Des que vaig llegir la pregunta, al dip de Ricardo Galli, que no me la trec del cap.
En primer lloc hi ha la qüestió ètica. Estic d’acord amb Jmones que tothom té la seva ètica (o valors, perquè sigui acadèmicament correcte... ) i és difícil convèncer algú que pensa d’una altra manera. Seria més com tenir fe. Pots creure o no. Però per canviar d’opinió ha de passar alguna cosa extraordinària.
Jo crec que el que condueix l’adopció del programari lliure és el nivell de desenvolupament dels productes. Estic d’acord amb el que descriu Jordi Mas:
“La comodització (la impossibilitat de diferenciar entre productes) de les solucions de programari fa que els avantatges competitius de les solucions lliures acabin erosionant o arraconant les opcions privatives.”
I crec que és aquí on el programari lliure comença a ser netament superior. Per raons econòmiques i no per raons ètiques o de moral. El cicle de vida de qualsevol producte provoca, a la seva maduresa, la comodització que es caracteritza per centrar la competitivitat en preus i marges cada vegada mes reduïts. És el que ara passa amb els sistemes operatius, d’escriptori, les solucions d’ofimàtica, i altres sectors com el de les bases de dades.
I com més maduri la indústria del programari més amunt pujaran les opcions del programari lliure i competiran amb segments que ara per ara són lluny: els grans com SAP, Siebel, etc.
Amb altres paraules, l’àmbit natural del programari privatiu és en nous productes o productes molt específics o en produtctes molt innovadors. Però amb el temps, sortiran competidors, i finalment el producte es comoditzarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada