L'huracà Katrina

L’huracà Katrina ha devastat la costa americana del golf de Mèxic. A la wikipedia, com va passar amb el tsunami, es pot trobar informació actualitzada constantment. El New York Times publica un mapa interactiu on es pot veure com la ciutat de New Orleans està per sota del nivell del mar. Ara, literalment sota l’aigua. A flickr cercant pels tags New Orleans o Katrina es poden veure fotografies de la zona. S’ha creat un pool de fotos, on també es poden veure plataformes petrolieres destrossades. A Boing Boing hi fan un recull amb consells de com ajudar, i a Cnet un recull amb blogs de la zona. Més notícies a la premsa local The Times Picayune que de moment solament es publica a Internet.

Etiquetes: katrina

Futur més que probable?

“Internet, i les noves tecnologies, tenen un impacte deflacionari en totes les indústries a les quals arriba, ja siguin els serveis financers, els viatges, la impressió i la publicació, els mitjans de comunicació i l’entreteniment o la telefonia.” Enllaç.

Però encara hi ha més factors

"No és cap sorpresa. Vivim una època en què Xina produeix i les grans superfícies (Wal-Mart a l’original) venen. En aquest joc, els marges comercials són molt prims, perquè per cada cent dòlars d’inventari que vens, seràs afortunat si tens el preu d’una llauna de cervesa de benefici. I l’any vinent seràs afortunat si en treus la meitat." Enllaç.

I la tecnologia no para d’evolucionar

"Si la visió que té Intel del futur sembla brillant per als consumidors, malgrat tot, pot semblar absolutament negre per a algunes de les indústries que esperen veure com s’enfonsa el seu negoci, telefòniques, empreses de televisió i possiblement Hollywood." Enllaç.

Hi ha feines que ja no seran el que són ara. Molt probablement els músics hauran de guanyar el diners fent actuacions, com abans de la possibilitat de l’enregistrament sonor. Per contra, el món musical serà molt més ampli i divers. L’època de les grans estrelles no durarà gaire. La música no tan sols no morirà sinó que viurà una època d’esplendor. Les que si moriran són les discogràfiques i les societats de gestió de drets.

Els actors s’hauran d’anar oblidant del que cobren ara. Això els que treballen a Hollywood. Els que treballen per aquí, que cobren molt menys, no ho notaran tant. El cine tampoc no morirà, però serà diferent del que avui coneixem.

Els actors, i artistes en general, farien bé de no fer declaracions com les que ha fet darrerament Pilar Bardem. Mostren un gran desconeixement.

I els escriptors. Bé, amb els escriptors no se que passarà. Per ara estan a resguard de la revolució digital, perquè el llibre de paper de tota la vida és encara molt superior als seus homòlegs electrònics. Però haurien d’anar pensant com afrontar el futur.

La Via Làctia és una espiral barrada

De les notícies d’astronomia d’aquest agost la que m’ha semblat més interessant és la que afirma que la nostra galàxia, la Via Làctia, és una espiral barrada, en contra del que es creia fins ara que era una galàxia espiral normal.

Aquests descobriments s’han fet gràcies al telescopi Spitzer que treballa amb infraroig, perquè aquestes longituds d’ona són molt menys sensibles a la pols que ens obscureix la visió del centre de la nostra pròpia galàxia.

Més que afirmacions categòriques, aquests descobriments, són pistes que ens fan pensar una determinada cosa. És obvi que encara no tenim cap foto de la nostra pròpia galàxia des de la distància necessària per veure quina forma té.

I parlant en català d’astronomia, des de primers d’agost que no és accessible el nou web on s’havia de publicar l’Apodcatala (Apod: astronomical photo of the day) ni tampoc l’antic on es publicava. Encara es pot l’error a Google. Esperem que ho arreglin aviat.

Etiquetes: astronomia

Google Talk, ens hem de preocupar?

Ara Google ha tret un nou servei de missatgeria instantània que té com a grans virtuts que funciona amb protocols oberts i estàndards. Res a veure amb els productes tancats de la competència. Aquest fet permet, malgrat que el client de Google Talk solament funciona en Windows, que es puguin fer servir altres clients, per a d’altres plataformes que suportin els mateixos protocols.

També permet VeuIP per parlar per Internet i també diuen que publicaran tots els seus protocols. Alguns vam criticar Skype per no fer públics els seus protocols i ara Google es pot convertir en una seriosa amenaça per a ells.

Google, que sempre treu els seus productes en fase beta, sembla que aquesta vegada ha tret un prototip. Li manquen moltes funcionalitats que tenen altres programes, les més importants que no permet xats simultanis, ni enviar arxius. Tampoc els smileys :-) Encara que és d’agrair la seva interfície minimalista.

Amb altres productes, com Gmail o GoogleMaps, van entrar en un mercat madur i el van capgirar. No sembla pas que de moment ho facin amb la missatgeria instantània.

Parlen molt que volen connectar-se a altres xarxes, però hi ha qui diu que només són paraules.

Ens hem de preocupar pel creixement de Google? Comencen ja a sorgir les veus que diuen que “Google és el nou imperi del mal, per la seva posició dominant en termes de control.”

Tenen el meu correu, el meu blog, indexen el contingut del meu ordinador, saben que miro a Google Earth... Per sort les fotos les tinc a Flickr, que és de Yahoo.

DRM o Gestió de Drets Digitals. Drets?

El DRM, Digital Rights Management és la paraula que s’utilitza per definir les tecnologies que tenen com a objectiu la restricció de la utilització dels continguts digitals. D’aquí li ve que molts en diem Digital Restrictions Management.

