La cursa per perdre les eleccions

Aquesta nit comença oficialment la campanya electoral i sembla desfermada la cursa per perdre les eleccions.

És cert que els que més han invertit a perdre les eleccions són els del PSC. Bé, podríem dir que els més interessats que el PSC no governi a Catalunya són els del PSOE, encara que alguns diran que és el mateix. No agrada a les espanyes un govern d’esquerra i nacionalista, i voldrien que fos solament d’esquerres, el que aquí és realment improbable. Almenys voldrien un PSC solament d’esquerres i no nacionalista, també realment improbable... si és que els nacionalistes del PSC, que algun n’hi ha, no acaben marxant.

ERC ha contribuït a la seva particular cursa per perdre les eleccions (perdre per a Esquerra seria no tenir la clau) amb líders que li fan més mal que bé (Carod) tot adobat per la seva pròpia inexperiència deguda a la joventut com a partit amb responsabilitats de govern.

El PP obtindrà uns resultats d’acord amb el que fan, si és que alguns no continuen a voler fer-los la campanya muntant merder als seus mítings. Si no fos per aquest motiu passarien desapercebuts.

I ara CIU es despenja amb un vídeo en el més pur estil goebbelià i d’inspiració directa en la FAES on ensenya les seves cartes (o les seves vergonyes): els importa un pebrot qualsevol cosa que no sigui tornar al poder i la possibilitat de perdre (perdre per a CIU és no tornar al govern) els posa molt i molt nerviosos. Tant que ataquen al tripartit i als tres partits que el varen formar amb tàctiques pamfletàries, i s’han passat tant que pot tenir l’efecte contrari: mobilitzar a les bases socialistes i del tripartit molt més que no els seus propis candidats. També ensenyen la carta d’a qui no volen emprenyar gaire: al PP. Perquè per molt que vulguin dissimular-ho, són els vots del PP els que farien tornar CIU al govern i per aquest motiu no els emprenyen al vídeo.