El senat espanyol ha aprovat, per un vot de diferència, la proposició de llei per suprimir el cànon als suports digitals. Des del meu parer ha sigut un gran exercici de cinisme i miopia. Per una banda el PP, que és qui ha fet la proposta de llei, va permetre la instauració del cànon quan governava i tenia majoria absoluta: el podria haver suprimit, però no ho va fer. Ha preferit fer-ho ara per ficar-se amb els “artistes” pel seu suport al PSOE, contra la guerra, etc. I és que habitualment, i a tots els països, els “artistes” i els intel·lectuals sempre estan del costat de l’esquerra, encara que de vegades no sigui un factor decisiu, com és el cas de les darreres eleccions als EUA. La resta de partits polítics han votat contra la proposició de llei. Tots aquests, en un clar exemple d’analfabetisme digital i miopia política. Desconec l’efectivitat de la votació, si haurà de passar pel parlament, o per contra ja és una llei ferma i deixarem de pagar aquest cànon injust.
Avui, a bona part de la premsa, s’ha publicat l’anunci, pagat, d’un manifest a favor del cànon amb una argumentació en la que no entraré per ridícula i inconsistent. Però, després de llegir-me la llista d’associacions i societats que donen suport al manifest, veig que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana hi és. Em pregunto, què fan donant suport al cànon? Saben què és? En que els afecta, als nostres escriptors, que els suports digitals paguin un cànon?
5 comentaris:
Home, als Estats Units esquerra? En Kerry era més progressista que en Bush, però no és pas d'esquerres.
Si, tens raó. Els demòcrates dels EUA sempre m’han semblat de dretes... son d’esquerres en comparació als republicans, però no en el sentit europeu del terme.
A Barrapunto ho deixen clar: ha de passar pel Parlament i allà el PSOE té majoria, és a dir, ho tombaran. Per cert, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana s'ha cobert de glòria en subsciure el manifest dels pebrots.
Els de l'ALEC saben perfectament perque donen suport incondicional a la SGAE. La majoria dels que ens oposem a les tesis de la SGAE, entre els que m'incloc, desconeixem molt perque la SGAE te el suport que te. A banda de defensar els models de negoci actuals del editors i cases de discos, etc, tambe paguen petits estipends a escriptors, petites quantitats en forma de jubilacio a escriptors vells, etc. Tota aquesta gent son el que dona la força "moral" a la SGAE. Ho deixo dit aqui perque no ens pensem que la AELC es mama el dit. Saben perfectament el que fan, encara que nosaltres pensem que s'equivoquen. Aquesta es la meva petita contribucio anonima al debat. Massa vegades sento dir la SGAE son uns mafiosos, etc. Pero hem de portar el debat mes enlla, perque el seu clientalisme s'exten mes enlla que no ens pensem.
Em sorprèn el que dius, ja que fins on jo conec, la SGAE i l’AELC no tenen res a veure. Com a molt, algun autor de teatre pot ser soci de les dues. Si la SGAE té algun paral·lelisme amb el món de l’escriptura és amb CEDRO. I justament perquè no tenen cap relació és el que fa més estrany o menys adequat el fet de la signatura del manifest. Des del meu punt de vista, és clar.
Publica un comentari a l'entrada