Fa un dies, Manel va escriure un article sobre l’endogàmia dels dips. Fent servir un article de Manuel Castells per parlar de la tendència a llegir el que està més aviat d’acord amb les nostres idees.
Moltes vegades l’endogàmia o el meliquisme es donen, no en cercles amb les mateixes idees, sinó en agrupacions d’oficis, com a l’edat mitjana. Què millor per parlar de dips, que és una activitat que s’exerceix escrivint, que muntar unes xerrades entre escriptors per parlar, dels anomenats per ells, moderns dietaris. La ILC, Vilaweb i l’Ajuntament de Sant Cugat, n’organitzen una que es presenta com “Un debat entre un nodrit grup d’escriptors que han publicat dietaris o blogs, o que s’interessen pel gènere,... ”
En aquesta línia, un article recomanable a enbrut, amb un títol prou clar: de melics i ombres (col·loqui a sant cugat), sobre aquestes conferències:
“Però molts no veuen (o així sembla) que potser estan caient en una trampa. Els blogs i els blogers són un joc; són un àmbit de llibertat; són un espai incontrolable i incontrolat; són un exponent de camp obert. I, segons com, aquests actes i els seus actors sembla que vulguin acotar, definir, marcar, dictar, dictaminar...”
Els que treballem i no anirem a les conferències, podrem llegir el dip que ens farà la crònica de les jornades. Veurem si finalment són unes jornades dedicades al meliquisme literari, o realment aporten alguna cosa al món de les converses en xarxa, de l’individualitat del món dels dips.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada