dijous, 30 de juny del 2005

La música a la xarxa i el p2p

La sentència del suprem dels EUA sobre el cas Grokster no és pas bona. Però no falten a la xarxa visions positives:

Cory Doctorow diu que aquesta sentència no acabarà amb el programari p2p, perquè es pot escriure un programa p2p amb 11 línies de codi (encara que jo he trobat referències de com fer-ho amb 15 o 9). Diu també que serà un cop dur per a la innovació als EUA que poden aprofitar tant Europa com la Xina.

José Cervera fa un excel·lent article, Pleitos tengas y los ganes:

“También sella [la sentencia] la tumba de la industria fonográfica, pues supone el fin del callejón que empezó con el Caso Napster. Un callejón sin salida en el que la industria perseguirá de la mano de leyes cada vez más draconianas a una tecnología que se hará cada vez más incontrolable. La última oportunidad de tregua se ha evaporado. Las fonográficas verán este triunfo judicial como una reivindicación de su política de 'mano dura'. Y seguirán esa política, hasta su propia extinción.”

Si la sentència no hagués estat al seu favor, la indústria hauria d’afrontar la realitat i veure com treure profit d’aquestes tecnologies (com ho va fer amb el video abans) i cercar nous models de negoci. Per contra:

“Lo único que la industria fonográfica ha conseguido con su persecución legal es ejercitar una fuerte presión darwiniana sobre las aplicaciones P2P. Ahora las más usadas no son producto de empresas, no tienen servidores centrales, no utilizan protocolos comunes e incluso algunas trabajan en modo encriptado. La técnica no importa; lo que importa es que ahora ya no queda casi nadie a quien demandar o encarcelar, ni siquiera con grandes dificultades tecnológicas y legales. Sólo quedan los usuarios del P2P.”

“La música no tiene, y no tendrá, ningún problema. Los autores y ejecutantes tampoco. La industria discográfica, embarcada en una cruzada legal sin esperanza, sí. Dándole la razón el Tribunal Supremo de los EEUU les ha condenado. Con razón en los pueblos aún se dice aquello de 'Pleitos tengas, y los ganes'.
Y no se equivoquen: se trata de una maldición.”

Molt decebedores les paraules de Vicent Partal al mailobert d’ahir de Vilaweb:

“...Va dictaminar [el Suprem dels EUA] que les webs que permeten la descàrrega de música sense tenir tots els permisos necessaris són responsables dels possibles actes delictius que els usuaris puguen fer. El primer dels quals [actes delictius?] és d’escoltar la música sense pagar...”

dimecres, 29 de juny del 2005

Atureu les patents de programari!

Sóc un diper (bloguer o blocaire) pobre i tinc les meves idees hostatjades al servei gratuït que dóna blogger, propietat de Google. I una de les coses que no puc fer és canviar la meva pàgina d’inici i posar la de la campanya contra les patents de programari, com sí que ho han pogut fer bitassa, el Cau del Drac o Ricardo Galli entre d’altres. Però després de barallar-me una estona amb el quot;template" i el css, ha quedat força bé!

He seguit les recomanacions d’en Benjamí i he fet servir la pàgina del Drac.

No a les patents de programari!

dimarts, 28 de juny del 2005

Lleis per frenar la innovació

Quan em vaig posar a escriure aquest dip vaig pensar que ho faria sobre tecnologia, i tot i que m’agrada la tecnologia “hard”, el “ferro” i els bits, volia fer-ho sobre els usos de la tecnologia a la societat, especialment els derivats d’Internet. També, potser, sobre astronomia (que, encara que sembli mentida, és una afició que va néixer a la xarxa) o alguna altra com la fotografia.

Però m’he trobat fent molts (massa) articles sobre temes legals: patents, copyrights i copylefts, plets, demandes i que sé jo. I, el Dret, el vaig deixar a primer, que no és lo meu, vaja.

I és que ens trobem, pràcticament a tot el món, amb una ofensiva en la utilització de les lleis, dels tribunals i del poder legislatiu, per aconseguir allò que no es pot aconseguir ni tecnològicament ni amb la innovació.

Si hi ha un model de negoci obsolet i caduc, recórrer als tribunals pot ser l’última opció abans de reconèixer l’evidència. La indústria musical n’és l’exemple. Fa unes dècades, la indústria del cinema va demandar a Sony i volien que el vídeo fos declarat il·legal. Ho van aconseguir en primera instància, però el suprem americà va dir que el vídeo era legal. Després, els mateixos que el volien il·legalitzar, van fer del vídeo un gran negoci. Ara, als EUA ha passat al revés. El suprem ha retornat a un altre tribunal una sentència en què el programari p2p era declarat legal, perquè la tornin a estudiar.

Les patents de programari, que ja prou problemes provoquen als EUA, ara les volen aprovar a Europa. Aquí amb un greuge afegit. La indústria tecnològica americana és molt més poderosa que l’europea. Aquí no tenim gaires grans empreses, que tinguin una gran cartera de patents, el que pot significar que, a curt o mig termini, moltes empreses europees tanquin per no poder fer front a les despeses de les patents, dels advocats i de les demandes judicials. Tot això sense entrar a valorar la injustícia d’aquest tipus de patents, que ho són, d’injustes, ni del perjudici que poden fer al programari lliure.

dilluns, 27 de juny del 2005

Ens enganyen els mitjans de comunicació?

O és que no fan la seva feina? Les dues coses?

És habitual llegir que una de les grans diferències entre els dips i la premsa “seriosa” és que aquesta última fa un treball “periodístic”: contrasta la informació, etc. Sembla que no és així.

Aquests últims dies hem vist com des de pràcticament tots els mitjans de comunicació, premsa, televisió (jo ho vaig veure a TV3) s’han cridat els mateixos titulars:

“Espanya és el 10è país pel que fa la pirateria musical. La música es mor i el seu mal són les descàrregues per Internet. Internet es un desastre- deia un entrevistat. Les descàrregues són il·legals- deia el comentarista.”

TV3 ha comptat amb l’afegitó de les mentides d’en Sisa, dient que “qui es descarrega una cançó roba.”

Tot ve de la conferència de premsa organitzada a Madrid per l’organització que agrupa les empreses discogràfiques a tot el món, IFIP, on han presentat el seu informe sobre la pirateria. Cap periodista se l’ha llegit. A l’informe Espanya està lluny dels països que encapçalen la pirateria a Europa.

Però si cap periodista s’ha llegit l’informe de l’IFIP, ningú no haurà ni pensat en cercar informació sobre si la “pirateria” és la causa del descens de les vendes de CD. A mitjans de juny, una organització tan poc sospitosa de res com l’OCDE, ha publicat un informe que diu entre d’altres coses, que no es pot culpar a la descàrrega de música per Internet d’aquest descens. Que s’han de buscar les causes en la competència que pateix el sector musical per part d’altres sectors de l’oci, com els DVD, els videojocs, etc.

No tot el que diuen els mitjans de comunicació és cert, encara que vingui d’una font acreditada i amb una signatura reconeguda.

Etiquetes:

divendres, 24 de juny del 2005

Internet als mitjans de comunicació

Publica La Vanguardia un article, Facetas de Internet, d'Eulàlia Solé, que com molts dels que es publiquen als mitjans de comunicació sobre Internet, no s'acaba de saber si el que diu és producte del desconeixement o la seva intenció és la desinformació.

D'una manera molt sibil·lina ens fa creure que Internet agreuja les desigualtats socials, amb uns quants exemples, per acabar amb aquest:

"En cuanto a la diferencia entre zonas del planeta, baste señalar que el 90 por ciento de los usuarios de internet vive en países desarrollados. Más aún, en Nueva York existe más gente conectada a internet que en toda África."

