Llegeixo al bloc de gamoia la impotència d’algú que voldria poder fer més coses amb l’ordinador de la feina, però que les restriccions (proteccions segons qui ho digui) imposades als equips actuen com un fre i desmotiven les actituds productives i creatives.
Fa temps que volia escriure sobre aquest tema. Ho vaig pensar l’última vegada que vaig llegir que a TV3 havien fet servir imatges de l’Explorer de Microsoft en castellà per “il·lustrar” (o tot el contrari) notícies com l’aprovació del punt cat o que el president de la Generalitat havia obert un bloc.
Crec que les dues coses tenen molt en comú.
En primer lloc, els ordinadors personals i tot el programari que porten són vistos, pels departaments d’informàtica de totes les empreses (com més gran més forta és aquesta percepció) com un maldecap necessari i inevitable. I el que es fa a tot arreu és tenir aquest entorn al màxim de tancat i protegit possible. Com a conseqüència, el que les empreses obtenen és que molta de la capacitat i de la creativitat que podrien aportar molts usuaris (uis, hauria d’haver dit persones) no es poden desenvolupar.
Perquè són una font de maldecaps els ordinadors personals? Bàsicament perquè el sistema operatiu que fan servir la gran majoria de les empreses és Microsoft Windows, que és un sistema insegur, vulnerable i inestable. La cosa es complica quan amb aquest sistema operatiu han de conviure altres aplicacions i amb les constants actualitzacions encara es generen més problemes afegits, incompatibilitats, etc. La manera que es té d’intentar controlar aquest sidral és que tot, com més tancat, millor. Que ningú pugui instal•lar res, ni modificar res.
Un altre factor que ajuda a posar més i més barreres és que, per estalviar la més gran quantitat de diners possible, habitualment el manteniment i instal·lació dels ordinadors personals és una tasca que fa una empresa externa. Outsourcing. I com que el pressupost és el que és, tota la feina està protocolitzada i prefixada. Res que no estigui a la llista de configuracions. Si algun usuari vol fer alguna cosa més, es converteix en un problema.
Firefox? Què deu de ser? És per això, entre d’altres raons, perquè aquest navegador és el que fa servir un tant per cent elevadissim d’usuaris particulars a casa seva, però que a les grans empreses no ha arribat. Linux? Ha!
I ja tenim un entorn tancat, anticreatiu, inestable, i per descomptat en castellà! Qui vol jugar-se-la innovant? El que fan els responsables de TI és dedicar-se a que tot funcioni com sempre, encara que sigui malament.
4 comentaris:
Has descrit perfectament la situació, inclòs l'outsourcing. El resultat són dos problemes: el més greu, el fre a la iniciativa i la desmotivació que se'n deriva.
El segon, que és impossible que les persones aprenguem. Si passa res, arriba el tècnic, resol la incidència i "no es para a informar-te de la causa d'aquella incidència", ni de com es pot evitar que es repeteixi. Sembla que la màquina funcioni per art de màgia i que calgui un mag per entendre-la.
Amb aquesta estratègia, a mi no m'estranya que els problemes es multipliquin.
Mama, por! Ja ho deia jo que ens veuen com uns insconscients i abusons! Sort en tenim dels nostres àngels de la guarda que vetllen nit i dia perquè no prenguem mal!
Patxi, perdona el to irònic, que vol respondre al teu símil de la velocitat a la carretera.
Respecte a l'estratègia que defenses, que té una part de raó com és lògic, penso que dóna un bon resultat a curt termini i molt males conseqüències a la llarga. Provoca persones espantades, incapaces de resoldre el més mínim problema, afectades de paràlisi preventiva, no fos cas que els caigués una bronca per haver-se atrevit a tocar alguna cosa. I també provoca inconsciència per part d'aquells que no es resignen a la paràlisi i s'arrisquen sense la més mínima formació.
bloqueig + ignorància = zero competències tecnològiques
Dius: "A la feina, es va a desenvolupar la feina. I els materials proporcionats per la feina, són per desenvolupar aquesta. Els estris proporcionats posibiliten aquestes tasques."
Doncs jo necessito un informàtic a la falda, o millor a la taula del costat, perquè quan m'arribi el proper cd-rom per catalogar, me l'instal·li i també quan el demani un usuari per consultar-lo.
I si he de fer una sessió de formació, que l'àngel és quedi a la sala perquè quan falli la meravella de xarxa que administren de forma excel·lent - algun cop passa, què hi farem, segur que algún insensat ha portat un virus - em pugui resoldre la incidència al moment.
I no vull un servei telefònic remot d'assistència que quan tinc un problema em faci seguir el protocol de rutina sinó una persona de carn i ossos, a disposició ben a propet, per deixar de perdre el temps suplicant ajut a l'informàtic - sant informàtic no m'abandonis - que pobret està molt enfeinat perquè el fan córrer tots aquests sapastres del personal.
Ho sento, aquest tema em supera. Els col·legues jovenets, nadius digitals, ens menyspreen per ignorants i conservador(e)s. Els informàtics s'encarreguen que no ens passem de la ratlla no fos cas que els emprenyessim gaire amb tantes novetats i exigències fora del seu guió. I els companys de feina em diuen: jo no moc un dit més per cap usuari, ja n'estic tip de donar la cara quan el sistema no funciona, treure les castanyes del foc, cobrar la meitat i després sentir-me a dir que faig nosa.
Per acabar amb una mica d'humor, que a mi em cal, us convido al Déu vos guard!
381,
384,
385,
386,
387
I que consti que sort en tinc d'una bona colla d'informàtics, que me'ls estimo molt!
Dos punts de vista ben diferents!
Per una banda, algú que vol fer alguna cosa més del que li diuen que pot fer, i algú que diu que molt bé, però que abans de res s’ha d’estudiar i s’ha de validar, que tenir llibertat és perillós... ah, no continuaré per aquí, que és massa fàcil :-)
El que trobo inconcebible és que un sistema sigui tan fràgil i tan fàcilment desconfigurable, que l’usuari no hi pugui tenir accés, no sigui cas que es trenqui. Si el sistema s’infecta per un virus, crec que no serà per culpa de l’usuari, ni de TI. El problema pot ser que és un sistema feble?
Des del punt de vista de TI el que s’hauria de fer és gastar més en els usuaris i estalviar-se de pagar llicències per un programari com el de Microsoft. Però, ai!, qui s’atrevirà a fer-ho?
El meu ordinador de la feina està tant capat que no puc ni actualitzar l'hora!
Publica un comentari a l'entrada