dimarts, 22 de març de 2005

Skype, la veu sobre IP i les telcos (II)

La veu sobre IP (VoIP) és fer servir els protocols d'Internet per enviar veu, el que vol dir dividir la veu, una conversa, en trossets o paquets d'informació, i enviar-los per la xarxa.

Requeriments tècnics

A l'anterior article comentava que el retard (latència)dels paquets, és a dir, el temps que triguen a arribar al seu destí ha de ser baix, els paquets han d'arribar en ordre i se n'han de perdre molt pocs o cap pel camí. Aquests requeriments són específics de la Veu IP. Per enviar un arxiu, ens és igual si hi ha un retard (estem parlant de milisegons), si els paquets no arriben ordenats, els protocols s'encarreguen de posar-los en ordre i si algun es perd, també els protocols demanen que es torni a enviar. Però perquè una conversa sigui intel·ligible, necessitem que aquests paràmetres siguin molt més estrictes que amb altres aplicacions, i llavors es diu que la Veu IP necessita de QoS (Quality of Service) o qualitat de servei.

El problema ve donat perquè el QoS no està implementat sobre els protocols de la xarxa IP. Normalment el QoS és una característica del maquinari per on passa el tràfic d'Internet: els commutadors, els routers, etc.

És prou habitual que amb l'Skype o d'altres programes de Veu IP es pugui parlar amb bona qualitat, encara que no ens asseguren cap QoS. Però alguns dies dóna problemes de qualitat o fins i tot no es pot parlar. Per què? Doncs perquè al camí per on passen els paquets hi ha un enllaç saturat, que rep mes tràfic del que pot gestionar, i es perden paquets i per la mateixa raó o per una altra, hi ha un retard important. Avui dia les xarxes són prou bones i no és normal que passi això, excepte en xarxes mal dissenyades o congestionades, com era el cas de Menta.

Quin és el futur?

Per aquest motiu, que el QoS no és part de l'estàndard IP, els ISP i els operadors de xarxes, les telcos de sempre, tenen la clau de la Veu IP. Ells sí que poden marcar els paquets de Veu IP i donar-los prioritat, QoS, o fins i tot bloquejar-los. Ja s'ha donat el cas de petits operadors als EUA que bloquejaven la Veu IP a les seves xarxes, encara que han sigut obligats per la FCC (un símil a la CMT d'aquí) a no fer-ho. Però ningú impedeix a les telcos donar qualitat de servei (QoS) a la seva Veu IP, per davant de la dels altres, aliar-se entre elles i així deixar fora els independents com Skype i similars. Això és el que em fa pensar que les telcos són les úniques que podran oferir un servei de Veu IP amb qualitat garantida. A l'article "The Best days of Voice-over-IP Telephone Service May Already Have Passed", ens donen la mateixa opinió.

Encara que després de llegir aquest altre article, que argumenta que les telcos no ho podran fer encara que vulguin, ja no ho tinc tant clar. A "Broadband Providers WON’T Win the VoIP Wars by Playing Dirty" l'autor opina encertadament que la xarxa, Internet, no és propietat de ningú. Està composta de moltes xarxes, petites i grans, i serà pràcticament impossible que ningú pugui aprofitar-se d'aquest fet per diferenciar el seu servei. Excepte que sigui un monopoli local, i he pensat en Telefònica...

Categories:

1 comentari:

Benjamí ha dit...

Un apunt molt interessant, gràcies. El guardo als punts de web, perquè la veu IP és una de les revolucions massives que ens esperen.

Diuen que a Internet gairebé tot té 3 capes: 1) continguts (converses, en el cas de la veu, cap problema) 2) codi (hi ha protocols de veu IP no privatius) i 3) la capa física, la xarxa. En el cas de la veu IP tenim el control de totes excepte la darrera. Serà un problema a mida que la cosa es faci popular. Ja els veig cobrant per la veu com feien amb el fax no fa pas tant.