Avui he descobert un nou bloc. A través d’un comentari d’Om Malik, que literalment diu “Tristan Luis explica la controvèrsia de Google Print en paraules que els humans poden entendre”, i no m’he pogut estar de llegir-lo. I val la pena.
És un dels pocs articles crítics amb el projecte de Google que m’ha fet reflexionar. No és el de sempre. Que si viola la propietat intel·lectual, etc.
Compara la iniciativa de Google amb l'Open Content Alliance, i diu que el debat és públic contra privat, i el que Google està fent és crear un negoci privat (el seu) amb el treball d’altres i que no compartirà amb ningú. Solament es podrà accedir a aquest contingut a través seu.
“Mentre que és bo que Google doni accés a una manera de cercar contingut que abans no es podia cercar, per què està bé per a Google no compartir aquest contingut amb altres? Com és que no s’uneixen a l’Open Content Alliance i comparteixen l’accés al contingut que ells han creat? Per què és que estan creant un jardí tancat al voltant del contingut que ells no han creat i solament permeten la interacció amb aquest contingut a través de Google? Aquestes són preguntes que Google no ha contestat i fa falta que ho faci si hem de creure el lema extraoficial de l’empresa “No ser dolents” (Don’t be evil)”
El perill de la situació que es provoca per les demandes dels autors i els editors americans és que, ara que Google té molts diners, s’arribi a un acord. Uns drets fins al moment lliures passaran a tenir un preu, i solament organitzacions o empreses amb molts diners podran competir.
La solució proposada: Creative Commons. Un dels possibles compromisos seria no obligar al model d'opt out (si algú no vol ser-hi ho ha de dir explícitament) a canvi que els editors i els autors llicenciïn amb CC, cosa que permetria que el contingut fos compartit lliurement.
“El més divertit és que això, finalment, pot ser l’única sortida de l’embolic que Google ha creat i que ningú més sembla haver-los suggerit.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada