diumenge, 12 de febrer de 2006

Parlar d’indústria cultural és un error

Fa un dies llegia un article sobre, segons els autors, les carències greus dels blocs sobre llibres i edició. Diuen els autors del bloc:

“El libro no es un producto industrializado; no es una media que haya pasado de tejerse en casa para uso propio o manufacturarse y venderse en mercadillos, a tejerse mecánicamente y a comercializarse en volúmenes industriales por vías diversas y con apoyo de nuevas técnicas de mercado.”

“Parecido olvido de los profesionales del libro (asesores científicos o literarios -lectores–, ilustradores, fotógrafos, traductores, redactores, escritores por encargo, editores de texto, revisores de traducción y técnicos, correctores de estilo y tipográficos, grafistas, diseñadores y componedores, responsables de producción, impresores, encuadernadores...) se observa en los medios de comunicación tradicionales,”

Crec que és un error important dir que el llibre no és un producte industrialitzat, i parlar en general d’indústria cultural també ho és. No sé si és un oximoron dir “indústria cultural”, no sé si pot existir com a tal, però el que sí és cert és que ara no existeix. Justament, l’oblit i la marginació de tot un grapat d’oficis implicats en la cultura del llibre, i que estan cada vegada més marginats i comencen a patir l’anomenat outsourcing, n’és una de les conseqüències. Per què? Perquè, com tota indústria, l’editorial cerca els beneficis més grans a costos més reduïts, encara que pel camí s’oblidi de la qualitat del producte (per la majoria d’editors el llibre és un producte) i cerquin el bestseller per sobre de tot. Aquests oficis marginats no aporten gaire a la cadena de valor del producte (que diria un consultor) i per tant ja són moltes les editorials que els treuen fora, els externalitzen o directament en prescindeixen.

És en aquest context que el llibre és un producte de la indústria de l’entreteniment o de l’oci. I aquesta és la situació que pot explicar actuacions incomprensibles des d’un punt de vista cultural, com són la oposició dels editors, i de molts autors, als projectes de digitalització de llibres, especialment Google Print. Com es pot explicar, si no, titulars increïbles com aquests:

"No vamos a dejar que Google digitalice medio millón de obras francesas"

Google numérise sauvagement des livres français” (no sé què vol dir digitalitzar salvatgement: llencen els llibres per la finestra després de digitalitzar-los?, arrenquen les pàgines per ficar-les a l’escanner?)

Són unes mostres més de la incultura digital d’aquesta indústria, que com la del disc i la del cinema, s’aprofita dels anomenats drets de la propietat intel·lectual, els tergiversa i els perverteix. No volen defensar la cultura. Ni els autors. Volen defensar el seu negoci i els seus beneficis encara que sigui a costa d’allò que diuen fabricar: cultura.

2 comentaris:

Silvia Senz ha dit...

Com a autora de l'article que comentes, haig d'aclarir que precisament els blogs, com a eina d'opinió i informació lliure, han de procurar combatre certes realitats tan absurdes com perverses. D'aixo anava el que he escrit, no de negar que existeixi un concepte del libre com a producte. Si els blogs temàtics sobre el món del llibre s'obliden dels que fan els llibres, només serveixen per fer-li el joc als negocis d'edició, no per subvertir la realitat. Et recomano que segueixis llegint altres articles crítics en aquesta línia, publicats també al blog A&C la setmana passada. I, sobre tot, el que s'està fent a França en la direcció combativa, reivindicativa i divulgativa que assenyalo.

Mor ha dit...

Al meu bloc no parlo exclusivament de llibres, encara que és un tema que m’apassiona quasi tant com la tecnologia. És cert que no crec haver parlat gaire dels professionals que treballen a fer “bons llibres” però, com dic a l’article, ara el llibre, com moltes altres coses, l’han convertit en un producte, i aquests professionals, com tu molt bé adverteixes, són cada vegada més marginats i marginals.