dissabte, 12 de febrer de 2005

Microsoft i les pantents fan pudor!

Llegeixo a Volldam.net les declaracions de la senadora de CiU Rosa Núria Aleixandre que es poden qualificar de, com a mínim, producte d'una gran ignorància. "La alfabetización digital en Europa, nos guste o no, se sustenta en un 90por ciento en patentes como la de Microsoft", diu, entre altres coses.

A groklaw es fa referència a un article de Michael S. Malone, R.I.P. Microsoft, que després d'una anàlisi dels símptomes, acaba amb una frase molt explícita:

"Si ensumes l'aire, pots trobar els primers indicis de la putrefacció [de Microsoft]"

O com titula Enrique Dans al seu dip el comentari sobre el mateix article:"Microsoft huele a muerto"

Però qui és, aquest Sr. Malone? Sembla que a l'hora de parlar de tecnologia té un currículum notablement més adequat que el de la nostra senadora.

I continuant amb un tema que també fa pudor, el de les patents de programari a Europa, el mateix article de Groklaw es fa ressò que la comissió europea el retira de l'agenda del dilluns i esperem que per una llarga temporada. Sembla que les accions del senat espanyol, del parlament holandès i les declaracions del govern danès, han presionat suficientment la comissió perquè ho retirés.

I un bon exemple de l'absurditat de les patents i com les utilitzen les empreses com Microsoft, és aquesta patent, que pot posar en perill totes les iniciatives d'e-learning i que encara sort que parla d'ordinadors, perquè si no podrien demanar drets d'autor a qualsevol escola o universitat.

Categories:

4 comentaris:

Sr. Floppy ha dit...

En els USA, terra de patents, ja he entrat en discussió sobre si és possible viure sense. Des de el meu punt de vista, el problema és que en l'estructura econòmica actual, aquelles empreses orientades al I+D en depenen completament. És una forma de preservar les seves inversions en investigació, tot i que això suposi putejar la resta de la humanitat. Sense patents aquestes empreses tal com les coneixem no tenen sentit. Tot i això, no veig gaire clar que la societat estigui preparada per un canvi d'estructures o que realment desitgi aquest canvi. Per exemple, és curiós veure com molts blogs utilitzen llicències de drets intelectuals com Creative Commons, que no deixen de ser més del mateix. Fer-se propietari d'idees o descobriments, quan és més que dubtós que en tiguin algun dret o com a mínim més dret que el seu veí.

Fa uns quants segles, la copia de la teva obra (el que coneixem per plagi) era un motiu d'orgull, ja que a quantes més copies més difusió i reconeixement tenies, fins i tot sense importar l'autoria. Perquè independentment d'aquest detall, el que vol l'autor es veure com la seva obra arriba a la major quantitat de gent possible. Però sembla que ens em tornat encara més egoistes o, simplement, ja no hi ha artistes només professionals...

Mor ha dit...

Si parlem de patents de programari jo crec que solament beneficien a les grans empreses. Tot el sistema de patents va ser dissenyat per promoure la innovació, tot donant un monopoli d'ús al seu inventor durant uns anys, i sempre el que es patentava eren solucions concretes. Les patents de programari patenten idees, no solucions, i cada vegada més gent reconeix que són un fre a la innovació. L'últim que he citat és del vice-president d'IBM.

Un altre tema són els drets d'autor i el que comentes sobre les licències CreativeCommons, que són radicalment diferents del Copyright. El contingut d'aquest dip està llicenciat amb CC i permet reproduir-lo, amb cita de l'autor, modificar-lo sempre que es faci servir la mateixa llicència CC i sempre sense finalitats comercials. Si pel contrari estigués Copyrighted tot això no seria possible.

Estic d'acord amb el que dius al teu últim paràgraf, sobretot "ja no hi ha artistes només professionals..."

Sr. Floppy ha dit...

El problema que li veig a les Creative Commons, es que segueixen posant barreres a la gent, i no crec que a la informació, a les idees o a les noves solucions se li hagin de posar límits de cap mena, per molt poc restrictives que siguin. L'objectiu hauria de ser que totes elles arribessin al major nombre de gent, independentment de la font, ja difícilment s'hi pot atribuir originalitat a aquesta. Fins i tot en el cas que fos original, només ho és en espai-temps. Molt probablement el seu veí a l'altre banda de món descobria o trobaria la mateixa solució al cap d'un temps... seria una putada si resulta que ja està patentada i ha de pagar per una solució que també a trobat.

Sobre les patents, no crec que els innovadors i les seves innovacions necessitin premis o sistemes de protecció, i menys quan en molts casos són coses pràctiques que poden beneficiar a molta gent. Si per innovar necessites que et motivin, alguna cosa no va bé en el sistema. El que si necessita l'innovador es poder accedir a la informació i a les idees sense barreres de cap mena, per poder utilitzar-les en l'elaboració de noves solucions. La informació, les idees i les solucions no desapareixeran pel fet d'eliminar els mecanismes de protecció de drets, potser els mercenaris i algun que altre paràsit si... però en tot cas tots i sortiriem guanyant tots...

Mor ha dit...

Sempre es pot fer servir la llicència creative
commons public domain
. I en el fons estic d'acord amb tu. Tot seria més fàcil i hi guanyaria tothom, però crec que encara som lluny. Per exemple, a Europa, que no tenim patents de programari, les volen instaurar.