Moltes vegades em passa que llegeixo algun article, crec que podria escriure alguna cosa, passen els dies i tornar a trobar on ho vaig llegir és un problema i després de tant de temps crec que ja no tindrà interès.
És el que em va passar quan vaig llegir unes declaracions d’Alfons Cornella a Vilaweb on deia:
“Estic cansat del pessimisme que ens envolta. Al nostre país hi ha un munt d'iniciatives innovadores, però ningú no en parla”
I em van cridar l’atenció per diferents raons. Encara he de sentir que al nostre país algú digui que no hi ha idees innovadores. No sé d’on ve aquesta afirmació. Ara, si parlem de pessimisme, pot ser que el problema no siguin les idees, sinó la seva financiació. Els maleïts diners. Crec que és fàcil tenir idees. El que és més difícil és portar-les a la pràctica. I si ho fas al nostre país, trobar diners per tirar endavant una idea sí que és realment difícil. Aquest també és un problema europeu, agreujat al nostre país. Vaig llegir que el 2005 a Europa s’ha invertit en startups Web 2.0 la desena part del capital risc que s’hi ha invertit als EUA. Quant s’ha invertit a Catalunya o Espanya en aquest període en empreses Web 2.0?
No crec que sigui pessimisme. És una realitat.
Però també em va cridar l’atenció perquè la desaparició d’Infonomia de la xarxa és un fet que mai no m’he explicat. Vaig ser un lector àvid del que publicava l’Alfons Cornella a Extra-net, ja fa uns quants anys. Però tot allò va desaparèixer dins d’Infonomia, on a la part gratuïta si vols enregistrar-te crec que et demanen massa informació, o si vols més t’has de subscriure i has de pagar. Una veritable barrera.
És normal que les referències a Infonomia siguin reduïdes i que molt poca gent en parli. Encara que qui ho fa, ho fa bé. Crec que la innovació i Infonomia hi van sortir perdent.
6 comentaris:
Al Next no deixaven que el públic fes preguntes, m'han dit.
Si, pel que he llegit no era un esdeveniment interactiu
El problema d'aquest país es que la financiació es per a 4 escollits a dit. A la resta ens toca espabilar-nos pel nostre compte. Gairebé totes les empreses on he treballat han plegat o reduït la seva plantilla. Aquest també és el cas d'Infonomia i l'Alfons Cornella. Tothom subcontrata y els equips de treball canvien en cada projecte.
En el Next d'aquest any en Cornella va convidar a en Martin Versavsky. Minuts abans de començar la conferencia es va negar a participar. Doncs considerava que no tenia el mateix temps per a parlar que la resta. Al final no va dir res i es va limitar a criticar a la resta de ponents de la conferencia. Acte seguit es va marxar per agafar el seu jet privat a l'Areoport del Prat.
Això és el que li passa a l'Alfons Cornella i a Infonomia. Es rodejan d'influyents personatges que al final d'innovadors tenen ben poc. A més la seva aposta pel software lliure ha sigut sempre molt tímida, sense mullar-se gaire.
Estic d'acord en que la Xarxa d'innovadors d'Infonomia es elitista y no accessible a tothom. Es tracta d'un club exclusiu, apte només per alts càrrecs de l'administració y empreses. Molt centrat en l'entorn de l'escola de negocis ESADE. De totes maneres és molt lloable el que ha anat fent en Cornella durant tots aquests anys difonen idees força interesants per canviar la manera de fer dins les empreses i organitzacions.
Estic molt d’acord amb tot el que dius. No hi ha financiació. Sí que hi ha gent innovadora, com l’Alfons Cornella, i és per això que a mi em sap greu que hagi desaparegut d’Internet. I és una mica cotradictori. Com sent innovador no es pot trobar res seu a Internet? No vull dir que tot hagi de ser gratuït, però entre el tot i el res hi ha moltes possibilitats.
Ei, moltes gràcies per la referència, per la part que em toca! ;-)
Dani
;-)
Publica un comentari a l'entrada