dilluns, 14 de febrer de 2005

La Generalitat i les noves tecnologies

Jordi Mas escriu un article a Softcatalà sobre el primer any del nou Govern a la Generalitat i què és el que ha canviat en matèria de noves tecnologies en aquest temps.

Digueu-me agosarat però jo sí que creia que hi hauria un canvi en la matèria. Els antecedents de CiU a favor del programari propietari i els punts del pacte del Tinell em feien creure... però la realitat ha sigut la que Jordi Mas descriu: poc interès, i molts pocs fets.

És patent el declivi econòmic de la societat catalana en els últims anys. Aquest declivi ha anat de la mà del declivi tecnològic. Causa o efecte? És segur que el dèficit fiscal ha sigut en bona part responsable d'aquest fet, però crec que com a societat no hem fetgaire per evitar-ho.

Al terreny públic el Govern s'ha preocupat únicament dels aspectes "administratius" de les noves tecnologies. La seva única gran acció va ser fer un nou plec de condicions tècniques, que parlen dels coneixements tècnics com si fossin cadires, i és que sembla redactat per algú expert en compres, necessari per altre banda, però sense cap èmfasi en les TIC.

Però si internament el Govern no ha fet gaire cosa, quina és la seva incidència a les empreses? Com es pot incentivar la utilització de les noves tecnologies si no saben què són? Desconeixia que els punts del pacte del Tinell que parlen de tecnologia fossin iniciativa personal d'una diputada. Tampoc no sé qui és ni de quin partit. Ni m'importa,però que li facin cas!

Fa uns dies em trobo un company del sector que no veia fa temps: "és que viatjo molt, tot el negoci és a Madrid". Uns dies abans, a una entrevista de feina em pregunten quina seria la meva mobilitat, pregunto a on i em diuen: "tal com estan les coses, a Madrid."

Com a societat ens hem quedat aturats veient com els euros dels nostres impostos viatjaven cap a Madrid. També ho feien les empreses. I mentre allà invertien en tecnologia les administracions i les empreses, aquí quèfèiem?

Bé, tot plegat m'està sortint una mica trist, i és que no n'hi ha per a menys. No podem ser competitius fora de la societat del coneixement. La famosa fractura digital no s'està produint entre els que viuen a un poblet dels Pirineus i els de ciutat. S'està produint entre la societat catalana i Madrid, entre nosaltres i Europa.

Tot és qüestió de diners? Moltes vegades no ho és. Hauria sortit gaire més car 3alacarta si fos un projecte innovador de veritat, posant el seu contingut a l'abast de tothom? Quin seria el seu impacte cultural? Però si no saben, ni interessa, què és el programari lliure, parlar de creative commons sí que és agosarat.

Categories:

3 comentaris:

Sr. Floppy ha dit...

No reduiria la capacitat d'innovació de la societat catalana al fet que desenvolupem orientats al software propietari o al lliure. És pot innovar en qualsevol dels camps, sempre que hi hagi algú disposat a invertir. Evidentment, ja hem arribat tard per competir amb els "grans", però alguna cosa s'hi pot fer, com a mínim per anar tirant.

Pel que fa als nostres polítics, no n'esperaria res. Com que no crec que siguin curts, s'ha de suposar que ja els hi va bé la situació actual. Segurament les famílies dirigents no han vist minvar el seu poder aquisitiu amb el declivi de la nostra economia, per tant poden estar ben tranquils. És pot ser ric en qualsevol sistema econòmic, l'únic requisit es poder explotar al teu veí, a quants més millor. Sempre poden transformar Catalunya en una república bananera, plantar cacauets, restablir l'esclavitud i llestos. Si pots posar les regles del joc, no és gaire difícil aconsegir-ho. Potser l'exemple és una mica exagerat, però potser no tant. Només cal observar la tendència actual en el sector de les TI de treballar infinites hores semanals, cap de setmana inclòs, sense cobrar les hores extres, sense temps lliure... i si preguntes et diran: ja se sap, s'ha de ser flexible... O_o (pensava que les hores extres estaven regulades, així com la jornada laboral... potser no estem tant lluny de l'esclavatge).

Mor ha dit...

Crec que has trobat un tema interessant, que dóna per a molt: es pot innovar tant amb programari propietari com amb lliure!

Sr. Floppy ha dit...

Un altre tema és qui es beneficia d'aquesta innovació i a qui preu. Si innoves en l'àmbit propietari, necessites un bon equip d'advocats i suficient capital per fer front a les patents que necessites adquirir si no parteixes d'una idea completament original. A partir d'aquí, la idea es acumular patents, com qui col·lecciona cromos, per a la llarga poder intercanviar-les. Evidentment en aquest sistema dels cromos, si arribes l'últim i comences de cero, no ho tens gens fàcil... a menys que tinguis un cromo realment difícil d'aconseguir, la idea original. Així, generalment el desenvolupament només és possible en grans empreses, i de tant en tant, si suma alguna petita amb un bon cromo.

En el programari lliure aquesta limitació, que pot portar a l'estancament del sistema, no existeix. Doncs pots copiar els cromos dels demés sense donar res a canvi, només deixar que altres puguin continuar copiant. El problema és que el sistema econòmic actual amenaça constantment aquest tipus de desenvolupament. No veig gens clar que dins el marc legal d'un món propietari com l'actual es pugui desenvolupar un món lliure...