins ara estaven restringides als anomenats clients pesants (fat clients). Un dels efectes que es nota més quan una aplicació està desenvolupada amb Ajax és que solament actualitza la part necessària de la pàgina i no la pàgina sencera. El que permet fer Ajax és tan potent que molts esperàvem que Google anunciés un office desenvolupat amb aquesta tecnologia... però de moment no és el cas.

dimarts, 4 d’octubre de 2005

Google Office?

El gran rumor d’ara mateix es si l’anunci que han de fer conjuntament Sun i Google és per presentar conjuntament l’alternativa a Microsoft, basada en el Star Office de Sun. Encara està per veure si serà l’anunci de l’acord o la presentació del Google Office. També és possible que solament sigui un anunci de que Google farà servir servidors de Sun.

Actualització

Res de res. Podeu llegir la nota de premsa de la famosa presentació i no hi trobareu res. Excepte que al descarregar la JRE de Sun, que fa falta per executar una aplicació Java, es podrà descarregar opcionalment la barra d’eines de Google. Carai, quin gran acord! La resta bla bla bla.

Encara deuen riure a Redmond, fins i tot després que Microsoft es deixés un 2% a la borsa, per l’anunci de la roda de premsa i l’aturada de les negociacions amb les discogràfiques que volen massa diners. Al final, solament era fum.

Yahoo també digitalitzarà llibres

Amb una iniciativa més modesta, o menys agosarada que la de Google Print, però clarament més oberta, Yahoo s’apunta a la digitalització de llibres. Amb l’Internet Archive i altres ONG i empreses han creat l'Open Content Alliance. Per evitar-se problemes amb els drets d’autor solament digitalitzaran llibres que siguin al domini públic o aquells que els propietaris dels drets vulguin.

diumenge, 2 d’octubre de 2005

Els reptes de la Biblioteca Digital Europea

El Pais fa referència a la consulta pública, en línia, que farà la UE sobre la biblioteca digital europea, per conèixer les opinions de particulars i empreses de com s'hauria de promoure la digitalització del patrimoni cultural europeu i incentivar la inversió privada en el projecte.

Gràcies a gamoia podem llegir les preguntes i també ens dona l'adreça del projecte de les biblioteques digitals europees, on podem trobar el document de la consulta i d'altres molt interessants, que després d'introduccions en què glossen els avantatges i les meravelles de tenir les biblioteques digitalitzades, que comparteixo, es poden trobar els reptes o els perills del projecte: els drets d'autor.

“Reptes legals: La digitalització implica fer una còpia, el que pot ser problemàtic en vista dels drets de la propietat intel·lectual.... L'ús limitat que es pot fer legalment de les còpies digitals resultants és un fre addicional per a la digitalització ”

“Per la literatura, significa que solament els treballs de principis del segle vint i anteriors estan disponibles sense restriccions de copyright, depenent de l'any de la mort del seu autor. Però encara que els treballs ja no estiguin sota copyright, la situació no és sempre clara. Hi poden haver drets vinculats a les diferents edicions d'un treball que en si mateix ja no estigui protegit pel copyright, per exemple drets de les introduccions, de les cobertes o les tipografies”

“Una biblioteca en línia que ofereixi treballs mes enllà del domini públic no és possible sense un canvi substancial en la legislació del copyright, o acords cas per cas, amb els propietaris dels drets”

Sembla clar, fins i tot per a la UE, on són els reptes i els problemes de la digitalització i de les biblioteques digitals. No ens n'hem adonat, però la nostra cultura no és nostra.

Focs de la Mercè

Finalment sí que vaig poder fer les fotos dels focs de la Mercè. Encara que la ubicació no era gaire bona, algunes fotos van quedar bé. L'any vinent hauré de cercar un altre lloc. Un dels problemes és la falta de perspectiva per l'absència d'edificis o punts de referència. Solament es veia una antena de televisió que he hagut de treure...