Pura demagògia. A Nova York segur que es venen més diaris que a tot Àfrica. Segur que hi ha més quilòmetres de metro, i moltes més coses.

"...nada nos garantiza que aquello que nos llega a través de la red sea válido, a menos que proceda de una fuente acreditada y lleve una firma reconocida"

De fet, res ens garanteix que el que ens arriba per la premsa ni pels mitjans de comunicació sigui vàlid, encara que ho publiqui La Vanguardia, o qualsevol altre font acreditada, i sigui de "firma reconocida".

Però la perla de l'article es la seva afirmació final:

"... más que una fuente de creación estimable en sí misma, la red actúa como difusora de ideas procedentes de informaciones, aprendizajes, lecturas y conocimientos trabajados previamente en otros medios, sean libros, prensa, universidades... Observación ésta que no pretende invalidar la importancia de internet, aunque sí constatar que el mérito de sus contenidos suele ser de prestado."

Hem tingut sort, que si arribar a voler invalidar la importància d'Internet!

Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

Etiquetes:

dimecres, 22 de juny del 2005

Tenen futur, els llibres electrònics?

En Manel, al seu article “e-books: revolució mediàtica?”, comenta un article de l’agència EFE que publiquen dos diaris, i que com ell diu, han agafat la notícia d’agència, l’han maquillat o remenat una mica, i ja tenim article tecnològic.

Sense entrar en el que diuen els articles, fluixets fluixets, sí que hi voldria dir la meva, sobre els llibres electrònics, e-llibres o e-books.

Jo crec que de moment no triomfaran, no tant per motius que el suport físic del llibre electrònic estigui lluny de la “usabilitat” del de paper (crec que en aquest terreny s’ha avançat força) sinó per com s’han concebut els e-llibres.

Molts llibres electrònics caduquen. I no per problemes amb el suport sinó perquè estan programats per autoesborrarse passat un temps. No us ha passat algun cop, que intenteu llegir un llibre diverses vegades i al cap dels anys ho aconseguiu? Doncs amb molts e-llibres, o te’l llegeixes a la primera o res de res.

Un llibre electrònic no el pots deixar a ningú. Pel motiu anterior, s’acaba el temps, i perquè no li deixaràs el llibre amb el lector de llibres! I van protegits perquè no els puguis deixar. Clar que si ets algú que no deixa llibres, per no perdre’ls, tant te fa. Jo n’he perdut un munt... i també tinc algunes donacions a la meva biblioteca...

Alguns e-llibres els pots llegir només un nombre determinat de vegades. Jo sóc dels que rellegeixo molt. Tampoc no els podria deixar a ningú, doncs, encara que fos amb el lector inclòs.

Jo crec que el futur dels llibres és, com diu Jason Epstein: “els llibres, com la música, estan entre els pocs productes comercials que es poden reduir a fitxers digitals, emmagatzemats, situats, i tramesos electrònicament i virtualment sense cost”.

El futur és digital. I quan les editorials se n’adonin, elles mateixes, seran passat com les discogràfiques.

Etiquetes:

dilluns, 20 de juny del 2005

Més patents absurdes

El gran problema de les patents aplicades al programari és que finalment el que s’acaba patentant són idees i no implementacions. Un exemple més és la demanda que una empresa desconeguda, Antor Media, ha engegat contra Apple i moltes empreses més. Que és el que tenen patentat? Com es pot llegir a l’oficina de patents americanes: transmetre informació per una xarxa de telecomunicacions! (... transmitting information recorded on information storage means from a central server to subscribers via a high data rate digital telecommunications network)

Qui defensa un sistema de patents tan absurd? Doncs les grans empreses de tecnologia. Poden pagar els centenars de milions de dòlars que faci falta. L’objectiu? Barrar el pas a empreses sense aquesta capacitat econòmica (les mitjanes i petites). En altres paraules, frenar tant com es pugui la innovació i la competència.

Etiquetes:

divendres, 17 de juny del 2005

El brillant futur de l'era digital

Ven més presentar un futur apocalíptic, o si més no terrorífic. La revolució digital ens porta a l'obscuritat i l'oblit! Com en JMones i l'Anna vaig veure el documental "El negre futur de l'era digital", a trossos, perquè era molt dolent.

És ben cert que els suports digitals actuals encara tenen problemes, especialment els que fem servir "a casa". Com deia un profe que vaig tenir, fa milers d'anys que es construeixen ponts i la informàtica tot just té poques dècades i encara n'estem aprenent. I en aquestes poques dècades les transformacions socials que provoca/promou la tecnologia són impressionants i acaben de començar. Dir que de la nostra època no en quedarà res és... sensacionalisme barat.

Quan la humanitat ha tingut tanta informació? Segur que teniu fotos dels vostres avis, besavis, algunes ja no es poden veure. Segur, també, que heu vist com les primeres fotos en color han envellit molt malament. Segur que teniu o heu vist cintes de vídeo amb fongs o fetes malbé. I CD que ja no es poden llegir, també. Però fa 300 o 400 anys, què tenia la gent, fora de la cort o els senyors feudals? Quina informació personal tenia? Tenim més informació de nosaltres i la nostra família propera que de tots els nostres avantpassats junts.

Si hi ha futur, sense cap dubte és digital. I és brillant. Molt brillant.

Etiquetes:

dijous, 16 de juny del 2005

El poder del NOSALTRES

BusinessWeek publica un número especial sobre el futur de la tecnologia, que es pot llegir en obert al seu web. Ahir el vaig estar llegint, em va agradar molt i avui he anat a comprar-lo al quiosc. Segurament si no hagués llegit l’article perquè el web fos tancat no m’hauria comprat la revista...

Entre tots hi ha un article que destaca: “El poder del Nosaltres. La col·laboració de masses a Internet agita els negocis”. És molt llarg i es fa difícil llegir-lo a la pantalla... (encara és millor el paper?) Intentaré fer-ne un resum i afegir alguna opinió.

Hi ha un desplaçament fonamental en el poder. A tot arreu, la gent s’associa i, utilitzant Internet, provoquen disrupcions en qualsevol activitat en què s’involucren. Uns exemples:

- La indústria del cinema i de la música, a pesar de tots els intents de criminalització i persecució, no aconsegueix aturar que es comparteixin fitxers. Més de 100 milions de persones comparteixen cançons i pel·lícules amb programes com eMule o BitTorrent.

- El desenvolupament col·laboratiu de programari lliure, o codi obert, es mou ràpidament de programari de base com Linux cap a aplicacions empresarials com CRM, i posa en dificultats megacorporacions com Microsoft, Siebel, etc.

- Viquipedia. Uns cinc milions de persones visiten l’enciclopèdia lliure, que amb més d’1,5 milions d’entrades en més de 200 idiomes (14.925 en català), fetes per voluntaris experts d’arreu del mon, ultrapassa l’enciclopèdia Britànica, amb una sorprenent alta qualitat.

També hi ha empreses que han sabut incorporar aquests moviments al seus productes:

- Amazon: milers de compradors escriuen sobre els llibres que han llegit i donen la seva opinió, i aporten valor a l’empresa, sense supervisió corporativa ni incentius com el pagament.

- eBay, el lloc de subhastes on els compradors i els venedors es qualifiquen i gestionen la seva reputació.

- Altres empreses com Procter & Gamble, Linkedin, Linden Lab, LEGO, Lilly cerquen com fer-ho.

Una de les característiques d’aquesta revolució és que la gent ha passat/hem passat de ser consumidors a productors. Ja no esperem que surtin publicades les notícies o poder llegir l’opinió d’altres. Publiquem les nostres idees i opinions i creem moviments col·laboratius. Aquesta cooperació, sovint organitzada de baix cap amunt, juga un paper molt més importat del que creiem, des de fets naturals com colònies de formigues fins a institucions humanes com mercats i ciutats.

Etiquetes:

dimecres, 15 de juny del 2005

Fotons per transportar informació

La Comissió Europea va anunciar ahir la posta en marxa d’una xarxa d’alta velocitat per connectar centres d’investigació i universitaris, Geant2, i “Una de sus mayores singularidades es que emplea fotones en lugar de electrones para transportar la información(sic)” i més endavant explica que farà servir fibra òptica. Seria certament difícil fer passar electrons per la fibra òptica, que com el seu nom indica es fa servir per portar llum, que està composta de... fotons. Fa moooolts anys que es fa servir fibra òptica i ara no és cap novetat ni cap singularitat.

La notícia, de l’agència EFE, la publiquen El Pais, El Mundo, i uns quant dips s’han fet ressò del tema.

dimarts, 14 de juny del 2005

Descobert un planeta semblant a la Terra

gliese 876Un grup d’astrònoms ha descobert el planeta extrasolar més semblant a la Terra, fins ara. Aquest nou planeta té unes set vegades la massa de la Terra i el doble de radi. És relativament a prop nostre, solament 15 anys llum, i gira cada dos dies en torn a l’estrella anomenada Gliese 876, el que vol dir que és molt a prop seu. D’aquesta estrella ja es coneixien dos planetes més, del tipus de Júpiter.

Gliese 876 es troba molt a prop de la constel·lació d’Aquari, que és visible de matinada. Ho podeu veure a la imatge feta amb el simulador Celestia.

Etiquetes:

dilluns, 13 de juny del 2005

Llengua i cases intel·ligents

Ara fa un dies, fent un repàs dels dips que llegeixo (quan puc) vaig veure un titular a Smart Mobs que em va fer llegir l’article: A family of four, living just outside Barcelona. Doncs a l’article es fa referència a un altre, de la CNN (que té l’enllaç malament, aquest és el bo), on explica els avenços i les meravelles de la domòtica. A l’article de la CNN, sense cap enllaç, es fa referència a l’empresa Eneo Labs, que ves per on, és de Barcelona, del grup d’empreses de Techfoundries. Però quina llàstima, el web d’eNeo Labs és en castellà i anglès. Sembla que “a family of four” pot ser “una familia de cuatro” però no “una família de quatre”.

Potser que aquest any no han anat al IGC, o s’han perdut el bloc que ens descriu en Toni, on van explicar, entre d’altres coses, com fer webs d’empresa multilingüe, s’entén que per afegir altres idiomes al català!

Amb aquests exemples és normal que a la Unió Europea no aprovin el català com a llengua oficial, però sí que aprovin que el Gaèlic ho sigui. Però per estar més tranquils, i que tot sigui més maco, en joanmelia a Curs periodístic, ens explica com fer que sembli millor.

Etiquetes:

divendres, 10 de juny del 2005

Intel i Apple: objectiu Microsoft

Ja fa massa que parlo d’Apple i Intel, però aquest últim article capgira tots els anteriors i tot el que he llegit fins ara.

Robert X. Cringely fa un trencador anàlisi de per què Apple farà servir xips d’Intel: acabar amb Microsoft. De fet és Intel que “odia Microsoft[sic]” que acabarà comprant Apple, per tenir un sistema operatiu i prescindir de Microsoft. És interessant llegir-lo!

Categories: , ,

dijous, 9 de juny del 2005

Encara sobre Apple, Intel i IBM

El canvi de processador anunciat per Apple continua movent rius de tinta i bits. No es correspon amb el seu impacte en el mercat, ja que Apple solament té un 2% del total d’ordinadors personals, però sí que té molt a veure amb la seva imatge de marca d’elit i amb el seu gran èxit amb l’iPod.

