Intoxicació informativa

La nostra posició endarrerida a Internet respecte a altres economies d’un nivell superior i fins i tot similar al nostre té moltes causes. Segur que una de les importants és el gran desconeixement de molta de la gent que escriu a la premsa “normal”. Avui La Vanguardia ens delecta (molta ironia) amb un article signat per Cristina Sánchez Miret amb el títol d’Intoxicación informativa.

Basant-se en un email que circula per la xarxa que adverteix d’una droga d’efectes devastadors, utilitzada per violadors per deixar inconscients a les víctimes i que a sobre provoca esterilitat. Amb aquesta entrada fa servir un argumentari que es recolza sobre l’autor de l’email, que òbviament es descobrirà que és fals, i la fiabilitat del remitent, un amic de confiança.

He parlat dels natius digitals i dels immigrants digitals. Fóra bo crear una nova categoria: la dels neandertals(1) digitals (sense menysprear els neandertals) per a totes aquelles persones que ni saben, ni volen, ni poden, ni desitgen, entendre aquest nou món digital, sinó que a sobre, sembla que la seva missió sigui la seva criminalització, el seu desprestigi, assenyalar com a poc fiable el que és desconeixement propi, etc. Sembla que l’autora d’aquest article entraria de ple en aquesta nova categoria, si més no, la seva documentació i preparació sobre el tema que ha escrit la’n fa mereixedora.

Cristina Sánchez hauria de saber que el 99,99% dels missatges que circulen per Internet en què ens avisen de tots els perills del món, siguin virus, drogues o senyals de llums fetes per cotxes, són falsos. Igual de falsos que els missatges (abans es deien cartes) escrits a mà, de fa molts i molts anys, en què ens advertien que si no es reenviava la carta, caurien sobre nostre innombrables desgràcies, que també han revifat amb la facilitat que dóna el correu electrònic. Però que molt poca gent se’ls creu. Solament tenen un cert impacte i credibilitat en els que es connecten per primera vegada i tenen molt poca experiència. Persones de bona fe que reenvien aquests missatges, però que farien millor no fent-ho.

Jo, sempre que m’arriba algun missatge d’algun conegut li responc el mateix:

- Que no m’enviï missatges d’aquest tipus, que tots són mentida.
- Que no ho faci mai posant la meva adreça d’email visible, en tot cas que ho faci com a oculta.

PD. No he pogut trobar l’enllaç a la versió digital de La Vanguardia. A la versió paper el podeu trobar a la pàgina 29.

(1) ...van tenir dificultats per adaptar-se als canvis climàtics que es van produir al final de l'edat de gel. Neandertal a la Vikipèdia.

bitsenbloc

Ara fa uns dies que en Pere Quintana, de bitsenbloc, ens va dir que plega, que deixa el bloc, que troba que ha acabat el seu recorregut.

Si bé no exclusivament, bitsenbloc i en Pere són els responsables que em decidís a escriure i d’aquí ve el meu poc original nom, bcnbits. Però no sé si podrà estar-se quiet. En Pere, emprenedor incansable, polemista empedreït, pensador contracorrent i ment inquieta, crec que no ens podrà deixar sense les seves paraules. Sempre que els models numèrics i la física no aconsegueixen absorbir tot aquest cabal d’energia.

I sobretot, si decideixes escriure qualsevol cosa, que no sigui exclusivament en esperanto, que no et podré llegir.

Si de tant en tant passes per aquí, sempre seran benvinguts els teus comentaris.

I ara, què?

Doncs bé, sembla que tot el que es podia preveure ha arribat.

Tots els esforços fets pel PSC per perdre les eleccions s’han vist recompensats. Diuen que han d’analitzar per què han perdut vora 250.000 vots, però no ho crec. Fa mesos que prenien decisions per perdre’ls. Una lliçó que aquí sembla clara, però que més enllà de l’Ebre no arriba, és que si la campanya la fa el PSOE els resultats acostumen a ser molt dolents. Encara els falta una mica per acabar el suïcidi polític total i tenen dues opcions: la sociovergència o escapolir-se de crear un nou tripartit, tot per indicacions i conveniència de Madrid. Encara poden perdre algun centenar de miler de vots i uns quants milers d’afiliats.

A CiU deien que arribarien a prop dels 60 diputats i no han arribat a 50. Però davant de la desfeta del PSC encara van poder lluir somriure. Tants DVD per acabar demanant a ERC que pacti, si us plau. Veurem si poden sobreviure a una segona legislatura a la oposició.

Esquerra a aguantat el xàfec força bé. No tenen la clau. En tenen dues. Tenen una segona oportunitat per demostrar que han crescut, que són mes adults, i poden fer millor la tasca de governar. Els voldrà en Montilla? Voldran a Mas? Voldrà en Carod la presidència?

Iniciativa, ICV, és l’únic partit que ha pujat en nombre de vots. Ho han fet molt millor que la resta de companys de govern i han captat molt vot que ha fugit del PSC.

Qui aconseguirà entrar al Palau de la Generalitat?

PD. Que ningú s’espanti. Que fa 15 dies que no actualitzava el bloc, i aquest article no vol dir que ara escriuré de política, cosa que solament faig de tant en tant.