A un artícle a l'UsaToday, "Si la pirateria creix, potser no sigui la fi del món de la música", en explica que a Xina es calcula que el 95% de la música que es ven és "pirata". Tant als grans magatzems com a les botigues o al carrer, es troben CD a un preu mig de 4 dòlars. És pràcticament impossible trobar una còpia original. També diuen que el model de descàrrega "legal" com l'Itunes o similars, a 99 cèntims la cançó, no té cap futur.
La música, enregistrada, és un producte totalment digital que té un cost marginal de producció igual a zero i que com a tal tindrà/ja té un cost de venda igual a zero. La capsa material que podem trobar a les botigues, que té un cost molt inferior que el seu preu de venda, ja no la vol ningú. Per què, si descarregar el mateix contingut i duplicar-lo té un cost igual a zero?
Els músics pràcticament no notaran la diferència, bé, potser la notaran alguns, però no l'immensa majoria. A Xina compartir i copiar és un fet normal i natural al qual els músics s'han adaptat i el fan servir com a eina de promoció: concerts, anuncis, etc.
Qui no té res a fer en aquesta situació és la indústria musical. S'ha encaparrat a posar preu a una cosa, digital, que no el té. De moment han aconseguit "enredar" molts governs perquè defensin el seu model de negoci, privat. Fins i tot han aconseguit enredar alguns músics, que el millor que podrien fer és fer una vaga indefinida i alliberar-nos de la seva presència.
2 comentaris:
Jo soc consumidor de músia original i les còpies i les descàrregues no m'ofereixen el mateix. El primer que faig quan em compro un CD és mirar el llibret a veure què m'explica, a banda de la música que conté el cd.
Jo també comprava CDs, fins que els extremistes de la SGAE em van fer repensar...
Publica un comentari a l'entrada