dilluns, 21 de febrer de 2005

El NYTimes, el País i la manca d'ambició!

He estat donant voltes a fer un article comparatiu entre el que es pot esbrinar de l'estratègia a Internet del NewYorkTimes i ElPais (no rigueu, que volia ser un article seriós). Volia partir d'un article del sempre interessant dip d'en John Battelle sobre la compra d'About.com per part del NYT. S'han gastat 410 milions de dòlars, el NYT, per una empresa que en factura uns 40. En termes econòmics ha pagat 10 vegades els ingressos i 30 vegades el EBIDTA (fa temps em van explicar que era i crec que ho vaig entendre), i continua dient: la bombolla ha tornat, no?

Però la part interessant de l'article és el perquè de la compra. About és una guia sobre qualsevol cosa, que guanya diners amb el sistema de publicitat de Google AdSense. El NYT els ha comprat perquè els proporcionarà la plataforma per explorar els microcontinguts d'una manera fàcil, que, segons l'autor, serà la clau del futur de l'edició electrònica. També el contingut d'About, que és molt desigual, en sortirà beneficiat. A més permetrà al NYT endinsar-se en el "long tail" sense grans esforços.

I volia comparar-ho amb l'estratègia del Pais a Internet per remarcar les diferències. Bàsicament PrisaCom, segons un article de ElMundo (te gràcia, el tema), va perdre l'any 2004 5,16 milions d'euros, però amb una evolució "positiva", per l'augment del 50% dels ingressos. I han acabat l'any amb 41.861 subscriptors. Es podria fer la comparativa amb altres diaris online, com LaVanguardia o el mateix ElMundo, que és una mica més innovador (té un dip i tot!), però no en tinc dades. En resum, moltes pèrdues, poca innovació i cap ambició.

Però havia abandonat la idea perquè, a qui li interessaria?

Llavors he llegit l'últim, o el penúltim, post d'en Jmones: Manca d'ambició? Sucursalime? i he pensat que estava descrivint el mateix. La manca d'ambició. Segur que el pla de negoci de ElPais és fer subscriptors del diari online un tant per cent de lectors del seu diari. Els microcontinguts, el long tail, mande?

I després, quan jmones es refereix a la meva proposta per categoritzar la dipesfera catalana i diu: "Per què només la [dipesfera] catalana? Ostres! Un cop et “curres” una aplicació doncs que serveixi per tot el món no? Que és una feinada i s’ha d’amortitzar. Una mica d’ambició!", també hi estic d'acord. Solament un petit detall, i és que el que proposo no és gaire innovador: els webs que poso d'exemple ja fan el mateix. Aplicar-ho a un índex de dips en català seria portar la innovació a nivell local. Dit d'una altra manera: ja que no innovem, almenys copiem alguna cosa innovadora.

Sempre m'han fet molta ràbia coses com les que descriu ZigaZaga a Jo no hi crec, en això, però t'has d'aguantar perquè t'ho diu un client. Quan l'any 99 davant d'un projecte d'Internet ens van dir "és un projecte massa ambiciós", també vam haver de callar, perquè era el president del consell d'administració. I encara sort que el projecte va arribar tan amunt, ens van dir.

I ara em diuen: "una mica d'ambició!". Ja era hora. Potser no està tot perdut i encara hi ha esperança! En fa falta molta, no una mica.

Però crec que la meva aportació, si té sentit en alguna llengua, es en català. Si ho fes en castellà guanyaria molta audiència, almenys potencial. I si ho fes en anglès passaria a formar part del primer món d'Internet, a l'altre costat de la fractura digital. Però potser allà no els fa tanta falta. Crec que el nostre granet de sorra, o el meu, fa més falta aquí. Digueu-me sentimental, o romàntic, però és el que penso.

2 comentaris:

enric ha dit...

Hola, a mi si que m'interessaria un article comparatiu sobre el Pais i el NYT, pero sobretot un article sobre la manca d'ambicio de les edicions digitals dels mitjans al nostre pais.
I tambe les teves idees sobre classificar la blogosfera catalana.

Anims i endavant. Un lector segur que el tindras.

Mor ha dit...

Gràcies pels ànims!