Més enllà de les definicions, per a què s’utilitza el DRM, posem per cas, en un llibre electrònic? Al blog de FreeCulture ens posen uns exemples amb libres de text. El DRM es fa servir per definir si es pot:

Copiar text
Quant o quantes vegades es pot copiar text
Imprimir pàgines i si es pot quantes i quantes vegades
Cercar text en el llibre
La data de caducitat del llibre
Quantes vegades es pot llegir sencer
És clar que tampoc no el pots deixar a ningú

I qualsevol restricció que se li pugui acudir a l’editor. L’autor moltes vegades no diu res. A l’exemple ens parlen d’un llibre d’Aristòtil, que és del domini públic i sempre ha estat al domini públic.

Ara, per embolicar la troca, els de Sun Microsystems es despengen amb la creació d’un DRM, Open Media Commons, de codi obert o programari lliure!

Com diu la EFF (Electronic Frontier Foundation) fer que un DRM sigui de codi obert o gratuït no vol dir que sigui menys perjudicial. A més, la utilització de la paraula “Commons” és desafortunat perquè dona idea que darrere de la iniciativa hi ha una comunitat compromesa a compartir treballs creatius.

Jo crec que és més que desafortunat. És un intent deliberat de confondre i de fer creure que un DRM de codi obert seria bo. Sun Microsystems ens comença a tenir acostumats a actuacions d’aquets tipus contra el programari lliure.

Tot i que, segons Cory Doctorow, no és possible fer un DRM d’aquest tipus.

Fotos de vacances

Aquests dies estic fent selecció de les fotos de les vacances, que com altres blocaires de per aquí, hem passat uns dies a Berlín. Fa una estona he acabat de pujar les de Berlín i demà les classificaré amb les etiquetes (tags).

També he aprofitat per fer-ne uns quants banners que aniré canviant. És una manera que la tornada a la feina sigui més distreta.

Això de la fotografia digital és un vici!

Surfing a Munic

Aquestes vacances, vam poder veure la pràctica del surf en un riu. Jo, almenys, no ho havia vist mai. A l'Eisbach ("rierol glaçat") de Munic ens vam trobar amb un quants valents (pel fred i la velocitat que portava l'aigua) que practicaven el surf. Hi ha un cartell on es prohibeix aquesta activitat però ningú no semblava fer-ne gaire cas. Més tard ens vam adonar que fins i tot surt a la guia de la ciutat que ens havíem comprat. Si voleu veure més fotos podeu fer-ho al meu compte de flickr, en format normal o presentació.

Ciutats creatives i tecnologia

He arribat avui, via Juan Freire, a un article de Jyri Engeström, Cities, technology, and creativity en el qual comenta la seva visió del que han de fer les ciutats per convertir-se en ciutats creatives. En oposició al foment d’una “classe creativa” les ciutats es poden convertir en creatives quan els seus ciutadans ho siguin:

“Les ciutats que defineixen la creativitat en termes d’una classe específica de professionals, s’arrisquen a tancar els ulls al potencial creatiu de, per exemple, afeccionats locals o joves, que són creadors especialment importants de la nova cultura”

Proposa actuar en tres àmbits diferents:

En el polític, les ciutats poden començar a participar activament en la creixent conversa online establint dips (blocs) i entrant en conversa amb els bloggers.

En el tecnològic, poden facilitar l’accés barat sense fils a Internet, WiFi, i obrir tota la informació que genera la ciutat en formats com el RSS.

I en el legal, les ciutats poden promoure la creació d’una biblioteca de continguts creats localment: històries, imatges, cançons, pel·lícules..., fent servir les llicències de Creative Commons.

“El propers anys seran importants en la definició de cap a on s’inclina a balança de la creativitat global, i les plataformes tecnològiques obertes jugaran un paper molt important en el procés. Les ciutats que entenguin com impulsar aquestes tecnologies, poden descobrir una comunitat creativa sorprenentment a prop de casa. Aquestes ciutats tenen més probabilitats de tenir èxit en atraure gent creativa de fora, que s’ha acabat cansant de buròcrates i polítics ignorants que en el pitjor dels casos intenten etiquetar-los falsament de criminals”.

És una utopia pensar que hi som a temps? Els nostres dirigents municipals tenen voluntat i capacitat per fer-ho? O és que estem condemnats a convertir-nos en una de les ciutats de vacances d’Europa?

També, comentant el mateix article, podem llegir una crítica a Barcelona prou encertada a Ciudades creativas: pistas para la administración.

Llum vermella

De tornada de vacances en engegar el router em trobo la llumeta de la connexió vermella. Alguna tempesta? Si el vaig deixar desendollat! Solament ha perdut la configuració. Hauria estat molt més fàcil de recuperar si hagués escrit com... però documentar el que fem sembla una utopia.

I entre els milers d’articles que s’acumulen al meu agregador, trobo una altra llumeta vermella: llegeixo que Google ha aturat parcialment el seu projecte Google Print per pressions de les editorials i propietaris dels drets d’autor. Sembla que la moderna Alexandria haurà d’esperar. Una mostra més que el copyright com està concebut actualment és un fre i un impediment per a l’accés a la cultura.

Un recull a Boing Boing.

Les Plèiades, Cassiopeia i Mart

Entre una part i l'altra de les vacances no m'he pogut estar d'escriure al dip i posar algunes de les fotos que he fet aquests dies.

El cel ha estat molt clar, abans i després de les tempestes. La lluna minvant quasi desapareguda al cel no amagava els estels. En una de les fotos que més m'agraden es pot veure la Lluna, les Plèiades i Mart. En una altra es pot veure molt bé la constel·lació de Cassiopeia. Si les veieu des de Flickr estan marcades amb una nota. Gran invent, aquest de Flickr.

Etiquetes: astronomia planetes m45