Un dels comentaris és si Apple haurà provocat l’anomenat efecte Osborne (sí, jo vaig pensar el mateix quan ho vaig llegir: què?). -Per allà a la prehistòria, a principis dels 80 hi havia una empresa que es deia Osborne, que fabricava ordinadors, que van ser considerats els primers realment portàtils i van tenir molt d’èxit. Els anaven molt bé les coses i van anunciar un nou model encara millor, però que encara havien de trigar un temps a poder comercialitzar. L’anunci va provocar l’aturada pràcticament total de les vendes. La gent esperava poder comprar el que havien anunciat. Però amb la caiguda de les vendes, l’empresa va haver de tancar sense haver pogut produir el nou model.- Doncs la pregunta que es fan, és si l’anunci del canvi, que ha fet obsolets de cop tots els models d’Apple, especialment els portàtils, no provocarà el mateix.

Desprès de pensar-ho, crec el contrari. Potser no passarà amb els portàtils, però, esdevindran els Macs amb processador PowerPC un objecte de culte?

Un altre comentari interessant és el d’un professor d’astrofísica de la Universitat de Pennsylvania que diu:

“... el G5 és bo per a càlcul científic com cap altre xip, excepte el nou (i impossible d’aconseguir) Alpha EV7. No veig els actuals xips de 64 bits d’Intel competitius, potser els xips d’AMD, però no els d’Intel. És d’esperar que el 2007...”

Potser una part de la resposta la tinguem demà, aquí a Barcelona. IBM anunciarà més detalls del seu nou xip Cell, a la conferència d’usuaris de xips PowerPC, power.org.

No hem d’oblidar que el superordinador MareNostrum està fet amb milers de xips G5 i el consorci que el gestiona és membre de power.org

Categories: , , ,

dimarts, 7 de juny del 2005

Taxidèrmia política

He llegit a molts llocs que un grup “d’intel·lectuals” han presentat un manifest per a la creació d’un partit antinacionalista o anticatalanista, segons el mitjà. Però el detall més significatiu per mi (solament ho publica Vilaweb) és que on s’ha fet l’acte és un restaurant anomenat “el Taxidermista”.

Quina clarividència intel·lectual intentar que semblin vives determinades idees amb l’aixopluc de la taxidèrmia. Per si aquests “intel·lectuals” no ho saben, segons la RAE, que potser altres diccionaris nacionalistes no els llegeixen, la paraula taxidèrmia vol dir “Arte de disecar los animales para conservarlos con apariencia de vivos”.

Finalment Apple es decideix per Intel

Aquesta vegada sí. El rumor tantes vegades desmentit s’ha fet realitat. Steve Jobs ha confirmat que Apple començarà a fer servir els xips d’Intel, a l’iMac Mini, l’any 2006 i a la resta de la gama el 2007. Tants anys de dir “Think different” per acabar a Intel.

De totes les notícies i anàlisis, o elucubracions, que he llegit, m’ha cridat l’atenció aquesta que relaciona l’anunci d’Intel de fer servir tecnologia DRM per protegir els drets d’autor (el que de fet vol dir que l’ordinador que ho porti farà cas a un altre i no a qui l’ha comprat), doncs aquesta tecnologia seria la que ha mogut Apple cap a Intel, perquè en el futur es volen acostar a Hollywood i no volen deixar Windows, que també defensen la DRM, amb tot el pastís.

Altres anàlisis comenten que Intel, amb la seva gama de processadors de baix consum per a portàtils, Pentium M, que no han trobat un rival similar en el G5 de PowerPC, ha sigut una de les claus pel canvi.

Una decisió d’aquest tipus no és pren a correcuita. Ha de fer mesos que es va prendre. Avui ja es pot comprar al web d’Apple el “Developer transition kit” per 999$, que és el que hauran de fer servir els desenvolupadors de programari per a Apple per adaptar-se als nous xips.

També era un avís que IBM desenvolupés el seu nou xip Cell, amb Sony i amb Toshiba i no amb Apple?

Categories: , ,

diumenge, 5 de juny del 2005

Endoblogs, melics i dietaris

Fa un dies, Manel va escriure un article sobre l’endogàmia dels dips. Fent servir un article de Manuel Castells per parlar de la tendència a llegir el que està més aviat d’acord amb les nostres idees.

Moltes vegades l’endogàmia o el meliquisme es donen, no en cercles amb les mateixes idees, sinó en agrupacions d’oficis, com a l’edat mitjana. Què millor per parlar de dips, que és una activitat que s’exerceix escrivint, que muntar unes xerrades entre escriptors per parlar, dels anomenats per ells, moderns dietaris. La ILC, Vilaweb i l’Ajuntament de Sant Cugat, n’organitzen una que es presenta com “Un debat entre un nodrit grup d’escriptors que han publicat dietaris o blogs, o que s’interessen pel gènere,... ”

En aquesta línia, un article recomanable a enbrut, amb un títol prou clar: de melics i ombres (col·loqui a sant cugat), sobre aquestes conferències:

“Però molts no veuen (o així sembla) que potser estan caient en una trampa. Els blogs i els blogers són un joc; són un àmbit de llibertat; són un espai incontrolable i incontrolat; són un exponent de camp obert. I, segons com, aquests actes i els seus actors sembla que vulguin acotar, definir, marcar, dictar, dictaminar...”

Els que treballem i no anirem a les conferències, podrem llegir el dip que ens farà la crònica de les jornades. Veurem si finalment són unes jornades dedicades al meliquisme literari, o realment aporten alguna cosa al món de les converses en xarxa, de l’individualitat del món dels dips.

dijous, 2 de juny del 2005

dimecres, 1 de juny del 2005

Reinventar Europa?

De vegades em sembla que el món dels dips va massa de pressa i no em dóna temps a pensar i escriure... Deu de ser un excés de feina a la feina...

Bé, com que m’havia quedat amb ganes de contestar, o millor dit, de participar, en els comentaris sobre el NO francès a la mal dita Constitució Europea, per part d’aquestes dues formigues, Manel i PQS, doncs som-hi:

Crec que el principal problema, del que després deriven altres problemes, és que aquesta mal batejada Constitució Europea és molt dolenta. Encara podria haver estat pitjor, però en poques paraules és molt dolenta. És una “cosa” sense forma, difusa, ambigua i que a fi de comptes, no s’entén per què Europa la necessita. O per què la necessitem els europeus.

Donat aquest entorn de sortida, els partidaris del SÍ, que independentment del “color” són els que estan als governs, s’inventen coses com que un NO serà la fi d’Europa, i un futur ple de problemes i desastres. Els partidaris del NO, amb millor o pitjor fortuna ens diuen que és una Constitució que no és social, que no defensa els interessos de tots i que és “ultraliberal”, cosa que a Europa té molt mala premsa perquè aquí, en general, volem un estat gran i fort que actuï de protector: el maltractat i menystingut estat del benestar.

I per acabar-ho d’adobar, tenim una falta de lideratge europeu clamorosa. Ni Prodi, ni molt menys Barroso, són més que comparses dels estats nacionals que formen Europa. Als estats ja els va bé tenir una Europa feble, perquè si és forta vol dir que té més atribucions que perden ells.

Un peix que es mossega la cua. Falta de lideratge. Constitució aigualida. Que finalment provoquen falta d’interès i poca participació o que es voti NO.

Ara, després de sentir que un vot negatiu seria la fi del món, ens trobem que uns diuen que efectivament Europa està en crisi i d’altres que no passa res. Que s’ha de continuar el procés. Què passarà? Jo crec que no passarà gran cosa. Estem abocats a un futur mediocre. Solament una gran crisi ens abocaria a la necessitat de trobar solucions i ara per ara podem anar tirant.

Els resultats a Holanda, que encara han de confirmar l’abast de la victòria del NO, confirmen que aquesta Constitució està ben morta.

Categories: