Un Sant Jordi més, i ens han/hem regalat llibres i roses.
Una cosa interessant d’escriure un dip és participar en una conversa. El que jo comentava ahir, Sant Jordi es menja el Drac, avui ho comenta en Manel a Quasi un bloc, “Llibres, vendes i criteris”,amb punts de vista interessants. Té raó quan diu:
“En altres paraules, en un món interconnectat, on la informació arriba de diferents canals, i per tant, es pot formar criteri a partir de diferentes fonts, cal culpar només un dels elements? No té la societat alguna cosa a dir-hi? No haurien de ser els consumidors també capaços de tenir un criteri propi, de generar-se'l, i no deixar-se (només) influir per la publicitat?”
No crec que l’actual mercantilització de Sant Jordi i dels llibres, sigui un fet del qual únicament són responsables les editorials. També ho son els mitjans de comunicació. També les llibreries? (A cada Sant Jordi que passa és mes fa difícil trobar llibres diferents a les parades i l’oferta és cada dia més homogènia). I els consumidors?
Si aquest Sant Jordi ha sigut diferent és perquè per primera vegada un grup d’autors, reduït, però significatiu, ha donat la veu d’alarma. I els autors em sembla que alguna cosa tenen a veure amb el tema dels llibres.
Les editorials, en l’actual model de negoci de la cultura, són les que decideixen què publicar i com fer-ho. I el que busquen per sobre de tot, qualitat inclosa, són vendes. És evident que si publiquessin llibres sense vendre’ls ens quedaríem sense llibres i sense editorials. Però la creació de grups editorials cada vegada més grans porta el mercat editorial a buscar més rendibilitat, menys riscos, més autors mediàtics i més best-sellers. Que també han de tenir el seu mercat, però no és l’únic que interessa als lectors.
És molt similar que el que li ha passat a la música. Les discogràfiques, cada vegada més grans, han baixat la qualitat dels productes musicals per fer-los més de masses, el que paradoxalment per a ells, els ha portat a un descens de les vendes, i per tant del negoci. Paral·lelament, la utilització d’Internet i l’intercanvi de música en les xarxes p2p, ha creat nous suports i mitjans per obtenir música, primer menyspreats per la mateixa indústria, després perseguits i criminalitzats, i ara qui fa negoci amb la descàrrega de pagament per Internet són les empreses de tecnologia i no les discogràfiques!
El món del llibre no serà aliè a canvis d’aquest tipus. El que passa és que, ara per ara, a diferència de la música en el que tot el procés és digital, el suport preferit majoritàriament i encara molt millor és l’analògic: el llibre. És qüestió de temps que el mercat canviï i mentrestant cap dels que intervenen en el sector fan res excepte mirar-s’ho amb malfiança, com mostren les paraules d’un executiu de Bloomsbury, referint-se a Google Print:
"We are being given an opportunity to undermine our industry. It may not seem inherently scary at the moment. But my concern is what this will lead to in 10 years. We are opening a Pandora's Box, and we have no idea where it will lead. We just don't know, once they have this material, what they will do with it."
Per ser innovador i utilitzar les noves tecnologies, no sempre fa falta una important quantitat de diners. A cap editorial no se li ha acudit fer un dip per anar publicant les seves novetats? Cap llibreria tampoc no ha pensat que pot tenir ressò el seu criteri sobre llibres poc coneguts o propostes més arriscades?
Categories: sant jordi llibres cultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada