Sempre he cregut, i encara crec, que viatjar és una cura per al centralisme i que aporta bones dosis de civilització i tolerància. Conèixer altres realitats, és sovint causa de reflexió i aprenentatge. Parlant de llengües, a la vella Europa, rica en història, n'hi ha uns quants exemples, dels quals jo conec Bèlgica, Suïssa i Finlàndia. Potser aquest últim és poc conegut. Hi ha una petita comunitat que parla suec, i que viu fonamentalment a ciutats de la costa oest. Allà, on la majoria de ciutadans parla suec, estan en suec fins i tot els senyals de tràfic i el suec és l'idioma oficial. Però és clar, el suec és l'idioma d'un estat, encara que sigui el d'un altre, i això és una gran diferència respecte al català.
L'altre dia vaig llegir un comentari al bloc de Ricardo Galli, que en una de les seves parts diu "...pero si el nacionalismo se cura viajando..." i vaig pensar: carai, just el contrari del que jo crec!
Els que conegueu la realitat belga i les seves dues comunitats lingüístiques nítidament separades entendreu perfectament l'anècdota que descriu molt bé Vicent Partal al seu bloc:
"¿i per què ens parlen en català si som a Bèlgica?". Només se m'acut de respondre dient-li: "perdone és que som a Flandes" (l'aeroport de Brussel·les és a Zaventem). Evidentment el catalanet en qüestió no entén la ironia...
2 comentaris:
Yo también opino que el que _dice_ eso que "el nacionalismo se cura viajando" es que no ha viajado mucho.
O que sólo ha viajado por la península y los países castellano-parlantes ("hispanoamérica") y piensa: "caray, si todo el mundo habla el mismo idioma y estos catalanes sólo quieren liar la perdiz".
O que ha viajado mucho pero no se ha enterado de casi nada...
De todas formas, y después de vivir en muchos países, cuando escucho la palabra "patria", y peor aún, "patriota", se me ponen los pelos de puntas e intento cambiar de barrio, o de amigos :-)
Totalmente de acuerdo contigo. Que de patriota a "salvador de la patria" hay un paso y mejor no tenerlos cerca
Publica un comentari a l'entrada