Ara farà quasi un any que sis escriptors van signar un manifest contra la banalització del llibre, titulat Sant Jordi es menja el Drac. Sembla, però, més fàcil signar un manifest que actuar en conseqüència, i dels sis, solament 3 han dit públicament que no signaran cap llibre aquest Sant Jordi: Baltasar Porcel, Robert Saladrigas i Gemma Lienas. Sense haver signat el manifest, Jordi Coca també ha dit que no signarà llibres.
Al manifest es remarca la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació en la banalització del llibre i la cultura, i de raó no els en falta. Els mitjans fa temps que no estan dirigits per la qualitat. És la immediatesa dels fets i sobretot l’audiència el que marca què és el que té importància. Si la porqueria ven, benvinguda sigui.
“El món editorial es veu incapaç de reaccionar davant l’impacte dels mitjans; molts mitjans estan atrapats per la immediatesa de les audiències; i les institucions s’inhibeixen del paper regulador i de les polítiques educatives que els han encomanat els ciutadans. Sovint s’invoquen les forces del mercat com a explicació, però és evident que tals forces no sempre respecten les normes del joc net.”
Sembla que els editors també siguin víctimes innocents de tot plegat. I crec que fa temps que, per a les editorials, el que importa tampoc no és la cultura ni la qualitat sinó les vendes. I no és un fet exclusiu del català. Els grups editorials cada cop són més grans i cada vegada queden menys editorials petites i independents.
Fa temps que les editorials van deixar d’aportar valor a la creació literària. Igual que la indústria musical va deixar d’aportar res a la música. La televisió i altres mitjants han seguit el joc i el que els interessarà demà serà la llista dels més venuts. O les imatges de les cues més llargues per signar llibres.
Categories: sant jordi llibres cultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada