I ara, què?

Doncs bé, sembla que tot el que es podia preveure ha arribat.

Tots els esforços fets pel PSC per perdre les eleccions s’han vist recompensats. Diuen que han d’analitzar per què han perdut vora 250.000 vots, però no ho crec. Fa mesos que prenien decisions per perdre’ls. Una lliçó que aquí sembla clara, però que més enllà de l’Ebre no arriba, és que si la campanya la fa el PSOE els resultats acostumen a ser molt dolents. Encara els falta una mica per acabar el suïcidi polític total i tenen dues opcions: la sociovergència o escapolir-se de crear un nou tripartit, tot per indicacions i conveniència de Madrid. Encara poden perdre algun centenar de miler de vots i uns quants milers d’afiliats.

A CiU deien que arribarien a prop dels 60 diputats i no han arribat a 50. Però davant de la desfeta del PSC encara van poder lluir somriure. Tants DVD per acabar demanant a ERC que pacti, si us plau. Veurem si poden sobreviure a una segona legislatura a la oposició.

Esquerra a aguantat el xàfec força bé. No tenen la clau. En tenen dues. Tenen una segona oportunitat per demostrar que han crescut, que són mes adults, i poden fer millor la tasca de governar. Els voldrà en Montilla? Voldran a Mas? Voldrà en Carod la presidència?

Iniciativa, ICV, és l’únic partit que ha pujat en nombre de vots. Ho han fet molt millor que la resta de companys de govern i han captat molt vot que ha fugit del PSC.

Qui aconseguirà entrar al Palau de la Generalitat?

PD. Que ningú s’espanti. Que fa 15 dies que no actualitzava el bloc, i aquest article no vol dir que ara escriuré de política, cosa que solament faig de tant en tant.