Fa un parell de dies, en Pere escrivia un article interessant i sobretot provocador: "Aquí hay tomate. El bug del Menéame es la democracia". Interessant perquè ens parla de les limitacions del Meneame, expressades també per un dels seus creadors, en Ricardo, i provocador, quasi fins a un punt que em desagrada, quan arriba a dir que la democràcia a la xarxa, o aplicada als bits, és un problema.
Des del meu punt de vista, crec que un dels errors que comet en Pere és reduir la democràcia al fet de votar. És molt cert que és el sistema principal amb què les democràcies funcionen, el dret a vot, però justificar que el vot és necessari quan es tracta del món físic i que ens hem d’oblidar de la democràcia a la xarxa, ja comença a ser massa, fins i tot per una provocació:
“Olvidad la democracia. Esta es para el viejo mundo físico, un lugar gobernado por la escasez, la cual nos obliga a ponernos de acuerdo para gestionar los recursos sin matarnos los unos a los otros”
En primer lloc jo no crec en aquesta dicotomia del món físic i del món de la xarxa. Per a mi són el mateix món. I el que ens ha de permetre la xarxa, i ja ens permet de moltes maneres, és justament aprofundir la democràcia.
A un dels enllaços que ens proporciona en Pere (que ara no recordo) ens expliquen la diferència que provoca el món físic, dels àtoms, amb l’exemple d’un diari de paper. Posar un article més, implica forçosament reduir o treure’n un altre perquè físicament no hi ha lloc a les pàgines de paper i finites d’un diari. A la xarxa, sí que podem parlar d’un diari, o d’un munt de diaris pràcticament infinits. Algú, en algun lloc, compra discos i servidors, però no hi ha escassetat, o aquesta és irrellevant: tothom pot tenir el seu bloc i escriure el que vulgui. O quasi.
Però dir que solament són escassos els àtoms no és correcte. En el cas de menéame, dir que és una escassetat artificial, provocada per la utilització del sistema democràtic de la votació, el que fa que els continguts siguin, en gran part, de baix nivell, és una simplificació massa important. L’escassetat que gestiona el menéame i molts dels mitjans online que agreguen informació no és d’àtoms, és d’atenció. El que és escàs no és el suport. És el temps. Si tot el que arriba es publica, no hi ha temps de trobar-ho o de llegir-ho. I per filtrar-ho, es vota.
Jo vaig deixar fa tems de tenir el meneame al meu lector de rss. Em prenia massa temps, un bé escàs i del que no puc produir-ne més, i el que llegia no m’aportava gaire. De tant en tant hi faig una ullada. Res més.
La democràcia no és solament votacions. També és llibertat d’expressió. Són moltes altres llibertats. I la xarxa, amb tot el que ens aporta, jo crec que la reforça i la millora. O almenys pot fer-ho.
2 comentaris:
Hi ha qui diu que no no importa gaire el que es diu a menéame, tal com expliques.
Però també rebo missatges d'observadors --a qui fa anys que segueixo i respecto-- explicant que és una revolució veure algunes noticies a la portada del menéame, un lloc que ja té més visites que la versió web d'un grapat de diaris prou importants a nivell estatal. Noticies que per exeriència aquests observadors saben que no passen els filtres d'aquests diaris, i no es publicaven. No convenia molestar als que tant temps havien dit que ens havia d'amoïnar, agradar o comprar. Potser són moltes notícies i ocupa temps, però tenen un valor.
Per naltros és més útil que algú ens ajudi a com fer que només quedin les més interessants que no pas dir que passen del lloc. Possiblement per a tota la societat també és més útil, perquè cal que aquestes noticies tenguin un bon lloc a llocs d'informació amb visibilitat.
En Ricardo no feia més que això, intentar que sigui un lloc més útil. Hi ha qui es fixa més en el que es fa que no pas en el to, que pot no ser ben interpretat, car sovint he vist que és el de la persona que llegeix i no de qui escriu; costa molt transmetre cap to per escrit. Per això m'estimo més no fixar-me tant en el to, que pot ser equivocat per la meva percepció, sinó en el que hom fa. Es poden fer coses no gaire recomanables i explicar-ho amb bones paraules.
No tinc un problema amb el menéame, sinó amb tots els llocs semblants com pot ser el digg. Fins i tot el slashdot no el segueixo de manera habitual. Ara bé, una altra cosa és dir que el problema és la democràcia!
Salutacions Benjamí
Publica un comentari a l'entrada