Com molt bé diu en Jmones, el moviment del programari lliure està molt més consolidat i té molts anys d’experiència. Els que tinguin uns quants anys es recordaran que, als inicis, el programari era lliure i públic, com ens recorda Stallman. Quan es venia una aplicació, al client se li donaven els fonts dels programes.
Per contra, el moviment de cultura lliure és molt més recent (potser perquè estem arribant a la capa superior, la dels continguts). És un moviment en plena definició i que ha de madurar i guanyar coherència.
Frases com “la supervivència de la cultura lliure només està garantida a través del programari lliure” o “una cultura nunca será del todo libre si está construida sobre herramientas privativas” encara costen de ser enteses fora del món de programari lliure.
Però segurament no són els arguments ètics els que mouen el corrent a favor del programari lliure. O no exclusivament. O no els de més pes. Els factors econòmics, crec, són els determinants. Es va fer a Stanford un esdeveniment “Always On Innovation Summit 2005”, i a La pastilla roja, hi ha un extracte d’un webcast d’una taula rodona que portava el títol de “Está todo el mundo cambiando a Software Libre?”, on es pot llegir:
“El Software Libre es un efecto secundario de la maduración de la industria. Se están comoditizando las infraestructuras, consolidando las empresas y racionalizando las licencias de uso porque el sector del software madura como han madurado tantos otros sectores industriales.”
No comparteixo que el programari lliure sigui un efecte secundari de res. Crec que l’èxit del programari lliure és una conseqüència directa de la maduració de la indústria. Que és una mica diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada