He arribat avui, via Juan Freire, a un article de Jyri Engeström, Cities, technology, and creativity en el qual comenta la seva visió del que han de fer les ciutats per convertir-se en ciutats creatives. En oposició al foment d’una “classe creativa” les ciutats es poden convertir en creatives quan els seus ciutadans ho siguin:
“Les ciutats que defineixen la creativitat en termes d’una classe específica de professionals, s’arrisquen a tancar els ulls al potencial creatiu de, per exemple, afeccionats locals o joves, que són creadors especialment importants de la nova cultura”
Proposa actuar en tres àmbits diferents:
En el polític, les ciutats poden començar a participar activament en la creixent conversa online establint dips (blocs) i entrant en conversa amb els bloggers.
En el tecnològic, poden facilitar l’accés barat sense fils a Internet, WiFi, i obrir tota la informació que genera la ciutat en formats com el RSS.
I en el legal, les ciutats poden promoure la creació d’una biblioteca de continguts creats localment: històries, imatges, cançons, pel·lícules..., fent servir les llicències de Creative Commons.
“El propers anys seran importants en la definició de cap a on s’inclina a balança de la creativitat global, i les plataformes tecnològiques obertes jugaran un paper molt important en el procés. Les ciutats que entenguin com impulsar aquestes tecnologies, poden descobrir una comunitat creativa sorprenentment a prop de casa. Aquestes ciutats tenen més probabilitats de tenir èxit en atraure gent creativa de fora, que s’ha acabat cansant de buròcrates i polítics ignorants que en el pitjor dels casos intenten etiquetar-los falsament de criminals”.
És una utopia pensar que hi som a temps? Els nostres dirigents municipals tenen voluntat i capacitat per fer-ho? O és que estem condemnats a convertir-nos en una de les ciutats de vacances d’Europa?
També, comentant el mateix article, podem llegir una crítica a Barcelona prou encertada a Ciudades creativas: pistas para la administración.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada