divendres, 24 de febrer del 2006

Els directors de cine i els diners

Aquests dies s’està debatent al Congrés la ponència sobre la modificació de la llei de propietat intel·lectual. Es suprimirà la limitació a 3 del nombre de còpies privades que es poden fer, perquè no seria possible controlar-ho. Altres notícies no són tan bones perquè sembla que es consolidarà el Cànon com a forma de “compensar” la còpia privada i altres temes encara fan una mica de por, a l’espera de com es resoldran en el futur (una mena de subsidi social?), com és:

“los artistas estarán equitativamente remunerados mediante un sistema que se regulará posteriormente”

segons publica El País. També el mateix diari, publicava ahir una nota signada per uns quants il·lustres directors de cine (Pedro Almodóvar, Vicente Aranda...) on deien coses tan absurdes com:

“La propiedad intelectual es un índice valioso para medir el respeto de un país hacia la innovación y la creatividad.”

Per sort altres directors de cine també il·lustres, com Terry Gilliam, dels Monty Python saben diferenciar el que és el benefici dels estudis que no sempre és el benefici dels creatius. No barreja diners i cultura, com fan altres.

“It's hard for me to worry about the studios losing money. I'm not very sympathetic to their money problems, because they certainly haven't been sympathetic to mine.”

“If you're going to pirate, though, make sure the quality's good. Have some respect for what you're pirating!”