El DRM, Digital Rights Management és la paraula que s’utilitza per definir les tecnologies que tenen com a objectiu la restricció de la utilització dels continguts digitals. D’aquí li ve que molts en diem Digital Restrictions Management.
Més enllà de les definicions, per a què s’utilitza el DRM, posem per cas, en un llibre electrònic? Al blog de FreeCulture ens posen uns exemples amb libres de text. El DRM es fa servir per definir si es pot:
Copiar text
Quant o quantes vegades es pot copiar text
Imprimir pàgines i si es pot quantes i quantes vegades
Cercar text en el llibre
La data de caducitat del llibre
Quantes vegades es pot llegir sencer
És clar que tampoc no el pots deixar a ningú
I qualsevol restricció que se li pugui acudir a l’editor. L’autor moltes vegades no diu res. A l’exemple ens parlen d’un llibre d’Aristòtil, que és del domini públic i sempre ha estat al domini públic.
Ara, per embolicar la troca, els de Sun Microsystems es despengen amb la creació d’un DRM, Open Media Commons, de codi obert o programari lliure!
Com diu la EFF (Electronic Frontier Foundation) fer que un DRM sigui de codi obert o gratuït no vol dir que sigui menys perjudicial. A més, la utilització de la paraula “Commons” és desafortunat perquè dona idea que darrere de la iniciativa hi ha una comunitat compromesa a compartir treballs creatius.
Jo crec que és més que desafortunat. És un intent deliberat de confondre i de fer creure que un DRM de codi obert seria bo. Sun Microsystems ens comença a tenir acostumats a actuacions d’aquets tipus contra el programari lliure.
Tot i que, segons Cory Doctorow, no és possible fer un DRM d’aquest tipus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada