El poder del NOSALTRES

BusinessWeek publica un número especial sobre el futur de la tecnologia, que es pot llegir en obert al seu web. Ahir el vaig estar llegint, em va agradar molt i avui he anat a comprar-lo al quiosc. Segurament si no hagués llegit l’article perquè el web fos tancat no m’hauria comprat la revista...

Entre tots hi ha un article que destaca: “El poder del Nosaltres. La col·laboració de masses a Internet agita els negocis”. És molt llarg i es fa difícil llegir-lo a la pantalla... (encara és millor el paper?) Intentaré fer-ne un resum i afegir alguna opinió.

Hi ha un desplaçament fonamental en el poder. A tot arreu, la gent s’associa i, utilitzant Internet, provoquen disrupcions en qualsevol activitat en què s’involucren. Uns exemples:

- La indústria del cinema i de la música, a pesar de tots els intents de criminalització i persecució, no aconsegueix aturar que es comparteixin fitxers. Més de 100 milions de persones comparteixen cançons i pel·lícules amb programes com eMule o BitTorrent.

- El desenvolupament col·laboratiu de programari lliure, o codi obert, es mou ràpidament de programari de base com Linux cap a aplicacions empresarials com CRM, i posa en dificultats megacorporacions com Microsoft, Siebel, etc.

- Viquipedia. Uns cinc milions de persones visiten l’enciclopèdia lliure, que amb més d’1,5 milions d’entrades en més de 200 idiomes (14.925 en català), fetes per voluntaris experts d’arreu del mon, ultrapassa l’enciclopèdia Britànica, amb una sorprenent alta qualitat.

També hi ha empreses que han sabut incorporar aquests moviments al seus productes:

- Amazon: milers de compradors escriuen sobre els llibres que han llegit i donen la seva opinió, i aporten valor a l’empresa, sense supervisió corporativa ni incentius com el pagament.

- eBay, el lloc de subhastes on els compradors i els venedors es qualifiquen i gestionen la seva reputació.

- Altres empreses com Procter & Gamble, Linkedin, Linden Lab, LEGO, Lilly cerquen com fer-ho.

Una de les característiques d’aquesta revolució és que la gent ha passat/hem passat de ser consumidors a productors. Ja no esperem que surtin publicades les notícies o poder llegir l’opinió d’altres. Publiquem les nostres idees i opinions i creem moviments col·laboratius. Aquesta cooperació, sovint organitzada de baix cap amunt, juga un paper molt més importat del que creiem, des de fets naturals com colònies de formigues fins a institucions humanes com mercats i ciutats.

Etiquetes: Societat