Fa anys que volíem anar a fer aquest viatge, però sempre havíem cregut que era millor fer-ho fora de temporada, que a l’estiu havia de ser molt dur. Però les oportunitats de fer vacances fora de l’agost són difícils. I finalment vam poder fer-ho aquest febrer.
El viatge va tenir tres parts molt diferenciades: Nàpols, les ruïnes romanes de Pompeia i Herculano (i algunes altres més, que per això és Itàlia) i la costa amalfitana.
Un dels inconvenients de fer un viatge a l’hivern és que el temps no serà bo. Els primers dies a Nàpols van ser amb molta pluja.
Nàpols és la demostració que l’anarquia és possible sense que ningú en surti ferit, almenys, greument, i especialment en qüestions de trànsit. Com que anàvem previnguts vam agafar hotel a Pompeia i anàvem a Nàpols amb els trens de la Circunvesuviana. Una mena de Ferrocarrils de la Generalitat, però bruts, vells i que quan agafen velocitat sembla que es desintegraran. Ara, que ja els voldria Renfe perquè anaven sempre puntuals i sense problemes. A Nàpols, quan et trobes algú aturat en un semàfor (no importa si està verd o vermell) quasi segur que és un turista. Els carrers s’han de travessar amb pas decidit, i els cotxes i motos, que no s’aturaran, es limitaran a esquivar-te. El caos aparent és monumental, i els embussos de trànsit són permanents. Conclusió, no s’ha d’agafar el cotxe a Nàpols. El menjar, com a tota Itàlia és excel•lent.
Pompeia i Herculà són una meravella. De vegades has sentit parlar tant d’una cosa, que quan la veus penses que no n’hi havia per a tant. Doncs no és el cas: són increïbles. Dos ciutats que van quedar colgades per l’explosió del Vesubi l’any 72 i que van arribar a la nostra època molt ben conservades perquè havien quedat amagades. Especialment les pintures: cases amb les parets pintades i decorades, etc.
La costa amalfitana és com un paradís. Uns pobles preciosos amb unes carreteres revirades i estretes, on la gent del país va cagant llets. Si ja ens costava trobar lloc on aparcar, no vull pensar com ha de ser a l’estiu. Els pobles com Positano, Amalfi, Ravello són costeruts i plens d’escales. Vam veure que quan s’anuncia una casa, per llogar o per vendre, diuen el nombre de graons fins al carrer transitable més proper!
2 comentaris:
A Nàpols les senyals de tràfic s'interpreten un nivell per sota del real: un semàfor vermell equival a àmbar, un Stop a un cediu el pas i un cediu el pas equival a anar treient el morro del cotxe poc a poc fins a bloquejar el pas dels altres cotxes i així poder incorporar-se a la circulació.
Resulta molt divertit :P
Suposo que no va ser molt divertit per a un Mercedes alemany nou de trinca que vam veure, tot abonyegat, suposo que no va interpretar bé algun dels "cediu el pas(...fins que els altres no puguin passar)...
No us van dir allò d'esperar l'autobús enganxats als edificis, per allò que els motoristes et roben la bossa mentre passen arran arran de la vorera per caçar turistes despistats?
Es nota que ho has vist en directe :) Si t'ho expliquen és difícil fer-se a la idea.
I encara que segons per quin barri, vam anar una mica atemorits i intentant no semblar turistes, no vam tenir cap problema
Publica un comentari a l'entrada