diumenge, 19 de novembre de 2006

Intoxicació informativa

La nostra posició endarrerida a Internet respecte a altres economies d’un nivell superior i fins i tot similar al nostre té moltes causes. Segur que una de les importants és el gran desconeixement de molta de la gent que escriu a la premsa “normal”. Avui La Vanguardia ens delecta (molta ironia) amb un article signat per Cristina Sánchez Miret amb el títol d’Intoxicación informativa.

Basant-se en un email que circula per la xarxa que adverteix d’una droga d’efectes devastadors, utilitzada per violadors per deixar inconscients a les víctimes i que a sobre provoca esterilitat. Amb aquesta entrada fa servir un argumentari que es recolza sobre l’autor de l’email, que òbviament es descobrirà que és fals, i la fiabilitat del remitent, un amic de confiança.

He parlat dels natius digitals i dels immigrants digitals. Fóra bo crear una nova categoria: la dels neandertals(1) digitals (sense menysprear els neandertals) per a totes aquelles persones que ni saben, ni volen, ni poden, ni desitgen, entendre aquest nou món digital, sinó que a sobre, sembla que la seva missió sigui la seva criminalització, el seu desprestigi, assenyalar com a poc fiable el que és desconeixement propi, etc. Sembla que l’autora d’aquest article entraria de ple en aquesta nova categoria, si més no, la seva documentació i preparació sobre el tema que ha escrit la’n fa mereixedora.

Cristina Sánchez hauria de saber que el 99,99% dels missatges que circulen per Internet en què ens avisen de tots els perills del món, siguin virus, drogues o senyals de llums fetes per cotxes, són falsos. Igual de falsos que els missatges (abans es deien cartes) escrits a mà, de fa molts i molts anys, en què ens advertien que si no es reenviava la carta, caurien sobre nostre innombrables desgràcies, que també han revifat amb la facilitat que dóna el correu electrònic. Però que molt poca gent se’ls creu. Solament tenen un cert impacte i credibilitat en els que es connecten per primera vegada i tenen molt poca experiència. Persones de bona fe que reenvien aquests missatges, però que farien millor no fent-ho.

Jo, sempre que m’arriba algun missatge d’algun conegut li responc el mateix:

- Que no m’enviï missatges d’aquest tipus, que tots són mentida.
- Que no ho faci mai posant la meva adreça d’email visible, en tot cas que ho faci com a oculta.

PD. No he pogut trobar l’enllaç a la versió digital de La Vanguardia. A la versió paper el podeu trobar a la pàgina 29.

(1) ...van tenir dificultats per adaptar-se als canvis climàtics que es van produir al final de l'edat de gel. Neandertal a la Vikipèdia.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens has tingut "en sec" durant molts dies però veig que han servit per esmolar-te l'enginy i recuperar el teu to àcid i de lògica quasi bé mai indiscutible.
Llàstima que no tothom sàpiga adonar-se que signar un article a qualsevol diari no és sinònim de coneixement ni de veritat. El més greu és que creen opinió i es creuen millors que la resta dels mortals.
Gràcies per tornar.

Oriol ha dit...

Jo penso que això és un problema de fons que tenim tots en més o menys mesura, en un àmbit o en un altre. A mida que t'acostumes molt a una cosa i aquesta forma masa part de la teva vida t'agafa por al canvi. No t'agrada lo nou i menys si desplaça lo vell. Crec que podriem trobar exemples en moltíssims àmbits. En el fons penso que és un problema de desconeixement d'un mateix. De que estiguis atrapat, en el fons, per tu mateix. Això a més crec que fa difícil que siguis objectiu. Una pena, sobretot perquè és periodista i la gent llegeix el que escriu. I en realitat, crec que qui pateix més és qui ho escriu, perquè té por a això i no crec que pugui fer res per aturar-ho. Tot això nomès és una opinió, es clar.

espurnes ha dit...

veig que no estàs massa pel blog. A veure quan escrius un article nou.


aquesta setmana posaré un nou post sobre l'ADSL, ya.com i Timofonica.